Celestino Aznar Tena.Que poc pensaria Celestino l’any 1907, quan va deixar la faena de tota la vida (tractant de matxos) per a muntar una empresa tèxtil, l’imperi que esdevindria a finals del segle XX.Impulsat per la seua dona, que volia “ser fabricanta”, va començar a confeccionar calces. Amb quinze operaris, era la fàbrica més gran de Vilafranca que va anar innovant fins que va arribar a la producció en cadena. Celestino va morir l’any 1933, havia complit el somni de la senyora Francisca i deixava una fàbrica en ple rendiment que ni la guerra va poder aturar.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Carles Pons.Per a Carles Pons el teatre era “una força dolça, neta i emotiva, capaç de revolucionar l’individu i la societat, capaç de generar esperances i alternatives”, i així ho va voler transmetre en primer lloc, als més jóvens: va fer teatre a l’escola, va dirigir campanyes de teatre escolar i va escriure obres de teatre juvenil. La seua vida va estar completament dedicada a l’espectacle com a autor, director de muntatges i de companyies teatrals, actor de teatre, cinema i televisió, guionista, presentador, poeta… En reconeixement de l’obra d’aquest vilafranquí, les aules de teatre de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Casa de Cultura de Vilafranca porten el seu nom.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

BARRANC DE LA FOS

A pocs metres de les darreres cases del nucli urbà, és troba el barranc més important del terme. A primera vista sembla un autèntic trencaclosques de pedra: una ordenadíssima successió de bancalets&nbsp,&nbsp,de 10 o 15 m2 &nbsp,que dibuixen una mena d’amfiteatre, destinats a&nbsp,l’agricultura tot i la forta pendent. A la primavera hi podrem gaudir de l’explosió de flors dels pocs arbres fruiters que poden créixer en aquesta zona: els cirerers que aprofiten el refugi i la bona orientació del barranc.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

COVES DEL FORCALL

Es tracta d’un conjunt natural molt atractiu a tan sols un parell de quilòmetres del nucli urbà: una sèrie de formacions de pedra calcària on l’erosió ha dibuixat una sèrie de formes estranyes, de coves, de refugis, de foradets i d’amagatalls. Els ponts de pedra i elsratpenats també contribueixen a donar-li un aire de màgia a l’indret.

Un dels trets més característics de la parla de Portell, compartit amb Cinctorres, és la diftongació de lae oberta [ε] en [ja]. Així, sentim mial (‘mel’), fial, viard, siat, etc. En la tradició oral trobem&nbsp, exemples molt clars en cançonetes* i dites:Qui diu la vurtiat (‘veritat’)tot ho piard (‘perd’). Fins i tot en alguns documents el&nbsp,&nbsp,cognom Chiveli apareix escrit com Chiviali.

Un altre tret fonètic és l’obertura en [a] del primer element del diftong [ou]:nau (‘nou’), bau (’bou’), pau (‘pou’)… Es dóna també a la Todolella.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Miracle de la Mare de Déu de la Font.El notari de Cinctorres, Lluís Sorolla, en va deixar constància escrita. Va ser el 4 de maig de 1540. Des de Cinctorres va arribar a Portell una família de la ciutat de Negrepont: Joan Valero i la seua dona Francesca, la filla de sis anys i&nbsp,&nbsp,l’àvia Maria,&nbsp,la Grega. La xiqueta era paraplègica. En passar per la&nbsp,&nbsp,font li van demanar a la Mare de Déu que pogués caminar. Aquesta la va curar, i la família li fa oferir arracades de plata, una camisa&nbsp,&nbsp,nova&nbsp,obrada a la usança dels egipcians i diners, perquè es tinguera memòria del miracle.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Pedres com a record.Si fem la romeria fins a l’ermita de Sant Marc de les Alberedes, veurem com en un punt els veïns tiren pedres en una direcció determinada. Segons la contalla, allà un llop es va menjar una xiqueta del poble.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

El pont de la Rambla el trobem en un punt estret i una mica&nbsp,amagat de la rambla de Sellumbres. Fa 2,5 m d’amplària i 15 m dellargària. Com que no hi ha documentació al respecte, l’imaginari popular el fa tan vell “com els romans”. Tanmateix l’arc de mig punt (de 9 m i mig de llum), l’esbiaixat respecte al llit del barranc i altres detalls en situen la construcció al segleXVI. Ben segur que el que coneixem no és el primer, perquè l’alcantarella documentada enpapers antics es trobava en el mateix punt del camí dels pelegrins.

El petroli.L’any 1964 un fet imprevisible va torbar la vida dels pobles de Portell i Cinctorres: l’empresa Petrolíferos SA, de Madrid, va començar a perforar a la partida dels Plans, damunt de la Roca Roja. Durant una bona temporada pel poble van aparèixer cotxes francesos, treballadors estrangers amb les famílies, camions… Els diumenges es feien excursions, damunt les caixes dels camions, per veure el nou poblat que havia sorgit als Plans. El món modern i l’or negre van ser un miratge que nomésva deixar unes paretetes de formigó i un forat.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

El campanar, l’església parroquial, el corro, la casa abadia, les murades i les torres conformen l’antic castell de Portell (BIC des de 2003), segurament d’origen visigot. La fortalesa defensiva que avui coneixem es va bastir en època musulmana. Algunes parts han estat aprofitades per a diferents usos sense agressions radicals a l’edifici: la torre principal, avui campanar, i la placeta de bous (el corro), integrada en el pati d’armes. També podem observar dintre dues gargoles de l'època

A la part de davant del castell, durant unes excavacions per acondicionar un solar vell per fer una&nbsp, pujada al castell van apareixer 22 cadavers del segle XVII, suposen que d'alguna epidèmia ja que els cossos els van trobar ben col·locadets, hi havia cossos d'infants que estaven entre les cames dels grans.També hi havia una calera (de cal).