Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Els Ports

Museu de l'espardenya de Forcall

Font: pas
Museu de l'espardenya de Forcall

L’espardenya*.Era el calçat de la gent del camp i des d'ací es fabricava per a molts territoris estatals. Hi ha notícies de la&nbsp,&nbsp,fabricació d’espardenyes a Forcall des del segle&nbsp,XVI. El primer procés&nbsp,del cànem és el rentat, estant en remull, i per això els pobles que estan al costat dels rius (la Mata de Morella, la Todolella, Villores, Forcall) són els que han mantingut l’ofici d’&nbsp,espardenyer. Al final del XIX i principi del XX en trobem la major producció, que coincideix amb un pic demogràfic. Aleshores el treball al camp es combinava amb la fabricació d’espardenyes. Als anys 30 va començar la davallada d’aquest sector econòmic.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Els Ports

La Santantonà de Forcall

Font: pas
La Santantonà de Forcall

Sant Antoni.La nit de la cremà ix la santantonà, una colla de dimonis –botargues, el despullat, la Filoseta que representa les&nbsp,&nbsp,temptacions…– amb el sant lligat i passen per tots els carrers delpoble. Acompanyen sant Antoni i sant Pau a la plaça Major, on han plantat la barraca.&nbsp,&nbsp,Els cremallers encenen la barraca (cova del&nbsp,&nbsp,sant),i els dimonis ballen al voltant amb sant Antoni dins. Un tocde la dolçaina i els dimonis són vençuts: el sant guanya. Tot seguit&nbsp,&nbsp,hi ha la processó dels matxos amb l’alcalde i els majorals.

&nbsp,A l’església i davant la casa del senyor rector es beneeixen els animals. Després s’arreplega la coqueta de mitja lliura i es sopa vora les tronques. L’endemà hi ha missa major amb processó, llaurà i sembrà per la vesprada i ball rodat a la nit.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Les Valls de Valira

Romanço del Cavalll Blanc de Bescaran

Font: pas
Romanço del Cavalll Blanc de Bescaran

Benvinguts gent de la vila,/ forasters i els del voltant

benvinguts a aquesta festa,/ benvinguts a Bescaran

&nbsp,

Entre Bescaran i Andorra/ hi ha una entreta relació

no sols ara que es remunta/ben bé als temps de l'antigor.

&nbsp,

Tant pot ser això per la feina/que ofereix el Principat

com perquè d'ambdues bandes,/ al llarg del temps s'han casat.

&nbsp,

Si us explico aquestes coses/és perquè us vull emmarcar

una història, una llegenda/que s'explicava temps ha.

&nbsp,

Fa molts i molts anys enrere/quan per aquests boscos de pins

no hi havia carreteres,/ només hi havia camins.

&nbsp,

Els de Bescaran tingueren/gairebé a tocar de mans

la possibilitat ferma/de poder ser andorrans.

&nbsp,

Els calia sols per ser-ho,/ un darrer pas important

s'havia arribar a un pacte/entre Andorra i Bescaran.

&nbsp,

Que si Bescaran donava/als d'Andorra un cavall blanc

andorrans esdevindrien/tots plegats, sense entrebanc.

&nbsp,

Es reuní tot el poble/dies sencers rumiant

si és que s'ho deixaven córrer/o ho tiraven endavant.

&nbsp,

Al final van decidir-se/ i aleshores van triar

el millor cavall del poble/ i els fadrins de més fiar.

&nbsp,

L'endemà a punta de dia/ abans el sol no s'alcés,

tot el poble era a la plaça/ a acomiadar els missatgers.

&nbsp,

Els donen menjar i beguda/ perquè no hagin de patir,

s'acomiaden en silenci/ i comencen el camí.

&nbsp,

Els fadrins obren la marxa,/ gairebé solemnement

el cavall segueix darrere/ amb el seu blanc resplendent.

&nbsp,

La mirada fixa a Andorra/ el Port Negre, o Monturull,

disposats a arribar a terme/ saltant qualsevol escull.

&nbsp,

Decidits, però sense pressa,/ deixen el poble i el riu

les deveses i les bordes, /les pastures, el pletiu.

&nbsp,

Així que en el bosc s'endinsen/ el temps fa un canvi sobtat,

el cel s'ennegreix tot d'una,/ gairebé feia feredat.

&nbsp,

No per això aturen la marxa,/ la seva ànsia és anar endavant,

estrenyen més fort la brida/ i segueixen caminant.

&nbsp,

Poc després comença a ploure/ per aquells boscos ancestrals

de primer és pluja fina,/ després a bots i barrals.

&nbsp,

Però els missatgers no s'espanten/ tot i que se'n facin creus,

no els detura pas la fosca/ ni el anar xops de cap a peus.

&nbsp,

Poc més enllà una altra plaga/ fortament els colpejà

tot i ser en ple mes d'agost/ els va comançar a nevar.

&nbsp,

Una enorme borrufada/ de neu tot ho va emblanquir,

de tant espessa que queia/ ja no es veia ni el cami.

&nbsp,

Als fadrins, amb la basarda,/ se'ls hi glaçava la sang

la feinada que tenien/ d'aquantar aquell cavall blanc.

&nbsp,

Com més avançava el dia/ més gran era el temporal,

el vent i la veu colpien/ amb una fúria infernal.

&nbsp,

El cavall, d'una estrabada/ dels lligams s'ha deslliurat

i es capbussa dins la fosca/ de l'espessa tempestat.

&nbsp,

Va ser com per art de màgia/ que parà de bufar el vent

i que la neu es va fondre/ i sortí un sol resplendent.

&nbsp,

Els fadrins, que no s'ho creien,/ es miraven estranyats:

Com podrien explicar-ho/ els prendrien per orats.

&nbsp,

Una cosa quedà clara/ a aquells fadrins pirinencs

i és que el destí del seu poble/ era ser bescaranencs.

&nbsp,

Però si mai anéssiu a Andorra/ aprofiteu l'ocasió

i feu una passejada/ si és a l'hivern molt millor.

&nbsp,

&nbsp,

Que veureu una escultura/ d'un cavall immaculat

que treu l'escalfor de dintre/ i tot ell queda gebrat.

&nbsp,

Pregunteu què significa,/ no sé pas si us ho diran

però pot ser que representi/ el cavall de Bescaran.

&nbsp,

Aquest romanço, lletra i música de Jaume Arnella i expressament composat per a l'ocasió, fou estrenat a Bescaran, en el marc de la 2ª Trobada de Cantautors, el dissabte 9 de juliol de 2005.

&nbsp,

Associació - Bescaran Cultura

Tardor 2011

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Les Valls de Valira

GOIGS DE SANT MARTÍ PATRÓ DE BESCARAN

Font: pas
GOIGS DE SANT MARTÍ PATRÓ DE BESCARAN

PUIG GOSEU DE TANTA GLÒRIA

I DE DÉU SOU TAN AMAT:

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ALS DEU ANYS DE VOSTRA EDAT

ALS VOSTRES PARES DEIXÀREU,

I DE DÉU TOT INFLAMANT

A LA ESGLÉSIA VOS HI ANÀREU,

PUIG FÓREU TAN GRAN PRELAT

I ESTEU ARA EN LA GLÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ABANS QUE FÓREU CRISTIÀ

MOGUT DE SANT ESPERIT

DONÀREU DE CARITAT

AL POBRE DE JESUCRIST

DE LA CAPA LA MEITAT

ACLAMANT DEL MÓN VICTÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

&nbsp,

DESPRÉS D´ÉSSER BATEJAT

RENUNCIÀREU A LA MILÍCIA

PER ESTAR MÉS APARTAT

DEL MÓN I DE LA COBDÍCIA

DE TOT FÓREU ASSENYALAT

ALCANÇANT SEMPRE LA VICTÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

DESPRÉS D´HAVER GOVERNAT

VOSTRA ESGLÉSIA SANTAMENT

PLE DE TOTA SANTEDAT

PARTIREU ALEGRAMENT

D´ESTA VIDA ACOMPANYAT

DELS CORTESANS DE LA GLÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ALS MALALTS, COIXOS, CONTRETS

VÓS SALUD ELS ALCANÇÀREU

I AMB VÓS PODEU TANT

SER PATRÓ DE BESCARAN

I PER VOSTRA GRAN CARITAT

PREGUEU AL REI DE LA GLÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ORACIÓ:

OH DÉU, QUE NO ÉS IMPOSSIBLE PRESERVAR EN EL BÉ PER NOSTRES PROPIS FORCES,US&nbsp, DEMANEM, PROPICI, ENS OTORGUEU PROTECCIÓ CONTRA TOT ADVERS PER LA INTERSECCIÓ DE SANT MARTÍ, BISBE, PER NOSTRE SENYOR JESUCRIST.

Associació - Bescaran Cultura

Tardor 2011

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Els Ports

Museu de la faixa

Font: pas Aportat per: Joan Ramon Martí Roca
Museu de la faixa

Museu de la Faixa. Inaugurat el 2007, ens proposa un&nbsp,recorregut per la història de l’activitat tèxtil de la comarca: el&nbsp,&nbsp,procés de teixit, l’elaboració a mà dels cordons i la figura delfaixero.També hi podrem visitar alguna de les empreses localsque hi subsisteixen, on veurem el procés actual d’elaboració de faixes i com les dones fan els cordons a mà.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Els Ports

Els pelegrins de Portell

Font: pas Aportat per: joan ramon Martí Roca
Els pelegrins de Portell

Els pelegrins de Portell.Es conta que tretze portellans van anar a&nbsp,Roma per demanar al Papa la benedicció que retornara la salut al poble i l’aigua als conreus. Havien passat catorze anys i, quan ja no ho esperaven, un d’ells va tornar amb el manament papal d’anar a l’ermita de Sant Pere –el primer papa– de Castellfort, que també els escoltaria. El 1575 el bisbe de Tortosa Juan Izquierdo va disposar el dia (&nbsp,3r de la Pasqua de Pentecosta)&nbsp, i les formes de la peregrinació: les condicions dels pelegrins, la prohibició per a les dones, la vestimenta, etc., però tot fa suposar que se celebrava desde molt abans. La tradició s’havia perdut fins que es va recuperar l’any 1984.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Esplugues de Llobregat

Colla dels Tres Tombs d'Esplugues de Llobregat

Font: pas
Colla dels Tres Tombs d'Esplugues de Llobregat

COLLA DELS TRES TOMB D'ESPLUGUES

&nbsp,

&nbsp,

Quan es va crear:

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, La Colla dels Tres Tombs d'Esplugues es va crear a finals de 1996, es va&nbsp, donar a conèixer públicament l'u de març de 1997 a la presentació de la I Festa dels Tres Tombs, que es va celebrar el 2 de març de 1997.

&nbsp,

Arran de que:

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, L'interès d'uns quants amics, en voler recuperar per Esplugues, la tradicional festa dels Tres Tombs, que des de l'any 1959 no es realitzava.

&nbsp,

Quants socis:

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Actualment hi ha uns 120 socis

&nbsp,

Quins reptes – objectius:

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, El principal és la celebració cada any de la Festa dels Tres Tombs a Esplugues, com més lluïda i popular millor, normalment acostuma a ser el segon cap de setmana de març.

&nbsp,

Quines activitats realitzeu:

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Sopar i ball pels socis i amics per sant Antoni Abat.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Concurs anual de cartells per promocionar la festa dels Tres Tombs.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Publicació d'una revista anual amb diversos articles i el programa de la festa dels Tres Tombs.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Esmorzar popular de germanor el dia de la festa dels Tres Tombs.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Concurs i exposició de fotografies de la festa dels Tres Tombs.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Arranjar i mantenir en bon estat el patrimoni i els carros de la colla.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar amb els carros, a les festes de Tres Tombs d'altres poblacions.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar anualment a la trobada nacional de Tres Tombs de Catalunya.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar a la festa major d'Esplugues, per un recorregut, amb ponis.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar a la festa major d'Esplugues, amb unes tartanes que fan el circuit des del Pou d'en Fèlix a la Mallola, on hi ha les atraccions.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar a la cavalcada de reis, amb una carrossa de carbò.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Participar a la fira d'entitats d'Esplugues.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Primavera del 2011

Miquel Casellas, president de la Colla dels Tres Tombs d’Esplugues

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Trobada de Buners d’Ordino

Font: pas

Durant dos dies, normalment el primer cap de setmana d’agost, els carrers d’Ordino s’omplen de buners, es la Trobada de Buners d’Ordino. Aquest instrument aeròfon rep gran varietat de noms en funció de la zona - sac de gemecs, xeremia,coixinera, gaita, botella o cornamusa- representa i és tot un símbol a la parròquia. Durant tot el cap de setmana hi han actuacions de grups tradicionals i folklòrics locals i estrangers. Tots els actes que es realitzen a la Trobada són de caràcter popular, ja que aquest instrument sempre havia estat a prop del poble i els buners que la tocaven eren gent senzilla, que anava de poble en poble i de Festa Major en Festa Major.

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

La Llegenda d'Ordino

Font: pas

Diu la llegenda que a Ordino, la pàtria dels antics fargaires hi vivia el millor buner de tot Andorra. La buna era un instrument similar a la gaita o la cornamusa. Els habitants de Canillo, per celebrar la festa de la vila com calia, van contractar-lo. El buner va sortir a l’hora d’Ordino per arribar a Canillo una mica abans de què comencés la festa, però pel mig del camí es va trobar una manada de llops. El buner per salvar-se va pujar a un arbre. La buna es va enganxar a unes branques i va sonar. Els llops esfereïts van marxar i el buner va començar a tocar la buna per allunyar-los encara més. Indignat per què aquells animals no sabien apreciar el seu art,&nbsp, va comprendre el poder que tenia la buna per espantar les feres.

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Festival Internacional Narciso Yepes

Font: pas

El Festival Internacional Narciso Yepes neix el 1983 impulsat pel mateix mestre i guitarrista. Fins el 1991 es celebrava a l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino i després va passar a l’Auditori Nacional d’Andorra el mateix any en què es va inaugurar. Compta amb grans músics del panorama internacional. Alguns dels seus convidats més populars han estat Yehudi Menuhin, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Jean Pierre Rampal, Cristina Hoyos, Barbara Hendricks, la Scottish Chamber Orchestra, l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra i l'Orquestra Nacional del Capitol de Tolouse.

Autora- Cèlia Morales

Tardor 2011