Benvinguts gent de la vila,/ forasters i els del voltant

benvinguts a aquesta festa,/ benvinguts a Bescaran

&nbsp,

Entre Bescaran i Andorra/ hi ha una entreta relació

no sols ara que es remunta/ben bé als temps de l'antigor.

&nbsp,

Tant pot ser això per la feina/que ofereix el Principat

com perquè d'ambdues bandes,/ al llarg del temps s'han casat.

&nbsp,

Si us explico aquestes coses/és perquè us vull emmarcar

una història, una llegenda/que s'explicava temps ha.

&nbsp,

Fa molts i molts anys enrere/quan per aquests boscos de pins

no hi havia carreteres,/ només hi havia camins.

&nbsp,

Els de Bescaran tingueren/gairebé a tocar de mans

la possibilitat ferma/de poder ser andorrans.

&nbsp,

Els calia sols per ser-ho,/ un darrer pas important

s'havia arribar a un pacte/entre Andorra i Bescaran.

&nbsp,

Que si Bescaran donava/als d'Andorra un cavall blanc

andorrans esdevindrien/tots plegats, sense entrebanc.

&nbsp,

Es reuní tot el poble/dies sencers rumiant

si és que s'ho deixaven córrer/o ho tiraven endavant.

&nbsp,

Al final van decidir-se/ i aleshores van triar

el millor cavall del poble/ i els fadrins de més fiar.

&nbsp,

L'endemà a punta de dia/ abans el sol no s'alcés,

tot el poble era a la plaça/ a acomiadar els missatgers.

&nbsp,

Els donen menjar i beguda/ perquè no hagin de patir,

s'acomiaden en silenci/ i comencen el camí.

&nbsp,

Els fadrins obren la marxa,/ gairebé solemnement

el cavall segueix darrere/ amb el seu blanc resplendent.

&nbsp,

La mirada fixa a Andorra/ el Port Negre, o Monturull,

disposats a arribar a terme/ saltant qualsevol escull.

&nbsp,

Decidits, però sense pressa,/ deixen el poble i el riu

les deveses i les bordes, /les pastures, el pletiu.

&nbsp,

Així que en el bosc s'endinsen/ el temps fa un canvi sobtat,

el cel s'ennegreix tot d'una,/ gairebé feia feredat.

&nbsp,

No per això aturen la marxa,/ la seva ànsia és anar endavant,

estrenyen més fort la brida/ i segueixen caminant.

&nbsp,

Poc després comença a ploure/ per aquells boscos ancestrals

de primer és pluja fina,/ després a bots i barrals.

&nbsp,

Però els missatgers no s'espanten/ tot i que se'n facin creus,

no els detura pas la fosca/ ni el anar xops de cap a peus.

&nbsp,

Poc més enllà una altra plaga/ fortament els colpejà

tot i ser en ple mes d'agost/ els va comançar a nevar.

&nbsp,

Una enorme borrufada/ de neu tot ho va emblanquir,

de tant espessa que queia/ ja no es veia ni el cami.

&nbsp,

Als fadrins, amb la basarda,/ se'ls hi glaçava la sang

la feinada que tenien/ d'aquantar aquell cavall blanc.

&nbsp,

Com més avançava el dia/ més gran era el temporal,

el vent i la veu colpien/ amb una fúria infernal.

&nbsp,

El cavall, d'una estrabada/ dels lligams s'ha deslliurat

i es capbussa dins la fosca/ de l'espessa tempestat.

&nbsp,

Va ser com per art de màgia/ que parà de bufar el vent

i que la neu es va fondre/ i sortí un sol resplendent.

&nbsp,

Els fadrins, que no s'ho creien,/ es miraven estranyats:

Com podrien explicar-ho/ els prendrien per orats.

&nbsp,

Una cosa quedà clara/ a aquells fadrins pirinencs

i és que el destí del seu poble/ era ser bescaranencs.

&nbsp,

Però si mai anéssiu a Andorra/ aprofiteu l'ocasió

i feu una passejada/ si és a l'hivern molt millor.

&nbsp,

&nbsp,

Que veureu una escultura/ d'un cavall immaculat

que treu l'escalfor de dintre/ i tot ell queda gebrat.

&nbsp,

Pregunteu què significa,/ no sé pas si us ho diran

però pot ser que representi/ el cavall de Bescaran.

&nbsp,

Aquest romanço, lletra i música de Jaume Arnella i expressament composat per a l'ocasió, fou estrenat a Bescaran, en el marc de la 2ª Trobada de Cantautors, el dissabte 9 de juliol de 2005.

&nbsp,

Associació - Bescaran Cultura

Tardor 2011

&nbsp,

&nbsp,

PUIG GOSEU DE TANTA GLÒRIA

I DE DÉU SOU TAN AMAT:

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ALS DEU ANYS DE VOSTRA EDAT

ALS VOSTRES PARES DEIXÀREU,

I DE DÉU TOT INFLAMANT

A LA ESGLÉSIA VOS HI ANÀREU,

PUIG FÓREU TAN GRAN PRELAT

I ESTEU ARA EN LA GLÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ABANS QUE FÓREU CRISTIÀ

MOGUT DE SANT ESPERIT

DONÀREU DE CARITAT

AL POBRE DE JESUCRIST

DE LA CAPA LA MEITAT

ACLAMANT DEL MÓN VICTÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

&nbsp,

DESPRÉS D´ÉSSER BATEJAT

RENUNCIÀREU A LA MILÍCIA

PER ESTAR MÉS APARTAT

DEL MÓN I DE LA COBDÍCIA

DE TOT FÓREU ASSENYALAT

ALCANÇANT SEMPRE LA VICTÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

DESPRÉS D´HAVER GOVERNAT

VOSTRA ESGLÉSIA SANTAMENT

PLE DE TOTA SANTEDAT

PARTIREU ALEGRAMENT

D´ESTA VIDA ACOMPANYAT

DELS CORTESANS DE LA GLÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ALS MALALTS, COIXOS, CONTRETS

VÓS SALUD ELS ALCANÇÀREU

I AMB VÓS PODEU TANT

SER PATRÓ DE BESCARAN

I PER VOSTRA GRAN CARITAT

PREGUEU AL REI DE LA GLÒRIA

TENIU-NOS SEMPRE EN MEMÒRIA

MARTÍ BENAVENTURAT.

&nbsp,

ORACIÓ:

OH DÉU, QUE NO ÉS IMPOSSIBLE PRESERVAR EN EL BÉ PER NOSTRES PROPIS FORCES,US&nbsp, DEMANEM, PROPICI, ENS OTORGUEU PROTECCIÓ CONTRA TOT ADVERS PER LA INTERSECCIÓ DE SANT MARTÍ, BISBE, PER NOSTRE SENYOR JESUCRIST.

Associació - Bescaran Cultura

Tardor 2011

Bescaran Cultura és una associació cultural, sense ànim de lucre, constituïda l'any 2007 i inscrita al Registre d'entitats de la Generalitat de Catalunya amb el n. 34720/3. Els seus objectius principals són: dur a terme activitats culturals a Bescaran, participar activament en la recuperació del patrimoni històric, defensar el patrimoni natural i difondre la riquesa cultural, patrimonial i natural de Bescaran.

Des dels seus inicis ha promogut i organitzat la “Trobada de Cantautors” -que es celebra actualment el tercer dissabte de juliol, havent assolit l'any 2011 la 8a edició- i la “Caminada Popular de Sant Martí” -el tercer diumenge d'octubre-. A la vegada promou la participació popular en la Festa del Roser de Bescaran, en la Festa Major de Sant Martí i en l'Olla de Carnaval, entre d'altres.&nbsp,

Més informació a facebook “Bescaran Cultura”

Autor - Ignasi Doñate

Tardor 2011

HISTÒRICS

La remota presència humana a Bescaran és testimoniada pels tres sepulcres megalítics de l'edat de bronze , que encara avui es conserven.

Bescaran, amb més de 1.000 anys d'història, ja és esmentat el s. IXè a l'Acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell. La seva història va lligada a l'antic monestir de Sant Martí, quan ja abandonat, fou unit l'any 914 al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles.&nbsp, Consta que l'any 1012 hi havia en el mateix lloc un castell, propietat del vescompte de Castellbó, que fou enderrocat -a excepció de la torre romànica de sis pisos, encara existent- en començar el segle XIII.

El poble fou permutat l'any 988 pel compte Borrell II a favor del bisbe d'Urgell i de la canònica de Santa Maria de la Seu. Tot i així, els habitants de Bescaran eren “homes lliures”, fet que es relaciona amb l'existència del colomer medieval. Tot i així, des de finals del segle XI els bescaranencs pagaven, a canvi de protecció i defensa, un cens anual al bisbe. De fet, Bescaran pertangué al senyoriu i jurisdicció de la catedral d'Urgell fins la desamortització del segle XIX.

L'any 1838 s'innaugurà l'actual església parroquial i l'accés al poble no es normalitzà fins l'any 1949 amb la construcció de la carretera que puja d'Estamariu, així com del pont que dóna accés a Bescaran al costat del vell molí, en activitat fins l'any 1972.

Des de l'any 1970 forma part del municipi de Valls de Valira, tot i que el riu Bescaran no és tributari de la Valira sinó del Segre, al qual desemboca pel seu marge dret.&nbsp,

Autor - Ignasi Doñate