Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Escorca

L'Escolania de Blauets de LLuc

Font: pas Aportat per: PAS. Font: Viquipèdia Escolania de Blauets / Escolania de Lluc
L'Escolania de Blauets de LLuc

L'Escolania de Blauets de lluc és una escolania dedicada al culte de la Mare de Déu del monestir de Lluc a Escorca, a Mallorca. S'anomenen així pel color de la seva sotana. L'Escolania de Lluc, coneguda popularment com els "Blauets", pel color de la sotana blava que duen en les celebracions, és una de les institucions més antigues d'Europa. En l'Arxiu del Santuari de Lluc hi data del 1531, quan el Prior Vaquer la constituí com a cor permanent dedicat al servei litúrgic, sobretot a la Mare de Déu de Lluc, patrona de tots els mallorquins.

El 1892 s'incorporà l'ensenyament secundari i el centre es convertí en Seminari menor dels Missioners dels Sagrats Cors. Edita un butlletí intern des del 1940 anomenat Estels (Estrellas entre 1959 i 1975).

Antigament era només oberta a nens i només es permetia l'estança en règim intern, però des de 2006 són al voltant de quaranta nens i nenesque estudien de 1r de Primària a 2n d'ESO al santuari, en règim intern o extern.

Fou una escola pionera en l'ensenyament en català a Mallorca, ja que des del 1973 s'impartien íntegrament les classes d'EGB en aquesta llengua. Així mateix, el 1984 participà en la creació de les Trobades d'Escoles Mallorquines. A causa d'aquesta activitat a favor del català ha rebut els premis Emili Darder (1987) i Francesc de Borja Moll (1988) dels Premis 31-D de l'Obra Cultural Balear. Des del 1939, existeix l'Associació d'antics Blauets, que agrupa els excantaires del cor.

Canten de dilluns a divendres durant les misses de les 11.45 h i de les 16.45 h.

Font: Viquipèdia Escolania de Blauets

Font: Escolania de Lluc

Camipèdia Calendari de festes Bunyola

Calendari de festes de Bunyola

Font: pas Aportat per: PAS (Font: Ajuntament de Bunyola, i DBalears)
Calendari de festes de Bunyola

A- Mercat Tradicional

Tots els dimecres i dissabtes a Sa Plaça de Bunyola, Mercat tradicional de les 7:00 a les 13:30 hores

B- Festes del terme municipal de Bunyola

1- BUNYOLA

  • Beneïdes de Sant Antoni (primer diumenge de gener després de Sant Antoni), actes destacats:
  • Desfilades de carrosses i cavalls, infants del poble i tamborers.
  • Festa des Quarteró (darrer diumenge de gener), actes destacats:
  • Dinar i ball popular a una possessió del terme.
  • Diumenge del Ram, actes destacats: Via Crucis amb desfilada de confraries.
  • Diumenge de l’Àngel, actes destacats:
  • Missa, dinar de germanor i ball popular a Alfàbia.
  • Santa Catalina Thomàs (28 de juliol), actes destacats:
  • Desfilada de la carrossa de la Beateta, concert, berenar i balls populars.
  • Festes parroquials de la Mare de Déu de les Neus (primer cap de setmana d’agost), actes destacats:
  • Missa solemne, concert de joves intèrprets i ball a sa Plaça.
  • Festes Patronals de Sant Mateu (21 de setembre), actes destacats:
  • Pregó, missa solemne, Homenatge a la Vellesa, concerts i recitals, exposicions, revetlles, teatre, mercat solidari, sopar popular, competicions esportives, jocs populars i tallers, animació infantil i juvenil, mostres i trobades populars.
  • Vigília de Santa Catalina (24 de novembre), actes destacats:Fogateres i ballada popular.
  • Fira de Santa Catalina (novembre dies a confirmar) Artesana – Producte Local – Ecologia – Medi Ambient

2- ORIENT

  • Festes patronals de Sant Jordi (23 d’abril), actes destacats:
  • Missa solemne, activitats de caire musical, literari i etnològic.

3- PALMANYOLA

  • Vigília de Sant Sebastià (19 de gener), actes destacats:
  • Foguerons, torrada i balls populars.
  • Festes patronals de la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost), actes destacats:
  • Missa solemne, Festa dels Padrins, teatre, competicions esportives, jocs i tallers, ball popular, concerts i recitals, mostres populars, animació infantil, sopar popular, revetlla i focs d’artifici
Camipèdia Calendari de festes Arbúcies

Festes i tradicions assenyalades a Arbúcies

Font: pas Aportat per: Quim Mateu
Festes i tradicions assenyalades a Arbúcies

Pel que fa a les tradicions, la festa de les Enramades és, sense dubte, la més destacada; no en va, l'any 1999 va rebre la distinció, per part de la Generalitat de Catalunya, de ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

Aquesta festivitat, l’origen de la qual es remunta com a mínim al segle XVI (la primera citació indirecta és de l’any 1589, i parla d’un accident en enramar la plaça de la vila), comença el diumenge anterior al Corpus, amb la realització de les catifes florals. A partir del Corpus s'inicia el cicle festiu conegut com la vuitada de Corpus, que consisteix en una successió de festes en els diferents barris que formen la vila.

Altres festes d'interès són: la Festa Major (darrer diumenge de juliol), l'Aplec de la Capella (quart diumenge de setembre), la Festa del Roser de Joanet (segon diumenge de maig), la Festa de Sant Mateu de Joanet (per Sant Mateu, al mes de setembre), la Festa de Lliors (segon diumenge de setembre), la Fira de Primavera del Montseny (al mes de maig) i la Festa del Flabiol (l’única d’aquest gènere a Catalunya), que porta a terme una important tasca de recuperació i revitalització d'aquest instrument tradicional molt generalitzat en altres èpoques a la nostra contrada. Aquesta festa es fa coincidir amb la Fira de Tardor (penúltim cap de setmana d'octubre), que acull, a més de la fira de productes del temps, una mostra d’oficis forestals del Montseny i unes jornades gastronòmiques.

Un altre element que cal destacar és el mercat setmanal dels diumenges, que se situa a la plaça de la Vila i als carrers adjacents, i que data de final del segle XVIII.

Text elaborat per: Quim Mateu Any: 2007

Camipèdia Resum dels punts d'interès La Roca del Vallès

Monument a Josep Anselm Clavé

Font: pas Aportat per: PAS (Font: Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural)
Monument a Josep Anselm Clavé

El monument dedicat a Josep Anselm Clavé fou instal·lat l'any 1979 per la Societat Coral Centre i Energia (actualment és Unió Coral Centre i Energia). En motiu de la seva inauguració van participar trenta corals en els actes programats. La coral El Centre (o Societat Coral Instructiva el Centre) fou fundada el 17 de novembre de 1904 amb el president Francesc Argent i el mestre director Esteve Sendra. Per contra, la Societat Coral La Energia es va fundar al gener del 1916, amb el president Francesc Prades i el mestre director Vilaró. Sabem que totes dues corals es van dissoldre el juliol de 1936, en motiu de la guerra civil. El 5 de desembre de 1947, ambdues societats es fusionaren, passant-se a dir Societat Coral Centre i Energia de la Roca del Vallès. (Font: Diputació de Barcelona)

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. La Roca del Vallès

El vot del poble

Font: pas Aportat per: PAS (Font:Diputació de Barcelona)
El vot del poble

La Pesta negra del segle XVII afectà també La Roca. Entre el novembre del 1651 i els inicis del 1653 van morir 92 habitants de La Roca, que varen ser enterrats en llocs aïllats prop del lloc de fallida. En aquella època hi havia 165 habitants, entre fidels i soldats espanyols i francesos, el que va suposar una minva del 60% de la població.

És per això que els roquerols varen acudir a Sant Sebastià (protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals), a fer vot de celebrar cada any una festa en honor seu si els salvava. Avui en dia doncs, aquesta festa es segueix celebrant amb una missa anual.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Gualba

Tradicions de Gualba

Font: Ajuntament de Gualba Aportat per: PAS
Tradicions de Gualba

Els jocs dels ous

Al s. XIX, el Dissabte Sant de Setmana Santa, quan les caramelles passaven per les cases de pagès rebien una part dels ous que els veïns es jugaven a mode d’aposta (també se’n reservaven per al rector). Els veïns es reunien cada any en una casa de pagès diferent i allà els preparaven el berenar. Aquesta tradició es va perdre durant un temps, però a principis del 1900 va tornar a arrencar des del bar de l'Establiment (cantonada de la plaça de Joan Ragué amb el Passeig Montseny, on actualment hi ha la perruqueria), més endavant es va fer a can Jaumet, després, a l'Hotel i, actualment, el punt de trobada és can Florenci. Els ous que s’han de jugar, normalment a partides del canari, es compren en aquest mateix establiment i a mitja nit els jugadors fan el ressopó amb truites dels mateixos ous que es disputen. En alguna de les taules les partides s'han arribat a allargar fins a punta de dia. L'any 1998 una colla celebrava els vint-i-cinc anys de joc utilitzant la mateixa taula.

L'any 1926 un jugador, en Teodor Pascual, en una sola jugada d'una partida de set i mig va guanyar cinquanta dotzenes d’ous, i va marxar cap a casa amb setanta-dues dotzenes.

&nbsp,

El calendari de la ceba

En Josep Pujol de can Clos de Gualba és una de les persones que manté la tradició de fer l'ancestral calendari de la ceba per saber el temps que farà durant tot l'any.&nbsp, Per elaborar-lo heu de fer el següent: el primer dia de l’any, agafar una ceba ben grossa, pelar-la bé, tallar-la per la meitat i posar els dotze clavis -que corresponen a les sis capes que formen l’estructura del vegetal abans d’arribar al cor- un al costat de l’altre. Seguidament cal salar-los una mica i deixar-los en un lloc porxat, durant els primers vint-i-quatre dies del mes de gener, haureu de controlar les reaccions que provoquen els fenòmens atmosfèrics sobre la ceba i la sal, i el grau d’humitat i aigua que s’hi acumuli, i això serà l’indicador del temps que farà durant l’any tot just encetat. Aquests clavis representaran, comptant-los d’esquerra a dreta, les primeres quinzenes dels mesos de l’any i, comptant-los de dreta a esquerra, les segones quinzenes.

Antigament, els pagesos que feien aquest calendari escollien la ceba més grossa i bonica de les que havien collit a les terres del mateix mas. Ara la ceba es va a comprar al mercat de Sant Celoni el dimecres abans.

&nbsp,

Els carros.

Fins fa un parell d’anys, era costum que a la nit de cap d’any el jovent anés a les cases de pagès per agafar-ne els carros i dur-los fins a la plaça del poble sense que ningú se n’adonés. La “malifeta” era descoberta l’endemà, a punta de dia, tot i que hi havia veïns que feien guàrdia per foragitar els galifardeus. En una ocasió, un grup arribà fins a Sant Celoni i parà davant de Can Mai Tanquis per fer el toc (anar a beure), però després els joves es van trobar amb què una colla de Palau s’havia endut el seu carro i els va caldre anar fins al poble veí per recuperar-lo. Més endavant, els carros eren remolcadors dels cotxes. És un costum popular a diverses contrades de Catalunya i encara sembla que va més enllà.

&nbsp,

Esbarts i gegants.

Fa uns anys hi havia l’esbart de Sant Vicenç, que s’encarregava de celebrar la matança del porc i de fer ballar els gegants anomenats Aqualba i Briansó (aquest últim duu el nom de la font montsenyenca on neix la riera de Gualba). Ara, l’esbart jove fa una ballada per festa major.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Beget

Cultura tradicional de Beget

Font: PAS
Cultura tradicional de Beget

La llegenda de la majestat
Originàriament, la majestat era en un convent de monges situat al cim del Bestracà. Un dia les monges van ofendre la majestat, que va decidir marxar del convent. Un matí la van trobar a la porta de l’ermita del Remei, però des d’allà la majestat encara podia veure el convent de Bestracà i va tornar a marxar fins a arribar al riu de Beget. Un traginer de Beget que passava per allíla va trobar i va decidir carregar-la sobre el seu burro i tornar-la a Bestracà. El burro no volia caminar i el traginer li va dir: “Tira o rebenta!”. I el burro va quedar rebentat. Aquest fet va fer pensar al traginer que la majestat no volia marxar de Beget. Des de llavors és a l’església de Sant Cristòfol.

La confecció de la majestat
Una altra tradició conta que la majestat és obra d’un monjo del convent de Bestracà, el qual, any rere any, carregat de paciència i devoció, va modelar la talla utilitzant la fusta d’un roure.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Eroles

Aplec d’Arbull

Font: PAS
Aplec d’Arbull

El santuari de la Mare de Déu d’Arbull està situat a la carena de la serra de Montllobar. L’aplec es recorda des de temps immemorials, i està documentat des del 1868, tot i que no se sap del cert quan es va iniciar. Abans se celebrava el dia 3 de maig, diada de Santes Creus. Els fragments següents són una mostra de la cançó dels pelegrins de l’aplec:

Cançó dels pelegrins
Allarguem la nostra passa,
un dolmen ens ha sobtat,
una bassa riallera
i un hortet com un ventall.
Part de dins d’aquesta ermita
de bell absis arquejat,
hi ha la Reina de la terra,
la princesa del cel blau.
Un pastor la descobria
sobre un dolmen, un jorn clar,
que fou roca de la Santa
des d’aquell dia ençà,
que la duia a casa seva
quan fou l’hora de plegar
i al mateix lloc la trobava
cada jorn a l’endemà,
fins que el poble, pel miracle
justament meravellat,
enlairava aquesta ermita
amb cambril damunt l’altar.
El sol ja davalla
part de muntanya enllà,
a la cara de Maria de
dues roses hi ha esclatat,
i el Ninoi que duu als braços,
una brasa d’or colat.
Amb adéu ple de recança,
ens havem acomiadat.

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Vallgorguina

Fira del bosc i la terra de Vallgorguina

Font: Fira Vallgorguina
Fira del bosc i la terra de Vallgorguina

Vallgorguina organitza cada any una fira d'importància tradicional: La Fira del Bosc i la Terra.

Es tracta de la principal activitat organitzada per la Festa Major de Sant Andreu.

"Significa un esdeveniment per la vida del poble ja que de molt, és el moment de l’any on es reuneix més nombre de visitants vinguts d’arreu per a gaudir de la festa, les activitats i la gran varietat de productes artesans d’una qualitat immillorable.

El bosc i la terra, que li donen nom, reben l’homenatge d’un poble que té les seves arrels en aquests dos elements.

El bosc, el gran protagonista de Vallgorguina, vila embolcallada per l’entorn forestal que li havia donat vida amb unes activitats estretament lligades al món silvícola: bosquerols, llenyataires, carboners, peladors de suro, i tot un seguit d’activitats i oficis que també hi estaven relacionades, com els tapers, els que feien rodells, els feixinaires, els carreters, etc."

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Barcelona

Patrimoni festiu de Barcelona

Font: Guia del Camí
Patrimoni festiu de Barcelona

Barcelona té dues festes majors, que se celebren els dies de les dues copatrones. La que va ser única patrona fins el 1687, santa Eulàlia, apadrina en temps moderns la festa major d’hivern (12 de febrer). Per la seva banda, la Mercè (24 de setembre) va esdevenir copatrona el 1687 després que molts barcelonins li atribuïssin la protecció de la ciutat d’una plaga de llagostes, però no va ser mereixedora de festa major fins el 1871, passats tres anys de la ratificació papal com a patrona. Santa Eulàlia és pròdiga en esdeveniments festius tradicionals: durant la Passejada de les Laies, totes les gegantes de la ciutat vella es reuneixen a la plaça de Sant Josep Oriol per homenatjar la màrtir a la Baixada de Santa Eulàlia d’on, tot dansant el ball de la santa, arriben a la plaça de Sant Jaume. S’organitza també el Seguici de santa Eulàlia, una trobada de tots els gegants de Ciutat Vella que s’escau el diumenge més proper al 12 de febrer. Se celebra el tradicional correfoc barceloní, en què participen la Mulassa, el Drac de Ciutat Vella, la Víbria de Barcelona, la Tarasca, l’Arpella del barri Gòtic i el Dofí del Casc Antic, entre d’altres, i es fa la Passejada cívica, una cercavila nocturna enllumenada per torxes en la qual un escriptor, historiador o periodista va comentant episodis històrics des de la plaça del Pedró del Raval, passant pel Gòtic i la Ribera, fins a la basílica de Santa Maria del Mar. Cal no oblidar que durant aquestes festes molts edificis d’interès com l’Ajuntament, Ca l’Ardiaca i la Casa dels Entremesos, obren les seves portes als visitants, i que es pot accedir de franc a la majoria de museus de Barcelona.

Dels gairebé 500 actes festius que es preparen per la Mercè, els més populars són els concerts del cicle Barcelona Acció Musical (BAM), els de la Mercè Arts de Carrer (MAC), la festa al cel, que inclou una trobada d’avions acrobàtics, globus i ultralleugers, la festa del foc, en què s’inclouen el Correfoc i el Piromusical, i els relatius a la cultura tradicional i popular catalana: els Castellers de Barcelona, els Diables, l’Àliga i els Gegants de la Ciutat, els trabucaires i els bastoners de diferents barris participen als diferents actes de cultura popular com el Toc d’Inici, la Matinada de Grallers, la Galejada de Trabucaires, el Matí Bastoner, la Cavalcada, el Seguici d’Autoritats, la Diada Castellera, etc.