CREA, APRÉN, DIVERTEIX-TE Oferta lúdica i educativa del Taller de Ceràmica del Museu Teresa Artero Gonell Responsable del Taller del Museu de Ceràmica de l’Alcora Amb la garantia d’una dilatada experiència (des del curs 2003-2004) i amb vora 10.000 usuaris atesos, les activitats didàctiques del Museu de Ceràmica de l’Acora adopten a partir d’ara un nou format. Desprès d’un any de parèntesi (2010-2011), en què tot l’equip humà del Museu ha centrat el seu treball en el trasllat i muntatge de les noves sales, el Taller Ceràmic presenta a partir de setembre de 2011 una variada oferta al voltant de la conformació i decoració de la ceràmica, per tal d’apropar a tot el públic, escolars i adults, alguns dels secrets del treball amb fang, torn, esmalts, motlles i les més diverses eines de modelat. Amb la renovació de les nostres instal•lacions, El nou Taller Ceràmic està totalment equipat i obert de forma continuada durant tot l'any, oferint als grups escolars, d'adults i també a la resta de visitants, la possibilitat participar en totes aquestes activitats. El Taller Ceràmic vol convertir-se en l’ànima del Museu, el lloc on descobrir (i practicar) els processos i materials amb què es van elaborar les peces exposades a les seues sales. Per això comptarà amb una ampla gamma de propostes, que poden ser adaptades en temps, format i continguts al gust de cada grup. No ho dubteu, vingueu al Taller Ceràmic del Museu a descobrir el fascinant món de la ceràmica! Llistat de tallers que s’oferten 1.- INTRODUCCIÓ A LA CERÀMICA Activitat dirigida especialment als més petits de la casa. Descobrirem qué és la ceràmica i les seues propietats, quins ingredients composen la pasta i com aconseguim endurir-la amb l'assecat i transformar-la amb el foc. El pas d'un estat a un altre i els diferents comportaments i característiques del material ceràmic, insistint en els nous adjectius que apliquem al material Introducció al taller On és la ceràmica? Recorregut pel museu a la recerca d’objectes ceràmics, més enllà de les peces exposades: mobiliari expositiu, llums, ordinadors, la façana, sòls, parets, banys, etc. Taller Els components de la pasta ceràmica: manipulació de l’argila, de l'aigua i preparació de fang. Característiques de la pasta ceràmica humida: comprovar individualment les propietats de la pasta, aprendre el concepte de plasticitat. Característiques de la ceràmica: Comprovar les noves propietats físiques de la ceràmica després de la cocció: duresa i fragilitat. Modelat d'una peça ceràmica amb tècnica lliure 2.- AVUI SEREM ELS PRIMERS CERAMISTES DE LA HISTÒRIA Introducció: audiovisual “Avui serem els primers ceramistes de la història” La ceràmica és un dels primers productes elaborats de la Història de la humanitat i les seues característiques la convertiran al llarg de la història en material imprescindible per a l'ésser humà. Fa uns 7000 anys els éssers humans van passar en la Península d'una societat nòmada de caçadors-recol•lectors a una societat sedentària d'agricultors i ramaders. La ceràmica contribuí a aquest canvi i avui dia segueix formant part important de les nostres vides, essent protagonista fins i tot de la més recent revolució tecnològica. Taller Breu explicació-demostració del procés de modelatge amb xurros Treball individual: • Elaboració d'una peça amb la tècnica de modelatge a xurros • Decoració de la peça: decoració cardial, incisa i col•locació d'aplics • Introducció a la tècnica del brunyit de superfícies ceràmiques amb una peça prèviament assecada. 3.- DE L’ARGILA A LA CERÀMICA Visita guiada: col•lecció de Terrissa L'ofici de terrisser. El taller de terrisseria. Les mines, les argiles, la preparació de l'argila, el torn de peu i el seu ús, l'assecat, l'esmaltat, el forn morú i la cocció. Els sistemes de comercialització. Les peces de terrisseria i els seus usos tradicionals. L'ús del plàstic i el final de la terrisseria. Inclou demostració al torn de peu Introducció al taller Veurem com és l'argila acabada d’extreure de la mina, com es transforma, com es barreja i perquè, com es pasta i finalment com es modela al torn. Taller Demostració del procés de modelatge a torn Treball individual: • Elaboració d'una peça amb la tècnica a torn • Decoració de la peça: col•locació de nanses, aplics, perforacions, decoració incisa... 4.- EL MURAL CERÀMIC Visita guiada: Ruta dels Murals Ceràmics Visita al conjunt de murals ceràmics col•locats en diversos indrets del casc urbà de l’Alcora: 5 murals de grans dimensions obra de prestigiosos ceramistes contemporanis, un mural de 20 m2 realitzat pels nens del CEIP Grangel Mascarós l'any 2010, i 4 murals de petit format del CEIP Comte d’Aranda. Observarem la diversitat de propostes i tècniques utilitzades en cadascuna de les obres amb la finalitat d'estimular la creativitat en el taller que realitzarem a continuació. Introducció al taller Tècniques d'elaboració d'un mural de grans dimensions. Divisió del treball per grups. Repartiment de plantilles. Taller Demostració sobre la utilització de les plantilles. Aplicació de relleus, textures i engalbes. Aquest taller està especialment pensat perquè els grups elaboren el seu propi disseny de mural. Es treballa amb porcelànic extrussionat de diverses tonalitats, per això el mural resultant és per a ser col•locat en interiors o exteriors. L'esmaltat és opcional i el realitza una empresa aliena al Museu. 5.- TERRA SIGILLATA. LA VAIXELLA ROMANA Visita guiada: Termes romanes de Santa Visita al jaciment romà de les Termes de Santa, recentment posat en valor, on coneixerem l’organització d’un edifici termal i altres qüestions sobre la presència romana en les nostres terres. Introducció al taller Procés d'elaboració de la terra sigillata: la preparació del fang, els encunys per a la decoració, els motlles de fang, el sigillum, l'ompliment dels motlles, l'extracció, la col•locació del peu de la base, la preparació de l’engalba i la seua aplicació. Taller Treball individual: Elecció del motlle. Omplir el motlle amb una làmina plàstica. Modelat a l'interior del motlle. Extracció de la peça. Marcat amb el sigillium personal (nom, inicials, curs, etc). Acabat final amb l’aplicació de la pàtina de l’engalba. 6.- ART EN CERÀMICA Visita guiada: Col•lecció de Ceràmica Contemporània Visita guiada a les sales de Ceràmica Contemporània, per observar i analitzar les diferents tècniques decoratives, de modelat i de cocció de la ceràmica actual. Les propietats de l’argila i les seues múltiples combinacions permeten als artistes contemporanis desenvolupar tota la seua expressivitat i creativitat sobre suport ceràmic. Introducció al taller: audiovisual “Art en Ceràmica” A partir d'una peça tornejada en forma de cilindre i en el seu punt just de duresa, una ceramista ens descobreix la infinitat de formes i creacions que podem elaborar. Davant de nosaltres aniran apareixent paisatges, pallassos, animals, edificis, textures, calats, etc. També aprendrem l’ús de diverses eines que ens ajudaran a crear les formes desitjades. Taller Treball individual. Creativitat: aplics, reserves, pigments, engalbes. Hi ha nombroses eines a disposició dels participants per ajudar-los en la seua tasca, però també poden aportar teles, papers o altres objectes que ajuden a personalitzar les decoracions. 7.- DECORAR CERÀMICA A LA MANERA DE L’ALCORA Visita guiada Visita a la col•lecció de Pisa i Porcellana de la Real Fàbrica de l'Alcora. L’Alcora elaborà al segle XVIII una de les més prestigioses produccions ceràmiques d’Europa, l’èxit de la qual es fonamenta en la qualitat de les matèries primeres i en els coneixements tècnics i artístics dels mestres i operaris. Al Museu es conserva i exhibeix una completa col•lecció de peces que ofereixen una ampla visió dels distints models decoratius que triomfaren al llarg de l’esmentada centúria. Introducció al taller Audiovisual: “Decorar ceràmica a la manera de l'Alcora” Des de l'esbós o dibuix original, seguirem tots els passos necessaris per decorar una ceràmica amb òxids metàl•lics a l’aigua sobre coberta sense coure. La tècniques utilitzades són les mateixes que al segle XVIII, per això s’insisteix en el coneixement del vocabulari específic dels utensilis: estrergit, estergidor, punxó, perfilador, pinzell, etc Es realitza una primera aproximació als pigments ceràmics i la seva composició Taller Demostració pràctica i assaig individual amb els pinzells. Treball individual: Elecció de motiu a estergir. Creació de l’estergit sobre un taulell de 20x 20 cm amb la coberta sense coure. Pintat i ombrejat del motiu. 8.- ELS MOTLLES I LA FABRICACIÓ CERÀMICA Visita guiada Visita a les col•leccions de Pisa i Porcellana de la Real Fàbrica de l'Alcora i Ceràmica Contemporània. En l’actualitat, bona part dels objectes que ens envolten estan fabricats amb motlles, facilitant la producció en sèrie. L’ús de qualsevol tipus de motlle en la fabricació d'una peça sol deixar pistes inequívoques. Observant les col•leccions de ceràmica del Museu descobrirem entre tots quines peces han estat elaborades mitjançant aquesta tècnica. Introducció al taller Audiovisual: “L’escultura a la Reial Fàbrica de l'Alcora” Procés de fabricació amb motlles d'escaiola per el mètode de conformat per apretó. Des de l'escultura original, passant per l'estudi, la creació de la primera “cascarilla”, la conformació de l'original d’escaiola, motlles, matrius i finalment la reproducció seriada de l'objecte. Taller Exemple d'utilització d'un motlle. Treball individual: fabricació d'una peça amb motlles Personalització de la peça: aplics, reserves, pigments, engalbes 9.- DE LA RAJOLA AL TAULELL Visita guiada Visita a una indústria ceràmica de la localitat. Tècnics especialitzats explicaran la planta de producció les diferents fases del procés de fabricació d'un taulell: recepció de matèries primeres, conformació de la peça per premsat, assecat, esmaltat i decoració, cocció i embalatge. Introducció al taller Visita a les sales del Museu: zones de taulelleria del segle XVIII, làpides sepulcrals del segle XIX, fabricació de rajoles manuals (sala de Terrissa). Debat en grup sobre les diferències de producció actuals amb les tècniques ancestrals, graus d'humitat, tècniques de conformació, grau de tecnificació, manufactura/indústria. Taller Fabricació d’una rajola amb motlle. Extracció i personalització de la peça: aplics, reserves, pigments, engalbes, etc.

MUSEU DE CERÀMICA DE L’ALCORA L’edifici El Museu de Ceràmica de l’Alcora consta de 2 cossos intercomunicats, amb 2 altures destinades de manera exclusiva a l’exposició permanent de les seues col•leccions. El mòdul fundacional fou bastit en 1907, pertanyia a una família de terratinents i posseeix pati central al voltant del qual s’articulen els distints espais. Posseeix un interessant conjunt de taulelleria del primer terç del segle XX disposada en distintes dependències (entrada, escala, pati, galeria...), amb una rica policromia i motius historicistes i neoàrabs. Aquest edifici albergà el Museu entre 1994 i 2007. En juliol d’aquest últim any s’iniciaren les obres d’ampliació i remodelació, afegint un nou cos, ampli i funcional, seguint el projecte dels arquitectes Rafael Culla i Ignacio Carbó. Amb aquesta ampliació, es destinen un total de 650 m2 a l’exposició permanent de les col•leccions de terrissa popular, ceràmica artística contemporània i l’excepcional pisa elaborada des de 1727 a la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda. A banda, el Museu disposa de sales d’exposició temporal, taller ceràmic, sala d’actes, biblioteca-sala de consulta, i alberga també la Tourist Info local. Unes instal•lacions modernes des d’on donar el millor servei per a divulgació del nostre patrimoni ceràmic. Col•lecció de Cerámica de la Reial Fàbrica de l’Alcora Ceràmica l’Alcora. Xineries i Berain En els primers anys de funcionament, la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda elaborà peces seguint els models del Sud de França (Moustiers i Marsella fonamentalment), d’on provenen els primers directors artístics. Formes i decoracions s’ajusten així als gustos de l’aristocràcia i la burgesia europees, principal mercat al què anava adreçada la producció de l’Alcora. Estils com Berain (amb randes, arabescs, busts, esfinxs..., generalment en clarobscur blau, però també amb suaus tocs de policromia) o les Xineries (amb prolífica vegetació i figures orientals o grotesques) mostren l’exquisida delicadesa i perfecció que els pintors de la Reial Fàbrica assoliren ja des del principi. Mostrem en aquesta mateixa pàgina dues excepcionals obres de la col•lecció del nostre Museu: la tapadora d’un aiguamans amb decoració Berain, signada per Francisco Grangel, i una plata circular amb decoració xinesca de reflex metàl•lic, tècnica decorativa poc emprada a l’Alcora, que dóna una lluentor de color coure de gran bellesa. Ceràmica l’Alcora. Plaques ornamentals Si hi ha un apartat de la producció que defineix l’excel•lent qualitat artística de la Reial Fàbrica, aquest és sense dubte el de les plaques ornamentals. De diferents formes i formats (ovalades, rectangulars, aixamfranades, lobulades..., envoltades de rocalles, mascarons o peinetes, o sense cap tipus d’ornamentació externa), les làmines (com s’anomenen també en la documentació de l’època) són veritables joies pictòriques sobre ceràmica, a l’alçada dels llenços o les taules de temàtica religiosa coetanis. Al Museu, a banda d’algunes petites plaques ornamentals, tenim la sort d’exposar les úniques 4 estacions del Via Crucis original del Calvari de l’Alcora que es conserven en l’actualitat, datat cap a 1775 i propietat de la Parròquia de l’Assumpció. Dibuixos basats en els gravats de F. Dubercelle realitzats en París durant la primera meitat del segle XVIII, als què els pintors de la Reial Fàbrica afegeixen una apropiada policromia i el toc personal de la pinzellada mestra. Ceràmica l’Alcora. Fauna-engany Els anomenats plats d’engany o de “chasco” són peces decoratives destinades a produir la sorpresa i la il•lusió òptica, estratègicament col•locats als aparadors o les taules i resseguint la moda francesa del trompe d’oeil. Sobre el plat es reprodueixen amb gran precisió fruits, hortalisses, altres aliments i animals en tres dimensions, donant una sensació de realisme prodigiós. Hom atribueix a Julián López (un dels millors escultors de la història de la Reial Fàbrica) la creació de bona part dels models dels plats d’engany. Emparentada en certa manera amb els plats d’engany està la sèrie de l’anomenada “fauna de l’Alcora”: tot un seguit de petites figures d’animals amb els més diversos usos. Així, trobem soperes, salseres, petjapapers, mancerines, joiers, setrilleres... que adquireixen forma de gos, granota, llargandaix, pollastre i gallina, cigne, colom, moltó, perdiu, etc. És especialment significatiu el cas de les salseres en forma de perdiu, que gaudiren d’una gran popularitat elaborant-se fins a principis del segle XX i convertint-se en una de les peces més significatives de la producció de la Reial Fàbrica. Ceràmica l’Alcora. La rocalla i els estils coetanis Desprès de les primeres dècades de funcionament de la Reial Fàbrica, molt centrades en els estils decoratius d’influència francesa, a partir de 1750-1755 es va produint una major diversificació ornamental i la creació d’estils propis, en part degut a l’accés als càrrecs de responsabilitat artística del personal format en l’Acadèmia d’Aprenents. Els llistats de producció d’aquests anys així ho demostren. Apareixen nombrosos dissenys de decoracions florals (unes més naturalistes, altres estilitzades), composicions amb motius disposats per la superfície de les peces de manera harmònica com ara busts femenins (madamita), vaixells (navíos), arbres fruiters amb una font brollant al seu costat (chaparro), gossos, gàbies, trofeus militars i instruments musicals (fanfarre), etc. També és aquesta l’època de la proliferació de les rocalles, símbol per excel•lència del Rococó: motius asimètrics generalment pintats en clarobscur groc, que de vegades acompanyen als elements citats abans, però que sobre tot van associats a arquitectures més o menys complexes amb torres, ponts, banderes, motius aquàtics i, de vegades, un sol radiant amb trets facials humans. És l’estil anomenat popularment “Álvaro” (per un dels seus principals impulsors, Vicente Álvaro Ferrando) i citat a la documentació de la Reial Fàbrica com Andrómica fina, con adornos de talla [rocalla] con sus casalicios y surtimientos de fuentes con algunas flores y árboles. Ceràmica l’Alcora. Sèries populars L’esquematització de la decoració floral donarà lloc a una de les sèries més prolífiques de l’Alcora, també molt imitada a altres centres com Onda, Ribesalbes, Manises, etc, anomenada “Ramet” i caracteritzada per una petita flor policroma que generalment combina els colors blau, groc i ocre. En les peces més senzilles, aquesta floreta apareix aïllada, però també és habitual que es complemente amb fulles d’un sol traç, amb rams més complexos formats per fulles bicromes o amb petits fruits molt senzills que s’assemblen a pomes o peres. El Ramet també donà magnífics exemplars com l’aiguamans de gran format de la nostra col•lecció, decorat en clarobscur blau, amb un gran motiu central al cos del recipient, reproduït de manera rítmica al seu voltant i també a la tapadora i al peu. Les peces pertanyents a aquest estil eren comercialitzades pels traginers en mercats ambulants, i han estat immortalitzades en un llenç de Goya titulat “El Cacharrero”, on es veu un grup de venedors oferint als ocupants d’una carrossa plats i altres objectes de l’Alcora decorats amb aquest popular motiu. Se sòl denominar així (“Cacharrero”) la decoració que combina el ramejat estilitzat i els petits fruits abans descrits. Ceràmica l’Alcora. Porcellana Una de les obsessions dels comtes d’Aranda (el IXè, D.Buenaventura, fundador de la manufactura, i el Xè, D.Pedro Pablo, propietari entre 1742 i 1798) fou aconseguir elaborar porcellana en la seua fàbrica. És per això que contractaren diversos mestres estrangers, com ara François Haly (1751), Johann Knipffer (1761), François Martin (1774) o Pierre Cloostermans (1787). Poc abans (1786) també foren enviats a París 2 operaris alcorins, Cristóbal Pastor i Vicente Álvaro, per tal d’instruir-se en la fabricació de la porcellana. Tots aquests esforços donaren resultat, i des de darreries del segle XVIII l’Alcora fabricà porcellana de gran qualitat, que es decorà amb nous estils representatius del neoclassicisme imperant en aquest temps. D’entre ells cal destacar el reflex daurat (amb un color groc molt viu), l’estil Sèvres (que combina decoració pintada, òxids metàl•lics i petites escenes estampades), i les flors alemanyes, petit ramet policrom del què destaca una gran rosa púrpura. Amb aquestes ornamentacions es decoraren plats i altres peces de petit format, com ara jocs de cafè o té, begudes que a finals de la centúria desplaçaren a la xocolata com a beguda de moda entre l’aristocràcia i la burgesia. Ceràmica l’Alcora. Escultura La Reial Fàbrica elaborà al llarg de la seua història un ampli repertori de petites figures i grups escultòrics de temàtica molt variada: religiosos, mitològics, històrics, al•legòrics, costrumbristes... S’elaboraren també busts d’alguns propietaris de la manufactura (el Xè Comte d’Aranda i el Duc d’Híjar), animals i altres objectes de per a decoració de jardins i interiors, com ara centres de taula en forma de piràmide, gerros ornamentals, canelobres sostinguts per lacais negres, etc. Tot i ser menys coneguda que la producció de vaixella o les plaques pintades, l’escultura sempre tingué una gran importància a la Reial Fàbrica, i per això la responsabilitat d’aquest departament estigué en mans d’artistes tan destacats com Josep Ochando (des de 1727), Julián López (des de 1745), Joaquín Ferrer Miñana (finals del segle XVIII) i el seu fill José Ferrer Pardo (principis del segle XIX). D’entre tota aquesta producció escultòrica destaquen les sèries constituïdes per 4 peces, com els quatre elements, les quatre parts del món o les quatre estacions. També són molt representatius de l’Alcora els grups escultòrics del Toro Farnesio o Neptú. Un conjunt realment excepcional el constitueixen les figuretes d’actors i ballarins de la Commedia dell’Arte, policromades i de petites dimensions (20 cm d’alt), de les què es conserven alguns exemplars en una col•lecció privada de l’Alcora, al Museu Nacional de Ceràmica de València i al Museu de Porcellana de Limoges. Ceràmica de l’Alcora: segles XIX i XX El segle XIX s’inicia a l’Alcora amb el pas de la Reial Fàbrica a mans dels ducs d’Híjar, familiars i hereus del darrer comte d’Aranda, D.Pedro Pablo. Desprès d’unes dècades de certa continuïtat en la producció i nombroses convulsions socials (Revolta dels Caragols en 1801, Guerra de la Independència en 1808-1814, Trienni Liberal en 1820-1823), la fàbrica entra en certa decadència fins que és arrendada (1851) i desprès comprada (1858) pels germans Maties i Ramón Girona, que generalitzaran l’estampació calcogràfica, una tècnica de decoració ceràmica de caràcter industrial, que permet l’abaratiment dels costos. L’estampació ocupà la segona meitat del segle XIX a l’Alcora, compartint espai amb la producció de vaixelles blanques o discretament perfilades i amb sèries ornamentals heretades de l’esplendorós passat. En 1895 la Fàbrica Gran (com era coneguda aleshores) passa a mans de Cristóbal Aicart, el seu darrer propietari. Peces com les canterelles en forma de petxina o les botelles globulars amb coll de tulipa són les aportacions d’aquesta etapa a la història d’una manufactura que es mantingué en actiu més de 2 segles. Cerámica de l'Alcora: siglos XIX y XX El siglo XIX se inicia en l'Alcora con el paso de la Real Fábrica a manos de los duques de Híjar, familiares y herederos del último conde de Aranda, D.Pedro Pablo. Después de unas décadas de cierta continuidad en la producción y numerosas convulsiones sociales (Revolta dels Caragols en 1801, Guerra de la Independencia en 1808-1814, Trienio Liberal en 1820-1823), la fábrica entra en cierta decadencia hasta que es arrendada (1851) y posteriormente comprada (1858) por los hermanos Matías y Ramón Girona, que generalizarán la estampación calcográfica, una técnica de decoración cerámica de carácter industrial, que permite el abaratamiento de los costes. La estampación ocupó la segunda mitad del siglo XIX en l'Alcora, compartiendo espacio con la producción de vajillas blancas o discretamente perfiladas y con series ornamentales heredadas del esplendoroso pasado. En 1895 la Fàbrica Gran (como era conocida entonces) pasa a manos de Cristóbal Aicart, su último propietario. Piezas como los botijos en forma de concha o las botellas globulares con cuello de tulipán son las aportaciones de esta etapa a la historia de una manufactura que se mantuvo en activo más de 2 siglos. Ceràmica Contemporània. La col•lecció La col•lecció de ceràmica contemporània s’ha format a partir de la convocatòria d’un concurs de ceràmica organitzat per l’Ajuntament de l’Alcora des de 1981. Aquest certamen, inicialment de caràcter nacional, es convoca des de 2000 com a Concurs Internacional de Ceràmica de l’Alcora (CICA). Des d’aleshores, ha crescut en prestigi i en participació, essent en l’actualitat un dels més importants del continent europeu. Superades ja les tres primeres dècades d’història, cada estiu l’exposició de les obres finalistes ofereix al visitant una ampla visió d’algunes de les tendències creatives més actuals en el camp de la ceràmica d’autor. El Museu acull el fruit del Concurs, en forma de premis i donacions. Ceramistes de la talla dels espanyols Claudi Casanovas, Rafael Pérez, Alberto Hernández, Barbaformosa, Rafaela Pareja, Juan Ortí, i també Ken Eastman (Regne Unit), Pekka Paikkari (Finlàndia), Graciela Olio (Argentina), Roland Summer (Àustria), Luigi Gismondo (Itàlia) o Lu Bin (Xina) formen part de la nostra col•lecció, oferint un contrapunt i alhora un complement a la resta de les exposicions permanents del Museu. La terrisseria a l’Alcora Quan el comte d’Aranda instal•là la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana a l’Alcora, es fixà en diversos avantatges que li oferia aquesta població dels seus dominis senyorials, com ara la proximitat a la mar (per afavorir l’exportació dels productes), però sobre tot l’existència d’un important sector terrisser, la qual cosa significava abundància de matèries primeres (argila, llenya, aigua) i també mà d’obra especialitzada capaç de fer-se càrrec d’alguns departaments de la seua manufactura (torns, forns, preparació de l’argila...). Efectivament, el segle XVIII és potser el període àlgid de la terrisseria a l’Alcora. És possible que al llarg d’aquesta centúria hi hagueren sempre més de 20 cantereries, teuleries i rajolars treballant al mateix temps i convivint amb la Reial Fàbrica. Però l’origen d’aquest sector és molt anterior: a finals del segle XVI hi ha documentats 8 terrissers, essent la cita més antiga fins ara la que es refereix a Baltasar Llidó (1546). D’entre aquestes nissagues de terrissers, 2 criden especialment l’atenció: els Redolat, amb 12 generacions de canterers i rajolers (des de 1578 fins la dècada de 1950), i els Nomdedéu, últims terrissers de l’Alcora, que tancaren la seua cantereria en 2002 desprès de 7 generacions i més de 200 anys de professió. La col•lecció de Terrissa La dilatada tradició terrissera de l’Alcora està representada al Museu amb una col•lecció completa de la producció del taller de la família Nomdedéu, més d’un centenar de peces il•lustratives dels diversos usos de la terrissa popular: càntirs i marraixes per l’aigua, gerres d’oli i per conservar aliments, gibrells per la matança del porc, menjadores i bevedores per als animals de corral, cossis per la bugada, etc. A més d’aquestes peces de producció recent (dècada de 1990), hi ha també extraordinàries peces antigues, com ara dues grans gerres d’oli del segle XVIII, amb prop de 1.000 litres de capacitat, dues enormes gerres de vi també del segle XVIII, recuperades de la volta de l’església de la Sang, una gerra d’oli signada per Pere Joan Nomdedéu i datada en 1925, i algunes teules del taller de Josep Montañés, de la segona meitat del segle XVIII i recuperades també de l’església de la Sang. La col•lecció es completa amb l’utillatge del taller dels germans Nomdedéu Medina, tancat en 2002, amb totes les eines emprades en el procés de treball a la cantereria (forques i pales per al forn, canyes, bastonets i agulles per treballar el fang, els cossis d’esmaltar, carrilets i falquetes per a carregar el forn, rodells per a tornejar les peces...). Destaca, per sobre de tot, un torn de peu procedent de la Reial Fàbrica, adquirit per Pere Joan Nomdedéu en 1944 i datat cap a mitjans del segle XIX, atenent al desgast produït per la pressió del peu en ambdues cares de la roda inferior o falda.

La Fira de Formatges Artesans dels Pirineus es celebra en el marc d’una de les fires més antigues de Catalunya, la mil•lenària Fira de Sant Ermengol, a la Seu d’Urgell. La mostra té lloc durant el tercer cap de setmana del mes d’octubre i acull en un espai comú una quarantena de formatgers artesans provinents de tot l’arc pirinenc, del Mediterrani a l’Atlàntic i dels vessants nord i sud de la serralada. Els visitants poden trobar formatges elaborats als Pirineus catalans, aragonesos, navarresos, bascos i francesos. Cada formatgeria disposa d’un estand d’exposició i degustació i són els propis productors qui ofereixen els seus formatges, tant al nombrós públic que any rere any visita la Seu, com als professionals de la distribució i la restauració d’arreu del país, que cada vegada més tenen Fira com a punt de referència del formatge artesà. Destaca la gran qualitat i varietat dels formatges de la Fira, que s’ha convertit en un aparador immillorable per conèixer i difondre la situació i tendències del sector formatger artesà d’arreu dels Pirineus. Una de les primeres dades resultants d’aquesta anàlisi és el creixement, any rere any, del nombre de formatgers que hi treballen. Aquest augment d’elaboradors és atribuïble a diverses raons. En primer lloc, als moviments econòmics i quotes de producció globals, i la conseqüent caiguda i desvalorització dels preus de la llet. Això ha impulsat la recerca d’altres alternatives empresarials que afegeixen valor al producte. En segon lloc, destacaríem l’augment de la demanda, fonamentada bàsicament per una cultura del formatge i una afició gastronòmica creixent, i l’aposta dels consumidors per productes alimentaris d’alta qualitat, elaborats de manera sostenible, natural i de proximitat al territori. Aquest fet ens fa veure amb optimisme que hi ha nous artesans que emprenen l’activitat, que hi ha relleu generacional i que hi ha assentament d’activitats sostenibles en els territoris de muntanya, en aquest cas als Pirineus. I volem pensar que la Fira és per al sector un instrument útil de difusió, intercanvi i comercialització directa i indirecta de les seves produccions, limitades en quantitat i excel•lents en qualitat i diversitat. Qualitat i diversitat perquè l’augment de les produccions i de les formatgeries ha vingut acompanyat de l’experiència, formació i inquietud dels productors. En molts casos, la incorporació de les noves tecnologies ha afavorit el naixement d’autèntics formatges d’autor -formatges blaus, formatges elaborats amb espècies, alguna pasta tova d’ovella.... D’altra banda, existeix un element bastant comú i en constant creixement entre els formatgers que assisteixen a la Fira de Formatges Artesans: la llet crua, llet que no ha rebut cap tractament tèrmic abans de ser manipulada i que d’aquesta manera confereix als formatges totes les particularitats organolèptiques que conté la llet d’un ramat i d’un territori i pastures concretes. A més de la venda i degustació dels formatges, la Fira de Formatges Artesans del Pirineus és el paraigües sota el que es desenvolupen d’altres activitats estretament relacionades amb l’elaboració i el consum de formatges de qualitat: una Jornada tècnica adreçada adreçada al públic professional, un Concurs Formatges Artesans del Pirineu i una aula de tast on, durant tot el cap de setmana, tenen lloc diferents tastos guiats de formatges i altres productes agroalimentaris de qualitat relacionats amb els Pirineus, sessions en directe de cuina de formatge i activitats gastronòmiques per als més petits, sempre amb el formatge com a actor principal. Autora - Montse Ferrer

Pocs bocassins trobarem que no tinguen cap relació amb la música. La banda municipal d’Albocàsser, l’associació Musical Santa Cecília té una història de més de 125 anys i actualment compta amb més de 50 membres i una escola comarcal de música.

&nbsp,

&nbsp,

Els jubilats d’Albocàsser tenen un cor que actua en celebracions religioses i en algunes festes. També per la Puríssima ix la rondalla, composta especialment per a la ocasió, que interpreta la jota dels&nbsp,&nbsp,quintos.La participació hi augmenta cada any. I cal assenyalar que&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, darrerament es torna a oir la&nbsp,&nbsp,&nbsp,dolçaina, després de molts anys sense&nbsp,dolçainer. A més, hi trobem diverses formacions com els Piccolos i l’orquestra&nbsp,Carruan’s, de la família dels Carros, que anima balls i festes des de fa unes quantes dècades.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

La fundació de la vila.Diu la llegenda que abans d’emplaçar la vila al lloc on és ara es va contemplar fer-ho al mas de Brusca i al mas de Sant Pere, però ambdós llocs foren refusats, l’un per poca aigua i l’altre per massa ombrívol. La carta de poblament, però, no en diu res i només indica el lloc actual.

LA ROMERIA DE SANT CRISTÒFOL

El dilluns de Pasqua Granada se celebra la romeria a l’ermita de Sant Cristòfol, tradicionalment per demanar-li al sant la pluja que els camps necessiten&nbsp,(et pluviam de coelis). A la Font d’en Segures&nbsp, es fa l´única aturada del camí. El cap de setmana d’abans els majorals de sant Cristòfol i de sant Roc organitzen unes festes centrades en els bous i el ball. Una de les tradicions d’aquesta festa era l’enfarinada: les xiques fadrines del poble eren les&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,encarregades de pastar la prima que es reparteix a la romeria (una coca de farina blanca, llevat i llavoretes d’anís). En eixir del forn duien les butxaques plenes de farina i buscaven els jóvens del poble per tirar-los-la damunt.

LA FESTA DE LA TEA&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,L’acte principal del Carnestoltes és la Festa de la Tea, recuperada l’any 1989. És una de les festes organitzades pels quintos i les dames del poble. Un dels actes més tradicionals és l’&nbsp,Entrada de la&nbsp,&nbsp,Tea,&nbsp,que rememora l’arribada dels traginers que se n’havien anat a&nbsp,&nbsp,&nbsp,vendre manufactures tèxtils i tornaven carregats de tea (fusta de pirècua&nbsp,utilitzada per il·luminar els carrers).&nbsp,&nbsp,&nbsp,El traginer, abillat amb el vestit típic i cobert amb un barret negre d’ala ampla encapçala la&nbsp,rècua.&nbsp,&nbsp,Va acompanyat dels majoralets que recitaran les lloes. De la primera se n’encarrega el majoralet primer, que parla sobre l’alegria de la festa i el seu origen popular:

&nbsp,

&nbsp,I tindrem la panxa plena,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,i estarem assossegats

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,com el pare Carnistoltes

&nbsp,quan està en el cel dels gats.

&nbsp,A continuació arriba la lloa del majoralet segon, que repassa la situació social i econòmica en clau d’humor:

&nbsp,Lo millor serà casar-me,

&nbsp,si a mon pare vingués bé,

&nbsp,de buscar-me una fadrina

&nbsp,i allargar-me uns pocs diners.

&nbsp,I la darrera parada té lloc a la plaça, on s’encén la tea que il·luminarà el ball pla. El traginer diu la darrera lloa per recordar situacions antigues i contar les aventures del viatge, també en clau d’humor:

&nbsp,Estic bé i no passo pena.

&nbsp,Pel menjar no me marejo

&nbsp,que porto la bota plena

&nbsp,i ademés pa i abadejo.

&nbsp,Estos matxos tots són meus

&nbsp,no dec res, tot ho he pagat:

&nbsp,entre matxos i aparells

&nbsp,val una barbaritat.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

La llegenda explica que l’antiga imatge del sant Crist havia estat esculpida per Nicodem i adorada a Beirut. Segles després, va ser llençada al mar pels musulmans i va travessar el Mediterrani fins a l’Ebre, des d’on va pujar a contracorrent pel Segre fins aturar-se a Balaguer. Cap dels prohoms de la ciutat va aconseguir treure la imatge del riu, excepte la mare abadessa de les monges clarisses, que la va pujar al santuari, lloc on es venera, encara actualment.

Diu la llegenda que la imatge de la Mare de Déu del Castell era venerada per la gent de Sant Llorenç de Montgai després que un pastor l’hagués trobada mentre pasturava el seu ramat. La va recollir del paratge on la va trobar i va dur-la a casa, però tres cops que la va dur, tres cops que li va desaparèixer del sarró, fins que van decidir anar-la a buscar processionalment i entronitzar-la a l’església, que des d’aquell moment va passar a anomenar-se “de la Mare de Déu del Castell”. Llavors, el senyor feudal, va casar-se amb una donzella a qui quintuplicava els anys, però la noia no es trobava pas a gust al costat del cavaller i es va enamorar del jove patge del senyor. Això no va passar desapercebut pel senyor, al qual l’enveja va corsecar el cor i va decidir de prendre terrible venjança: un dia va organitzar una cacera en la qual només va poder matar una peça i va manar al cuiner que cuinés aquell tall trossejat. A l’hora de sopar ell va manifestar estar desganat, però va exhortar la seva esposa a provar la menja. Ella va contestar que tampoc tenia gana, però ell la va obligar a menjar-ne. La jove només va poder fer un mos, però el cruel cavaller ja en va tenir prou per espetar-li la pregunta de si havia trobat bona aquella menja, per afegir a continuació que el que havia menjat era carn del patge estimat, al qual havia matat. La dama, horroritzada, va anar a demanar ajut i clemència a la Mare de Déu, a la capella del castell, i després de molt plorar, la dama va refer-se i en aquell moment va trobar-se amb el seu patge estimat, més eixerit i gallard que mai. Tenia, però, un clotet a la galta, puix que li mancava el bocinet de carn que ella, sense saber-ho, se li havia menjat. Alhora que el patge ressuscitava, el cavaller moria.

Hi havia una vegada, ja fa molts anys, un príncep tàrtar que va arribar a l'indret on avui és Tartareu. El príncep havia estat desterrat del seu país i va arribar acompanyat de tot el seu seguici.
Arribat a Tartareu, va quedar meravellat per la situació del turó que actualment presideix el poble i per la frondositat dels boscos d'alzines que s’estenien als seus peus. Eren boscos ben carregats de caça, on no era estrany veure porcs senglars i llops ferotges. El príncep va decidir quedar-se i va fer construir el castell al lloc on avui encara podem trobar-ne restes, d'altra banda, els qui l'acompanyaven van anar bastint les seves cases a recer del castell del senyor. I així va néixer Tartareu, que conserva en el nom la mostra de l'origen tàrtar del seu creador.