La llegenda de la majestat
Originàriament, la majestat era en un convent de monges situat al cim del Bestracà. Un dia les monges van ofendre la majestat, que va decidir marxar del convent. Un matí la van trobar a la porta de l’ermita del Remei, però des d’allà la majestat encara podia veure el convent de Bestracà i va tornar a marxar fins a arribar al riu de Beget. Un traginer de Beget que passava per allíla va trobar i va decidir carregar-la sobre el seu burro i tornar-la a Bestracà. El burro no volia caminar i el traginer li va dir: “Tira o rebenta!”. I el burro va quedar rebentat. Aquest fet va fer pensar al traginer que la majestat no volia marxar de Beget. Des de llavors és a l’església de Sant Cristòfol.

La confecció de la majestat
Una altra tradició conta que la majestat és obra d’un monjo del convent de Bestracà, el qual, any rere any, carregat de paciència i devoció, va modelar la talla utilitzant la fusta d’un roure.

El santuari de la Mare de Déu d’Arbull està situat a la carena de la serra de Montllobar. L’aplec es recorda des de temps immemorials, i està documentat des del 1868, tot i que no se sap del cert quan es va iniciar. Abans se celebrava el dia 3 de maig, diada de Santes Creus. Els fragments següents són una mostra de la cançó dels pelegrins de l’aplec:

Cançó dels pelegrins
Allarguem la nostra passa,
un dolmen ens ha sobtat,
una bassa riallera
i un hortet com un ventall.
Part de dins d’aquesta ermita
de bell absis arquejat,
hi ha la Reina de la terra,
la princesa del cel blau.
Un pastor la descobria
sobre un dolmen, un jorn clar,
que fou roca de la Santa
des d’aquell dia ençà,
que la duia a casa seva
quan fou l’hora de plegar
i al mateix lloc la trobava
cada jorn a l’endemà,
fins que el poble, pel miracle
justament meravellat,
enlairava aquesta ermita
amb cambril damunt l’altar.
El sol ja davalla
part de muntanya enllà,
a la cara de Maria de
dues roses hi ha esclatat,
i el Ninoi que duu als braços,
una brasa d’or colat.
Amb adéu ple de recança,
ens havem acomiadat.

Vallgorguina organitza cada any una fira d'importància tradicional: La Fira del Bosc i la Terra.

Es tracta de la principal activitat organitzada per la Festa Major de Sant Andreu.

"Significa un esdeveniment per la vida del poble ja que de molt, és el moment de l’any on es reuneix més nombre de visitants vinguts d’arreu per a gaudir de la festa, les activitats i la gran varietat de productes artesans d’una qualitat immillorable.

El bosc i la terra, que li donen nom, reben l’homenatge d’un poble que té les seves arrels en aquests dos elements.

El bosc, el gran protagonista de Vallgorguina, vila embolcallada per l’entorn forestal que li havia donat vida amb unes activitats estretament lligades al món silvícola: bosquerols, llenyataires, carboners, peladors de suro, i tot un seguit d’activitats i oficis que també hi estaven relacionades, com els tapers, els que feien rodells, els feixinaires, els carreters, etc."

Barcelona té dues festes majors, que se celebren els dies de les dues copatrones. La que va ser única patrona fins el 1687, santa Eulàlia, apadrina en temps moderns la festa major d’hivern (12 de febrer). Per la seva banda, la Mercè (24 de setembre) va esdevenir copatrona el 1687 després que molts barcelonins li atribuïssin la protecció de la ciutat d’una plaga de llagostes, però no va ser mereixedora de festa major fins el 1871, passats tres anys de la ratificació papal com a patrona. Santa Eulàlia és pròdiga en esdeveniments festius tradicionals: durant la Passejada de les Laies, totes les gegantes de la ciutat vella es reuneixen a la plaça de Sant Josep Oriol per homenatjar la màrtir a la Baixada de Santa Eulàlia d’on, tot dansant el ball de la santa, arriben a la plaça de Sant Jaume. S’organitza també el Seguici de santa Eulàlia, una trobada de tots els gegants de Ciutat Vella que s’escau el diumenge més proper al 12 de febrer. Se celebra el tradicional correfoc barceloní, en què participen la Mulassa, el Drac de Ciutat Vella, la Víbria de Barcelona, la Tarasca, l’Arpella del barri Gòtic i el Dofí del Casc Antic, entre d’altres, i es fa la Passejada cívica, una cercavila nocturna enllumenada per torxes en la qual un escriptor, historiador o periodista va comentant episodis històrics des de la plaça del Pedró del Raval, passant pel Gòtic i la Ribera, fins a la basílica de Santa Maria del Mar. Cal no oblidar que durant aquestes festes molts edificis d’interès com l’Ajuntament, Ca l’Ardiaca i la Casa dels Entremesos, obren les seves portes als visitants, i que es pot accedir de franc a la majoria de museus de Barcelona.

Dels gairebé 500 actes festius que es preparen per la Mercè, els més populars són els concerts del cicle Barcelona Acció Musical (BAM), els de la Mercè Arts de Carrer (MAC), la festa al cel, que inclou una trobada d’avions acrobàtics, globus i ultralleugers, la festa del foc, en què s’inclouen el Correfoc i el Piromusical, i els relatius a la cultura tradicional i popular catalana: els Castellers de Barcelona, els Diables, l’Àliga i els Gegants de la Ciutat, els trabucaires i els bastoners de diferents barris participen als diferents actes de cultura popular com el Toc d’Inici, la Matinada de Grallers, la Galejada de Trabucaires, el Matí Bastoner, la Cavalcada, el Seguici d’Autoritats, la Diada Castellera, etc.

Aquí teniu l'artícle sobre els darrers carboners d'Esporles aportat per n'Antoni Bauçà i que es va publicar a la revista Sportulis a la tardor del 2008.

DARRERS CARBONERS D'ESPORLES&nbsp, (Clicau l'enllaç per descarregar l'article)

El Cicle de Cinema de Muntanya i de Viatges, organitzat de manera conjunta pel Comú de la Massana i el d’Ordino, projecta films dedicats a l’ascensió de les grans cotes mundials que es completen amb conferències en què participen directors i protagonistes de les pel•lícules. També s’hi fan visualitzacions de reportatges fotogràfics i films de viatges exòtics. El Saló del Còmic d’Andorra, repartit per diferents seus de la Massana, és un esdeveniment consolidat de caire internacional que, des de l’any 2003, té la presència d’artistes d’alt nivell i ofereix tota mena de conferències, presentacions de llibres, projeccions, concursos, exposicions i tallers de còmics. Per a més informació: www.lamassanacomic.ad Dins l’àmbit teatral, hi ha la Temporada de Teatre de la Massana, en què l’ENA (Escena Nacional d’Andorra) organitza representacions teatrals que es fan durant tot l’any al Teatre Les Fontetes. El ventall de l’oferta de què pot gaudir el públic és ampli: des d’obres de teatre i lectures dramatitzades fins a espectacles musicals i curtmetratges. Una manera original de conèixer la Massana és amb les visites teatralitzades del Sisquet de Can Sisquede, un pagès del segle passat que ens explica durant els mesos d’estiu les anècdotes i els tipus de vida de la parròquia. Una altra oferta, que es pot prendre com a excusa per conèixer els museus massanencs, és gaudir de les nits d’estiu assistint als espectacles de petit format que s’hi fan.

Després de visitar el Museu del Tabac, si el que voleu és conèixer més a fons l’àrea urbana de la parròquia, hi ha dos itineraris a escollir.

L’un és la Ronda Laurediana, que permet realitzar una passejada pel nucli de la vida social i cultural de Sant Julià de Lòria i conèixer l’evolució del poble des del s. XII fins als nostres dies a través de testimonis arquitectònics.

L’altre és l’itinerari de l’home i la matèria, una ruta que mostra com l’home fa ús dels elements i la matèria de la terra tant per assegurar-se l’existència com per proveir-se d’un mitjà d’expressió. El recorregut va enllaçant diferents fonts i escultures, com ara Vincles, una obra d’Àngel Calvente Gutiérrez que està situada a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria i que fa referència a tots els vincles afectius que es poden crear en una plaça a més de ser la representació estàtica de la marratxa, o Banyista nua, una estàtua de Josep Viladomat Massanas construïda el 1937 que mostra els trets propis de l’ideal femení noucentista i que té una rèplica al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany en una col·lecció permanent de l’artista.

A Ogassa es practiquen diversos balls tradicionals: El ball de Sant Ferriol (ballat pels més petits) El ball de la Maniera El ball de la Mare de Déu del Puig de França o ball francès (aquests dos darrers, ballats pels joves).

Conta la llegenda que, després de nombrosos atacs infructuosos per conquerir el castell de Sant Vicenç (sobre Santa Coloma), els soldats andorrans es van empescar un pla: van pujar a assetjar el castell en una nit que no hi havia tot fent passar a davant una gran multitud de moltons als quals els havien posat una espelma encesa el cap. En veure’ls venir, els enemics van figurar-se que s’hi apropava un gran exèrcit i, morts de por, es van rendir immediatament.

La Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella va engegar l’any 1990 i es pot dir que té com a precedent el Festival de Meritxell, organitzat també a Andorra la Vella a partir de l’any 1975. Des de llavors, ha dut a la parròquia celebritats com ara la Royal Philarmonic de Londres, Aterballet i la companyia de ballet d’Antoni Gades. Com a resposta a les necessitats culturals de la parròquia, fa uns quants anys es van construir el Teatre Comunal d’Andorra la Vella i el Centre Cultural La Llacuna. El Teatre Comunal d’Andorra la Vella va passar a omplir un gran buit amb la reforma de l’antic Cinema de les Valls l’any 1992. El nou equipament cultural reuneix les característiques tècniques necessàries per poder dur a terme una programació teatral de manera estable (en la qual també s’inclou musicals i dansa). D’altra banda, el Centre Cultural La Llacuna disposa de més de 5.000 m2 en els quals tenen cabuda l’Aula de Teatre i Dansa, la Biblioteca de les Arts, l’Escola d’Art, l’Institut de Música, l’Espai d’Entitats Ciutadanes i sales d’actes i d’exposicions. També hi és present un espai destinat a oferir serveis als joves.