Els Gegants de la Seu d'Urgell són dues parelles de gegants de la ciutat de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell. Estan formats per quatre gegants, la parella més antiga data del 1943 i s'anomenen Abd al-Ramhan i Constança i representen a un rei moro i una vescomtesa de Castellbò. La parella nova, l'Ot i la Urgell, data del 2005 i representen a un trobador i una dama de la noblesa i els seus noms són els que tenien els primers gegants que van existir a la Seu d'Urgell.

Cultura i Entorn del Pirineu neix l' any 2007 amb l’objectiu d’ estudiar, fomentar i difondre la cultura dels Pirineus. La primera activitat de l’associació ha estat l’organització, des del 2007 de la mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus, PICURT. També ha produit curtmetratges,entre d’altres els quals:

• L'ossa
•  Contres?
•  Home tranqul
• Formatge artesà.
• Agustí

 El grup de teatre A tota Teta va néixer l’any 2009 a La Seu d’urgell amb la finalitat de pasar ho bé i col laborar en obres socials amb els  diners  que recapten.

En formen part les següents persones: Celia Rorales , Sònia Moreno , Laura Sánchez , Alba Vallejo , Gemma Besolì , Anna Moreno , Tota  Parejo , Joana Teruel, Marisa Puy i Joan Barquero.

 Fins a dia d’avui han fet 4 obres:

Això  no es vida!

Ai, els homes!!!

Sexquetxos

Coses nostres

Les festes de Sant Antoni se celebren els dies 16 i 17 de gener és la més important de les que se celebren a sa Pobla i la que té un arrelament tradicional més antic (tenim constància de la seva gran devoció des de l’any 1365).

Les principals activitats que es desenvolupen durant aquestes festes són de caire un religiós -les Completes- i d’altres que són més lúdiques com menjar, beure, sonar les ximbombes i fer gloses… Però no hi ha dubte que la nit de Sant Antoni és també la festa del foc, que simbolitza el triomf de la llum sobre les tenebres, el solstici d’hivern que marca el punt d’inflexió de recuperació d’hores de sol: “per Sant Antoni un pas de dimoni”.

Els dimonis representen les temptacions, l’accés a les coses prohibides, a la bona vida i als plaers pecaminosos. Sant Antoni no feia cas de les males intencions dels dimonis per atractives que semblessin. Responia a les seves seduccions amb oració i disciplines i, per això, sempre triomfava.

A la revetlla de Sant Antoni els dimonis surten a ballar pels carrers a contrallum dels foguerons, encesos després de les Completes. Després de les Completes es produeix l’encesa de foguerons i comença la gresca, en la que no hi pot faltar l'espinagada amb col o amb anguiles, ni la sobrassada, llonganisses ni botifarrons, tot acompanyat per un bon vi.

El que no pot faltar, però, la nit de Sant Antoni a ben sopat, són les cançons i els sons de les ximbombes. Moltes i variades són les gloses que es canten aquesta nit: algunes tenen una tradició molt antiga i estan molt arrelades i, algunes, fins i tot estan una mica pujades de to, on treuen els temes més actuals de la vida social i política del poble.

Sant Antoni és, també, la festa dels animals. No de bades el patró és també conegut com dels ases. Segons Jaume Sastre, aquest dia estava molt malt vist fer matances, als animals no se’ls feia treballar, se’ls donava un menjar extraordinari i si era possible, se’ls deixava a lloure. També se’ls guarnia amb els millors arreus, per ser beneïts i per lluir-los.

L'Escolania de Blauets de lluc és una escolania dedicada al culte de la Mare de Déu del monestir de Lluc a Escorca, a Mallorca. S'anomenen així pel color de la seva sotana. L'Escolania de Lluc, coneguda popularment com els "Blauets", pel color de la sotana blava que duen en les celebracions, és una de les institucions més antigues d'Europa. En l'Arxiu del Santuari de Lluc hi data del 1531, quan el Prior Vaquer la constituí com a cor permanent dedicat al servei litúrgic, sobretot a la Mare de Déu de Lluc, patrona de tots els mallorquins.

El 1892 s'incorporà l'ensenyament secundari i el centre es convertí en Seminari menor dels Missioners dels Sagrats Cors. Edita un butlletí intern des del 1940 anomenat Estels (Estrellas entre 1959 i 1975).

Antigament era només oberta a nens i només es permetia l'estança en règim intern, però des de 2006 són al voltant de quaranta nens i nenesque estudien de 1r de Primària a 2n d'ESO al santuari, en règim intern o extern.

Fou una escola pionera en l'ensenyament en català a Mallorca, ja que des del 1973 s'impartien íntegrament les classes d'EGB  en aquesta llengua. Així mateix, el 1984 participà en la creació de les Trobades d'Escoles Mallorquines. A causa d'aquesta activitat a favor del català ha rebut els premis Emili Darder (1987) i Francesc de Borja Moll (1988) dels Premis 31-D de l'Obra Cultural Balear. Des del 1939, existeix l'Associació d'antics Blauets, que agrupa els excantaires del cor.

Canten de dilluns a divendres durant les misses de les 11.45 h i de les 16.45 h.

Font: Viquipèdia Escolania de Blauets

Font: Escolania de Lluc

A- Mercat Tradicional

Tots els dimecres i dissabtes a Sa Plaça de Bunyola, Mercat tradicional de les 7:00 a les 13:30 hores

B- Festes del terme municipal de Bunyola

1- BUNYOLA

• Beneïdes de Sant Antoni (primer diumenge de gener després de Sant Antoni), actes destacats:
• Desfilades de carrosses i cavalls, infants del poble i tamborers.
• Festa des Quarteró (darrer diumenge de gener), actes destacats:
• Dinar i ball popular a una possessió del terme.
• Diumenge del Ram, actes destacats: Via Crucis amb desfilada de confraries.
• Diumenge de l’Àngel, actes destacats:
• Missa, dinar de germanor i ball popular a Alfàbia.
• Santa Catalina Thomàs (28 de juliol), actes destacats:
• Desfilada de la carrossa de la Beateta, concert, berenar i balls populars.
• Festes parroquials de la Mare de Déu de les Neus (primer cap de setmana d’agost), actes destacats:
• Missa solemne, concert de joves intèrprets i ball a sa Plaça.
• Festes Patronals de Sant Mateu (21 de setembre), actes destacats:
• Pregó, missa solemne, Homenatge a la Vellesa, concerts i recitals, exposicions, revetlles, teatre, mercat solidari, sopar popular, competicions esportives, jocs populars i tallers, animació infantil i juvenil, mostres i trobades populars.
• Vigília de Santa Catalina (24 de novembre), actes destacats:Fogateres i ballada popular.
• Fira de Santa Catalina (novembre dies a confirmar) Artesana – Producte Local – Ecologia – Medi Ambient

2- ORIENT

• Festes patronals de Sant Jordi (23 d’abril), actes destacats:
• Missa solemne, activitats de caire musical, literari i etnològic.

3- PALMANYOLA

•  Vigília de Sant Sebastià (19 de gener), actes destacats:
• Foguerons, torrada i balls populars.
• Festes patronals de la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost), actes destacats:
• Missa solemne, Festa dels Padrins, teatre, competicions esportives, jocs i tallers, ball popular, concerts i recitals, mostres populars, animació infantil, sopar popular, revetlla i focs d’artifici

Pel que fa a les tradicions, la festa de les Enramades és, sense dubte, la més destacada; no en va, l'any 1999 va rebre la distinció, per part de la Generalitat de Catalunya, de ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

 Aquesta festivitat, l’origen de la qual es remunta com a mínim al segle XVI (la primera citació indirecta és de l’any 1589, i parla d’un accident en enramar la plaça de la vila), comença el diumenge anterior al Corpus, amb la realització de les catifes florals. A partir del Corpus s'inicia el cicle festiu conegut com la vuitada de Corpus, que consisteix en una successió de festes en els diferents barris que formen la vila.

Altres festes d'interès són: la Festa Major (darrer diumenge de juliol), l'Aplec de la Capella (quart diumenge de setembre), la Festa del Roser de Joanet (segon diumenge de maig), la Festa de Sant Mateu de Joanet (per Sant Mateu, al mes de setembre), la Festa de Lliors (segon diumenge de setembre), la Fira de Primavera del Montseny (al mes de maig) i la Festa del Flabiol (l’única d’aquest gènere a Catalunya), que porta a terme una important tasca de recuperació i revitalització d'aquest instrument tradicional molt generalitzat en altres èpoques a la nostra contrada. Aquesta festa es fa coincidir amb la Fira de Tardor (penúltim cap de setmana d'octubre), que acull, a més de la fira de productes del temps, una mostra d’oficis forestals del Montseny i unes jornades gastronòmiques.

Un altre element que cal destacar és el mercat setmanal dels diumenges, que se situa a la plaça de la Vila i als carrers adjacents, i que data de final del segle XVIII.

Text elaborat per: Quim Mateu     Any: 2007

El monument dedicat a Josep Anselm Clavé fou instal·lat l'any 1979 per la Societat Coral Centre i Energia (actualment és Unió Coral Centre i Energia). En motiu de la seva inauguració van participar trenta corals en els actes programats. La coral El Centre (o Societat Coral Instructiva el Centre) fou fundada el 17 de novembre de 1904 amb el president Francesc Argent i el mestre director Esteve Sendra. Per contra, la Societat Coral La Energia es va fundar al gener del 1916, amb el president Francesc Prades i el mestre director Vilaró. Sabem que totes dues corals es van dissoldre el juliol de 1936, en motiu de la guerra civil. El 5 de desembre de 1947, ambdues societats es fusionaren, passant-se a dir Societat Coral Centre i Energia de la Roca del Vallès. (Font: Diputació de Barcelona)

La Pesta negra del segle XVII afectà també La Roca. Entre el novembre del 1651 i els inicis del 1653 van morir 92 habitants de La Roca, que varen ser enterrats en llocs aïllats prop del lloc de fallida. En aquella època hi havia 165 habitants, entre fidels i soldats espanyols i francesos, el que va suposar una minva del 60% de la població.

És per això que els roquerols varen acudir a Sant Sebastià (protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals), a fer vot de celebrar cada any una festa en honor seu si els salvava. Avui en dia doncs, aquesta festa es segueix celebrant amb una missa anual.

Els jocs dels ous

Al s. XIX, el Dissabte Sant de Setmana Santa, quan les caramelles passaven per les cases de pagès rebien una part dels ous que els veïns es jugaven a mode d’aposta (també se’n reservaven per al rector). Els veïns es reunien cada any en una casa de pagès diferent i allà els preparaven el berenar. Aquesta tradició es va perdre durant un temps, però a principis del 1900 va tornar a arrencar des del bar de l'Establiment (cantonada de la plaça de Joan Ragué amb el Passeig Montseny, on actualment hi ha la perruqueria), més endavant es va fer a can Jaumet, després, a l'Hotel i, actualment, el punt de trobada és can Florenci. Els ous que s’han de jugar, normalment a partides del canari, es compren en aquest mateix establiment i a mitja nit els jugadors fan el ressopó amb truites dels mateixos ous que es disputen. En alguna de les taules les partides s'han arribat a allargar fins a punta de dia. L'any 1998 una colla celebrava els vint-i-cinc anys de joc utilitzant la mateixa taula.

L'any 1926 un jugador, en Teodor Pascual, en una sola jugada d'una partida de set i mig va guanyar cinquanta dotzenes d’ous, i va marxar cap a casa amb setanta-dues dotzenes.

&nbsp,

El calendari de la ceba

En Josep Pujol de can Clos de Gualba és una de les persones que manté la tradició de fer l'ancestral calendari de la ceba per saber el temps que farà durant tot l'any.&nbsp, Per elaborar-lo heu de fer el següent: el primer dia de l’any, agafar una ceba ben grossa, pelar-la bé, tallar-la per la meitat i posar els dotze clavis -que corresponen a les sis capes que formen l’estructura del vegetal abans d’arribar al cor- un al costat de l’altre. Seguidament cal salar-los una mica i deixar-los en un lloc porxat, durant els primers vint-i-quatre dies del mes de gener, haureu de controlar les reaccions que provoquen els fenòmens atmosfèrics sobre la ceba i la sal, i el grau d’humitat i aigua que s’hi acumuli, i això serà l’indicador del temps que farà durant l’any tot just encetat. Aquests clavis representaran, comptant-los d’esquerra a dreta, les primeres quinzenes dels mesos de l’any i, comptant-los de dreta a esquerra, les segones quinzenes.

Antigament, els pagesos que feien aquest calendari escollien la ceba més grossa i bonica de les que havien collit a les terres del mateix mas. Ara la ceba es va a comprar al mercat de Sant Celoni el dimecres abans.

&nbsp,

Els carros.

Fins fa un parell d’anys, era costum que a la nit de cap d’any el jovent anés a les cases de pagès per agafar-ne els carros i dur-los fins a la plaça del poble sense que ningú se n’adonés. La “malifeta” era descoberta l’endemà, a punta de dia, tot i que hi havia veïns que feien guàrdia per foragitar els galifardeus. En una ocasió, un grup arribà fins a Sant Celoni i parà davant de Can Mai Tanquis per fer el toc (anar a beure), però després els joves es van trobar amb què una colla de Palau s’havia endut el seu carro i els va caldre anar fins al poble veí per recuperar-lo. Més endavant, els carros eren remolcadors dels cotxes. És un costum popular a diverses contrades de Catalunya i encara sembla que va més enllà.

&nbsp,

Esbarts i gegants.

Fa uns anys hi havia l’esbart de Sant Vicenç, que s’encarregava de celebrar la matança del porc i de fer ballar els gegants anomenats Aqualba i Briansó (aquest últim duu el nom de la font montsenyenca on neix la riera de Gualba). Ara, l’esbart jove fa una ballada per festa major.