Després de visitar el Museu del Tabac, si el que voleu és conèixer més a fons l’àrea urbana de la parròquia, hi ha dos itineraris a escollir.

L’un és la Ronda Laurediana, que permet realitzar una passejada pel nucli de la vida social i cultural de Sant Julià de Lòria i conèixer l’evolució del poble des del s. XII fins als nostres dies a través de testimonis arquitectònics.

L’altre és l’itinerari de l’home i la matèria, una ruta que mostra com l’home fa ús dels elements i la matèria de la terra tant per assegurar-se l’existència com per proveir-se d’un mitjà d’expressió. El recorregut va enllaçant diferents fonts i escultures, com ara Vincles, una obra d’Àngel Calvente Gutiérrez que està situada a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria i que fa referència a tots els vincles afectius que es poden crear en una plaça a més de ser la representació estàtica de la marratxa, o Banyista nua, una estàtua de Josep Viladomat Massanas construïda el 1937 que mostra els trets propis de l’ideal femení noucentista i que té una rèplica al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany en una col·lecció permanent de l’artista.

Entre els anys 1689 i 1697, els països de França i Espanya van estar enfrontats en un conflicte que també es va traslladar als Pirineus i que va fer perillar la neutralitat d’Andorra. A Sant Julià de Lòria, el 1691 les tropes espanyoles van ocupar la casa del Pui d’Olivesa per mirar de guanyar terreny als soldats del duc de Noailles. Font: Nova aproximació a la història d’Andorra, Jordi Guillamet Anton La indústria tabaquera laurediana té el seu precedent en el petit taller d’elaboració de tabac que va obrir Rafael Reig Sans l’any 1880 i que es va convertir en la fàbrica Reig l’any 1909, la primera del sector tabaquer a Andorra. L’edifici que ocupava va ser clausurat l’any 1957 per traslladar la producció a un altre de nou, però es va recuperar l’any 2003 amb la inauguració del Museu del Tabac d’Andorra. Dins l’àmbit de les comunicacions, el telègraf va arribar a Sant Julià de Lòria l’any 1896, els primers establiments que en van tenir van ser la Posta i Cal Huguet. Pel que fa a l’hoteleria, l’Hotel Pol és el primer que es va construir a Sant Julià de Lòria (1931) i, el segon, a tot Andorra. Abans, però, havia estat una fonda, l’edifici es va enderrocar i després es va construir de nou quan es va fer la carretera. En aquella època hostatjar-se en un hotel confortable era un gran atractiu turístic.

Tradicionalment, l’economia parroquial es basava en l’agricultura i la ramaderia, però en l’actualitat les principals fonts de riquesa són la indústria del tabac, l’hoteleria i el comerç. El conreu del tabac es va començar a incorporar a les explotacions agrícoles de Sant Julià de Lòria el s. XVII, però no va ser fins a principi del XX que aquest producte es va començar a comercialitzar en gran quantitat. Avui dia la indústria tabaquera és encara una de les més importants del país. Per la seva situació fronterera, aquesta parròquia va ser la primera que es va iniciar en el comerç internacional i la carretera de Sant Julià de Lòria a la Seu d’Urgell, inaugurada el 23 d’agost de 1913, va ser clau per a l’intercanvi comercial entre països. A hores d’ara el comerç continua jugant un paper important dins l’economia i n’és una prova la multitud de centres comercials que hi ha a la parròquia.

Abans d’arribar a Aixovall, a mà esquerra, ens trobem la via ferrada del Tossal Gran. És una via ferrada suau, encara que amb un parell de passos una mica més complicats. La via comença ran del riu Valira que mica en mica, a mida que s’agafa alçada es veu amb més perspectiva. En un punt determinat, gairebé a dalt de la via, es pot decidir l’itinerari difícil (el de la dreta) o el fàcil (el de l’esquerra)

El mirador del Bosc de la Rabassa el trobem al camp de neu de la Rabassa. Des d’allà es pot gaudir de les vistes excepcionals tant del bosc i de les valls fondes de Sant Julià de Lòria i Os de Civís, com de les muntanyes més altes d’Andorra i del Pallars.

Hi ha quatre itineraris d’ecoturisme: el camí del Llenyataire, el camí del Mestre d’Obres, el camí del Blat i el camí del Pastor. Aquests permeten apreciar el ric patrimoni natural, descobrir espècies autòctones i poder apreciar una gran varietat de paisatge. A la vegada, al llarg dels recorreguts, es descobreixen alguns aspectes dels oficis que es practicaven antigament a la zona.

Cim del Cel és el nom del vi de Casa Beal. Les vinyes, plantades a Nagol entre 1000 i 1050 metres d’alçada, són una de les vinyes més altes d’Europa. La família Visa Tor, andorrana de tota la vida, va començar a plantar els ceps el 1978, per trobar les varietats més adequades a les temperatures, l’alçada i el terreny. Finalment, treballen bàsicament&nbsp, amb ceps empeltats de la varietat Gewürztraminer, molt cultivada a l’Alsàcia,&nbsp, Alemanya i Àustria. El 2006 presenten la seva primera anyada de vi blanc dolç. El seu nou vi, anomenat vi de gel, presenta la curiositat que els raïms, per collir-los, s’han d’haver congelat a una temperatura entre 8 i 12 graus sota zero.

Altres vinyes de la parròquia de Sant Julià de Lòria són les Vinyes Casa Auvinyà, al quart d’Auvinyà, les Vinyes Borda Sabaté situades al poble de la Muxella i les Vinyes de Casa Bringué del Pui d’Olivesa ambdues situades al quart de Fontaneda.

Durant la festivitat de carnaval s’organitza la Ruta de la Tapa, activitat gastronòmica que té lloc a diferents bars i restaurants de Sant Julià de Lòria. Els mesos de juliol i agost també s’organitzen els Vespres d’Estiu amb varietat d’espectacles al carrer on els diferents restauradors promouen uns menús especials els dies en que hi ha actuació.

&nbsp,

Francesc Cairat Freixes (1880-1968), nomenat síndic (president del Parlament) el 1936, va preservar, durant una època marcada pels conflictes bèl•lics, la independència, la sobirania i la neutralitat d’Andorra, les quals va aconseguir que respectessin tant les tropes espanyoles com les forces d’ocupació alemanyes. Va oferir asil a molts refugiats de tots els bàndols i el 1937, any d’inundacions a Andorra en què es preveia un hivern dur i faltat de provisions, va aconseguir que el Govern de Burgos enviés al Principat un comboi de queviures que va arribar a través de França. Altres personatges polítics destacats són els caps de govern Òscar Ribas Reig, Josep Pintat Solans i Albert Pintat Santolària i els síndics Francesc Escudé Ferrero i Julià Reig Ribó. En el camp de les arts, trobem escultors com ara Bonaventura Naudi Erta i Sergi Mas Balaguer, el qual també és pintor i cartellista i va ser l’encarregat de fer la decoració de l’església de Canòlich i de dissenyar els gegants de Sant Julià de Lòria, l’escultor de ferro Nicolau Bartumeu Betriu, les poetesses Monsterrat Marfany Canturri i Josefina Obiols Obiols i els escriptors Montserrat Palau Martí i Ricard Fiter Vilajoana.

Els lauredians van estar ben alerta a la guerra que el comte de Foix va desencadenar contra el bisbe d’Urgell, ja que, per proximitat geogràfica, haurien estat els primers a rebre, però gràcies al rei Pere d’Aragó i al pacte dels Pariatges es va posar fi a les hostilitats. Aquestes són les referències històriques que recull la marratxa, el ball lauredià per excel•lència, el qual simbolitza la pau i és ballat per l’Esbart Laurèdia el dilluns de Festa Major. Hi apareixen dos homes, un de solter que representa el bisbe d’Urgell i un altre de casat que fa de comte de Foix, van vestits amb les seves millors robes i duen barrets de copa alta des d’on pengen tres cintes amb els colors de la bandera andorrana. Aquests ballen amb sis noies que van vestides a l’estil de l’època feudal i que representen les sis parròquies que hi havia aleshores a Andorra. La marratxa simbolitza la unió dels dos senyors amb el territori i l’alegria de no haver de viure una guerra, cosa que plasmen els sis trabucaires que al final del ball disparen a l’aire. Després de la marratxa, comença una ballada de sardanes. Un altre ball emblemàtic és la passa, que consisteix a fer una cercavila de solters i solteres pels carrers de la vila fins arribar a la plaça Major, la corrua és encapçalada per la parella que es casa aquell any.

Sant Julià de Lòria té un conjunt de 18 capelles i esglésies distribuïdes per la parròquia. En destaquen la de Sant Julià i Sant Germà, la de Sant Martí de Nagol, Sant Cerni de Nagol, Santuari de Santa Maria de Canòlich, Sant Miquel de Fontaneda i Sant Mateu de Pui d’Olivesa.

L’església de Sant Julià i Sant Germà és l’església parroquial de la capital laurediana. Va ser refeta vàries vegades i al segle XVII se li engrandeix l’absis i s’hi instal·la el retaule barroc que encara conserva. Del temple antic només en resta el campanar romànic llombard del segle XI i la imatge de la Mare de Déu del Remei, talla de fusta policromada de 71 centímetres. La curiositat d’aquesta talla consisteix en què en obrir-la s’hi van trobar restes òssies humanes i d’altres animals. També s’hi troba la imatge original de la Mare de Déu de Canòlich que fou coronada l’any 1999.

Si ens hi fixem, a Andorra hi queda poca presència de castells. A Sant Julià de Lòria se sap de l’existència del Castell de Bragacolls per un document de l’any 1003, recollit al Cartulari de la Seu d’Urgell. Tot i que no se sap amb exactitud l’emplaçament d’aquest castell es té constància documental que estava situat al cantó nord-est de l’església de Sant Cerni de Nagol. Com també se sap l’existència del Castellot de la Muxella del qual només en queden unes restes.

L’Hotel Pol és el primer hotel que es va construir a Sant Julià de Lòria (1931) i el segon a Andorra. Abans però, havia estat una fonda que en fer-se la carretera van decidir enderrocar l’edifici i construir-ne un de nou. En aquella època hostatjar-se en un hotel confortable era un gran atractiu turístic.

Si disposeu de temps, us recomanem diferents visites com a Fontaneda, poblet de 99 habitants amb cases pairals antigues ben conservades on s’hi poden veure magnífics paisatges sobre les valls i l’església romànica dedicada a Sant Miquel. També Bissisarri, que comptaamb 41 habitants i és situat a la part baixa d’una vall feréstega d’una gran bellesa natural. Hi ha una petita capella de principis del segle xvii amb advocació a Sant Esteve. També en el poble de Nagol i trobem dues esglésies que valen la pena visitar. Sant Cerni de Nagol, temple consagrat el 1055, on hi havia una creu “espinosa” d’època romànica única en tipologia a les Valls que podem veure al Centre d’interpretació del Romànic d’Andorra. En els seus murs es van descobrir uns vestigis de pintura mural, que s’han considerat els primers esbossos del romànic a Andorra. A 1101 metres sobre el nivell del mar, dalt d’un penya-segat hi trobem la església de Sant Martí de Nagol, esmentada per primer cop el 1048. El més sorprenent d’aquesta és que queda encaixada dins la penya. El temple està reconstruït, ja que l’edifici estava enderrocat en gran part. De l’absis original en queda fins a la finestra. En les excavacions s’hi van trobar 18 monedes dels segles XI, XII i XIII i uns 400 fragments de ceràmica medieval.

Sant Julià, patró de la parròquia: 7 de gener

Sant Sebastià: 20 de gener

Aplec de la Mare de Déu de Canòlich, patrona de la parròquia: darrer dissabte de maig

Festa Major: últim diumenge de juliol més dos dies abans i dos dies després

Vila Medieval: últim cap de setmana de setembre

Fira del Roser: primer cap de setmana d’octubre

Fira de Santa Llúcia: primer cap de setmana de desembre

Temporada de teatre: d’octubre a gener i de febrer a juny

Es diu que un dia d’agost de 1223 un pagès va trobar amagada la imatge romànica de la Mare de Déu de Canòlich i que des de llavors els habitants de Sant Julià de Lòria la van adoptar com a patrona i celebren un aplec ritual i sagrat, però també festiu, en honor seu. La Verge està relacionada amb la pagesia i se li demana solució a estats desharmònics de la natura. Durant la festivitat de sant Sebastià, màrtir i protector de les pestes en molts indrets del món, la germandat que duu el mateix nom reparteix escudella calenta a tothom que la vagi a buscar.

Aquesta petita i restringida finca està dedicada al cultiu de la vinya en alçada. Les seves vinyes plantades en feixes, es troben en un paratge natural idíl·lic a gairebé 1200 metres d’altitud, on es beneficien de la dolçor dels primers raigs de sol de tota la vall del sud del Principat. Plenes de sol durant el dia i de frescor durant la nit, es ralenteix de manera natural el procés de maduració i assegura que els raïms acabin desenvolupant al màxim el seu potencial aromàtic, per obtenir un vi d’una frescor sublim.

Però a més, per aconseguir un vi d’alta qualitat capaç d’expressar la mineralitat pròpia d’aquest terreny alpí de muntanya, en aquesta explotació tenim el compromís d’obtenir el millor fruit de les nostres vinyes, mimant i cuidant cada cep, per tal d’aconseguir trobar el seu equilibri natural. Per això practiquem des de l’inici del projecte únicament una agricultura ecològica amb trets biodinàmics, que ha obtingut d’ençà de la primera collita l’any 2009 i per primera vegada a Andorra, el label de qualitat biològic i ecològic certificat per la certificadora de reconeixement internacional ECOCERT i AMBICERT.

La nostra aposta varietal, el Riesling, s’ha aclimatat de manera excepcional a la finca, donant pas a vins on afloren amb plenitud les seves característiques organolèctiques i del terrer, en una dimensió de mineralitat i acidesa que desemboca en un vi capaç de despertar passions. L’ESCOL, &nbsp,més que un vi és una experiència excepcional, elaborat únicament amb raïm de la propietat únicament de cultiu. És ecològic, collit a mà, i elaborat en plena finca. Tot un luxe per la set de coneixement de l’Alain Graillot, que més que un enòleg és un visionari amb ganes d’arribar a l’excel·lència dels processos d’enologia. Cerca exaltar els aromes originaris d’aquest petit país de muntanya, per crear un vi amb talent, vigorós, capaç remarcar la personalitat varietal i alhora oferir una delicadesa aromàtica i una mineralitat profunda d’aquest nou estil de vi, el vi d’alçada, per tal que pugui ser capaç de delectar els paladars més refinats.



&nbsp,Viticultura ecològica

Varietats

&nbsp,

Text: Vinyes Borda Sabaté