Segons el diccionari Alcover-Moll, probablement el topònim

Morella deriva del llatí *mōrĕlla (diminutiu de morus, ‘morera’) o bé de maurĕlla(diminutiu de maura, ‘mora’).

L’Anunci i el Sexenni.El 14 de febrer de 1673 les autoritats civils&nbsp,&nbsp,de Morella, a petició del poble, com a agraïment per haver-loslliurat de la pesta de l’any anterior, van jurar un vot a la Mare de&nbsp,&nbsp,Déu de la Vallivana,que consistia en celebrar una novena cada sis&nbsp,anys. Des de llavors el jurament s’ha complert, només interromput en temps de guerra.I des de llavors la vida a Morella és compta&nbsp,de sis en sis anys.

Un any abans se celebra l’Anunci, que omple els carrers amb&nbsp,papers de colors (fins a cent tones!), amb els ninots que&nbsp,&nbsp,escenifiquen la vida morellana, amb els Volantins… i que obri un&nbsp,&nbsp,any de treballs i preparatius durant els quals els morellan elaboren grans tapissos ornamentals amb paper arrissat que&nbsp, converteixen els carrers de Morella en un museu impressionant.

&nbsp,

L’església arxiprestal de Santa Maria la Major, construïda&nbsp,&nbsp,&nbsp,entre 1265 i 1343, està considerada com la joia del gòtic&nbsp, valencià. Les dues portes d’entrada, la dels Apòstols i la de les&nbsp, Verges, es troben a la mateixa façana. Posseeix un cor excepcional, aïllat sobre quatre columnes, fet per Pere Segarra (1425) i decorat per Giuseppe Belli. Lescala d’accés al cor, de&nbsp,&nbsp,construcció arriscada i més tardana, s’enrosca sobre una de les columnes. Està totalment decorada i representa l’arbre genealògic de Crist. Les figures conserven part de la policromia original. L’orgue barroc, de 1717-1720, té uns 4000 tubs i està&nbsp, considerat el més important del País Valencià.

Morella conserva1592,97 m de murada amb parets de 10 m d’alt&nbsp,&nbsp,i 2 d’ample, 16 torres i 6 portes. Data del segleXIV, de l’època de Pere el Cerimoniós, però les restes arqueològiques trobades recentment demostren que hi havia un recinte anterior, d’època musulmana, reforçat i ampliat en part poc després de la conquesta cristiana. Poques dècades més tard, degut a l’auge comercial i polític de la ciutat, s’ha de crear un recinte més gran que suposa l’eliminació gradual de la murada antiga.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,ROMERIA A SANT PERE DE CASTELLFORT

Se’n té constància escrita des de l’any 1424, però es creu que aquesta tradició va començar molt abans. Abans es feia el 30 d’abril i l’1 de maig, però ara es fa coincidir amb el cap de setmana. A les cinc del matí del dissabte es fa la despertada, i els romers comencen el ritual d’una jornada dura. Al voltant de la tradició hi ha una sèrie de costums, com els menjars (el brull, les llançadores, l’aiguardent, l’arròs amb fesols…&nbsp, ), la indumentària, el camí, els cants… La tornada des del terme de Castellfort el dia següent i la processó de les torxes també estan carregades de simbolisme

CARLES SALVADOR, EL POLÍTIC DE L’IDIOMA

&nbsp,Considerat una figura cabdal de les lletres valencianes i de la innovació pedagògica, va exercir de mestre a Benassal des de 1916 fins al 1934. Es definia a si mateix com a “polític de l’idioma”, ja que durant anys va treballar per la normalització ortogràfica i la difusió de la llengua a les comarques valencianes. Va ser un dels redactors i signants de les Normes de Castelló. Sempre va mantindre vincles amb el poble, a més dels familiars, ho testimonien publicacions com Cant i encant de Benassal, Les festes de Benassal i el Petit vocabulari de Benassal, entre altres. És fill adoptiu del poble, que l’any 1971 va inaugurar un monument a la seua memòria.

&nbsp,L’any 2002 es va crear la Fundació Carles Salvador* per tal de garantir la permanència al poble del llegat sencer del mestre, donar a conèixer la seua obra i dotar el municipi d’un centre de dinamització cultural. Una de les accions principals ha estat l’obertura de l’Aula Museu Carles Salvador, que en conserva l’arxiu i la biblioteca. Obri de dilluns a divendres, i hi ha la possibilitat de fer visites guiades.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

El barranc de la&nbsp, Valltorta és l'indret més important del paisatge i la història de Tírig. Acull part del conjunt de pintures rupestres a l’aire lliure més important del món. Comprèn més d’un miler de figures distribuïdes en 21 abrics, entre els quals destaquen el de les coves dels Civils i la de la cova de Cavalls, les condicions ambientals d’aleshores, molt diferents de les actuals, en feien una zona fèrtil amb abundància de vegetació i caça. Això es reflecteix en les escenes representades als abrics: de caça, de lluita, religioses, de la vida quotidiana o mostres de les creences, amb el negre i el roig com a colors bàsics. El gran naturalisme d’aquesta expressió artística permet reconèixer figures de cérvols, senglars, cabres salvatges, cavalls i bous. La figura humana, escassa la de la dona i nombrosa la de l’home, té una importància central. Sovint hi apareix acompanyada amb arcs i fletxes en caceres, lluites i danses guerreres. Les pintures van ser descobertes l’any 1917,reconegudes com a patrimoni historicoartístic el 1924 i, finalment, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 dins del conjunt d’art rupestre de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

&nbsp,