Som un grup de joves amateurs als quals ens apassiona el teatre.
Hem participat i participem als “Pastorets” i a “Històries i llegendes d’Andorra”, obres que es fan a Sant Julià de Lòria des de fa anys i a les quals vam començar com a actors amateurs. Gràcies a això ens coneixem tot el grup i un gran dia unes quantes companyes del grup, mirant la televisió (la gran telenovel·la “Pasión de Gavilanes”) els hi va sorgir la idea d’escriure una obra de teatre. Aquesta va ser la nostra primera obra com a Companyia Carbassó “Sexualment equilibrats”, amb l'ajuda de la nostra inoblidable Mireia Codina que ens va fer costat en tot moment i va apostar per nosaltres, amb la que vam anar a la Mostra de Teatre Jove i més tard representat al Centre Cultural i de Congressos Lauredià.
També hem participat en varis actes com per exemple “Saps Llegir? Ells no, podem canviar-ho” que va fer Unicef.

5 anys i 5 obres teatrals, “Sexualment equilibrats” amb la direcció de Mireia Codina, “Jo mai, mai...” amb la direcció de Jessica Casal i guió d'Alfons Casal, “The Rocky horror show” amb la direcció de Mònica Vega, "Comunicant", sota la direcció d'Irina Robles i "Criatures", amb Hector Mas de director.

Aquest any hem estrenat el nostre 6é projecte: "S de Shakespeare", sota la direcció de Joan Hernández, un projecte arriscat però que no ha deixat indiferent a ningú.

&nbsp,

El teixit associatiu de Sant Julià de Lòria és ben ric en tots els àmbits, seguidament en destaquem algunes de les entitats: En el camp de la cultura popular, la Colla Gegantera de Sant Julià de Lòria, molt activa durant tot l'any, és l’encarregada de moure els dos colossos llegendaris: la Dama Blanca i el rei Moro, també treuen a ballar els capgrossos i la bruixa Tecla, la qual representa la comparsa dels Bruixots que desfila per Carnaval. D’altra banda, també hi ha l’Esbart Lauredià, nascut l’any 1963 com a continuador de l’Esbart Andorrà. Des d’aleshores han recuperat danses, costums i llegendes que s’han anat arrelant a la parròquia. Actualment l’esbart és format per un centenar de ballarins que duen el ball de la marratxa a totes les festes majors lauredianes, realitzen sortides fora del Principat i representen diferents llegendes andorranes durant la Vila Medieval. En l’escena teatral, hi ha dos companyies a citar. La primera, la Companyia és Grata, va néixer l’any 1997 i des de llavors ha fet muntatges tant amb quatre actors com amb vint, depenent de les obres representades, molt variades pel que fa a gèneres. Interessada en tots els aspectes del fet teatral, des de la producció fins a l’actuació, ha participat en la Fira de Teatre de Tàrrega i la Fira de Teatre de Manacor, entre d’altres. L’altra grup teatral lauredià és la Companyia Carbassó, formada per joves amateurs que van començar a actuar amb els Pastorets i Històries i llegendes d’Andorra. Amb Sexualment equilibrats, una obra d’autoria pròpia i sota la direcció de Mireia Codina, es van establir com a grup. Van fer cinc obres en cinc anys amb diferents directors i l’any 2011 van estrenar el seu sisè projecte: S de Shakespeare, una obra arriscada dirigida per Joan Hernández. Pel que fa al moviment coral, l’arxiu fotogràfic ens diu que va engegar a Sant Julià de Lòria a final dels anys quaranta i els seus protagonistes són la Coral Rocafort, Els Petits Cantaires Lauredians i la Coral de Lòria. La Coral Rocafort va néixer l’any 1962 com una coral masculina que s’encarregava de l’organització de les caramelles, però al cap d’uns anys va incorporar les veus femenines. Actua dins i fora del Principat, de la mateixa manera que Els Petits Cantaires Lauredians, una coral infantil creada el 19 d’octubre de1971 que és oberta a tots els nens i nenes sense cap selecció de veus. Amics de la Rabassa és un col•lectiu que va sorgir l’agost del 2007 amb l’objectiu de defensar el patrimoni natural i cultural de la zona de la Rabassa tot proposant que es gestioni com a parc natural que inclogui centres d’interpretació, albergs de joventut, instal•lacions esportives, etc. Per a més informació: www.amicsdelarabassa.org La Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia és una fundació privada formada per muntanyencs solidaris amb els nens de les muntanyes del Nepal, el Pakistan, el Tibet, l’Índia i Bhutan que creuen que l’educació bàsica és la millor garantia per generar el progrés econòmic, social, cultural i polític d’aquesta zona. Per a més informació: www.mount4him.org Finalment, fem una ullada a les entitats esportives, entre les quals podem destacar el Naturlandia Club Esportiu i el Club Esportiu Sant Julià, que inclouen diferents disciplines, com ara la secció de futbol sala, rítmica i natació, el Matecosa Sant Julià de futbol, que ha participat en les prèvies de la Intertoto, la copa de la UEFA, la Champions League i l’Europa League, i la Penya la Truita, que organitza campionats de pesca i fins i tot un campionat del món.

Conta la llegenda que la imatge de la Mare de Déu de Canòlich va ser amagada perquè no la trobessin els sarraïns. Després de transcórrer uns quants anys, un dia d’agost de 1223 un pastor va veure un ocell meravellós dalt d’una penya. L’home va agafar l’au i se la va endur a casa seva, però l’endemà aquesta va tornar a ser a l’indret on l’havia trobat. Els mateixos fets es van anar repetint durant una colla de dies, fins que a la fi el pastor va comprendre que aquell ocell volia dir alguna cosa, i és per això que va organitzar una recerca amb diferents homes per la zona. Va ser així com van trobar la Verge, i després la van portar en processó fins a baix a la vall, on van decidir construir-li un santuari. Però el temple cada nit s’enrunava. Després d’una nevada en ple estiu, els homes van comprendre que la Verge volia el santuari allà on l’havien trobada, i es van disposar a complir la seva voluntat. En les llegendes andorranes, sovint hi apareix la Dama Blanca, una noia jove amb una llarga cabellera rossa, d’ulls blaus i vestida amb una túnica blanca que protegeix el país d’incursions invasores enfrontant-se unes vegades al bisbe de la Seu d’Urgell i, en d’altres, al rei Moro, representa la llibertat i la unió del poble andorrà. La següent llegenda ens situa a Auvinyà, on diuen que habitava aquesta dama, filla del darrer senyor de les contrades i experta en encanteris i bruixeria. El bisbe de la Seu d’Urgell havia intentat moltes vegades intervenir en els afers del país i no feia cas dels advertiments de la Dama Blanca. Fins que una nit, en una incursió, el bisbe va desaparèixer i des d’aquell mateix dia un gran llop va començar a atacar els ramats de la zona. El síndic va fer front a la situació i, després de reunir els caçadors més valents, va matar el gran llop, però a partir d’aquell dia no va deixar de tenir malsons que l’anaven debilitant i l’anaven portant cap a la mort. El dia abans de morir se li va aparèixer la Dama Blanca, la qual va comunicar a tots els presents que només podia vetllar per les llibertats del poble i que, per tant, no podia salvar el síndic del bisbe, el qual s’havia convertit en el llop que ell havia matat. A partir d’aquell dia, cap més senyor va gosar atemptar contra les llibertats de les Valls. Continuant amb el repertori llegendari d’aquesta zona, un apunt de reial importància: diuen que la darrera nit al Principat, l’emperador Carlemany la va passar al pui d’Olivesa. I precisament un pastor d’aquest turó protagonitza uns fets que s’han contat de generació en generació, és la llegenda de la cova de l’Óssa. Es diu que un pastor de pui d’Olivesa que tenia el seu ramat a Rocafort cada nit trobava a faltar un corder, fins que va descobrir que qui se’ls enduia era una óssa enorme. Seguint-la, va arribar a la cova on vivia amb la seves cries. La nit següent, va amuntegar llenya seca i brossa a l’entrada de la cova i al mateix moment que la fera tornava, va encendre la foguera. L’óssa va centrar l’atenció a travessar les flames per poder salvar el seus cadells i quan ho va fer l’home la va matar d’un cop de destral.

Cim del Cel és el nom del vi de Casa Beal. Les vinyes, plantades a Nagol entre 1.000 i 1.050 metres d’alçada, són una de les vinyes més altes d’Europa. La família Visa Tor, andorrana de tota la vida, va començar a plantar els ceps el 1978, per trobar les varietats més adequades a les temperatures, l’alçada i el terreny. Finalment, treballen bàsicament&nbsp, amb ceps empeltats de la varietat Gewürztraminer, molt cultivada a l’Alsàcia,&nbsp, Alemanya i Àustria. El 2006 presenten la seva primera anyada de vi blanc dolç, amb raïm collit el 2005.

Una de les innovacions que utilitzen és la viticultura biodinàmica, que consisteix a aplicar diferents tècniques a la vinya segons les fases de la lluna per tal d’aconseguir una maduració equilibrada entre el fruit i la planta.

Des de l’any 2009, casa Beal va començar a desenvolupar el Vi de Gel el qual sortirà al mercat al 2011. Aquest vi presenta la curiositat que els raïms, per collir-los, s’han d’haver congelat a una temperatura entre 8 i 12 graus sota zero. D’aquesta manera, part de l’aigua que contenen es queda dins de la premsa i s’obtenen mostos molt concentrats.

El Museu del Tabac és un edifici emblemàtic de principi del segle xx, on es trobava l’antiga fàbrica de tabacs Reig de Sant Julià de Lòria que va funcionar del 1909 fins al 1957.

A través d’un sistema multimèdia, el visitant és guiat per un recorregut de la fàbrica en el qual s’expliquen els diferents processos de treball amb el tabac, la manufactura dels productes i la seva comercialització.

&nbsp,

L’adequació de l’antiga fàbrica Reig en Museu, significa la creació d’un espai per a la memòria històrica del país i d’un centre documental i de referència per a tothom que vulgui conèixer tot allò referent al tabac al camp, a l’assecador, a la fàbrica i al comerç amb relació a la història recent i la cultura andorranes.

&nbsp,

El Museu compta amb dos espais reservats per a l’organització d’activitats i exposicions temporals que actuen com a motor de dinamització del Museu.

Què és Naturlandia?

Es tracta d'un espai natural d'alta muntanya definit com un parc d'activitats amb un centre d'esquí nòrdic i activitats de neu a l'hivern i un centre de natura i multiactivitas a l'estiu amb una activitat estrella que funciona tot l'any anomenat tobotronc,el tobogan alpí més gran del mon. Totes aquestes activitats sempre estan relacionades amb l'oci, l'esport i la natura durant els 365 dies l'any.

Des de quan funciona?

Com a projecte consolidat amb el nom de Naturlandia funciona des de la inauguració del Tobotronc a l'any 2008.

A qui va dirigit?

A tot el públic en general, turistes, famílies, escoles, esportistes...

L’itinerari de l’home i la matèria queda integrat dintre el poble de Sant Julià de Lòria. És una ruta que passa per diferents escultures i fonts que representen com l’home doblega i fa ús dels elements i la matèria de la terra, tant per assegurar-se l’existència com també com a forma d’expressió.&nbsp, En aquest itinerari passarem per les següents escultures i fonts: Muntanyes sobre carro, Ciutat Gegantera 1991, el bust d’en Francesc Cairat, la Font del Borgador, la Font dels Cóms, la Pica Baptismal romànica i el campanar romànic de l’església de Sant Julià i Sant Germà, la Casa del Comú, Vincles, la Deesa Clio (creada per Josep Maria Subirachs), la font del Molí i la Banyista Nua. Vincles, dissenyada i realitzada per Àngel Calvente i situada a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria, fa referència a tots els vincles afectius que es poden crear en una plaça, tal com l’amistat, l’amor, la família, però també és la representació estàtica de la Marratxa. La banyista nua, estàtua construïda el 1937 per Josep Viladomat, mostra els trets propis de l’ideal femení noucentista.

En els anys 40 el General Franco va fer construir als Pirineus tota una línea de búnquers per defensar&nbsp, el territori espanyol de possibles atacs de les tropes alemanyes, les aliades i, fins i tot d’incursions dels maquis. Els estrategs del projecte havien previst també la possibilitat de que les tropes invasores ataquessin l’Estat Espanyol per la frontera andorrana. Aquest projecte, anomenat Línia P (Línia Pirineus o Gutiérrez), volia blindar el territori amb 10.000 búnquers des del Port de la Selva &nbsp,fins a Hendaia. Dels 10.000 assentaments previstos només se’n van construir la meitat. Si ens dirigim cap els Plans de les Pines i el Planell de la Cuca podem visitar aquestes construccions. Mai es van fer servir, doncs un atac aeri o marítim feia inviable la defensa per terra, i van quedar abandonades cap els anys 50 quan la guerra freda i el joc d’aliances van posar Espanya en el bloc occidental. Actualment s’utilitzen com a refugi o aixopluc de pastors i excursionistes i també com a punts d’interès per fer visites.

La Marratxa és el ball lauredià per excel·lència. És ballada per l’Esbart Lauredià el segon dia de Festa Major, que és sempre l’últim diumenge de juliol.

És un ball que simbolitza la pau i és ple de referències històriques. Durant la guerra que el Compte de Foix va desencadenar contra el Bisbe d’Urgell els lauredians estaven alerta ja que per proximitat geogràfica, haguessin sigut els primers en rebre les conseqüències d’una guerra plena de devastacions. El rei d’Aragó Pere III, va posar fi a les hostilitats amb el pacte dels Pariatges.&nbsp,

El ball el ballen dos homes, un de solter (que representa el Bisbe d’Urgell) i l’altre de casat (que representa el Comte de Foix), vestits amb les seves millors robes i barrets de copa alta d’on pengen tres cintes del color de la bandera andorrana. Els dos homes ballen amb sis noies (que representes les sis parròquies d’Andorra que hi havia llavors), vestides a l’estil de l’època feudal.

La Marratxa simbolitza la unió dels dos senyors amb el territori i l’alegria de no haver de viure una guerra, tal i com representen els sis trabucaires que al final del ball disparen a l’aire.

Text: Bru Noya

Fotografia: Comú de Sant Julià de Lòria

La Companyia és Grata, va néixer l’any 1997, per iniciativa d’un grup de 6 amics entusiasmats pel teatre. En aquell moment estàvem participant en l’espectacle de “Els Pastorets”, en el qual hi hem anat col.laborant durant molts anys.

Sorgeix la idea de crear un grup de teatre, portats per la curiositat i el desig de poder escollir i variar de directors, així com de poder conèixer i descobrir com es duïa a terme una obra de teatre, des del seu inici, passant per la producció i fins a realitzar l’obra de teatre davant d’un públic.

Ha estat, i és, tota una experiència, sobretot al principi ja que el desconeixement va fer que haguéssim d’aprendre a marxes forçades molts aspectes inimaginables per nosaltres fins al moment.

A dia d’avui, estem orgullosos de formar part de la companyia de teatre amateur amb més anys de funcionament d’Andorra.

Ha estat molta i molta la gent que ha fet que això fos possible, hem fet muntatges de 4 actors i de 20!

Hem tocat gairebé tots els gèneres teatrals existents: comèdies, com “Quina Vida” de Howard Korder, “Tàlem” de Sergi Belbel, “Déu un Drama” de Woody Allen, clàssics com “La importància de ser Frank” d’Oscar Wilde, “Arsènic i puntes de coixí” de Joseph Kesselring i “La disputa” de Marivaux, musicals com “Company” d’Stephen Sondheim, “Germans de Sang” i “A Chorus line” de James Kirkwood i Nicholas Dante, vodevils com “El Titot” de Georges Feydeau i hem tingut fins hi tot l’oportunitat de fer un curtmetratge “A.M.”, tot això dirigits per directors professionals com Roger Pera, Joan Anton Rechi, Txell Roda, Jorge Picó i Jaume Mallofré.

Amb els diferents muntatges, hem participat en concursos de teatre amateur, hem anat a la fira del teatre de Tàrrega, hem participat a la mostra de curtmetratges de Girona, així com al “firó de teatre de Manacor”, recollint de tots aquests llocs el reconeixement i satisfacció d’un treball ben fet.

Així que, després de dedicar-hi més hores gairebé que a la família, de dormir poques hores, d’anar mal menjats i mal dormits en els mesos de preparació de les obres, continuem il.lusionats per aquesta companyia i aquest projecte, desitjant que la màgia que desprèn el teatre i el grup de persones que participa en cada obra, continuï impregnada en nosaltres i poder seguir transmetent-ho al públic.