Corre l’any 1897, als baixos de casa Aimà del carrer de Caputxins (ara Major de Sarrià 147) s’hi acaba d’instal·lar , l’Acadèmia Josefina, institució fundada pel rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià i és aquí, en aquestes parets, on l’any següent, el 1898, fa la seva primera representació amb la comèdia “El Mestre de Minyons” . Els mossens de la parròquia representen el paper dels grans i el dels petits, els nens que fan o acaben de fer , la Primera Comunió.
L’Acadèmia Josefina continua les seves representacions amb molt d’èxit i decideix traslladar-se a can Soler, al carrer de la Concepció 12 (ara carrer de Graus). ,En un dels seus tres patis, el pati de baix, s’hi construeix un teatre.
L’Acadèmia Josefina encara ocuparà dos locals més: el primer al carrer d’Ivorra i finalment, el 1905, el del carrer de Catalunya (ara Major de Sarrià 117)
La família Mumbrú, que n’és la propietària, cedeix el local. Al pati hi ha el corral del senyor Vallet que es reforma i es converteix en un teatre l’any 1905. En una fotografia de l’època es veu el vestíbul en forma octogonal. ,Seria una de les construccions del corral adaptades? Potser el colomar o el gabial dels ocells?
L’any 1907, l’Acadèmia , Josefina es transforma en Institut de Sant Josep i, amb aquest nom, representarà al seu teatre l’obra més significativa de l’entitat: L’Estel de Natzaret que ja ha complert més de 100 anys de representacions.
A les primeries del segle XX, l’Institut de Sant Josep exerceix com a teatre amb força èxit.
A Barcelona, la gran ciutat propera a Sarrià, s’ha inaugurat fa pocs anys el Palau de la Música Catalana i, seduïts per l’Orfeó Català, ,apareixen , l’Orfeó de Gràcia, l’Orfeó de Sants , molts orfeons ,i ,també…l’Orfeó , Sarrianenc.
L’Orfeó s’acull als locals de l’Institut de Sant Josep. ,El 7 d’octubre de 1917, diada del Roser, l’Orfeó actua en la benedicció i lliurament de la bandera catalana que onejarà a la façana principal de la Casa de la Vila, és el primer acte important de l’Orfeó.
El 1919, ,l’Institut de Sant Josep es converteix en Orfeó Sarrianenc i serà anomenat pels veïns de Sarrià: l’Orfeó. Tot i la intensa activitat musical d’aquesta institució, s’hi continua representant l’emblemàtic ,Estel de Natzaret i moltes altres obres de teatre, però en condicions tan precàries que el 1927 s’enderroca l’antic teatre i comença la construcció d’un teatre nou.
El mestre d’obres de Sarrià Jacint Torner s’encarrega de les obres i per aquells dies, el seu fill Josep Torner treballa en la construcció del teatre Romea. , La comunicació i l’intercanvi d’idees entre pare i fill fan que el nou teatre segueixi les normes constructives del Romea de Barcelona. ,A més , es col·loca l’emblema de l’Orfeó sobre la porta principal del teatre i la figura femenina que hi apareix és el perfil de la dona de Josep Torner i nora , del mestre d’obres, constructor del nou teatre. ,A la façana també hi figura la inscripció Orfeó Sarrianenc. Aquestes lletres desapareixeran durant la guerra del 1936.
,Segons el Butlletí de l’Orfeó Sarrianenc nº 21 del mes d’abril de 1921, l’Orfeó es compon de 139 socis de nombre, 68 socis coristes, 68 socis protectors i uns 160 aspirants, a més dels 50 socis de la secció de futbol i naturalment, de la junta directiva. Els socis de l’entitat col·laboren en les obres de neteja , moviment de terres etc. A Sarrià hi ha un gran afecte per l’Orfeó.
Aquest ,és el renaixement d’un nou teatre, construït , als locals de l’antiga Acadèmia Josefina, ,i serà, encara avui al segle XXI, el teatre de la nostra petita història.
S’acosten temps gloriosos, però no tot seran flors i violes al llarg dels propers anys.
Així és com, en ple segle XX i concretament durant els seus “feliços anys 20”, la creixent activitat del teatre a Sarrià ha fet desaparèixer l’antic ,teatre d’aquell ,pati-corral i, després de l’enderroc, ha aparegut un nou teatre d’estil italià, a imitació del teatre Romea.
L‘escenari té escotillons, teló de tres pisos, teló tallafocs metàl·lic amb una embocadura un metre més petita que la del Romea. A la platea hi ha cadires. La construcció de la sala, de l’escenari i del cafetí , costa 64.216,05 pessetes.
Les representacions de L’Estel de Natzaret requereixen ,un constant canvi , de ,decorats i cal la inclusió de les noves tècniques de l’època , som al 1927. Una construcció d’aquest nivell mostra la importància que té el teatre a Sarrià. De fet, entre 1917 i 1936, any en què comença la Guerra Civil, l’Orfeó està en contínua activitat, tant musical com escènica. Però aquesta època de plenitud i llibertat s’ennuvolarà aviat.
La Guerra suposa l’aturada total de les activitats de l’Orfeó. ,Tres anys de guerra i després...
Perill al teatre. Som a l’any 1939. Han passat tres anys de guerra i d’inactivitat total al teatre de l’Orfeó. El nou règim, a través de l’entitat Educación y Descanso, intenta confiscar el local i el patrimoni de l’Orfeó, però la intervenció dels sarrianencs davant el governador de Barcelona atura l’espoliació. Són uns anys de prohibicions constants ,que fan que les representacions es redueixin a sarsueles, i, per acabar-ho de complicar, la família Mumbrú que havia cedit el local i els terrenys del teatre, decideix vendre’l. Un tercer problema cau sobre el teatre de la nostra història, ,encara no s’ha pagat el total de les obres del nou teatre que es van fer el 1927 !
El Cine Spring del passeig de la Bonanova s’interessa per la compra del terreny. , Llavors, l’ecònom de la parròquia de Sarrià , amb la col·laboració d’un grup de veïns inicien gestions i aconsegueixen pagar el deute.
A partir del novembre de 1943, l’Orfeó s’anomenarà Centro Parroquial de San Vicente de Sarrià.
Van passant els anys i som a mitjan segle XX, concretament l’any 1951. L’estimació pel seu teatre i l’afició dels veïns de Sarrià pels espectacles teatrals els empeny a crear l’Esbart Sarrià, un esbart dansaire que donarà bon nivell als espectacles que s’hi fan i que, a més, organitzarà les seves pròpies representacions. Més endavant, l’Esbart Dansaire de Sarrià, canviarà el seu nom pel de Ballet Folklòric ,Sarrià / Esbart Sarrià.
Tot això té lloc al teatre de la nostra petita història que anem descobrint de mica en mica i ja som a les acaballes del segle XX, l’any 1984, quan s’enderroca l’emblemàtic , Cine Spring del passeig de la Bonanova. ,El teatre compra les butaques del cine i les canvia per les velles. Aquestes butaques són les que hi ha a l’actualitat. L’any 1986, s’eliminen les llotges del prosceni i el fossar de l’orquestra per donar més espai a l’escenari. ,Aquest fet però, fa que els espectacles no puguin tenir la música en directe.
Al ja llarg currículum del teatre, s’hi afegeixen, l’any 1986, la Bambolina Negra, grup de teatre amateur que combina la comèdia i la tragèdia amb dansa, música i cançons en directe. I també, , Elenc Teatral JV Foix, creat l’any 1987, un grup que vol representar obres que destaquin per la seva qualitat artística i que alhora propiciïn l’aprenentatge interpretatiu dels actors.
S’acaba un altre segle. Ja som al segle XXI.
,L’any 2001, una veïna denuncia sorolls i el jutge precinta el teatre. Immediatament, usuaris i veïns es mobilitzen i el rector de la parròquia de Sarrià es presenta per declarar i aconseguir la reobertura. Amb aquest mateix propòsit, algunes escenes de l’Estel de Natzaret es , representen davant de l’ajuntament. Finalment, el 22 de desembre del mateix any, s’aconsegueix que el teatre torni a obrir les portes i, seguint la llarguíssima tradició, s’hi torna a representar l’Estel de Natzaret.
Tot preparant el centenari de l’Estel de Natzaret, es recupera el fossar de l’orquestra, s’instal·la un servei sanitari accessible per a persones disminuïdes, mànegues anti-incendi i es substitueixen quatre portes normals per quatre portes d’emergència.
L’any 2007 es celebren els 100 anys de l’Estel de Natzaret. S’edita un llibre ben documentat i es penja una gran pancarta a la torre de la parròquia, a més, ,torna l’orquestra en directe en les representacions. , Aquest centenari mostra la importància i la tradició a Sarrià d’aquell teatre que va néixer l’any 1907.
En el llibre Històries il·lustrades de Sarrià, pàgina 83, diu: ” 1997 – El teatre s’ha fet vell, però conserva una estructura global de gran qualitat. Cal reformar-lo!”
Aquest mateix any 2007, la Nova Junta Directiva es proposa fer un estudi integral de l’estat del teatre i un pla de reforma per fases: Projecte Teatre 2010.
A l’abril del 2008 la Junta Directiva presenta un primer informe sobre les reformes necessàries.
Durant el 2009 es realitza un estudi tècnic aprofundit de l’estat i de les necessitats del teatre, per un grup d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectes en el marc del seu projecte final de carrera i dirigits pel Dr. Arquitecte Sr. Fernando Ramos.
El 2009 s’encarrega el projecte a l’esmentat Dr. arquitecte Sr. Fernando Ramos. El pre-projecte es va presenta públicament el 21 de desembre del 2009.
El 2010, es constitueix una comissió per a la reforma del teatre, per informar els veïns de Sarrià, es fa el projecte base i una exposició itinerant per donar a conèixer el projecte a tothom.
I fins aquí, la petita història de la descoberta d’un teatre que ni tan sols mostra la seva façana al carrer, però que té una indubtable qualitat arquitectònica, cultural i tradicional a Sarrià.
Molts el coneixen i l’estimen, molts més el coneixeran i l’estimaran. Tot és qüestió d’ajudar-lo perquè no desaparegui i puguem continuar nous capítols d’aquesta història.
