&nbsp,

&nbsp,

La raboseta.Aquest conte és el responsable del nom no oficial de&nbsp,Tírig,el poble de la raboseta, i dels seus habitants, rabosetes. Això va passar al barranc de la Valltorta, barranc que separa els termes d'Albocàsser i Tírig. Diu&nbsp,&nbsp, que la rabosa que &nbsp,era de Tírig i baixava al barranc per la part del seu terme es va trobar amb un llop, que era d'Albocàsser i baixava cap al barranc per la part del seu terme&nbsp,i &nbsp,portava un bon tros de formatge a la boca i,&nbsp,així tots dos es van trobar a la llera del barranc, ben llesta,la rabosa &nbsp,li va preguntar al llop d’on era. En pronunciar el nom del seu poble, Albocàsser, va obrir tant la boca per fer la a que el formatge li va caure i la rabosa el va agafar ràpidament. El llop va decidir utilitzar la mateixa tècnica que la rabosa per a recuperar el bocí. Però el resultat final va ser molt diferent: com que la rabosa era de Tírig, no va haver d’obrir gaire la boca per respondre, i se’n va anar ben ufana amb el formatge.

Miracle de la Mare de Déu de la Font.El notari de Cinctorres, Lluís Sorolla, en va deixar constància escrita. Va ser el 4 de maig de 1540. Des de Cinctorres va arribar a Portell una família de la ciutat de Negrepont: Joan Valero i la seua dona Francesca, la filla de sis anys i&nbsp,&nbsp,l’àvia Maria,&nbsp,la Grega. La xiqueta era paraplègica. En passar per la&nbsp,&nbsp,font li van demanar a la Mare de Déu que pogués caminar. Aquesta la va curar, i la família li fa oferir arracades de plata, una camisa&nbsp,&nbsp,nova&nbsp,obrada a la usança dels egipcians i diners, perquè es tinguera memòria del miracle.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Pedres com a record.Si fem la romeria fins a l’ermita de Sant Marc de les Alberedes, veurem com en un punt els veïns tiren pedres en una direcció determinada. Segons la contalla, allà un llop es va menjar una xiqueta del poble.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Forcall és un dels pobles de la comarca que ha mantingut amb més força i dedicació els balls i passos més antics. Hi destaquen les danses de llauradorets (xiquets vestits de llauradors que ballen en&nbsp,&nbsp, honor de sant Antoni, i al cap un ballador),llauradoretes (xiquetes&nbsp, capitanejades per una balladora),varetes (xiquets amb un bastó&nbsp,&nbsp,&nbsp, amb el qual peguen a terra, formen una torre humana en les&nbsp,&nbsp,aturades de la processó i, damunt, el més xicotet recita una invitació festiva),&nbsp,bastonets o arquets (jóvens que porten arcs de&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,flors de paper i representen els oficis de fuster i d’obrer),gitanetes (vuit xiques i un barrero, vestides de llauradores mudades, teixeixen i desteixeixen cintes de colors al voltant d’una barra), dansants (vuit jóvens amb camisa blanca, sinagües emmidonades i&nbsp, mantó a la cintura toquen les castanyoles al so del tabal i la dolçaina, és la dansa més antiga). A banda, no hi ha festa com cal sense&nbsp,&nbsp, ball rodat.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

L’espardenya*.Era el calçat de la gent del camp i des d'ací es fabricava per a molts territoris estatals. Hi ha notícies de la&nbsp,&nbsp,fabricació d’espardenyes a Forcall des del segle&nbsp,XVI. El primer procés&nbsp,del cànem és el rentat, estant en remull, i per això els pobles que estan al costat dels rius (la Mata de Morella, la Todolella, Villores, Forcall) són els que han mantingut l’ofici d’&nbsp,espardenyer. Al final del XIX i principi del XX en trobem la major producció, que coincideix amb un pic demogràfic. Aleshores el treball al camp es combinava amb la fabricació d’espardenyes. Als anys 30 va començar la davallada d’aquest sector econòmic.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Sant Antoni.La nit de la cremà ix la santantonà, una colla de dimonis –botargues, el despullat, la Filoseta que representa les&nbsp,&nbsp,temptacions…– amb el sant lligat i passen per tots els carrers delpoble. Acompanyen sant Antoni i sant Pau a la plaça Major, on han plantat la barraca.&nbsp,&nbsp,Els cremallers encenen la barraca (cova del&nbsp,&nbsp,sant),i els dimonis ballen al voltant amb sant Antoni dins. Un tocde la dolçaina i els dimonis són vençuts: el sant guanya. Tot seguit&nbsp,&nbsp,hi ha la processó dels matxos amb l’alcalde i els majorals.

&nbsp,A l’església i davant la casa del senyor rector es beneeixen els animals. Després s’arreplega la coqueta de mitja lliura i es sopa vora les tronques. L’endemà hi ha missa major amb processó, llaurà i sembrà per la vesprada i ball rodat a la nit.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Benvinguts gent de la vila,/ forasters i els del voltant

benvinguts a aquesta festa,/ benvinguts a Bescaran

&nbsp,

Entre Bescaran i Andorra/ hi ha una entreta relació

no sols ara que es remunta/ben bé als temps de l'antigor.

&nbsp,

Tant pot ser això per la feina/que ofereix el Principat

com perquè d'ambdues bandes,/ al llarg del temps s'han casat.

&nbsp,

Si us explico aquestes coses/és perquè us vull emmarcar

una història, una llegenda/que s'explicava temps ha.

&nbsp,

Fa molts i molts anys enrere/quan per aquests boscos de pins

no hi havia carreteres,/ només hi havia camins.

&nbsp,

Els de Bescaran tingueren/gairebé a tocar de mans

la possibilitat ferma/de poder ser andorrans.

&nbsp,

Els calia sols per ser-ho,/ un darrer pas important

s'havia arribar a un pacte/entre Andorra i Bescaran.

&nbsp,

Que si Bescaran donava/als d'Andorra un cavall blanc

andorrans esdevindrien/tots plegats, sense entrebanc.

&nbsp,

Es reuní tot el poble/dies sencers rumiant

si és que s'ho deixaven córrer/o ho tiraven endavant.

&nbsp,

Al final van decidir-se/ i aleshores van triar

el millor cavall del poble/ i els fadrins de més fiar.

&nbsp,

L'endemà a punta de dia/ abans el sol no s'alcés,

tot el poble era a la plaça/ a acomiadar els missatgers.

&nbsp,

Els donen menjar i beguda/ perquè no hagin de patir,

s'acomiaden en silenci/ i comencen el camí.

&nbsp,

Els fadrins obren la marxa,/ gairebé solemnement

el cavall segueix darrere/ amb el seu blanc resplendent.

&nbsp,

La mirada fixa a Andorra/ el Port Negre, o Monturull,

disposats a arribar a terme/ saltant qualsevol escull.

&nbsp,

Decidits, però sense pressa,/ deixen el poble i el riu

les deveses i les bordes, /les pastures, el pletiu.

&nbsp,

Així que en el bosc s'endinsen/ el temps fa un canvi sobtat,

el cel s'ennegreix tot d'una,/ gairebé feia feredat.

&nbsp,

No per això aturen la marxa,/ la seva ànsia és anar endavant,

estrenyen més fort la brida/ i segueixen caminant.

&nbsp,

Poc després comença a ploure/ per aquells boscos ancestrals

de primer és pluja fina,/ després a bots i barrals.

&nbsp,

Però els missatgers no s'espanten/ tot i que se'n facin creus,

no els detura pas la fosca/ ni el anar xops de cap a peus.

&nbsp,

Poc més enllà una altra plaga/ fortament els colpejà

tot i ser en ple mes d'agost/ els va comançar a nevar.

&nbsp,

Una enorme borrufada/ de neu tot ho va emblanquir,

de tant espessa que queia/ ja no es veia ni el cami.

&nbsp,

Als fadrins, amb la basarda,/ se'ls hi glaçava la sang

la feinada que tenien/ d'aquantar aquell cavall blanc.

&nbsp,

Com més avançava el dia/ més gran era el temporal,

el vent i la veu colpien/ amb una fúria infernal.

&nbsp,

El cavall, d'una estrabada/ dels lligams s'ha deslliurat

i es capbussa dins la fosca/ de l'espessa tempestat.

&nbsp,

Va ser com per art de màgia/ que parà de bufar el vent

i que la neu es va fondre/ i sortí un sol resplendent.

&nbsp,

Els fadrins, que no s'ho creien,/ es miraven estranyats:

Com podrien explicar-ho/ els prendrien per orats.

&nbsp,

Una cosa quedà clara/ a aquells fadrins pirinencs

i és que el destí del seu poble/ era ser bescaranencs.

&nbsp,

Però si mai anéssiu a Andorra/ aprofiteu l'ocasió

i feu una passejada/ si és a l'hivern molt millor.

&nbsp,

&nbsp,

Que veureu una escultura/ d'un cavall immaculat

que treu l'escalfor de dintre/ i tot ell queda gebrat.

&nbsp,

Pregunteu què significa,/ no sé pas si us ho diran

però pot ser que representi/ el cavall de Bescaran.

&nbsp,

Aquest romanço, lletra i música de Jaume Arnella i expressament composat per a l'ocasió, fou estrenat a Bescaran, en el marc de la 2ª Trobada de Cantautors, el dissabte 9 de juliol de 2005.

&nbsp,

Associació - Bescaran Cultura

Tardor 2011

&nbsp,

&nbsp,

PUIG GOSEU DE TANTA GLÒRIA

I DE DÉU SOU TAN AMAT:

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ALS DEU ANYS DE VOSTRA EDAT

ALS VOSTRES PARES DEIXÀREU,

I DE DÉU TOT INFLAMANT

A LA ESGLÉSIA VOS HI ANÀREU,

PUIG FÓREU TAN GRAN PRELAT

I ESTEU ARA EN LA GLÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ABANS QUE FÓREU CRISTIÀ

MOGUT DE SANT ESPERIT

DONÀREU DE CARITAT

AL POBRE DE JESUCRIST

DE LA CAPA LA MEITAT

ACLAMANT DEL MÓN VICTÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

&nbsp,

DESPRÉS D´ÉSSER BATEJAT

RENUNCIÀREU A LA MILÍCIA

PER ESTAR MÉS APARTAT

DEL MÓN I DE LA COBDÍCIA

DE TOT FÓREU ASSENYALAT

ALCANÇANT SEMPRE LA VICTÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

DESPRÉS D´HAVER GOVERNAT

VOSTRA ESGLÉSIA SANTAMENT

PLE DE TOTA SANTEDAT

PARTIREU ALEGRAMENT

D´ESTA VIDA ACOMPANYAT

DELS CORTESANS DE LA GLÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ALS MALALTS, COIXOS, CONTRETS

VÓS SALUD ELS ALCANÇÀREU

I AMB VÓS PODEU TANT

SER PATRÓ DE BESCARAN

I PER VOSTRA GRAN CARITAT

PREGUEU AL REI DE LA GLÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ORACIÓ:

OH DÉU, QUE NO ÉS IMPOSSIBLE PRESERVAR EN EL BÉ PER NOSTRES PROPIS FORCES,US&nbsp, DEMANEM, PROPICI, ENS OTORGUEU PROTECCIÓ CONTRA TOT ADVERS PER LA INTERSECCIÓ DE SANT MARTÍ, BISBE, PER NOSTRE SENYOR JESUCRIST.

Associació - Bescaran Cultura

Tardor 2011

Museu de la Faixa. Inaugurat el 2007, ens proposa un&nbsp,recorregut per la història de l’activitat tèxtil de la comarca: el&nbsp,&nbsp,procés de teixit, l’elaboració a mà dels cordons i la figura delfaixero.També hi podrem visitar alguna de les empreses localsque hi subsisteixen, on veurem el procés actual d’elaboració de faixes i com les dones fan els cordons a mà.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Els pelegrins de Portell.Es conta que tretze portellans van anar a&nbsp,Roma per demanar al Papa la benedicció que retornara la salut al poble i l’aigua als conreus. Havien passat catorze anys i, quan ja no ho esperaven, un d’ells va tornar amb el manament papal d’anar a l’ermita de Sant Pere –el primer papa– de Castellfort, que també els escoltaria. El 1575 el bisbe de Tortosa Juan Izquierdo va disposar el dia (&nbsp,3r de la Pasqua de Pentecosta)&nbsp, i les formes de la peregrinació: les condicions dels pelegrins, la prohibició per a les dones, la vestimenta, etc., però tot fa suposar que se celebrava desde molt abans. La tradició s’havia perdut fins que es va recuperar l’any 1984.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,