A mitjans del segle passat (s. XX), el carboneig va ser l’activitat amb major repercussió social, econòmica i natural de la Comuna de Bunyola. Al passejar per la zona d’alzinars es veuen de 10 a 12 sitges consecutives associades a un forn de calç, les quals estaven destinades a produir el carbó vegetal. Aquest era el combustible que s’emprava perquè el petroli i els sistemes energètics derivats com l’electricitat, encara no s’havien posat en marxa.

El rotlle de sitja es tracta d’una superfície planera de planta circular empedrat a la seva perifèria. Al centre de la base s’hi posaven els troncs més gruixuts i regulars fins que s’obtenia una forma cònica. Al final s’hi posaven branques primes recobertes de sorra, amb un forat a la part superior que anava de dalt a baix, anomenat ull de sitja. La cocció de la sitja es feia entre 9 i 10 dies, per donar lloc a la selecció de carbó.

El carboner llogava a l’amo o propietari de la possessió una part del bosc –anomenada ranxo- i allà s’hi construïa la barraca on havia de viure el carboner uns mesos. La feina d’un carboner es desenvolupava des de Sant Josep (19 de març) a Sant Mateu (21 de setembre) perquè així podia aprofitar els mesos de major bonança, i evitar les dures condicions de vida de viure el fred en contacte amb la natura. Durant els mesos de feina, el carboner, per produir el carbó vegetal de màxima qualitat, havia de dedicar-se permanentment a la sitja per la combustió controlada perquè aquesta fos de la màxima qualitat.

Dels beneficis obtinguts de la venta del carbó al propietari del ranxo, s’havia de descomptar el camí d’accés a la sitja, la fabricació de la barraca i la feina de recollir la llenya.

Des d’un punt de vista natural, la feina del carboner permetia  mantenir un ecosistema actiu, ja que només es talaven els arbres malformats, vells o parasitats, i els arbres més petits podien desenvolupar-se. A més, el ranxo s’alternaven amb períodes de set anys, que permetia la regeneració forestal. Un altra avantatge del carboneig era que es netejava el bosc evitant que el combustible vegetal s’acumulés.

A- Mercat Tradicional

Tots els dimecres i dissabtes a Sa Plaça de Bunyola, Mercat tradicional de les 7:00 a les 13:30 hores

B- Festes del terme municipal de Bunyola

1- BUNYOLA

• Beneïdes de Sant Antoni (primer diumenge de gener després de Sant Antoni), actes destacats:
• Desfilades de carrosses i cavalls, infants del poble i tamborers.
• Festa des Quarteró (darrer diumenge de gener), actes destacats:
• Dinar i ball popular a una possessió del terme.
• Diumenge del Ram, actes destacats: Via Crucis amb desfilada de confraries.
• Diumenge de l’Àngel, actes destacats:
• Missa, dinar de germanor i ball popular a Alfàbia.
• Santa Catalina Thomàs (28 de juliol), actes destacats:
• Desfilada de la carrossa de la Beateta, concert, berenar i balls populars.
• Festes parroquials de la Mare de Déu de les Neus (primer cap de setmana d’agost), actes destacats:
• Missa solemne, concert de joves intèrprets i ball a sa Plaça.
• Festes Patronals de Sant Mateu (21 de setembre), actes destacats:
• Pregó, missa solemne, Homenatge a la Vellesa, concerts i recitals, exposicions, revetlles, teatre, mercat solidari, sopar popular, competicions esportives, jocs populars i tallers, animació infantil i juvenil, mostres i trobades populars.
• Vigília de Santa Catalina (24 de novembre), actes destacats:Fogateres i ballada popular.
• Fira de Santa Catalina (novembre dies a confirmar) Artesana – Producte Local – Ecologia – Medi Ambient

2- ORIENT

• Festes patronals de Sant Jordi (23 d’abril), actes destacats:
• Missa solemne, activitats de caire musical, literari i etnològic.

3- PALMANYOLA

•  Vigília de Sant Sebastià (19 de gener), actes destacats:
• Foguerons, torrada i balls populars.
• Festes patronals de la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost), actes destacats:
• Missa solemne, Festa dels Padrins, teatre, competicions esportives, jocs i tallers, ball popular, concerts i recitals, mostres populars, animació infantil, sopar popular, revetlla i focs d’artifici

El municipi de Bunyola compta amb una extensa zona coberta de pins i alzines que en el passat fou la principal font de llenya, carbó i caça per als veïns i veïnes de la localitat. Com a testimoni de tot això encara hi trobem nombroses restes de sitges i forns de calç.

Patrimoni cultural

Església de sant Mateu: Església parroquial, que apareix relacionada en la butlla papal d'Innocenci IV com la parròquia de Santa Maria de Bunyola, tot i que la titularitat passà a Sant Mateu en el s. XIV. El temple actual és d'estil barroc (1756-1786) i es començà per iniciativa del rector Simó Marroig. Té un campanar de cinc cossos i coronament cupular, amb dos escuts de la localitat en el segon cos.

Jardins d’Alfàbia: Alfàbia és un conjunt de casa, jardí i hort situat a Bunyola, enmig de la Serra de Tramuntana. La història de la casa i els jardins ja està documentada en època de dominació àrab. Inicialment les cases de tipologia gòtica, amb un marcat caràcter rural i fortificat, s’estructuraven entorn d’un pati tancat, incorporant-se una torre al segle XVI. La gran reforma del segle XVIII va dotar a Alfàbia dels seus elements barrocs, els més definitoris de la seva actual configuració. Aquesta reforma va suposar una ampliació substancial de les cases originàries, dotant-les d’una nova distribució i decoració però mantenint sempre el concepte de casa rural. En la segona meitat del segle XIX es va produir una nova i important intervenció que va modificar part de les reformes anteriors.

Raixa: La Raixa és una finca d’origen mossàrab que posseeix un dels jardins més importants de l’illa. Tot  que Raixa ja data del segle XIII, la seva fama es va consolidar al llarg del segle XIX amb diversos viatges il.lustres que varen recórrer la illa i que varen elogiar la finca. Raixa deu la seva fama pricipalment als seus jardins, projectats por Giovanni Lazzarini i amb  petits afegits dels successius comptes de Montenegro i el seu últim propietari, Antonio Jaume Nadal.

Patrimoni paisatgístic

La comuna de Bunyola: La Comuna de Bunyola és la massa forestal  més extensa del municipi amb una extensió de 716 hectàrees. És un bosc inclòs dins les zones delimitades per la Llei d'Espais Naturals (LEN) i les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI). Aquest espai natural esdevé un centre d’interès clau a la zona, ja que està dotat d’una gran biodiversitat en la flora (alzinar i garriga) i fauna. El mateix temps, esdevé un indret per poder visitar diferents elements que configuraren durant segles una de les principals activitats econòmica de la zona: la carbonera. Així, es poden trobar sitges, forn de calç i cisternes per emmagatzemar l’aigua.