Termes romanes de Santa

Les termes romanes estan ubicades en la partida de Santa, a la qual es pot accedir per la carretera CV-190 (l'Alcora-Sant Joan de Moró), junt rotonda.

El terme municipal de l'Alcora és ric en jaciments arqueològics d'època romana. El més destacat és Santa, ubicat junt al camí dels Bandejats, que unia la Via Augusta amb les terres altes de l'interior.

Recentment s'han localitzat i restaurat unes termes romanes en les quals es poden observar els distints recintes que componien aquest tipus d'instal·lacions: caldarium per als banys de vapor calent, tepidarium o sala templada, el frigidarium o zona de banys freds, el forn, l'aljub i molts altres elements.

Les Termes romanes de Santa formen part d'un assentament dels segles I a IV de nostra era que ocupa una suau elevació amb una superfície aproximada de 15.000 m2.

Els espais que es poden apreciar són: frigidarium, hipocausto, caldarium, alveus, praefurnium, prognigeum, aljub, latrines, habiación, estades serveis i manteniment.

Les termes van gaudir d'una gran popularitat al món romà, arribant a configurar-se com un dels elements més característics de la seva cultura. La seva tipologia varia àmpliament, des de les grans termes monumentals de les ciutats fins a les més modestes de l'àmbit rural, com les de Santa. Però sempre repeteixen un circuit mínim en el qual els usuaris podien prendre banys o vapors a diferents temperatures:

Frigidarium: sala freda. amb piscines o banyeres on es prenien banys a temperatura ambienti.

caldarium: sala calefactada. És l'habitació amb temperatura més elevada. Constava de petites piscines o banyeres portàtils per a la presa de banys calents.

Tepidarium: sala temperada immediata entre el caldarium i el frigidarium, on el banyista s'adaptava al canvi de temperatura entre ambdues estades.

Podien existir altres dependències, que ja no estan presents en tots els edificis

EL POBLAT IBÈRIC DE MONTMIRÀ.

A l’agost de 1990 equip d’estudiants i llicenciats en Arqueologia, van  realitzar la primera campanya d’excavació arqueològica al terme municipal de l’Alcorà, concretament al poblat ibèric de Montmirà.

El jaciment de Montmirà està situat en una zona de transició entre els dos elements definitoris de l’orografia provincial: la plana litoral i l’interior muntanyós. Ocupa un dels últims contraforts del massís del Penyagolosa, que amb una altitud màxima de 1.813 m és el segon punt més elevat del País Valencia. Aquest imponent massís és drenat principalment per tres corrents d’aigua: el riu Montlleó pel nord, el riu Villahermosa pel sud i l’oest, i el riu Llucena per l’est.

En  un monticle del marge del riu Llucena, aigua avall de l’embassament de l’Alcora, es troba el jaciment de Montmirà, amb una cota màxima de 352 m sobre el nivell del mar, del qual dista actualment 23 km en línia recta.

 Aquesta muntanya presenta unes excel·lents condicions per a l’ocupació humana al llarg de la història. Es tracta d’un tossal de cim altiplanat, en forma de quilla de vaixell invertida, completament envoltat per vessants escarpats i vora un curs d’aigua de relativa importància en l’antiguitat, com demostren els nombrosos jaciments localitzats a les seues ribes. El jaciment ocupa tota la superfície del cim del monticle, amb unes dimensions axials màximes de 250 i 40 m aproximadament. L’existència de restes arqueològiques a Montmirà és coneguda des de poc després de la Guerra de 1936-39.

Els més de 210 m2 excavats han permés documentar part del sistema defensiu de l’assentament (la muralla) i diversos recintes que formen part de la trama urbanística del poblat (habitacions i habitatges).

S’ha trobat  l’existència d’activitat tèxtil i metal·lúrgica i s’ha recuperat abundant material arqueològic de l’estudi del qual es pot concloure que Montmirà va estar ocupat entre els segles VII i II abans de Crist.

Els dos elements importants que  s’han recuperat són dues ofrenes rituals. La primera és un enterrament infantil trobat el 1990 al costat de la muralla, pertanyent a un nounat d’entre 2 i 4 setmanes de vida, que interpretem com un sacrifici fundacional relacionat amb l’inici de l’ocupació del poblat o amb una ampliació o reforma, tal com es documenta en uns altres jaciments similars. La segona ofrena va ser localitzada el 1998 i va consistir en un gran atuell de ceràmica globular, col·locat al fons d’una habitació, davall terra, de l’interior del qual es va recuperar un gran fragment de ferro de forma imprecisable i un os d’ovicaprí lleugerament manipulat.

En l’horta es poden treballar una gran varietat de cultius, com creïlles, tomaques, fesols, bajoques, cebes, encisams, carabasses, cols, faves, bledes, espinacs, albergínies, pebreres, cogombres, melons… cada agricultor treballa amb els cultius que més li agrades, encara que s’observa que hi ha certes plantes que són més populars.

Les creïlles són el cultiu més abundant en les hortes de L’Alcora, els agricultors les sembren per al consum propi. Hi ha diferents varietats, les més utilitzades són la Picasso, Repunteac, Baraca i Mona Lisa (així les anomenen els agricultors de L’Alcora). La sembra de les creïlles es fa durant febrer i març, i la collita es sol fer al maig o juny. Aquesta és la temporada primerenca, i a L’Alcora no es sol fer temporada tardana per la calor. A l’hora de sembrar els agricultors poden adquirir creïlles a la cooperativa de la Caixa Rural de L’Alcora, però alguns guarden una certa quantitat de creïlles de l’any anterior i les empren de llavor. Les creïlles que serviran de llavor s’han de tallar, ja que d’una sola creïlla poden sortir tres o quatre plantes. Després es fan solcs al terra amb les aixades i es van deixant els tallons a una distància d’uns dos pams (no es fa una mesura exacta). A continuació s’afegeix l’adob i finalment es cobreix el solc amb terra. Actualment, també es poden sembrar creïlles amb els tractors, no obstant la majoria dels agricultors prefereixen fer-ho de la manera tradicional. Les creïlles es reguen una vegada a la setmana aproximadament. La collita també es sol fer manualment amb l’aixà, els agricultors saben que ha arribat l’hora de fer la collita quan la planta ja s’ha assecat. Les creïlles s’han d’emmagatzemar en llocs sense ventilació i amb uns productes per a evitar que grillen.

Un altre cultiu que es troba en quasi totes les hortes de L’Alcora són les tomaques. Alguns agricultors fan els seus propis planters amb llavors de l’any anterior, no obstant la majoria d’ells l’adquireixen a la cooperativa de la Caixa Rural o al mercat dels dimecres. Les varietats que més es cultiven a L’Alcora són la pereta, simiente morada, valenciana, comanxe i híbrida. Les tomaques primerenques es planten durant el més d’abril i maduren al més de juny. També es planten tomaques tardanes al mes de juny i la collita es fa als mesos de setembre i octubre. Normalment, els agricultors utilitzen productes per a evitar que les tomaqueres siguen atacades per insectes que puguen afectar a la quantitat i a la qualitat de la producció. Les tomaqueres es planten en files, i amb canyes es construeixen unes “barraques” que serveixen per a lligar les tomaqueres a mesura que van creixent, i d’aquesta manera creixen cap amunt i la producció és major. Per construir les barraques, els agricultors claven al costat de cada tomaquera una canya d’aproximadament dos metres, cada dos files de tomaqueres es fa una barraca, que és molt semblant a la que es construeix també amb els fesols.

Les canyes per a construir les barraques s’aconsegueixen del riu. Abans, es tallaven les canyes del riu anualment, als mesos de l’hivern, i tota la ramulla que quedava després, es cremava. D’aquesta manera les canyes tornaven a moure amb força per poder tallar-les de nou a l’any següent, i les bores del riu sempre estaven netes. Actualment aquesta pràctica s’ha perdut, quasi ningú talla canyes del riu, i està prohibit cremar-ho desprès. 

El cultiu de fesols i bajoques és molt semblant al de les tomaques, la temporada és la mateixa i les barraques també són molt similars, la única diferència és que les fesoleres no s’han de lligar a les canyes, ja que són elles mateixes les que tendeixen a créixer envoltant la canya.

També trobem cebes a tots els horts de L’Alcora, es planten durant el més de febrer i la collita no sempre és igual, ja que cada agricultor decideix si prefereix deixar-les més temps a la terra o anar collint-les a poc a poc.

Un altre cultiu molt comú és l’encisam. Aquest pot estar els horts durant tot l’any, però és més comú veure’l durant els mesos de primavera i estiu.

L’Agrupació Musical L’Alcalaten de l’Alcora: 
La primera banda de què es té coneixement en la localitat sona a finals del segle XIX, i ja per l'any 1916 ja hi havia dos bandes en la capital de l'Alcalaten: «la Banda dels Lliberals» dirigida per Vicent Masó i Garcés, i «la Banda dels Conservadors» dirigida per En Melxor Escrig Tirat.  
Però la música, que va superar la política en l'Alcora, va unificar les dos bandes sota la direcció d'Emili Mallol Andrés, iaio del director actual de la banda, Emilio Mallol Aicart. 
Els directors que han estat al capdavant de la banda de l'Alcora són Eugenio Macián Cervelló, Antonio Clavell Clavell, Jerónimo Gargallo Bueso, Salvador Cotanda, Vicente Porte'ls Tomàs i Vicent Serrano Gil.  
En 1975 la banda va desaparéixer, però el parèntesi va ser curt. Només un any després, Vicent Serrano Gil, l'últim director de la desapareguda banda, va acceptar el repte de refundar-la, i va començar des de zero, amb nous músics i il·lusions renovades.  
La nova banda va eixir al carrer el 25 d'agost de 1978, un divendres de festes. En 1987 Vicent Serrano va deixar la direcció de la banda i ho va substituir Vicente Ortiz Diago. Durant este període la banda es va presentar en diversos certàmens, i va aconseguir el primer premi del certamen provincial de bandes de música de la tercera secció en 1993 a Segorbe i en 1995 a Vilafranca; i el primer premi i menció d'honor de la tercera secció del certamen internacional de bandes de música de la ciutat de València l'any 1995, la qual cosa va convertir a la de l'Alcora en la primera banda de la província de Castelló guardonada amb este premi.  
Des de juny de 1998, la direcció de la banda de l'Agrupació Musical l'Alcalatén de l'Alcora està a càrrec d'Emili Mallol Aicart. En els últims anys va participar en el Certamen Nacional de Bandes de Música Ciutat de la Sénia, on va obtindre el segon premi en la categoria de
segona secció, així com en el projecte Castelló Cultural, en el que va participar amb concerts en l'auditori de Castelló i Peníscola.  
En 2009, la banda va guanyar el primer premi i Menció d'honor de la segona secció del Certamen Provincial de la Diputació, celebrat en l'Auditori de Castelló el 17 de maig.

En la localitat de l’Alcora podem trobar diferents rutes senderistes que podem dur a terme visitant així zones i monuments característics d’aquests poble. Una d’aquestes rutes és la de Sant Vicent-Castell de l’Alcalatén-Embassament de l’Alcora, una ruta que consta d’uns 10’5 kilòmetres i una dificultat mitjana.

Descripció de la ruta

Com indica el nom de la ruta, visitarem en primer lloc l’ermita i el paratge de Sant Vicent, en segon lloc el Castell de l’Alcalatén i l’ermita de San Salvador i, per últim, l’embassament de l’Alcora. Aquesta ruta comença en la mateixa ermita de Sant Vicent, descendint pel barranc de Sant Vicent seguint les marques de la SL-CV 90 que ens durà fins a la Font Nova. Una vegada allí, creuarem el riu que ens durà fins a la carretera, aleshores la creuarem, amb compte, i arribarem a un encreuament en un camí de terra on s’ajunta a la PR-CV 120. Ara seguirem aquesta ruta i així arribarem a l’Ermita de Sant Salvador i al Castell de l’Alcalatén. Després de la visita, hem de continuar per un ascens fins a uns camps d’oliveres on trobem un pal amb indicacions, doncs haurem d’elegir la senda a l’esquerra que naix amb una creu. Quan aquesta finalitza, deurem agafar una senda que ens durà fins la llera de pedregosa i continuar pel camí de la dreta on passarem pel Mas del Molí i seguirem fins arribar finalment a l’Embassament de l’Alcora. Per tornar a l’ermita de Sant Vicent  hem d’anar per una forta pujada que ens durà fins al Camí de la Serra, allí continuarem per la pista de terra de l’esquerra que ens conduirà a l’ermita.

Vegetació i fauna

A la llarga d’aquesta ruta podem trobar una gran varietat de flora. Les espècies que predominen durant cadascun dels espais de la ruta són els pins blancs, la carrasca, la garrofera, l’olivera silvestre i el romer.

Els pins blancs (Pinus halepensis) poden arribar als 25 metres d’alçària. Tenen un tronc gros i irregular, fulles molt fines i allargades, formant grups de dos, i ell seu fruit, les pinyes, són menudes.

La carrasca (Quercus ilex) és un arbre que consta d’una copa amb gran densitat i un tronc molt gros i obscur. Pot abastar una alçària d’uns 25 metres. Les seues fulles son de color verd obscur i les flors que naixen en primavera són de color groc.

 El garrofer (Ceratonia síliqua) pot mesurar fins 10 metres. Té un tronc irregular, les fulles són compostes i de color verd obscur. Les seues flors són poc vistoses per vistoses i el seu fruit son les garrofes.

L’olivera silvestre (Olea europea) és un arbre que no mesura més de 10 metres. El tronc és curt i ample, les fulles són de color verd obscur per la part superior i platejades pel revés. Les flors són molt menudes, estan constituïdes per quatre pètals blancs, i el seu fruit és l’oliva.

El romer (Rosmarinus officinalis) és una planta amb fulles linears i dures. Les flors que apareixen són blaves amb dos llavis i presenten una olor molt característica.

A banda d’aquestes espècies, podem trobar altres que no apareixen amb tanta freqüència. Alguns exemples d’aquestes són el magraner (Punica granatum), l’espàrrec (Asparagus officinalis), l’albada (Anthyllis cytisoides), el margalló (Chamaerops humilis), l’ametller (Prunus dulcis), la figuera (Ficus carica), roselles (Papaver rhoeas), margarides (Bellis perennis) i dents de lleó (Taraxacum officinale).

En referència a la fauna, podem trobar una gran diversitat d’espècies animals. Els mamífers més abundants són els conills, rates i esquirols. Respecte els ocells, trobem merles, tórtores i gavines. A banda de les mamífers i els ocells, també podem trobar alguns insectes com marietes i libèl·lules.

Els conills (Oryctolagus cuniculus) són uns mamífers menuts que es caracteritzen per desplaçar-se mitjançant salts i també per la seua ràpida reproducció. Tenen un cos robust i compacte, de pelatge suau, amb quatre potes curtes i fortes, una cua curta i dues orelles llargues.

Les rates (Rattus sp.) són rosegadors d’una grandària entre menuda i mitjana. El seu cos és allargat i arrodonit amb una llarga cua punxeguda. Tenen les orelles grans, els ulls arrodonits i bigots al voltant de la boca.

L’esquirol (Sciurus vulgaris) són mamífers rosegadors que solen viure en zones boscoses. En general, tenen un cap i musell menut, les potes són curtes amb quatre dits les de davant i cinc les de darrere.

Els coloms (Columbidae sp.) són ocells molt comuns en aquesta ruta.Tenen un pit ample, un cap gros en forma d’ametlla i un pic gros de color obscur. Tenen ales grans i amples i una cua curta.

Les merles (Turdus merula) són una varietat d’aus d’uns 25 cm de longitud. El seu cos està recobert de plomes suaus de color negre atzabeja i tenen el pic i les potes de color groc.

Les tórtores (Streptopelia turtur) són aus amb aspecte de una paloma menuda. Tenen un cap petit, un pic prim i dèbil, un pit de tonalitats rosades, el ventre color clar i l’esquena color sorra amb taques blanques i negres al coll.

Les marietes (Coccinelliade sp.) són insectes de cos ovalat i amb colors molt brillants, la qual cosa allunya als depredadors. Tenen potes molt curtes i antenes llargues.

Les libèl·lules (Anisoptera sp.) apareixen amb abundància a la llarga d’aquesta ruta. Aquests insectes es caracteritzen pels seus ulls compostos i les grans ales que les constitueixen.

Altres espècies d’animals menys abundants són les llebres (Leporidae sp.), els abellerols (Merops apiaster), coloms (Columbidae sp.), oronetes (Hirundo rustica), palputs (Upupa epops), tords (Turdus philomelos), cabussets (Tachybaptus ruficollis), cavallets del diable (Zygoptera sp.), la sargantana (Podarcis hispànica) i les colobres (Colubridae sp.).

La ruta de Sant Vicent-Castell de l’Alcalatén-Embassament de l’Alcora resulta una ruta molt interessant i completa, degut a que consisteix en la visita de diferents monuments turístics que abasten una gran part de la cultura del poble de l’Alcora. Tant l’ermita de Sant Vicent com l’ermita del Salvador i el Castell són monuments molt importants en la història d’aquest poble i conserven la major part dels seus orígens. A més, la varietat tant de fauna com de vegetació que apareix a la llarga d’aquest recorregut és immensa a causa dels diferents terrenys que travessa i les condicions climàtiques d’aquesta zona.

L'Alcora és la capital de la comarca de L'Alcalatén, que està situada en la província de Castelló. Esta localitat, la qual alberga quasi 10.000 habitants, destaca per la seua cultura ceràmica, que va sorgir en 1725, després de l'arribada de Ximen d'Urrea a la comarca.La localitat presenta un ric patrimoni històric; i en este article ens centrarem en els diferents edificis civils relacionats amb l'ensenyança (Col·legis i instituts) i la seua història.

En primer lloc parlarem dels col·legis. En la localitat trobem 4 col·legis, els quals veurem a continuació. El primer d'ells és el "Puértolas Pardo", un centre de caràcter religiós fundat en 1888 en un hospital de malalts pobres. Després de la mort de la fundadora del primer col·legi, Donya Modesta Puértolas Pardo, es procediria a construir un nou col·legi en la plaça de l'Església amb els béns que ella va deixar. El nou centre es va inaugurar en 1932. El problema és que després de 40 anys de funcionament, en 1972, una reforma educativa faria que el centre no complira certes condicions, per la qual cosa els pares dels xiquets van decidir fer-se càrrec ells del centre perquè les germanes es pogueren quedar, ja que elles no podien fer-se càrrec del gasto. El nou centre que ha arribat fins a dia de hui seria inaugurat en 1976. En segon lloc trobem el "Francisco Grangel Mascarós" un centre públic que oferix l'ensenyança tant infantil com primari. El centre deu el seu nom a un personatge molt reconegut en la zona, Francisco Grangel Mascarós, el qual va naixer a la localitat, i va ser alcalde de L'alcora entre 1957 i 1967, i posteriorment seria alcalde de Castelló. En tercer lloc trobem el "Comte d'Aranda", col·legi igualment públic i que oferix tant l'ensenyança infantil com la primària. En este cas el centre deu el seu nom al nové Compte d'Aranda , amb el que començaria la tradició ceràmica en 1725, i la qual ha arribat fins a l'actualitat. Finalment trobem "La Salle Inmaculada", un centre també de caràcter religiós que com el primer centre no sols oferix l'ensenyança infantil i primària, si no que també oferix l'ensenyança secundària obligatòria. El centre va ser fundat en 1929 per un advocat valencià, i les classes començarien eixe mateix any. Entre el 31 i el 33 el centre va ser tancat a causa de la proclamació de la República, i en el 33 seria reobert per a fer funció d'hospital de sang durant la Guerra Civil.En el 38 es reprendrien les classes i el centre arribaria fins a l'actualitat.

Pel que als instituts respecta trobem dos. En primer lloc trobem el "IES Ximen d'Urrea", un centre públic que oferix l'ensenyança secundària obligatòria i la postobligatòria. El centre deu el seu nom a Ximen d'Urrea (Al quint d'ells) ,qui "va donar a poblar" la localitat allà pel 1305, després de l'entrega de la Carta de Poblament.i finalment, en segon lloc trobem el "IES L'Alcalatén", un centre públic que oferix l'ensenyança postobligatòria. El centre deu el seu nom, i de forma òbvia, a la comarca en què està situat, la comarca de L'Alcalatén.

LA CERÀMICA DE L'ALCORA L'1 de maig de 1727 entra en funcionament la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana fundada a l'Alcora per D.Buenaventura Abarca de Bolea i Ximénez de Urrea, IX comte d'Aranda. Aquesta singular instal•lació fabril, original i pionera en molts aspectes, va basar el seu èxit i pervivència en multitud d'aspectes nous que irrompen panorama pre-industrial espanyol: la contractació de prestigiosos tècnics i artistes estrangers, la redacció d'unes detallades ordenances que regulaven tots els aspectes del funcionament de la Fàbrica, la creació d'una Escola d'Aprenentes, l'establiment de fluids canals de comercialització del producte, etc… No és casualitat que el comte d'Aranda fixés la seu de la seva empresa a l'Alcora, capital del senyoriu de l’Alcalatén, la titularitat del qual ostentava. Tenia la nostra vila una arrelada tradició terrissera i en aquest moment existien una vintena de forns dedicats a la producció de càntirs, olles i altres atuells d'ús corrent, a més de jaciments d'argila de bona qualitat. La producció de la Real Fàbrica va ser àmplia i molt variada, tradicionalment s'ha vingut dividint en nombrosos estils en funció dels motius ornamentals aplicats. Entre ells podem destacar els següents. La decoració Berain Els mestres francesos encarregats d'engegar la fàbrica portaran, dels seus centres d'origen, els primers models decoratius aplicats a l'Alcora. Entre ells està el gènere Berain, caracteritzat per les puntes i brodats combinats amb busts, cariàtides, mascarons, estendards, cistelles, esfinxs, putti o personatges grotescs. Majoritàriament es decora en clarobscur blau, encara que no falten els exemples en altres colors o en suau policromia. El gènere Olerys Joseph Olerys, primer director de la fàbrica, va crear a l'Alcora un motiu decoratiu policrom de gran bellesa compost per garlandes i ramillets de petites flors (de gessamí o de patata, segons diferents interpretacions) i, en ocasions, escenes centrals procedents dels gravats de l'època. A la seva volta a França, Joseph Olerys incorporarà aquest nou estil a la producció de Moustiers, on es popularitzarà fins a finals del segle XVIII. Xineries i decoració grotesca Decoració d'origen oriental, arribada a Europa a través de les importacions de porcellana de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. En el nostre continent es reinterpretarà, dotant-la d'un caràcter propi, allunyat dels originals xinesos. Probablement la decoració oriental i grotesca sigui el gènere de major èxit entre les manufactures de pisa del segle XVIII. L'Alcora no va quedar al marge d'aquesta moda, i va elaborar multitud de variants en les quals es representen figures d'allò més divers, com a aus camallargues, animals fantàstics, micos, estruços, personatges reals o extravagants, éssers deformis…etc. La rocalla A principis del segle XVIII la profusió ornamental del Barroc arriba al seu cim amb l'aparició del Rococó, en el qual triomfen les formes corbes i retallades i el amuntegament decoratiu. La ceràmica també s'impregnarà d'aquest canvi de gustos, que en l'ornamentació es defineix per l'aparició de la rocalla. El terme prové del francès rocaille, que s'usava per designar les acumulacions de pedres i petxines amb que s'adornaven els jardins i les fonts. En la decoració de la pisa, la rocalla s'expressa mitjançant corbes, contracorbes, formes flamígeres i motius derivats de les petxines marines. El Rococó no solament afectarà a la decoració pintada, sinó també a les formes. Es retallen els perfils, les plaques ornamentals s'envolten del complexos marcs en relleu, les soperes presenten complexes formes i peus en forma de voluta i poms amb fruites i fulles… El “fanfarre” Estil, com altres de mitjan el segle XVIII, d'origen francès. S'ha vingut apuntant que va sorgir per commemorar la victòria gal•la en la batalla de Fontenoy (1745), passant ràpidament a l'Alcora, on es dataria cap a la dècada de 1760. El tema principal d'aquesta sèrie són els estendards, armes, trofeus militars i instruments musicals, primorosament combinats amb motius de rocalla. El gènere Álvaro Sens dubte és un dels estils més representatius de l'Alcora, dels més reproduïts i dels quals més variants ofereix. Pren el seu nom de Vicente Álvaro Ferrando, artista local enviat pel comte d'Aranda a París per instruir-se en l'art de la fabricació de la porcellana. L'Álvaro va haver de sorgir cap a 1760 i es manté de moda almenys fins a principis del segle següent, si ben donada la seva popularitat ha estat reproduït fins als nostres dies. Encara que té nombroses variants, el motiu bàsic sol ser un edifici més o menys complex sobre rocallas i flanquejat per arbres i grups florals. La diversitat dels conjunts arquitectònics és enorme i inclou ponts, portals, rius, cascades, fonts, torres, sortidors, estendards i, com a element molt característic, un sol radiant que culmina aquests idealitzats paisatges. Les sèries populars: Ramet i “Cacharrero” La esquematització dels conjunts florals donarà com resultat el naixement de la sèrie més abundant en la producció alcoreña: el Ramet. L'element que ho defineix és una senzilla flor en general amb pètals blaus, corol•la groga i nucli ocre. Sol completar-se la decoració amb fulles bicromes, dues petites fruites rodones i sanefes vegetals reduïdes a la mínima expressió. Al costat del Ramet, i participant de moltes de les seves característiques formals, apareix la sèrie del “Cacharrero”, que als elements abans descrits incorpora fruites en forma de pera o carabassa que, freqüentment, destaquen per la seva major grandària. Aquesta ornamentació pren el seu nom d'un llenç de Goya en el qual es mostra una escena en què uns venedors ambulants ofereixen la seva mercaderia (pisa de l'Alcora pertanyent a aquesta sèrie) als ocupants d'una carrossa. Els plats d'engany Responen a una moda refinada i d'ascendència francesa, com a tants estils de l'Alcora. El trompe l’oeil (o il•lusió òptica) té com a objectiu produir en l'espectador la sorpresa, la broma, molt en la línia del gust de la societat aristocràtica del segle XVIII. Figues, pomes, fruites, olives, hortalisses, formatges o animals modelats en embalum rodó adornen plats en l'ala dels quals s'estampen, generalment, motius de la sèrie del Ramet o del “Cacharrero”. Fauna de l'Alcora El gust per crear objectes zoomorfes amb diferents usos (salseras, soperes, mancerinas, petjapapers, vinagreres, especiers, capsetes o, simplement, objectes ornamentals) no és invenció de l'Alcora, sinó francesa. En la manufactura comtal s'atribueix a Clemente Aicart i Cristóbal Mas (cap a la dècada de 1770 o 1780) la introducció d'aquest gènere, tan emparentat amb el trompe l’oeil. Gossos, llangardaixos, carners, colomes, galls, ànecs, cignes, lleons, perdius… presten la seva forma a les més diverses utilitats. Entre els animals reproduïts, la perdiu adquirirà una notorietat inusual, i encara avui són una dels principals senyals d'identitat de la ceràmica de l'Alcora. Escultura Tant en pisa com en porcellana tendra i terra de pipa es van elaborar infinitat de petites figuretes d'ús ornamental, grans grups escultòrics de temàtica mitològica (el Bou Farnesi és un dels més famosos), parelles de busts (ancians, joves o negres), canelobres sostinguts per negres i micos… També es van modelar busts d'emperadors de l'antiguitat, de monarques contemporanis i, sobretot, dels propietaris de la fàbrica (D.Pedro Pablo i el duc de Híjar). Els retrats del X comte d'Aranda es realitzen durant la dècada de 1790 per festejar la seva visita a l'Alcora, es van elaborar en dues grandàries (40 i 90 cm. d'altura aproximadament). Els motlles amb que es van confeccionar aquestes figures van ser objecte d'un ús continuat fins al final de la Real Fàbrica i posteriorment van ser heretats pels obradors apareguts en la dècada de 1940. Les flors alemanyes Decoració delicada i exquisida, les flors alemanyes són introduïdes a l'Alcora per Vicente Álvaro Ferrando i Cristóbal Pastor a la seva volta de París (1789), on van ser enviats pel comte a instruir-se en l'art de la porcellana. Aquesta sèrie, elaborada a la Real Fàbrica fonamentalment sobre porcellana tendra, té com a element més característic un ram de flors naturalistes de les quals sobresurt una rosa. El conjunt està decorat en suau policroma, amb tons morats, verds, grocs i, sobretot, un peculiar vermell encarnat amb el qual es perfilen les vores i peus de les peces. La denominació d'aquest gènere indica la seva procedència: es va aplicar per primera vegada en Meissen, cap a 1740 i d'allí va passar a Estrasburg, on es va popularitzar de tal manera que també es coneix com a “rosa d'Estrasburg”. Les formes sobre les quals apareixen les flors alemanyes anuncien el canvi de gust al que es vas agafar durant les últimes dècades del segle XVIII: a les formes rebuscades i l'ornamentació excessiva de mitjan segle els succeeixen ara decoracions discretes però elegants i formes senzilles i llises. La producció de la segona meitat del segle XIX Amb el pas de la fàbrica a la família Girona, que primer l'arrenden (1851) i després la compren (1858), es vas agafar a un nou intent per invertir la línia de declivi que la manufactura venia observant des de les dècades anteriors, materialitzat en la contractació d'operaris de Staffordshire que donen un nou gir a la producció, segons es desprèn de les paraules del cronista Mundina (1874), per qui la fàbrica ha millorat “amb la introducció de la pisa estampada, com es fa a Sevilla”. D'altra banda, la producció segueix sent abundant. Madoz, en 1845, indica que s'elaboraven 15.000 peces de porcellana, 500.000 de pedernal i 1.000.000 de pisa comuna, però és una època poc estudiada, allunyada de l'esplendor de la centúria anterior. Se sap que es produïen vaixelles blanques o amb fins filetejats en les vores, ales i peus, i acabat poc detallista. Perviu també la decoració en reflex daurat, sòbria i senzilla. Aprofitant motlles antics es fabriquen figuretesde la “fauna de l'Alcora” i plaques ornamentals amb pesats marcs i tosc dibuix. El segle XX. Del final de la Real Fàbrica a la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora En 1895 la fàbrica que fundés l'IX comte d'Aranda passa a les mans de Cristóbal Aicart, advocat d'ascendència alcorina que va arribar a ocupar el càrrec de president de la Diputació Provincial de Castelló. El canvi de propietari no significarà ruptura quant a la producció, doncs se segueixen utilitzant els motlles del segle XVIII. Aquesta situació es mantindrà fins a poc abans de la Guerra de 1936-39, quan la Fàbrica Gran, tanca les seves portes. El testimoni de la ceràmica artística alcorina va quedar en mans d'altres fàbriques menors (les de José Cotanda, Severino Ramos, Letancio Moliner i Federico Michavila, entre altres), que es mantindran productives fins a finals de la dècada dels 40. Finalment el ressorgiment actual de la ceràmica artística alcorina es deu a José Cotanda Aguilella, doncs va ser sota la seva direcció artística quan va començar a funcionar, en 1976, "La Noble y Artística Cerámica de l'Alcora".

Artesania ceràmica a l'Alcora Parlar de l'Alcora és parlar de ceràmica. Amb més de 500 anys de tradició terrissera, la nostra localitat és coneguda internacionalment per la ceràmica que al segle XVIII va sorgir dels forns de la Real Fàbrica de Pisa i Porcellana del Comte d'Aranda. Avui aquesta ceràmica forma part de destacades col•leccions privades i museus de tot el món, i en les subhastes d'art sol aconseguir les més elevades cotitzacions, com a mostra evident del seu gran valor artístic. Els artesans ceramistes de la localitat han sabut conservar la seva essència, en ocasions en la forma d'un atuell de terrisser i en les més com la ceràmica artística de l'Alcora o les ceràmiques més avantguardistes. Com a fidel i destacada hereva de la qual anés considerada la millor pisa d'Europa del segle XVIII, l'Alcora és sens dubte el lloc idoni per adquirir la millor artesania ceràmica de la Comunitat Valenciana. Quatre tallers artesanals ens permeten a més contemplar en directe els processos tradicionals de l'elaboració dels seus productes, amb una extensa varietat de peces a la venda. Tots els tallers son visitables i donen l’oportunitat de veure el treball d’elaboracions de peces en directe.

Rutes a peu per l'Alcora- tot un ventall de modalitats El municipi de l'Alcora està enclavat en el centre de la província de Castelló, a escassos 20 km de la costa. Limita amb Costur, Figueroles, Llucena, Fanzara, Onda, Ribesalbes, Castelló, Borriol i Sant Joan de Moró. El seu extens terme municipal i variada orografia han convertit a l'Alcora en un enclavament idoni per a la pràctica del senderisme, sent una dels més bells accessos cap al massís del Penyagolosa, sostre provincial amb els seus 1.813 metres d'altitud. Per tot això, l'Alcora ofereix excel•lents condicions per a la pràctica del senderisme, oferint una variada oferta de modalitats, rutes senyalitzades, rutes guiades, itineraris específics per a grups organitzats i, també, la Mitja Marató de Muntanya. Rutes senyalitzades Ruta de les ermites (PR-CV 120): Distància total: 29.8 km. El dissabte posterior al Diumenge de Pasqua es realitza una peregrinació que recorre aquesta ruta. Ruta del Patrimoni (PR-CV-357): Distància total: 14,18 km. Sender local (SL-CV 90): Distància total: 6, 967 km Mitja Marató de Muntanya de l'Alcora: Desnivell acumulat: 1.700 metres. Data de la carrera: 29 de setembre de 2012 Itineraris guiats: Ruta de les Mines: Itinerari per muntanya amb guia a través d'antigues explotacions mineres i forns de transformació de minerals. Recorregut total: 5 km. Ruta del Patrimoni: variant més curta del PR-CV-357, visita comentada amb guia a diferents llocs d'interès històric. Recorregut total: 8.1 km. Ruta de la Ceràmica. Ruta urbana. Itinerari guiat Ruta dels Murals. Ruta urbana. Itinerari guiat Rutes programades pel Centre Excursionista de l'Alcora. Agenda per 2012 L'Alcora-Llucena: 10 de març (marxa nocturna) Sant Joan de Penyalosa- l'Alcora: 6 d'abril L'Alcora-Xodos: juny (coincidint amb la Mostra Cultural de l'Alcalatén que se celebrarà a Xodos) L'Alcora-Penyagolosa: 14 de juliol Volta al terme municipal de l'Alcora: 17 de novembre

CREA, APRÉN, DIVERTEIX-TE Oferta lúdica i educativa del Taller de Ceràmica del Museu Teresa Artero Gonell Responsable del Taller del Museu de Ceràmica de l’Alcora Amb la garantia d’una dilatada experiència (des del curs 2003-2004) i amb vora 10.000 usuaris atesos, les activitats didàctiques del Museu de Ceràmica de l’Acora adopten a partir d’ara un nou format. Desprès d’un any de parèntesi (2010-2011), en què tot l’equip humà del Museu ha centrat el seu treball en el trasllat i muntatge de les noves sales, el Taller Ceràmic presenta a partir de setembre de 2011 una variada oferta al voltant de la conformació i decoració de la ceràmica, per tal d’apropar a tot el públic, escolars i adults, alguns dels secrets del treball amb fang, torn, esmalts, motlles i les més diverses eines de modelat. Amb la renovació de les nostres instal•lacions, El nou Taller Ceràmic està totalment equipat i obert de forma continuada durant tot l'any, oferint als grups escolars, d'adults i també a la resta de visitants, la possibilitat participar en totes aquestes activitats. El Taller Ceràmic vol convertir-se en l’ànima del Museu, el lloc on descobrir (i practicar) els processos i materials amb què es van elaborar les peces exposades a les seues sales. Per això comptarà amb una ampla gamma de propostes, que poden ser adaptades en temps, format i continguts al gust de cada grup. No ho dubteu, vingueu al Taller Ceràmic del Museu a descobrir el fascinant món de la ceràmica! Llistat de tallers que s’oferten 1.- INTRODUCCIÓ A LA CERÀMICA Activitat dirigida especialment als més petits de la casa. Descobrirem qué és la ceràmica i les seues propietats, quins ingredients composen la pasta i com aconseguim endurir-la amb l'assecat i transformar-la amb el foc. El pas d'un estat a un altre i els diferents comportaments i característiques del material ceràmic, insistint en els nous adjectius que apliquem al material Introducció al taller On és la ceràmica? Recorregut pel museu a la recerca d’objectes ceràmics, més enllà de les peces exposades: mobiliari expositiu, llums, ordinadors, la façana, sòls, parets, banys, etc. Taller Els components de la pasta ceràmica: manipulació de l’argila, de l'aigua i preparació de fang. Característiques de la pasta ceràmica humida: comprovar individualment les propietats de la pasta, aprendre el concepte de plasticitat. Característiques de la ceràmica: Comprovar les noves propietats físiques de la ceràmica després de la cocció: duresa i fragilitat. Modelat d'una peça ceràmica amb tècnica lliure 2.- AVUI SEREM ELS PRIMERS CERAMISTES DE LA HISTÒRIA Introducció: audiovisual “Avui serem els primers ceramistes de la història” La ceràmica és un dels primers productes elaborats de la Història de la humanitat i les seues característiques la convertiran al llarg de la història en material imprescindible per a l'ésser humà. Fa uns 7000 anys els éssers humans van passar en la Península d'una societat nòmada de caçadors-recol•lectors a una societat sedentària d'agricultors i ramaders. La ceràmica contribuí a aquest canvi i avui dia segueix formant part important de les nostres vides, essent protagonista fins i tot de la més recent revolució tecnològica. Taller Breu explicació-demostració del procés de modelatge amb xurros Treball individual: • Elaboració d'una peça amb la tècnica de modelatge a xurros • Decoració de la peça: decoració cardial, incisa i col•locació d'aplics • Introducció a la tècnica del brunyit de superfícies ceràmiques amb una peça prèviament assecada. 3.- DE L’ARGILA A LA CERÀMICA Visita guiada: col•lecció de Terrissa L'ofici de terrisser. El taller de terrisseria. Les mines, les argiles, la preparació de l'argila, el torn de peu i el seu ús, l'assecat, l'esmaltat, el forn morú i la cocció. Els sistemes de comercialització. Les peces de terrisseria i els seus usos tradicionals. L'ús del plàstic i el final de la terrisseria. Inclou demostració al torn de peu Introducció al taller Veurem com és l'argila acabada d’extreure de la mina, com es transforma, com es barreja i perquè, com es pasta i finalment com es modela al torn. Taller Demostració del procés de modelatge a torn Treball individual: • Elaboració d'una peça amb la tècnica a torn • Decoració de la peça: col•locació de nanses, aplics, perforacions, decoració incisa... 4.- EL MURAL CERÀMIC Visita guiada: Ruta dels Murals Ceràmics Visita al conjunt de murals ceràmics col•locats en diversos indrets del casc urbà de l’Alcora: 5 murals de grans dimensions obra de prestigiosos ceramistes contemporanis, un mural de 20 m2 realitzat pels nens del CEIP Grangel Mascarós l'any 2010, i 4 murals de petit format del CEIP Comte d’Aranda. Observarem la diversitat de propostes i tècniques utilitzades en cadascuna de les obres amb la finalitat d'estimular la creativitat en el taller que realitzarem a continuació. Introducció al taller Tècniques d'elaboració d'un mural de grans dimensions. Divisió del treball per grups. Repartiment de plantilles. Taller Demostració sobre la utilització de les plantilles. Aplicació de relleus, textures i engalbes. Aquest taller està especialment pensat perquè els grups elaboren el seu propi disseny de mural. Es treballa amb porcelànic extrussionat de diverses tonalitats, per això el mural resultant és per a ser col•locat en interiors o exteriors. L'esmaltat és opcional i el realitza una empresa aliena al Museu. 5.- TERRA SIGILLATA. LA VAIXELLA ROMANA Visita guiada: Termes romanes de Santa Visita al jaciment romà de les Termes de Santa, recentment posat en valor, on coneixerem l’organització d’un edifici termal i altres qüestions sobre la presència romana en les nostres terres. Introducció al taller Procés d'elaboració de la terra sigillata: la preparació del fang, els encunys per a la decoració, els motlles de fang, el sigillum, l'ompliment dels motlles, l'extracció, la col•locació del peu de la base, la preparació de l’engalba i la seua aplicació. Taller Treball individual: Elecció del motlle. Omplir el motlle amb una làmina plàstica. Modelat a l'interior del motlle. Extracció de la peça. Marcat amb el sigillium personal (nom, inicials, curs, etc). Acabat final amb l’aplicació de la pàtina de l’engalba. 6.- ART EN CERÀMICA Visita guiada: Col•lecció de Ceràmica Contemporània Visita guiada a les sales de Ceràmica Contemporània, per observar i analitzar les diferents tècniques decoratives, de modelat i de cocció de la ceràmica actual. Les propietats de l’argila i les seues múltiples combinacions permeten als artistes contemporanis desenvolupar tota la seua expressivitat i creativitat sobre suport ceràmic. Introducció al taller: audiovisual “Art en Ceràmica” A partir d'una peça tornejada en forma de cilindre i en el seu punt just de duresa, una ceramista ens descobreix la infinitat de formes i creacions que podem elaborar. Davant de nosaltres aniran apareixent paisatges, pallassos, animals, edificis, textures, calats, etc. També aprendrem l’ús de diverses eines que ens ajudaran a crear les formes desitjades. Taller Treball individual. Creativitat: aplics, reserves, pigments, engalbes. Hi ha nombroses eines a disposició dels participants per ajudar-los en la seua tasca, però també poden aportar teles, papers o altres objectes que ajuden a personalitzar les decoracions. 7.- DECORAR CERÀMICA A LA MANERA DE L’ALCORA Visita guiada Visita a la col•lecció de Pisa i Porcellana de la Real Fàbrica de l'Alcora. L’Alcora elaborà al segle XVIII una de les més prestigioses produccions ceràmiques d’Europa, l’èxit de la qual es fonamenta en la qualitat de les matèries primeres i en els coneixements tècnics i artístics dels mestres i operaris. Al Museu es conserva i exhibeix una completa col•lecció de peces que ofereixen una ampla visió dels distints models decoratius que triomfaren al llarg de l’esmentada centúria. Introducció al taller Audiovisual: “Decorar ceràmica a la manera de l'Alcora” Des de l'esbós o dibuix original, seguirem tots els passos necessaris per decorar una ceràmica amb òxids metàl•lics a l’aigua sobre coberta sense coure. La tècniques utilitzades són les mateixes que al segle XVIII, per això s’insisteix en el coneixement del vocabulari específic dels utensilis: estrergit, estergidor, punxó, perfilador, pinzell, etc Es realitza una primera aproximació als pigments ceràmics i la seva composició Taller Demostració pràctica i assaig individual amb els pinzells. Treball individual: Elecció de motiu a estergir. Creació de l’estergit sobre un taulell de 20x 20 cm amb la coberta sense coure. Pintat i ombrejat del motiu. 8.- ELS MOTLLES I LA FABRICACIÓ CERÀMICA Visita guiada Visita a les col•leccions de Pisa i Porcellana de la Real Fàbrica de l'Alcora i Ceràmica Contemporània. En l’actualitat, bona part dels objectes que ens envolten estan fabricats amb motlles, facilitant la producció en sèrie. L’ús de qualsevol tipus de motlle en la fabricació d'una peça sol deixar pistes inequívoques. Observant les col•leccions de ceràmica del Museu descobrirem entre tots quines peces han estat elaborades mitjançant aquesta tècnica. Introducció al taller Audiovisual: “L’escultura a la Reial Fàbrica de l'Alcora” Procés de fabricació amb motlles d'escaiola per el mètode de conformat per apretó. Des de l'escultura original, passant per l'estudi, la creació de la primera “cascarilla”, la conformació de l'original d’escaiola, motlles, matrius i finalment la reproducció seriada de l'objecte. Taller Exemple d'utilització d'un motlle. Treball individual: fabricació d'una peça amb motlles Personalització de la peça: aplics, reserves, pigments, engalbes 9.- DE LA RAJOLA AL TAULELL Visita guiada Visita a una indústria ceràmica de la localitat. Tècnics especialitzats explicaran la planta de producció les diferents fases del procés de fabricació d'un taulell: recepció de matèries primeres, conformació de la peça per premsat, assecat, esmaltat i decoració, cocció i embalatge. Introducció al taller Visita a les sales del Museu: zones de taulelleria del segle XVIII, làpides sepulcrals del segle XIX, fabricació de rajoles manuals (sala de Terrissa). Debat en grup sobre les diferències de producció actuals amb les tècniques ancestrals, graus d'humitat, tècniques de conformació, grau de tecnificació, manufactura/indústria. Taller Fabricació d’una rajola amb motlle. Extracció i personalització de la peça: aplics, reserves, pigments, engalbes, etc.