Molts dels refranys que trobem al voltant de Morella fan referència a la duresa del clima. Per exemple:A l’Ascensio,&nbsp,cireretes a munto, a la Plana si, pero a Morella no o El castell de&nbsp,Morella emboirat, als tres dies, sec o banyat.&nbsp,&nbsp,&nbsp, El morellà o la&nbsp,&nbsp,morellana&nbsp,(de vegades, el morellenc) és el nom que rep a molts&nbsp,&nbsp,pobles d’Aragó i de Catalunya el vent procedent de la banda de Morella que ha donat lloc a dites com:Morella, mira-la be i fuig&nbsp, d’ella, Morella, no et fios d’ella(o guarda’t d’ella), Morella, quan&nbsp,&nbsp,&nbsp,surt lo sol surt ella i Morella, quan se pon lo sol se pon ella, Morella, pega fort aci i alla, etc..

&nbsp,Algunes paraules i expressions que defineixen la parla morellana, tot i no ser exclusives:&nbsp, araboga (‘episodi curt de pluja o neu’), tibar-se(‘atipar-se’), marganyar (‘intervindre en algun assumpte’),xurumbell&nbsp,(‘càntir’),&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, mandongo (‘botifarra de sang’),&nbsp,&nbsp, Vas fet un&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,hamero!&nbsp, (‘vas brut i banyat’), etc.

&nbsp,

Morella és el municipi de la comarca que concentra més indústria i, per tant, un focus d’atracció de mà d’obra. La&nbsp,indústria tèxtil és la&nbsp,&nbsp,més tradicional, i en trobem notícies des del segleXIV. La Fàbrica&nbsp,&nbsp,&nbsp, Giner(1870-1926), va ser un exemple de colònia tèxtil catalana, la&nbsp,&nbsp,&nbsp,producció de la qual s’exportava a tot Europa i fins i tot als Estats Units. El seu tancament va provocar l’inici el declivi demogràfic de la&nbsp,&nbsp,comarca. Avui dia hi perviuen algunes empreses d’aquest sector, així com de productes alimentaris i d’aprofitament de la fusta.&nbsp,&nbsp,

Percentualment el&nbsp,&nbsp,sector serveis és el que ocupa més gent a&nbsp,Morella, i el&nbsp,&nbsp, turisme s’ha consolidat com un dels eixos econòmics, al mateix temps que la manca de rendibilitat ha dut a un abandonament progressiu de l’agricultura (bàsicament de secà), que es desenvolupa de manera secundària i complementària a laramaderia.

&nbsp,

El castell se situa a 1072 m sobre el nivell de la mar, dalt d’una&nbsp,mola impressionant de roca calcària, i està format per tres&nbsp, recintes de murades concèntrics. Durant el recorregut pe l’interior del castell podem visitar el Palau de Governador, on es conserven les primeres restes trobades, ceràmiques del neolític, entre elles una àmfora completa del 4000 aC. També podemapreciar algunes restes d’època musulmana, murades i torrasses medievals i modificacions de les guerres carlines, sobre tot les dutes a terme per Von Radhen, l’enginyer militar del general Cabrera.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

La construcció de l’aqüeducte va ser autoritzada per Jaume II el 1318. Se’n conserven dos trams exteriors, el de la Pedrera i el de Santa Llúcia. El segon és el més pròxim al centre urbà, i està adossat a l’antiga leproseria de Sant llàtzer.

&nbsp,

Alguns tresors de Vilafranca.

&nbsp,

Passejant pel poble, algunes cases senyorials ens parlen també de la història vilafranquina. Entre elles hi ha la casa dels Penyarroja i&nbsp,&nbsp, les d’estil modernista, com ara la de Julio Monfort o la del farmacèutic Enric Segura. Cal apropar-se també al Portal de Sant Roc o Portalet, del segle XIV, única resta de les murades medievals de la vila, i fer una ullada a l’edifici gòtic de l’ajuntament. El saló de sessions alberga un dels retaules més lloats del segle XV valencià,obra de Valentí Montoliu. No molt lluny&nbsp,&nbsp, ,&nbsp,&nbsp, els arcs ogivals i les sales de la&nbsp, llotja, on està previst de fer un centre de visitants. A la planta&nbsp,&nbsp, de dalt trobem el Museu de la Pedra en Sec, i davant el pilleric, una pedra redona que s’utilitzava per exposar els criminals. Si encara ens queden forces i volem remuntar-nos a l’origen de Vilafranca, haurem de veure el forn medieval, una de les construccions més antigues del primer nucli urbà.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

L’església de Santa Magdalena és un exemple clar de l’estil&nbsp,&nbsp,&nbsp,renaixentista. Construïda en tan sols cinc anys, es va acabar l’any 1572. Formen part del mateix conjunt el campanar i la Torre de&nbsp, Conjurar, que dóna al conjunt un aire de fortalesa. La primera&nbsp,&nbsp,construcció d’aquesta torre fou immediatament posterior a la del temple, tot i que la que podem admirar avui dia és de principi del segleXX, com el campanar. Acaba de ser restaurada i prompte s’hi ubicarà la col·lecció d’art religiós i un centre que arreplegarà la història de la localitat.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

El santuari de la Mare de Déu del Llosar es troba a uns 2 km&nbsp,del poble. Davant&nbsp, de l’ermita hi trobarem una mena de claustre o plaça porticada coneguda com els arcs del pare Plàcid, testimoni d’algunes de les tradicions més importants per als vilafranquins. Val la pena atansarse, a més de la bellesa del lloc, per la tranquil·litat que s’hi respira.&nbsp,

&nbsp,La llegenda:&nbsp,El Llosar.A Vilafranca, fins i tot el nom de la Mare de Déu té a&nbsp,&nbsp,veure amb la pedra. Diu que un llaurador treballava la terra amb els seus animals quan va trobar la imatge de la Verge, baix d’una llosa&nbsp,&nbsp,de color blanquinós.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Si volem endinsar-nos una mica més en la història de Vilafranca i el seu patrimoni, hem d’anar fins a la Pobla i veure l’ermita de Sant&nbsp, Miquel&nbsp, situada a l’indret on va nàixer Vilafranca. Hi trobarem, a&nbsp, més, una de les joies de Vilafranca: el&nbsp, pont gòtic del segle XIII, per&nbsp,on va passar el rei Jaume I.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

CICLE FESTIU

&nbsp,

&nbsp,Tot i que les festes patronals en honor de sant Roc se celebren durant la segona o la tercera setmana d’agost, Vilafranca segueix un calendari festiu al llarg de tot l’any, que comença amb la Publicata de Sant Antoni el cap de setmana més proper al 17 de&nbsp,gener. Els actes més destacables d’aquests dies dedicats al foc, al sant i als animals són l’escenificació de la vida de sant Antoni, la crema d’una barraca força especial construïda a base de&nbsp,barres (troncs de pi) i l’acte de l’Alto a la malea, on els veïns del poble&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,representen el quadre de l’autoritat detenint la comitiva a l’entrada del poble i la resolució amb la raó per als portadors de la malea, pel&nbsp,&nbsp, poder reial que se’ls ha atorgat. També Sant Blai, encara que menys multitudinari que la&nbsp,&nbsp,&nbsp,Publicata, suposa una data assenyalada per als vilafranquins, que es retroben amb els seus costums a través de les joies i la rondalla.

Entre les celebracions més populars hi ha també la Fira de la&nbsp,&nbsp,&nbsp,Magdalena,recuperada els anys noranta, que pretén&nbsp, tornar a ser&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,un punt de referència per a la gent del camp. És obligatori tastar-hi els bunyols. La peculiaritat d’aquesta fira és que se celebra a finals&nbsp,&nbsp, de juliol, una data poc habitual per a les fires agrícoles, el més freqüent era fer-les per a negociar la compra dels matxos i dels estris, i no per a tractar sobre la darrera collita. Si anem per setembre a Vilafranca hauríem de fer coincidir la visita amb les Festes de la Mare de Déu del Llosar, la celebraci religiosa més arrelada, centrada en la romeria del dia 8. Allà, sota la protecció dels arcs, els majorals conviden a pastissos.&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Joan Baptista Penyarroja(1665-1733). En una façana lateral del casalici de la família Penyarroya, a la plaça de l’Església, podem veure’n l’escut d’armes, mentre que en l’altra façana un panell de ceràmica recorda que aquest personatge va aconseguir del rei Carles II la independència de Vilafranca i de les aldees morellanes(1691), que així es van convertir en viles reials.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,