Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Tremp

Fira de Primavera de Tremp

Font: Ajuntament de Tremp Autor/a: Ajuntament de Tremp
Fira de Primavera de Tremp

La ciutat de TREMP, té una tradició firal que arrenca, al menys, des del segle XII. En aquesta època es celebraven a la població quatre fires agrícoles: St. Joan, St. Domènec, St. Lluc i St. Tomàs. Aquesta darrera, que es celebrava al mes de desembre, és la mare de l’actual Fira de Primavera.

1964-1967- LA CREACIÓ DE LA FIRA DE PRIMAVERA

L’any 1964, de forma gairebé espontània sorgí la idea de donar un nou caire a la Fira de Sant Tomàs. D’una fira com a centre de transaccions entre els tractants s’iniciava un canvi cap a una fira-exposició de maquinària agrícola. En aquesta nova experiència firal, els comerciants locals hi exposaren, per una banda, la maquinària agrícola exponent dels avenços constants en la mecanització al camp, i per un altra, un seguit d’aparells dedicats a estalviar feina a la llar i modernitzar-la: els electrodomèstics.

L’experiència de 1964 va ser positiva, prova d’això va ser el fet que a la Fira de Sant Tomàs de 1965, celebrada els dies 20 i 21 de desembre, s’incidí molt especialment en l’exposició de maquinària agrícola i industrial. A més dels tradicionals concursos ramaders amb premis per als millors exemplars i als de més pes de bestiar oví, s’organitzà també un concurs d’aparadors entre els comerciants, un seguit d’encontres esportius, grans estrenes cinematogràfiques als diferents cinemes de la ciutat i un gran espectacle amenitzat per la companyia Blas Wilson.

Atès que la climatologia hivernal de les dates de la Fira de Sant Tomàs- el mes de desembre -no era gaire avinent, es va decidir de traslladar-la a dates més benignes; i així, l’any 1966, la tercera exposició industrial, agrícola i ramadera se celebrà al maig. Amb els anys passaria a anomenar-se Fira de Primavera o de sant Bonifaci, nom que prengué perquè les noves dates de celebració coincidien amb les de la festivitat d’aquest sant, co-patró de Tremp des de l’any 1591, data en què arribà a Tremp una relíquia seva.

LA FIRA ACTUALMENT

Actualment la Fira de Primavera se celebra el cap de setmana anterior a Sant Bonifaci (14 de maig) i a banda dels tradicionals estands de les empreses del territori i les institucions, compta:

  • espai destinat a l’alimentació
  • fira de l’embotit amb concurs de xolís
  • espai per a maquinària agrícola i vehicles
  • mercat d’artesania del Pirineu Fantàstic
  • tast de cuina pallaresa

En total la Fira compta amb uns 120 expositors repartits en una superfície d’11.000 m2 (exterior) i rep uns 10.000 visitants (dades de la darrera edició).

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Cerdanyola del Vallès

Festival Internacional de Blues de Cerdanyola - FIBC

Font: Ajuntament de Cerdanyola, Radio Cerdanyola, Festival de Blues de Cerdanyola Autor/a: El Pas Aportat per: Pas
Festival Internacional de Blues de Cerdanyola - FIBC

Des del 1988, any en què es va realitzar la primera edició, El Festival Internacional de Blues de Cerdanyola (FIBC) s'ha consolidat com un dels grans festivals de l'agenda cultural del País, que situa Cerdanyola en la constel·lació de festivals internacionals més atractius pel que fa a l'oferta de Blues.

La primera edició va consistir en un únic concert a l'exterior de l'Ateneu de la ciutat, posteriorment podem trobar edicions que han durat més de 10 dies, omplint els carrers i equipaments culturals de música de qualitat.

Pel Festival hi han passat grans artistes d'aquest estil musical afro-americà, tant nacionals com internacionals.

Fou un dels primers festivals que van promocionar el blues des d'una perspectiva multidisciplinari, a més a més de concerts, la proposta sempre ha inclòs altres activitats com conferències, màsters Class, exposicions, xerrades...

Una de les activitats que més ha triomfat durant anys ha estat la Barbacue and Blues, una jornada de música a l'aire lliure, que s'ha consolidat com La Gran Nit del Blues, amb el mateix format però traslladada al vespre-nit, i en la qual es concentren els caps de cartell del festival.

La idea originària va sorgir a a Cerdanyola Ràdio, de la mà d'un grup de professionals que feien un programa musical. Després d'organitzar un gran concert per celebrar el 5è aniversari de la ràdio, van decidir organitzar un festival de blues, per diferenciar Cerdanyola de la resta de festivals del territori. I així va ser com el primer Festival de Blues de Cerdanyola va iniciar el seu camí, el que en un primer moment va començar com una idea de manera amateur, es va anar professionalitzant.

En una segona època es van cercar nous públics oferint a part de blues, rock, soul o funk. També, s'hi van afegir els locals musicals com a escenaris annexos al festival, creant l'ambient musical bluesero a la ciutat amb molts artistes de fama internacional que han passat pels escenaris de Cerdanyola, l'organització del festival corre a càrrec de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Comissió del Blues. 

ELS OBJECTIUS DEL FESTIVAL INCLOUEN:

  • La consolidació de la marca Blues de Cerdanyola com a espai musical de prestigi internacional.
  • L'ús de nous espais de la ciutat com a escenari de concerts.
  • La integració i dinamització de la xarxa de bars i espais musicals de la ciutat com a agents programadors.
  • La projecció de la ciutat com a municipi del blues. La reafirmació d'un teixit associatiu potent al voltant de l'activitat musical.

Entre els grups més importants

Alguns dels artistes que han passat pel festival.

•Alvin Lee

•Amar Sundy

•Barrence Whitfield & the Savages

•Bars

•Big Chief

•Big Daddy and The Kinsey Report whit Lester Davenport

•Big Mama and The Blues Messengers

•Blues Reunion '90

•Bob Brozman

•Buddy Guy

•Caledonia Blues Band

•Cerdanyola Blues Band

•Cool Jerks

•Crazy Blues

•Del Rey

•Dr. John

•Duke Robillard

•Ferroblues

•Fly and The Tox

•Hubert Sumlin and Louisiana Red Blues the Luxe

•Jaione y los Sordos

•Joe Louis Walker and The Boss Talkers

•Johnny Adams

•Johnny Copeland and Big Chief

•Johnny Mars

•Johnny Winter

•Julian Piper's and the Junkyard Angels

•Koko Taylor and The Blues Mchine

•Los Del Tonos

•Los Enemigos

•Los Marañones

•Lucky Peterson

•M Clan

•Matt Guitar Murphy

•Mermelada

•New Birth Brass Band

•Otis Rush

•Pig Mama

•Ronnie Earl and The Broadcasters

•Savoy Brown

•Sing Swing

•Tete Montoliu i Mayte Martín

•The Big Town Playboys

•The Hoax

•The Holmes Brothers

•Traditional Tourist

•Tunisia

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Banyeres de Mariola

Moros i Cristians a Banyeres de Mariola

Font: Viquipèdia Autor/a: Viquipèdia
Moros i Cristians a Banyeres de Mariola

Cada any, pels volts de la Diada de Sant Jordi, Banyeres de Mariola celebra la festa de Moros i Cristians en honor del patró, esdeveniment declarat d'interés turístic nacional.

L'any 1780 arriba la Relíquia de Sant Jordi portada des de Roma pel pare Joan Baptista Doménech. Hi solen participar múltiples comparses, com són els Cristians, Estudiants, Maseros, Contrabandistes i Jordians (Bàndol Cristià) i, per altra banda, els Moros Vells, Moros Nous, Marrocs, Pirates i Califes (Bàndol Moro).

Cada tres anys se celebra dins dels actes del Mercat Medieval de la Malena la "Representació de la llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa", una escenificació de teatre de carrer amb acompanyament musical a l'aire lliure per a tots els públics on participen vora 200 persones i assisteixen uns 2.000 espectadors. La pròxima representació està prevista pel juliol de 2018.

FOTO EXTRETA DE LA PÀGINA http://pagina66.com/not/110616/banyeres-de-mariola-moros-y-cristianos-con-un-sabor-especial/

Publicat per: PAS
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Cànoves

La Carbonera de Cànoves

Font: Ajuntament de Cànoves Autor/a: Ajuntament de Cànoves
La Carbonera de Cànoves

La Carbonera de Cànoves ( Cànoves i Samalús, Vallès Oriental) és una mostra de carboneig que es realitza bianualment al municipi i que està organitzada per l’Associació el Suí.

Es mostra tot el procés del carboneig, des de la tria de la llenya fins a la venda del carbó.

Al llarg d’un mes (generalment al març) es realitzen activitats directament vinculades a la fabricació del carbó, així com d’altres activitats lúdiques i de difusió com són rutes per la zona, exposició d’eines i fotografies antigues o la projecció de documentals.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Girona

Girona Futbol Club

Font: Viquipèdia Aportat per: Viquipèdia
Girona Futbol Club

El Girona Futbol Club, S.A.D. és el club de futbol més representatiu de la ciutat de Girona, i un dels més importants de tota la demarcació. El 4 de juny del 2017 el Girona va pujar a primera divisió per primera vegada en la seva història,essent el vuitè equip català en assolir aquesta fita. El 2008, havia aconseguit pujar a segona 49 anys després de la darrera vegada.
La fundació del club data de 1930 i el seu primer president va ser Albert de Quintana de León, i el color que identifica la seva samarreta és el vermell i el blanc. L’estadi oficial del Girona és l’Estadi Municipal de Montilivi, amb una capacitat de 13.500 espectadors
El filial del primer equip de futbol és el Club de Futbol Peralada - Girona B. 
El Trofeu Costa Brava l’organitza el club cada estiu. El 6 de novembre de 2010 es va estrenar el nou himne del Girona FC, compost per Josep Thió, excomponent de Sopa de Cabra i interpretat per The Gruixut's. Aquest substitueix a la sardana "Girona m'enamora" que el club feia servir com antic himne.

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Llavorsí

Concurs de gossos d'Atura de Llavorsí

Font: PAS, Ajuntament de Llavorsí Aportat per: PAS
Concurs de gossos d'Atura de Llavorsí

Durant el mes d'Agost de cada any, l'Ajuntament de Llavorsí organitza el concurs de gossos d'Atura. En aquest concurs s'hi reuneixen els millors pastors i gossos d'atura dels Països Catalans, del País Basc i del Pirineu francès, on demostren les seves habilitats de comunicació amb els gossos per tal de controlar els ramats de bens.

Aquests concursos han permès donar a conèixer les diferents races de gos datura, entre les quals el gos d'atura català, de pèl llarg i curt. Així mateix, és un homenatge a l'ofici de pastor, un ofici que es va perdent i que cal mantenir viu.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Terrassa

Minyons de Terrassa

Font: Cultura Pràctica
Minyons de Terrassa

Els Minyons de Terrassa van fer la seva presentació pública el dia 14 de juliol del 1979. Malgrat que a la nostra ciutat no hi havia una tradició castellera la colla amb el malva com a color distintiu de la seva camisa, va experimentar un important i ràpid progrés tècnic que ens ha portat a ocupar una posició capdavantera entre les més de seixanta agrupacions que actualment existeixen.

Jornada molt positiva per la Colla Castellera Minyons de Terrassa, que actuava a Barcelona, amb motiu de la diada de la Mercè de colles convidades, on van estar acompanyats per la Colla Joves Xiquets de Valls i els Castellers de Barcelona.

La 30a actuació dels Minyons a la Festa Major de la Mercè va deixar-nos un reguitzell de dades que mostren la bona actuació dels de la camisa malva.

·A més a més, aquest revesteix especial importància, ja que és el primer cop que els Minyons en descarreguen tres en una mateixa temporada convertint-se en el primer que completen a Colla Castellera Minyons de Terrassa

Cap de setmana perfecte per als Minyons, doncs, firmant un doblet d’actuacions amb tots els objectius complerts

Els Minyons de Terrassa són l'única colla castellera que aquest any ha aconseguit descarregar el castell més alt, el 3 de 10 amb folre i manilles. Va ser el 26 d'agost a la plaça del Vi de Girona, però els malves no en tenien prou i, amb motiu de la seva XXXVI diada, volien tornar a assolir aquesta construcció davant del seu públic, a la plaça Vella de Terrassa. Els egarencs van arribar al final de la temporada amb una gran confiança en les seves possibilitats i per això s'esperaven fer història intentant el 4 de 10 amb folre i manilles, però desgraciàdament no el van poder carregar.

Però més tard, el 22 de novembre de 2015, els minyons sí que van poder carregar i descarregar el castell més alt que mai s’ha aconseguit, el 4 de 10 amb folre i manilles, passant així a la història castellera.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Terrassa

Fira Modernista

Font: Roger Solé i Pol Leyva i Marc Elvira Aportat per: Roger Solé i Pol Leyva i Marc Elvira
Fira Modernista

La Fira Modernista de Terrassa és una fira d’un cap de setmana que se sol celebrar al maig. Com indica el seu nom, es una fira temàtica de l’època modernista. La gent surt al carrer amb les vestimentes d’aquell temps i fan coses pròpies d’aquell temps com pot ser teixir o fer ceràmica amb fang. Es realitzen cercaviles tot fent balls modernistes molt elegants.

Aquesta fira es ve celebrant des de l’any 1992. Té com a objectiu principal potenciar el patrimoni modernista que hi ha a Terrassa. Es poden observar diferents oficis propis de l’època com per exemple terrissaires i teixidors. Aquesta festa atrau molts turistes interessats per la societat modernista i que volen disfrutar d’unes hores en l’ambient de l’època.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Súria

Les Caramelles de Súria

Font: Pas-Ajuntament de Súria Aportat per: Ajuntament de Súria . Pas.
Les Caramelles de Súria

Les caramelles són segurament l’expressió cultural més característica de Súria. D’origen religiós, són una expressió artística en forma de cant i dansa típiques de l’època de Pàsqua, coincidint però en el calendari amb l’arribada de la Primavera i per tant, solapant-se amb antigues tradicions paganes que celebren l’arribada del bon clima i la seva influència d’aquest fet en una societat basada en l’agricultura.

I és que estem parlant d’una de les més antigues tradicions caramellaires de Catalunya. Se sap que ja al segle XVI existia la cofraria del Roser de Súria, vinculada ja des d’aleshores a la celebració de les Caramelles. Una de les característiques de les Caramelles de Súria és que van acompanyades de danses tradicionals, en especial del ball de cascavells. Amb l’evolució de la festa, l’exclusivitat de les cançons religioses va donar pas a la incorporació de peces de caràcter festiu, a ritme de vals o de sardana. Finalment, també formen part de la celebració melodies humorístiques introduïdes per les colles, que es refereixen a temes locals o més generals.

Les noies no han pogut participar d’aquesta tradició fins ben entrat el segle XX, un moment d’expansió de la festa i si se’n pot dir així, d’ “internacinalització” de la festa, quan aquesta va traspassar les fronteres del municipi i va passar a rebre visitants forasters.

Avui en dia les caramelles de Súria són un èxit de participació i de públic, de manera que els carrers del municipi es converteixen en l’escenari improvisat d’un espectacle del més alt nivell. Actualment la festa compta amb més de 500 caramellaires de totes les edats, agrupats en diferents colles, en una tradició que no només passa de pares a fills, sinó que reflecteix també la societat canviant i integra els nouvinguts arribats a la vila.

La interpretació de les cançons té un caire coral, i sol anar acompanyada d’un grup instrumental. Històricament, les colles recorrien les masies amb el seu espectacle, on rebien menjar i beguda com a recompensa. Encara es conserva la figura de les “lloques”, nom que reben els caramellaires encarregats de recollir les ofrenes del públic, que posen a uns cistells adornats amb cintes.

Una altra figura important de l’espectacle de les Caramelles són els trabucaires, des de fa més de 200 anys. Igualment ho són els ballesters, que porten una eina de fusta per oferir flors als espectadors que es troben en finestres i balcons.

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Vilafranca de Bonany

Festa del Meló

Font: PAS
Festa del Meló

Any rere any, el primer cap de setmana de setembre, els vilafranquers reten culte a la seva fruita estrella: el meló. Dins el marc de la Fira del Meló es fa un concurs per escollir el meló més gros, i una altra
prova per escollir el de més qualitat. Rar és l’any que els hortolans de la vila no copin els primers llocs demostrant així la qualitat dels melons vilafranquers.
Centenars de visitants al poble del Pla hi vénen a comprar el producte estrella, els melons d’estotjar