Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Festes i tradicions

Font: pas

Dilluns de carnaval al matí, els nois anaven a tastar els caldos i, per aconseguir-ho havien de vigilar el moviment de les mestresses. Mentre uns les distreien amb cançons i xerrades, els altres els robaven l’olla que tenien al foc. Hi havien tècniques molt enginyoses, com fins i tot fer pujar les olles per les xemeneies. Un cop tenien l’olla els fadrins se’n menjaven la carn i feien paradeta a la plaça on convidaven a menjar a tot el poble.

Iniciada la Segona Guerra Mundial, molts catalans es van refugiar a Andorra. Van transmetre el folklore català a les muntanyes i d’aquesta manera van aparèixer les caramelles a Ordino. Es canten pel dilluns de Pasqua. Un grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d’altra gent del poble per cantar unes cançons i duen la “cistella” lligada al capdamunt d’una vara adornada de cintes. L’ homenatjat, a qui li canten les cançons, hi deixa el seu donatiu, que normalment solen ser ous i botifarres en relació al final de la quaresma.

&nbsp,

La Festa del Roser és una tradició molt arrelada al poble d’Ordino. L’organitza la Comissió de Festes formada pels joves del poble i, les flors en són part essencial. Les processions i devocions han donat pas a la festa de les roses, símbol primaveral per excel·lència i que es vincula amb l’amor, la bellesa i la devoció. Tradicionalment el dia abans els joves anaven a collir les roses que creixien en els camps i horts, les preparaven en rams i les col·locaven en una panera que regalaven a les dones. La celebració era religiosa al matí, a la tarda es feia una cercavila i una capta (la plega del carbassó) i acabava amb un ball de nit. Actualment la festa dura tot el cap de setmana i s’organitzen balls i concerts i s’ha convertit en una de les festes més celebrades del país.

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Museus rellevants

Font: pas

MUSEUS

El Museu etnogràfic Casa Cristo ens permet conèixer la manera de viure d’una família andorrana a principis del segle xx. La casa construïda en el segle xix i el 1995 va ser adquirida pel Comú i adequada com a museu. La casa té tres plantes i un cap de casa. A la planta baixa hi ha l’entrada amb les eines de camp i el llenyer , i també, un celler. El segon i tercer pis és on els habitants hi feien vida. Hi trobem la cuina, el menjador i les habitacions. A l’última planta s’hi emmagatzemava la collita, s’assecava i s’hi guardaven diferents utensilis.

Per més informació i visites guiades: www.encamp.ad (+376) 833551 [email protected]

El Museu Nacional de l’Automòbil ofereix una col·lecció de vehicles des de l’inici de l’automoció, com una Pinette del 1885 propulsada a vapor, fins cotxes que es conduïen a l’època dels 70. També hi ha una col·lecció de motocicletes, algunes de molt antigues i curioses. També s’hi exposen diferents objectes relacionats amb el món de l’automòbil.

Per més informació: (+ 376) 839 760

&nbsp,A tocar de l’església de Santa Eulàlia hi ha Museu d’Art Sacre. El museu exposa els objectes litúrgics procedents de les esglésies de la parròquia, moltes d’elles trobades en la última restauració de Santa Eulàlia. Està dividit en tres sales: orfebreria, tèxtil i paper. Se’n destaca un canelobre romànic de ferro forjat, un encenser de bronze del segle xiv, una Vera Creu del 1571, pergamins i objectes que ens apropen als objectes de culte d’Andorra.

Per més informació: www.encamp.ad (+376) 833551 [email protected]

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. La Seu d'Urgell

Cor de Cambra Caterva

Font: Isidre Domenjó
Cor de Cambra Caterva

Fundat i dirigit per Alfons Carrillo fins a la seva mort l’any 2006, el Cor de Cambra Caterva s’ha especialitat en música del renaixement. Entre d’altres autors de l’època, ha recuperat l’obra de Joan Brudieu, qui va ser mestre de capella de la catedral de la Seu d’Urgell.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. La Seu d'Urgell

Ball Cerdà

Font: Isidre Domenjó
Ball Cerdà

Diumenge de la Festa Major, a migdia, la Seu d’Urgell celebra el seu acte més arrelat a la tradició: el Ball Cerdà. Es tracta d’un ball pla que gaudeix d’una gran participació popular. Més de cent parelles, entre grans i petits, omplen la cèntrica plaça Patalín i delecte el públic amb l’espectacular figura del caragol.

Últim diumenge d’agost. La Seu d’Urgell

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Principat de Catalunya

Trobada de Cantautors

Font: pas

La plaça de Bescaran és l’escenari de la Trobada de Cantautors, una iniciativa de l’Associació Bescaran Cultura que té com a objectiu la promoció dels nous valors de la cançó d’autor en un marc poc habitual com és un petit poble del Pirineu. Hi han actuat, entre d’altres, Feliu Ventura, Eduard Canimas, Anna Roig, Pau Saura o Òscar Briz.

Tercer dissabte de juliol. Bescaran

&nbsp,Autor - Isidre Domenjó

Tardor 2011

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Alt Urgell

Espectacle medieval “Cercamón”

Font: Autor - Isidre Domenjó Tardor 2011
Espectacle medieval “Cercamón”

Basat en la novel·la del mateix títol de Lluís Racionero, l’espectacle medieval Cercamón es representa cada any a Vilamitjana (Montferrer i Castellbò). Interpretada per actors i actrius amateurs de l’Alt Urgell i Andorra, l’obra ofereix cada any una nova adaptació. L’acció trancorre a les primeries del segle XIII, entre Catalunya i Occitània, amb trobadors i càtars com a protagonistes.

Primera quinzena d’agost. Vilamitjana

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Principat de Catalunya

Trobada amb els Acordionistes del Pirineu

Font: pas

Arsèguel acull cada any, des de 1976, la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu. Es tracta de l’esdeveniment de música tradicional més antic dels Països Catalans. Nascut amb l’objectiu de recuperar l’acordió diatònic com a instrument propi de muntanya, s’ha convertit en un festival internacional de primer nivell.

Últim cap de setmana de juliol. Arsèguel

Autor - Isidre Domenjó

Tardor 2011

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. La Seu d'Urgell

El Retaule de Sant Ermengol

Font: Lluís Obiols
El Retaule de Sant Ermengol

El Retaule de Sant Ermengol és una obra de teatre que es va començar a representar el 1957 al claustre romànic de la catedral de la Seu. La representació consta d'un conjunt d'escenes en què es reviuen moments destacats de la vida de sant Ermengol, bisbe de la Seu al segle XI, en un magnífic entorn il·luminat especialment per a l'espectacle. Actualment, el Retaule de Sant Ermengol es continua representant cada any durant la primera quinzena d'agost, i agrupa més d'un centenar d'actors i tècnics amateurs que amb la seva implicació fan possible la representació. L'arrelament i la trascendència social de l'espectacle fan possible que, més de mig segle després del seu inici, el Retaule sigui un veritable referent cultural de l'estiu urgellenc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. La Seu d'Urgell

Museu Espai Ermengol

Font: Aportació Espai Ermengol - Oficina de turisme de la Seu D'urgell
Museu Espai Ermengol

En motiu del mil·lenari de l’episcopat de sant Ermengol, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha fet una decidida aposta per la preservació i la dinamització del seu patrimoni com a element bàsic de la promoció i la valoració patrimonial i turística del municipi.

En aquest sentit, s’ha creat l’Espai Ermengol – Museu de la Ciutat, un centre interpretatiu que complementa, amplia i diversifica l’oferta d’equipaments i d’activitats existent i que ajuda a valorar i difondre la història, el patrimoni i el llegat cultural de la Seu d’Urgell.

L’objectiu que persegueix la creació de l’Espai Ermengol és el de presentar als ciutadans de la Seu i als turistes i visitants un centre de coneixement, difusió i informació de les singularitats que han fet de la ciutat d’Urgell un referent als Pirineus.

Es pretén que sigui un centre obert, dinàmic i innovador, amb un peu al passat però amb una decidida projecció cap al futur.&nbsp, Un pont entre la Seu d’ahir i la de demà.

A l’Espai Ermengol, que ha obert les portes aquesta primavera al carrer Major número 8, hi podem trobar l’oficina de turisme amb el centre de recepció de visitats a la planta baixa, el museu de la ciutat de la primera planta a la tercera, i un mirador que permet gaudir del veritable museu del nostre territori que és tot el patrimoni que està fora d’aquest edifici: el centre històric, la catedral, el Cadí, etc.

El museu està estructurat en tres exposicions, dues de permanents i una de temporal. D’una banda es presenten els elements més significatius de la història de la Seu i la vinculació passada i present, de la Seu i comarca, amb el món del formatge. I d’altra banda, i en motiu de la celebració del mil•lenari de la mort del Bisbe Ermengol, es mostra la seva vida i la transcendència que ha tingut el Sant per la nostra ciutat.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. La Seu d'Urgell

El CINECLUB LA SEU D'URGELL

Font: Antoni Moles
El CINECLUB LA SEU D'URGELL

El CINECLUB LA SEU D'URGELL, (1969 – 2011) fa 42 anys ininterrompudament que mostra el cinema “d'autor” i en “Versió Original” a la ciutat de LA SEU. La perseverança el dia a dia, a programar regularment cinema, aquesta capsa de somnis i mostrar directors com Ford, Bergman Renoir, etc... barrejats amb els directors actuals, títols de pel·lícules clàssiques amb altres d' experimentals, no solament passem films Americans i Europeus, donem especial importància a altres cultures cinematogràfiques (sud-americanes asiàtiques africanes, etc... ).

El cineclub és una entitat viva a la nostra ciutat.