Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Camprodon

Llegenda de Sant Patllari

Font: pas
Llegenda de Sant Patllari

En un Poblet dels Alps francesos anomenat Embrun es trobaven les relíquies de sant Patllari, antic bisbe del poble.

&nbsp,

Uns frares benedictins van decidir anar cap a Embrun a robar, segons diuen, les relíquies del sant per tal de portar-les cap a Espanya. En possessió de les relíquies, els monjos les amagaren dins d'una bóta i tot seguit les van carregar sobre un burro. En passar per Camprodon l'animal va decidir parar-se i no avançar més. El monjo forçava el burro per tal que continués caminant, i aquest, enfadat, va tirar tres coces a terra, d'on brollaren tres sortidors d'aigua, que avui en dia encara es poden veure a la font que porta el nom del sant.

&nbsp,

El monjo, cansat d'estirar el burro, el va deixar lliure, i aquest va entrar al poble de Camprodon i va passar per l'església del Carme, la de Santa Maria i, finalment, va entrar al Monestir de Sant Pere, on es va quedar. Llavors van decidir deixar les restes a Camprodon. Actualment les podeu trobar dins de l'església de Santa Maria

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. País Valencià

l'anunci i el sexeni de Morella, els Ports

Font: pas
l'anunci i el sexeni de Morella, els Ports

L’Anunci i el Sexenni.El 14 de febrer de 1673 les autoritats civils&nbsp,&nbsp,de Morella, a petició del poble, com a agraïment per haver-loslliurat de la pesta de l’any anterior, van jurar un vot a la Mare de&nbsp,&nbsp,Déu de la Vallivana,que consistia en celebrar una novena cada sis&nbsp,anys. Des de llavors el jurament s’ha complert, només interromput en temps de guerra.I des de llavors la vida a Morella és compta&nbsp,de sis en sis anys.

Un any abans se celebra l’Anunci, que omple els carrers amb&nbsp,papers de colors (fins a cent tones!), amb els ninots que&nbsp,&nbsp,escenifiquen la vida morellana, amb els Volantins… i que obri un&nbsp,&nbsp,any de treballs i preparatius durant els quals els morellan elaboren grans tapissos ornamentals amb paper arrissat que&nbsp, converteixen els carrers de Morella en un museu impressionant.

&nbsp,

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Cardedeu

El Ball de l'Espolsada

Font: pas
El Ball de l'Espolsada

Antigament s’havia ballat a Cardedeu i ara sabem que fa 110 anys, un grup d’aficionats als balls i tradicions populars, es van proposar recuperar el Ball de l’Espolsada i que el varen ballar per Sant Joan del 1901. Va tenir tan èxit que ho varen repetir a l’any següent i va ésser filmat pel fotògraf Napoleó de Barcelona. Quan es va saber que la filmació es conservava, es va restaurar, però només se’n conserva la primera part del ball.
El moviment bàsic del ball és com si amb el peu es remogués la terra per a fer-hi un forat. Fa pensar que tindria relació amb la fertilitat de la terra i la fructificació de les llavors, suposició que seria coherent en el tipus de societat eminentment agrícola de l’època.
Es creu que el Ball de l’Espolsada va cambiar de nom al segle XVIII i es va anomenar Ball de Gitanes, que actualment encara es balla a alguns pobles del Maresme i del Vallès.

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Cardedeu

L'AGRUPACIÓ SARDANISTA DE CARDEDEU I LA SEVA HISTÒRIA

Font: Jordi Pujol (Agrupació Sardanista de Cardedeu)
L'AGRUPACIÓ SARDANISTA DE CARDEDEU  I LA SEVA HISTÒRIA

L'Agrupació Sardanista de Cardedeu és una entitat que té com a objectiu promoure la sardana, la música per cobla, la dansa tradicional i totes les altres manifestacions de la cultura catalana.

Amb aquesta finalitat, l'Agrupació organitza regularment aplecs i ballades de sardanes, concerts i cursets per a diverses edats, edita revistes, discos i llibres, contribueix a l'estudi i divulgació de la cultura popular, i participa activament a les manifestacions festives del poble.

A Cardedeu l'activitat sardanista sempre ha estat molt viva i les primeres dades amb les que comptem es remunten a la Festa Major de 1891, amb tres dies de sardanes amb la Cobla Montgrins.

El 1933 s'organitzava el primer Aplec i així s'iniciava un moviment sardanista que ja no s'aturaria, conduït pel Casal del Foment de la Sardana, primer, pel Patronat d'Aplecs, després, per la germandat de la Santa Espina, més tard, i finalment per l'Agrupació Sardanista, creada l'any 1970.

Des de la primera audició organitzada per l'Agrupació aquell novembre de 1970, ja no hi hauria cap mes de l'any sense sardanes: les audicions se succeïen regularment als diferents barris del poble.

Ben aviat van començar els cursets de sardanes per a totes les edats i l'Agrupació va sostenir diverses colles sardanistes infantils, juvenils i adultes, que participaven en el campionat de colles de Catalunya.

Anant un pas més enllà, l'Agrupació de Cardedeu, va ser impulsora d'una escola de música per a cobla, de la “Big Band” de Cardedeu, en col·laboració amb diversos músics de la vila, així com del grup de danses “Aires del Montseny”.

Tota aquesta activitat històrica i viva, va anar essent recollida en forma de llibres d'història sardanista i enregistraments de sardanes dedicades a Cardedeu (4 LPs i 3 CDs).

Actualment l'Agrupació celebra anualment el seu aniversari a l'Aplec de Tardor i organitza cada febrer una important festa sardanista, el Febrer Musical, en la qual s'han anat homenatjant els millors compositors de Catalunya.

Especialment remarcable és l'arxiu de 14.000 partitures de sardanes, una col·lecció única i de particular valor.

Per tota aquesta intensa tasca de foment de la cultura sardanista, han estat otorgats a l'Agrupació de Cardedeu diversos premis i guardons: Premi SGAE,dos Premis d'Obra del Ballet Popular i el Premi de la Comissió d'Aplecs de les Comarques Barcelonines, en reconeixement als 50 anys d'aplecs.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Ordino

Llegendes d'Ordino

Font: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu Rovira
Llegendes d'Ordino

Diu la llegenda que a Ordino, la pàtria dels antics fargaires, hi vivia el millor buner de tot Andorra (la buna és un instrument similar a la gaita o la cornamusa). Els habitants de Canillo van contractar-lo per celebrar la festa de la vila com calia i el buner va sortir a l’hora de la seva població per arribar a la festa abans que comencés. De camí, però, va trobar una manada de llops i, per salvar-se, va pujar a un arbre. Aleshores, la buna es va enganxar a unes branques i va sonar, i això va fer que els llops marxessin, esfereïts. No content amb això, el buner va començar a tocar la buna per allunyar-los encara més, però alhora va quedar indignat pel fet que aquelles bèsties no sabessin apreciar el seu art. No obastant, va ser així que va comprendre el poder que tenia la buna per espantar les feres.

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Julià de Lòria

Cultura i tradicions de Sant Julià de Lòria

Font: Autores - Cèlia Morales/Pilar Andreu Rovira
Cultura i tradicions de Sant Julià de Lòria

Els lauredians van estar ben alerta a la guerra que el comte de Foix va desencadenar contra el bisbe d’Urgell, ja que, per proximitat geogràfica, haurien estat els primers a rebre, però gràcies al rei Pere d’Aragó i al pacte dels Pariatges es va posar fi a les hostilitats. Aquestes són les referències històriques que recull la marratxa, el ball lauredià per excel•lència, el qual simbolitza la pau i és ballat per l’Esbart Laurèdia el dilluns de Festa Major. Hi apareixen dos homes, un de solter que representa el bisbe d’Urgell i un altre de casat que fa de comte de Foix, van vestits amb les seves millors robes i duen barrets de copa alta des d’on pengen tres cintes amb els colors de la bandera andorrana. Aquests ballen amb sis noies que van vestides a l’estil de l’època feudal i que representen les sis parròquies que hi havia aleshores a Andorra. La marratxa simbolitza la unió dels dos senyors amb el territori i l’alegria de no haver de viure una guerra, cosa que plasmen els sis trabucaires que al final del ball disparen a l’aire. Després de la marratxa, comença una ballada de sardanes. Un altre ball emblemàtic és la passa, que consisteix a fer una cercavila de solters i solteres pels carrers de la vila fins arribar a la plaça Major, la corrua és encapçalada per la parella que es casa aquell any.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Alt Maestrat

El conte de la raboseta i el llop entre Tírig i Albocàsser.

Font: pas
El conte de la raboseta i el llop entre Tírig i Albocàsser.

&nbsp,

&nbsp,

La raboseta.Aquest conte és el responsable del nom no oficial de&nbsp,Tírig,el poble de la raboseta, i dels seus habitants, rabosetes. Això va passar al barranc de la Valltorta, barranc que separa els termes d'Albocàsser i Tírig. Diu&nbsp,&nbsp, que la rabosa que &nbsp,era de Tírig i baixava al barranc per la part del seu terme es va trobar amb un llop, que era d'Albocàsser i baixava cap al barranc per la part del seu terme&nbsp,i &nbsp,portava un bon tros de formatge a la boca i,&nbsp,així tots dos es van trobar a la llera del barranc, ben llesta,la rabosa &nbsp,li va preguntar al llop d’on era. En pronunciar el nom del seu poble, Albocàsser, va obrir tant la boca per fer la a que el formatge li va caure i la rabosa el va agafar ràpidament. El llop va decidir utilitzar la mateixa tècnica que la rabosa per a recuperar el bocí. Però el resultat final va ser molt diferent: com que la rabosa era de Tírig, no va haver d’obrir gaire la boca per respondre, i se’n va anar ben ufana amb el formatge.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Els Ports

Miracle de la Mare de Déu de la Font de Portell

Font: pas
Miracle de la Mare de Déu de la Font de Portell

Miracle de la Mare de Déu de la Font.El notari de Cinctorres, Lluís Sorolla, en va deixar constància escrita. Va ser el 4 de maig de 1540. Des de Cinctorres va arribar a Portell una família de la ciutat de Negrepont: Joan Valero i la seua dona Francesca, la filla de sis anys i&nbsp,&nbsp,l’àvia Maria,&nbsp,la Grega. La xiqueta era paraplègica. En passar per la&nbsp,&nbsp,font li van demanar a la Mare de Déu que pogués caminar. Aquesta la va curar, i la família li fa oferir arracades de plata, una camisa&nbsp,&nbsp,nova&nbsp,obrada a la usança dels egipcians i diners, perquè es tinguera memòria del miracle.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Els Ports

Les pedres com a record, en la romeria de Sant Marc de Portell a les Alberedes

Font: pas
Les pedres com a record, en la romeria de Sant Marc de  Portell  a les Alberedes

Pedres com a record.Si fem la romeria fins a l’ermita de Sant Marc de les Alberedes, veurem com en un punt els veïns tiren pedres en una direcció determinada. Segons la contalla, allà un llop es va menjar una xiqueta del poble.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Els Ports

Les danses de Forcall

Font: pas
Les danses de Forcall

Forcall és un dels pobles de la comarca que ha mantingut amb més força i dedicació els balls i passos més antics. Hi destaquen les danses de llauradorets (xiquets vestits de llauradors que ballen en&nbsp,&nbsp, honor de sant Antoni, i al cap un ballador),llauradoretes (xiquetes&nbsp, capitanejades per una balladora),varetes (xiquets amb un bastó&nbsp,&nbsp,&nbsp, amb el qual peguen a terra, formen una torre humana en les&nbsp,&nbsp,aturades de la processó i, damunt, el més xicotet recita una invitació festiva),&nbsp,bastonets o arquets (jóvens que porten arcs de&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,flors de paper i representen els oficis de fuster i d’obrer),gitanetes (vuit xiques i un barrero, vestides de llauradores mudades, teixeixen i desteixeixen cintes de colors al voltant d’una barra), dansants (vuit jóvens amb camisa blanca, sinagües emmidonades i&nbsp, mantó a la cintura toquen les castanyoles al so del tabal i la dolçaina, és la dansa més antiga). A banda, no hi ha festa com cal sense&nbsp,&nbsp, ball rodat.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,