Una de les competicions internacionals més importants i prestigioses que se celebren anualment al Principat d’Andorra és el Trofeu Borrufa, una competició d’esquí alpí per a esportistes d’onze a catorze anys que es fa durant el mes de gener.

Per més informació: www.borrufa.ad

Una altra de les proves d’aquesta disciplina d’esquí més prestigioses del món és el Dorado Freeride. Té lloc cada any durant el mes de febrer al sector d’Arcalís i hi participen els millors especialistes del moment.

D’altra banda, a mitjan juliol s’organitza l’Ultratrail d’Andorra, una competició amb diferents circuits per nivells que va néixer amb la idea de poder gaudir del Principat des dels seus cims més alts i de recórrer tot un país d’una vegada. Amb l’Ultratrail, però, també es pretén difondre dos valors essencials. L’ecoresponsabilitat, que es manifesta, d’una banda, utilitzant material reutilitzable i reciclable i marcatge biodegradable i, de l’altra, fent la recollida selectiva i una neteja acurada del recorregut un cop finalitzada la cursa. I la responsabilitat social, ja que la cursa és oberta a tothom, incloses les persones amb alguna discapacitat, que tenen l’opció de fer un recorregut adaptat de 10 km que rep el nom de Solidari Trail.

Per a més informació: www.andorraultratrail.com

El Cicle de Cinema de Muntanya i de Viatges, organitzat de manera conjunta pel Comú d’Ordino i el de la Massana, reuneix l’especificitat del cinema de muntanya en totes les seves variants (escalada, alpinisme, esports d’aventura, etc.) i l’eclecticisme de les xerrades sobre viatges arreu del món. El cicle també inclou conferències, xerrades i debats en què participen els directors i els protagonistes de les pel·lícules projectades.

Amb l’arribada de l’estiu, la plaça Major d’Ordino esdevé l’escenari de les Nits Obertes, un seguit de concerts de tots els gèneres musicals que es fan alguns dimecres a l’aire lliure.

A la tardor, pren el relleu el Festival Internacional Narciso Yepes, que va néixer el 1983 impulsat pel mateix mestre i guitarrista. Fins al 1991 es feia a l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino, però va canviar d’escenari el mateix any en què es va inaugurar l’Auditori Nacional d’Andorra. Aquest festival té la participació de grans músics del panorama internacional, alguns dels més populars han estat Yehudi Menuhin, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Jean Pierre Rampal, Cristina Hoyos, Barbara Hendricks, la Scottish Chamber Orchestra, l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i l'Orquestra Nacional del Capitol de Tolouse.

El 1748 l’ordinenc Antoni Fiter i Rossell va escriure el Manual Digest, també conegut popularment com la Bíblia andorrana: una compilació de la història, el govern i els usos i costums d’Andorra. Inclou transcripcions d’arxius històrics i una compilació de dites i normes morals. El manuscrit original es conserva a la casa pairal Fiter-Riba i hi ha dues còpies més, una de guardada a l’armari de les set claus de la Casa de la Vall d’Andorra la Vella i, una altra, al bisbat de la Seu d’Urgell. Un apunt d’aquest manual: "Escullir per totas empresas y empenyos los homens més integros, discrets y experimentats" La nit del 25 d’agost de 1883, mossèn Jacint Verdaguer va creuar el port de Creussans per anar a terres ordinenques, i va escriure: “Lo 30 d’agost, ab lo s. Rector y, l vicari d’Ordino, mossèn Areny d, Josep Rosell, secretari del síndich, pujàrem a Casamanya, seguint la riera d’Ensegú, y, des de coll d’Ordino, seguint cap al N. Lo fil de la serra. Des del cim, que és ens arbres, mes aglebat, me fiu càrrech de la doble vall formada per lo doble Valira, mare que ha format y alimenta aqueix hermós país, enclavat en un racó de Pirineu.”

Històricament l’economia de la parròquia estava basada en l'agricultura i la ramaderia. Durant el s. XVI la indústria siderúrgica es va començar a desenvolupar com a motor econòmic de la parròquia i d’Ordino. La mina de Llorts, Sedornet i els meners de Ransol van alimentar les fargues de la parròquia. Aquesta activitat també va comportar un augment de la desforestació dels boscos per obtenir carbó vegetal, cosa que alhora es va traduir en més espais dedicats al conreu. La industria siderúrgica va esdevenir el principal motor de la parròquia d’Ordino fins que va decaure a mitjan s. XIX amb el tancament de les antigues fargues de l’Areny i Serrat. Amb l’arribada dels anys cinquanta es va començar a fomentar el turisme i, més endavant, un factor rellevant en el seu desenvolupament va ser l’obertura de la pista d’esquí d’Ordino-Arcalís (1993), que va esdevenir el principal motor econòmic de la parròquia. Aquesta estació actualment s’inclou en el domini esquiable de Vallnord, el qual aglutina les pistes d’esquí de les parròquies d’Ordino i la Massana.

Per a més informació: www.vallnord.com

Ordino és una parròquia que ha sabut conservar i respectar el seu entorn natural. Aquest territori, ocupat per boscos en un 33%, és molt ric tant paisatgísticament com pel que fa a les espècies de flora i fauna que l’habiten. Hi trobem pics que gairebé arriben als 3.000 m, com és el cas del de Tristaina (2.878 m), el de l’Estanyó (2.915 m) i el de la Serrera (2.913 m), i d’altres de tan característics i emblemàtics com el Casamanya (2.740 m), que tot i ser més baix és un dels pics més famosos d’Andorra.

Una de les valls més destacades és la de Sorteny (constituïda com a parc natural el 1999), per la gran diversitat biològica que presenta. Dins del mateix parc es poden seguir diferents rutes interiors i senders interpretatius, com ara el dedicat a l’esquirol o la marta.

Per a més informació: www.sorteny.ad

Aquesta parròquia també és terra de llacs. Seguint el riu Tristaina trobem els tres llacs que donen nom al riu: l’estany Primer (2.249 m), l’estany del Mig (2.296 m) i l’estany de Més Amunt (2.306 m). Són llacs d’aigües gèlides plenes de truites, amfibis i petits vertebrats, on, a més, s’hi pot practicar submarinisme. El descens en bicicleta de muntanya, les vies ferrades, els barrancs i l’escalada també formen part del grup d’activitats que es poden desenvolupar enmig de la natura canillenca. En aquest sentit, un dels llocs amb més oferta és el Bosc de Segudet, on, a més de vies ferrades, també hi ha tirolines i ponts de mico.

PROP D’AQUÍ

El valor de la indústria siderúrgica ha perdurat en el temps en forma de patrimoni cultural amb la Ruta del Ferro a Andorra, un itinerari transfronterer que inclou Catalunya, la Catalunya del Nord, Occitània, el País Basc i Andorra (parròquies d’Ordino i la Massana) i que va rebre la menció d'honor del Consell d'Europa el 2004. Aquesta ruta convida el visitant a descobrir els recursos vinculats amb el procés d’obtenció, transformació i comercialització del ferro. Dins la parròquia d’Ordino, també estan integrats en aquesta ruta la mina de Llorts, el Camí dels Traginers, l’Itinerari d’Escultures dels Homes de Ferro i Sant Martí de la Cortinada.

Per a més informació: www.larutadelferroaandorra.ad

Dins la Ruta del Ferro de la parròquia d’Ordino destaquem dos itineraris. D’una banda, el Camí dels Traginers deixa palesa l’antropització del medi en relació amb els pobles de la vall d’Ordino tot resseguint un recorregut marcat per la presència de feixes, bordes i camps. Es tracta de veure com les activitats tradicionals en què l’aigua i la fusta juguen un paper primordial es conjuguen amb els elements relacionats amb la geomorfologia, la flora i el mineral. D’altra banda, l’Itinerari d’Escultures dels Homes de Ferro és un camí ral on hi ha instal·lades escultures contemporànies inspirades en els antics oficis relacionats amb el ferro. L’exposició és a l’aire lliure i les escultures són fetes per artistes d’arreu del món.

La Ruta de Verdaguer és l’itinerari que el mateix Mn. Jacint Verdaguer va seguir per escriure Canigó. A Ordino va des de la Cortinada fins a Arcalís i passa pels estanys de Tristaina i el pic de Casamanya. La ruta tracta de rememorar les sensacions que el poeta va tenir en el seu viatge la nit del 25 d’agost de 1883, quan el guia el va deixar sol al port de Creussans.

Per a més informació: www.ordino.ad

Altres recorreguts destacats són la Ruta de l’Aigua, que recorre rius, llacs i fonts de la parròquia i que té aquest element com a principal protagonista, i la Ruta del Romànic, que va des de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino fins a Sant Pere del Serrat tot passant per ponts i resseguint sis esglésies, amb les seves pintures murals.

Per a més informació: www.ordino.ad

La Casa Museu d’Areny-Plandolit, datada de 1613, és un testimoni excepcional d’un habitatge de terratinents andorrans, en aquest cas, els propietaris d’una de les fargues més importants: la farga Areny. Reflecteix la manera de viure de la noblesa rural amb els seus luxes en contrast amb la resta de la societat andorrana. La majoria de les estructures són de mitjan s. XIX i exemplifiquen l’auge econòmic de la família gràcies a la figura de Guillem d’Areny-Plandolit i les seves activitats relacionades amb la indústria del ferro, fruit de les quals s’obtenien elements com ara la gran balconada de ferro forjat que es pot veure a la façana principal. El mobiliari i el parament són els testimonis que ens queden de l’única família nobiliària del país. Aquest museu forma part de la Ruta del Ferro.

Per a més informació i reserves: tel. (+376) 839 760, [email protected] i www.museus.ad

Si disposeu de temps, a la Cortinada hi ha el Centre d’Interpretació de la Natura, un equipament que mostra als visitants els diferents paisatges i hàbitats del Principat des de la formació dels Pirineus, fa 50 milions d’anys, fins a l’actualitat, amb els cinc principals ambients de la muntanya i la diversitat de flora i fauna que s’hi pot trobar.

Per a més informació: tel. (+376) 849 849 i [email protected]

Altres instal·lacions que trobareu a la parròquia de Canillo són el Museu Postal, on s’explica l’evolució històrica del correu a Andorra i on també hi ha una interessant col·lecció filatèlica, el Museu de la Miniatura, que conté una exposició permanent de microminiatures (algunes s’han de veure amb microscopi) del màxim exponent mundial del gènere, l’ucraïnès Nicolaï Siadristyi, i el Museu Iconogràfic i del Cristianisme, que exposa icones cristianes i ortodoxes de les principals escoles europees a més d’oferir la consulta d’una bibliografia de més de 300 obres en diferents llengües.

Per a més informació: tel. (+376) 878 173 i www.ordino.ad

Diu la llegenda que a Ordino, la pàtria dels antics fargaires, hi vivia el millor buner de tot Andorra (la buna és un instrument similar a la gaita o la cornamusa). Els habitants de Canillo van contractar-lo per celebrar la festa de la vila com calia i el buner va sortir a l’hora de la seva població per arribar a la festa abans que comencés. De camí, però, va trobar una manada de llops i, per salvar-se, va pujar a un arbre. Aleshores, la buna es va enganxar a unes branques i va sonar, i això va fer que els llops marxessin, esfereïts. No content amb això, el buner va començar a tocar la buna per allunyar-los encara més, però alhora va quedar indignat pel fet que aquelles bèsties no sabessin apreciar el seu art. No obastant, va ser així que va comprendre el poder que tenia la buna per espantar les feres.

Una de les formacions més arrelades a les tradicions de la parròquia és el Grup Artístic d’Ordino. Inicialment el conjunt estava format pel Mestre Antoni Florit i un grup de joves de la parròquia aficionats a la música, més endavant van incorporar-hi el director de l’orfeó andorrà Josep Puig. Es van constituir com a associació l’any 2004 i actualment la formació instrumental consta de deu components. Seguint en el terreny musical, la Coral Casamanya va sorgir a partir de l’interès d’un grup d’ordinencs que participaven en la cantada de caramelles de formar-se en el cant coral. Josep Puig en va ser el fundador i encara continua impartint les classes. Des del 2004 col·laboren amb el Grup Artístic d’Ordino i participen en bona part de les celebracions litúrgiques i tradicionals de la parròquia, com ara la missa de Sant Pere del Serrat, la Festa de la Música, el Concert de Primavera i el Concert i el Poema de Nadal.

Per a més informació: www.grupartistic.galeon.com

D’altra banda cal esmentar el Grup Dansaire, creat el 2001 amb la voluntat de recuperar els balls tradicionals. El Comú d’Ordino en va ser l’instigador, va contactar amb Marta Bernet i un any després el projecte ja estava consolidat. A causa de la demanda d’antics ballarins de la parròquia, el 2007 es va crear el cos de dansa i el grup es va constituir en associació.

Ordino ha aportat a Andorra personalitats com ara Antoni Fiter i Rossell, de Casa Rossell, autor del Manual Digest, i Guillem d’Areny-Plandolit, promotor de la Nova Reforma, la qual va provocar canvis profunds en les institucions.

D’altra banda també cal destacar Jordi Casamajor, escultor i llicenciat en belles arts. Ha guanyat diversos premis d’escultura, ha exposat en diferents galeries d’art i té obra pública i monumental realitzada al Principat. També estudia sobre conjunts d’inscultures, gravats rupestres, monuments megalítics, fites i creus de terme.

Dins el quart de Sornàs hi ha els gravats de la Terra de la Mola i d’en Sornàs, els quals van ser elaborats dins una cronologia molt àmplia que va des de la prehistòria fins al s. XVIII. Els motius prehistòrics tenen a veure amb representacions de cavalls. També s’hi poden observar figures humanes (que són més tardanes, i una de les quals sembla una dona que porti una corona), escenes relacionades amb rituals, figures antropomorfes i creus acompanyades de cúpules.

Ja de l’època medieval, tot i que remodelada durant els s. XVII i XVIII, és l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino, situada a la plaça del poble. Conserva una talla de fusta policromada de final del s. XI i principi del XII que és la marededéu romànica més petita del Principat (fa 44 cm d’alçada i 18 d’amplada), així com cinc retaules barrocs dels s. XVII i XVIII dedicats als patrons de l’església. Les reixes van ser forjades a les fargues d’Ordino.

A uns centenars de metres del poble d’Ordino, seguint la ruta d’El Camí, hi ha un altre edifici de culte religiós: la capella de Santa Bàrbara (s. XVII), que és d’estil gòtic i dimensions reduïdes. Si disposeu d’una mica de temps, us recomanem que visiteu l’església de Sant Martí de la Cortinada, que és, juntament amb les esglésies de Santa Coloma i de Sant Joan de Caselles, una de les joies del romànic andorrà. De l’edifici original es conserven els peus de l’actual construcció, el campanar i el presbiteri, amb pintures murals del s. XII atribuïdes al Mestre de la Cortinada i que representen una part ínfima de la que antigament recobria les parets interiors de l’església. Durant els s. XVII i XVIII es van realitzar modificacions importants en el temple, com ara un canvi d’orientació de nord a sud, la part que abans funcionava com a absis, a més, actualment és una de les capelles laterals. Altres elements interessants d’aquesta església són el retaule barroc, les reixes de ferro forjat i els mobles de fusta originals del segle XVII.

Obertura: juliol i agost amb visita guiada, www.ordino.ad

La mola i la serradora de Cal Pal són un exemple clar del passat industrial de la vall d’Ordino. Els edificis, que daten dels s. XVI i XVII, van deixar de funcionar cap als anys seixanta i van ser restaurats i inaugurats el 1996. En les visites guiades es pot veure el funcionament de la serradora i de la mola, que convertia el blat en farina.

Per més informació: Tel. (+376) 878 173,www.ordino.ad

Pel que fa a les cases pairals, al carrer dels Portals d’Ordino hi ha la casa Rosell, construïda a principi del s. XVII i amb modificacions dels s. XIX i XX. Té dos annexos interessants, tots dos ubicats al carrer dels Cóms: l’un és una capella del s. XVIII i, l’altre, un colomer del s. XVII. Pel que fa a aquest últim, només el segon pis estava destinat a la cria de coloms i hi ha diferents elements que ho testimonien: quatre obertures per a les entrades i sortides, quatre bigues a sota les finestres per facilitar-ne l’entrada i petites lloses clavades a les parets i covadors per fer els nius. L’altra curiositat és que els murs exteriors presenten dos tipus d’arrebossats, a l’altura del segon pis les parets tenen un acabat molt llis per no deixar pujar els depredadors. També recomanem fer una visita a la mina de Llorts, un exemple clar dels treballs d’obtenció i extracció del s. XIX. Actualment només conserva una galeria oberta d’uns 30 m de llargària.