COLLA DELS TRES TOMB D'ESPLUGUES

&nbsp,

&nbsp,

Quan es va crear:

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, La Colla dels Tres Tombs d'Esplugues es va crear a finals de 1996, es va&nbsp, donar a conèixer públicament l'u de març de 1997 a la presentació de la I Festa dels Tres Tombs, que es va celebrar el 2 de març de 1997.

&nbsp,

Arran de que:

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, L'interès d'uns quants amics, en voler recuperar per Esplugues, la tradicional festa dels Tres Tombs, que des de l'any 1959 no es realitzava.

&nbsp,

Quants socis:

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Actualment hi ha uns 120 socis

&nbsp,

Quins reptes – objectius:

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, El principal és la celebració cada any de la Festa dels Tres Tombs a Esplugues, com més lluïda i popular millor, normalment acostuma a ser el segon cap de setmana de març.

&nbsp,

Quines activitats realitzeu:

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Sopar i ball pels socis i amics per sant Antoni Abat.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Concurs anual de cartells per promocionar la festa dels Tres Tombs.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Publicació d'una revista anual amb diversos articles i el programa de la festa dels Tres Tombs.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Esmorzar popular de germanor el dia de la festa dels Tres Tombs.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Concurs i exposició de fotografies de la festa dels Tres Tombs.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Arranjar i mantenir en bon estat el patrimoni i els carros de la colla.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar amb els carros, a les festes de Tres Tombs d'altres poblacions.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar anualment a la trobada nacional de Tres Tombs de Catalunya.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar a la festa major d'Esplugues, per un recorregut, amb ponis.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar a la festa major d'Esplugues, amb unes tartanes que fan el circuit des del Pou d'en Fèlix a la Mallola, on hi ha les atraccions.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar a la cavalcada de reis, amb una carrossa de carbò.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar a la fira d'entitats d'Esplugues.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Primavera del 2011

Miquel Casellas, president de la Colla dels Tres Tombs d’Esplugues

Durant dos dies, normalment el primer cap de setmana d’agost, els carrers d’Ordino s’omplen de buners, es la Trobada de Buners d’Ordino. Aquest instrument aeròfon rep gran varietat de noms en funció de la zona - sac de gemecs, xeremia,coixinera, gaita, botella o cornamusa- representa i és tot un símbol a la parròquia. Durant tot el cap de setmana hi han actuacions de grups tradicionals i folklòrics locals i estrangers. Tots els actes que es realitzen a la Trobada són de caràcter popular, ja que aquest instrument sempre havia estat a prop del poble i els buners que la tocaven eren gent senzilla, que anava de poble en poble i de Festa Major en Festa Major.

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

Diu la llegenda que a Ordino, la pàtria dels antics fargaires hi vivia el millor buner de tot Andorra. La buna era un instrument similar a la gaita o la cornamusa. Els habitants de Canillo, per celebrar la festa de la vila com calia, van contractar-lo. El buner va sortir a l’hora d’Ordino per arribar a Canillo una mica abans de què comencés la festa, però pel mig del camí es va trobar una manada de llops. El buner per salvar-se va pujar a un arbre. La buna es va enganxar a unes branques i va sonar. Els llops esfereïts van marxar i el buner va començar a tocar la buna per allunyar-los encara més. Indignat per què aquells animals no sabien apreciar el seu art,&nbsp, va comprendre el poder que tenia la buna per espantar les feres.

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

El Festival Internacional Narciso Yepes neix el 1983 impulsat pel mateix mestre i guitarrista. Fins el 1991 es celebrava a l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino i després va passar a l’Auditori Nacional d’Andorra el mateix any en què es va inaugurar. Compta amb grans músics del panorama internacional. Alguns dels seus convidats més populars han estat Yehudi Menuhin, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Jean Pierre Rampal, Cristina Hoyos, Barbara Hendricks, la Scottish Chamber Orchestra, l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i l'Orquestra Nacional del Capitol de Tolouse.

Autora- Cèlia Morales

Tardor 2011

Dilluns de carnaval al matí, els nois anaven a tastar els caldos i, per aconseguir-ho havien de vigilar el moviment de les mestresses. Mentre uns les distreien amb cançons i xerrades, els altres els robaven l’olla que tenien al foc. Hi havien tècniques molt enginyoses, com fins i tot fer pujar les olles per les xemeneies. Un cop tenien l’olla els fadrins se’n menjaven la carn i feien paradeta a la plaça on convidaven a menjar a tot el poble.

Iniciada la Segona Guerra Mundial, molts catalans es van refugiar a Andorra. Van transmetre el folklore català a les muntanyes i d’aquesta manera van aparèixer les caramelles a Ordino. Es canten pel dilluns de Pasqua. Un grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d’altra gent del poble per cantar unes cançons i duen la “cistella” lligada al capdamunt d’una vara adornada de cintes. L’ homenatjat, a qui li canten les cançons, hi deixa el seu donatiu, que normalment solen ser ous i botifarres en relació al final de la quaresma.

&nbsp,

La Festa del Roser és una tradició molt arrelada al poble d’Ordino. L’organitza la Comissió de Festes formada pels joves del poble i, les flors en són part essencial. Les processions i devocions han donat pas a la festa de les roses, símbol primaveral per excel·lència i que es vincula amb l’amor, la bellesa i la devoció. Tradicionalment el dia abans els joves anaven a collir les roses que creixien en els camps i horts, les preparaven en rams i les col·locaven en una panera que regalaven a les dones. La celebració era religiosa al matí, a la tarda es feia una cercavila i una capta (la plega del carbassó) i acabava amb un ball de nit. Actualment la festa dura tot el cap de setmana i s’organitzen balls i concerts i s’ha convertit en una de les festes més celebrades del país.

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

MUSEUS

El Museu etnogràfic Casa Cristo ens permet conèixer la manera de viure d’una família andorrana a principis del segle xx. La casa construïda en el segle xix i el 1995 va ser adquirida pel Comú i adequada com a museu. La casa té tres plantes i un cap de casa. A la planta baixa hi ha l’entrada amb les eines de camp i el llenyer , i també, un celler. El segon i tercer pis és on els habitants hi feien vida. Hi trobem la cuina, el menjador i les habitacions. A l’última planta s’hi emmagatzemava la collita, s’assecava i s’hi guardaven diferents utensilis.

Per més informació i visites guiades: www.encamp.ad (+376) 833551 [email protected]

El Museu Nacional de l’Automòbil ofereix una col·lecció de vehicles des de l’inici de l’automoció, com una Pinette del 1885 propulsada a vapor, fins cotxes que es conduïen a l’època dels 70. També hi ha una col·lecció de motocicletes, algunes de molt antigues i curioses. També s’hi exposen diferents objectes relacionats amb el món de l’automòbil.

Per més informació: (+ 376) 839 760

&nbsp,A tocar de l’església de Santa Eulàlia hi ha Museu d’Art Sacre. El museu exposa els objectes litúrgics procedents de les esglésies de la parròquia, moltes d’elles trobades en la última restauració de Santa Eulàlia. Està dividit en tres sales: orfebreria, tèxtil i paper. Se’n destaca un canelobre romànic de ferro forjat, un encenser de bronze del segle xiv, una Vera Creu del 1571, pergamins i objectes que ens apropen als objectes de culte d’Andorra.

Per més informació: www.encamp.ad (+376) 833551 [email protected]

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

Fundat i dirigit per Alfons Carrillo fins a la seva mort l’any 2006, el Cor de Cambra Caterva s’ha especialitat en música del renaixement. Entre d’altres autors de l’època, ha recuperat l’obra de Joan Brudieu, qui va ser mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell.

Diumenge de la Festa Major, a migdia, la Seu d’Urgell celebra el seu acte més arrelat a la tradició: el Ball Cerdà. Es tracta d’un ball pla que gaudeix d’una gran participació popular. Més de cent parelles, entre grans i petits, omplen la cèntrica plaça Patalín i delecte el públic amb l’espectacular figura del caragol.

Últim diumenge d’agost. La Seu d’Urgell

La plaça de Bescaran és l’escenari de la Trobada de Cantautors, una iniciativa de l’Associació Bescaran Cultura que té com a objectiu la promoció dels nous valors de la cançó d’autor en un marc poc habitual com és un petit poble del Pirineu. Hi han actuat, entre d’altres, Feliu Ventura, Eduard Canimas, Anna Roig, Pau Saura o Òscar Briz.

Tercer dissabte de juliol. Bescaran

&nbsp,Autor - Isidre Domenjó

Tardor 2011

Basat en la novel·la del mateix títol de Lluís Racionero, l’espectacle medieval Cercamón es representa cada any a Vilamitjana (Montferrer i Castellbò). Interpretada per actors i actrius amateurs de l’Alt Urgell i Andorra, l’obra ofereix cada any una nova adaptació. L’acció trancorre a les primeries del segle XIII, entre Catalunya i Occitània, amb trobadors i càtars com a protagonistes.

Primera quinzena d’agost. Vilamitjana

&nbsp,