Medi natural i paisatge - La Massana
El Centre d’Interpretació Andorra Romànica ens ofereix l’oportunitat de descobrir l’estil que domina a les Valls i aprofundir-hi. Tracta totes les manifestacions artístiques des del naixement del romànic i seguint les diferents onades d’influències artístiques. Exposa peces andorranes rellevants i ofereix audiovisuals i visites guiades per aprendre les característiques principals d’aquest estil.
Per a més informació i reserves: (+ 376) 839 760, www.patrimonicultural.ad i [email protected]
La Farga Rossell, dins la Ruta del Ferro, és un antic taller preindustrial dedicat a l’obtenció del ferro en brut que representa un dels centres d’interpretació més emblemàtics d’Andorra. Construïda entre el 1842 i el 1846 i en funcionament fins al 1876, va ser una de les últimes fargues actives del Principat. Avui en dia, permet explicar el procés de transformació del mineral del ferro en lingots i la seva comercialització. Se’n pot visitar el taller, on es pot veure el funcionament d’un martinet i de la trompa accionats per força hidràulica.
Per a més informació: www.fargarossell.ad
Els amants del novè art, a més, poden visitar a la Massana el Museu del Còmic i el seu seguit d’exposicions periòdiques sobre autors consagrats a escala mundial, com és el cas d’Antonio Bernal, Alfonso Font, Philippe Xavier i Ana Miralles.
Per a més informació: (+ 376) 835 693 i www.arca.ad
La coma de Setúria és la vall situada a la capçalera del riu que porta el mateix nom. La part alta andorrana s’anomena vall de Setúria i la part central alt urgellenca, vall d’Aós. És utilitzada a l’estiu com a pastura i a l’hivern forma part de les pistes d’esquí de Pal. Va ser disputada pels veïns d’Os de Civís (Alt Urgell) i els de Pal (la Massana). Diu la llegenda que quan els pastors d’aquestes dues poblacions es trobaven en el pasturatge no hi havia cap manera de saber qui tenia el dret de pasturar i que, per solucionar-ho, es va decidir que un home de cada poble lluitaria i que el vencedor determinaria la propietat dels terrenys. Els dos lluitadors van ser escollits un mes abans del combat i van ser sotmesos a durs entrenaments i dietes alimentàries per la gent dels pobles respectius. Arribat el dia de l’enfrontament, el d’Os de Civís havia estat engreixat amb llet de vaca i, en conseqüència, era gros i feixuc, el de Pal, en canvi, s’havia estat alimentant de costelles de corder i per això era prim i àgil. Quan el veí d’Os de Civís el va voler atacar, aquest altre va arrencar a córrer i el va fer cansar fins que el primer va caure esgotat. Gràcies a ell, els pastors andorrans van esdevenir els propietaris de la coma de Setúria i cada estiu el seu bestiar hi campa després de ser beneït pel capellà de la Massana.
L’església parroquial de la Massana és la de Sant Iscle i Santa Victòria i està situada al nucli antic de la vila. Possiblement s’assenta sobre la primitiva església romànica que ja trobem esmentada en un document de l’any 1085, però va ser reformada durant el segle XVII i l’any 1960 i conserva poca cosa de la construcció original. És de planta rectangular i té un campanar de torre de base quadrada. A l’interior, hi ha diversos retaules barrocs, com ara el de la Mare de Déu del Carme, el de sant Isidre, el de sant Antoni de Pàdua i el de la Mare de Déu del Roser (tots, restaurats el 2003). D’altra banda, la imatge de la Mare de Déu dels Àngels presideix el retaule major. L’any 2007 s’hi va instal·lar un orgue i des d’aleshores s’hi fan concerts programats.
Si disposeu de temps us recomanem visitar el poble de Pal, que és un dels conjunts històrics rurals més ben conservats del Principat i un dels pocs nuclis de població d’Andorra que conserven una estructura purament pirinenca. El seu exponent més rellevant és l’església de Sant Climent de Pal (de final del segle XI i principi del XII). La planta de la nau és rectangular i conserva una part important dels murs romànics. Els campanar és d’estil llombard i té tres pisos de finestres germinades, de les quals cal destacar les del pis de dalt de tot, que pel fet de ser dobles són úniques a Andorra. L’absis romànic ha desaparegut i al seu lloc n’hi ha un de quadrat dels segles XVII i XVIII, època en què es va fer el retaule barroc dedicat a sant Climent (1709), situat en aquest lloc. A l’interior del temple, també hi trobem una talla romànica de fusta policromada de la Mare de Déu del Remei i una pica baptismal de granit del segle XII, dues creus processionals policromades i una reixa esvelta de ferro forjat.
Per a més informació, horaris i reserves: (+376) 835 693 i www.lamassana.ad
Una altra església que podem trobar en aquesta parròquia és la de Sant Romà d’Erts, una petita edificació senzilla i quadrada que a l’interior conté un retaule barroc del segle XVIII. També hi queden algunes restes de pintures murals, encara sense datar, que evoquen el martiri de sant Romà i, a sobre, una imatge de la Immaculada flanquejada per l’escena de l’Anunciació de la Verge.
Un altre element rellevant del patrimoni massanenc és el pont de Sant Antoni de la Grella, un dels més típics de les Valls d’Andorra. Va ser construït sobre el riu Valira del Nord al camí ral que va de la Massana a Andorra la Vella. Per la tècnica constructiva que s’hi va emprar, tradicionalment se l’ha considerat d’estil romànic. Té forma d’esquena d’ase i les seves dimensions són 21,20 m de llargària i 5,55 m d’altura màxima.
Per la seva peculiaritat, destaquem també l’escultura Tempesta en una tassa de te (1991), una obra de Dennis Oppenheim feta amb tub de ferro i situada dalt del coll de la Botella.
La parròquia de la Massana havia estat la més poblada d’Andorra, l’any 1176 tenia 87 focs, però actualment ocupa el quart lloc. La transhumància és un fenomen molt lligat a les terres andorranes, ens podem fer una idea del volum que podia arribar a tenir gràcies a un passaport atorgat l’any 1718 i segons el qual s’autoritzava l’entrada a Catalunya de 16.503 caps de bestiar de llana que eren propietat dels sets ramaders més rics d’Andorra, entre els quals constava alguna família de la Massana.
Per a més informació: Jordi GUILLAMET ANTON. "Nova aproximació a la història d’Andorra".
L’agricultura i la ramaderia són una font de riquesa important, però darrerament l’activitat econòmica massanenca s’ha incrementat gràcies al turisme i al comerç, amb el paper clau de l’oferta d’esports enmig de la natura, sobretot els d’hivern. En aquest sentit, la parròquia de la Massana disposa de les pistes d’esquí d’Arinsal i Pal, integrades dins del domini esquiable de Vallnord, que també aplega les estacions d’Ordino. Tot i que l’esquí és l’esport estrella, les raquetes i les bicicletes de neu, entre d’altres, són una altra opció per a l’hivern. Però les Valls del Nord ofereixen moltes més activitats per a la resta de l’any: rutes a cavall pel Comapedrosa i hípica a l’Aldosa, ciclisme de muntanya, barranquisme, escalada, vies ferrades a Erts, pesca, senderisme, conducció de quads o 4x4, pitch-and-putt a Xixerella, parcs infantils a Pal...
Per a més informació: www.vallnord.com
Escriu per cercar rutes, trams, comarques, poblacions i més