Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Principat de Catalunya

LLEGENDA DELS MANAIRONS DE LA GUÀRDIA D’ARES

Font: pas

Conta la veu popular que un dia l’amo de cal Feu de la Guàrdia anava cap a Organyà amb el seu mosso per la collada del Pillat. Quan van arribar a l’Arreposador, l’amo es va adonar que s’havia deixat a casa el canut dels manairons, aquells sers petits i valents que es cullen d’una planta la nit de Sant Joan, sempre que faci lluna vella.

—Ton, has de tornar a casa i dir-li a la meva dona que et doni un canut que tinc a la tauleta de nit, però sobretot no l’obris per res del món.

El mosso va complir l’encàrrec, però no se’n va poder estar, de tafanejar el canut. El va obrir i, a l’instant, una rècula de manairons van sortir del canut afal·lerats, demanat-li feina i més feina.

—Atartereu rocs, tants com pugueu —els va manar el Ton, sorprès i esverat.

Quan li va semblar que els manairons en començaven a fer un gra massa, el Ton els va donar entenent de tornar-se’n a la capseta, que si no...

Els tarters de rocs, sorprenents i fins inexplicables, que hi ha al bosc de l’Obaga de la Guàrdia en donen testimoni.

Aportació Consell Comarcal Alt Urgell

Tardor 2011

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Principat de Catalunya

Òmnium Cultural de l’Alt Urgell

Font: pas Aportat per: Òmnium Cultural de l’Alt Urgell
Òmnium Cultural de l’Alt Urgell

Òmnium Cultural de l'Alt Urgell

La Seu Territorial d'Òmnium Alt Urgell, des de l'any 1977, realitza una intensa activitat en la recuperació de la llengua.
Amb la normalització democràtica participà en l'activitat cultural de la comarca i amb el nou segle aquesta entitat impulsa el compromís amb la llengua, la cultura i el país.

Text - Òmnium Cultural de l’Alt Urgell

Primavera 2012

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. La Seu d'Urgell

El Seu Rock del 2011

Font: Santi Miarnau
El Seu Rock del 2011

Aquesta Festa&nbsp, Major, el nostre Seu Rock complirà el seu 28è aniversari, des d´aquell llunyà estiu del 82, fins avui. L´estrany és que ho farà d´una manera silenciosa, tot i els cops de bombo, guitarres distorsionades i l´agulla dels decibels pujant al màxim.

28 anys, molt més temps que la fira del formatge, el mercat medieval o la fira de primavera.

Un Seu Rock en el que hi han participat centenars de joves de la Seu durant les tres últimes dècades i que ja forma part de la cultura i la història popular del poble.

Crec que un esdeveniment com aquest es podria potenciar més, ampliant-lo als grups de la comarca i potser també amb algun grup estrella que dins del seu tour europeu i amb no massa pressupost&nbsp, pogués tocar a l´hora punta per tal d´omplir al màxim i ser el reclam de la nit per la gent de fora.

Vendre samarretes, encenedors, pósters del Seu Rock, atreure gent de tot arreu, fent que cada any es donéssin cita, el divendres de la nostra Festa Major aquí a la Seu. No només serviria per donar a conèixer el nostre poble pel que fa al rock sinó per tots els altres atractius turístics que ofereix.

Una bona idea podria ser, fins i tot, enregistrar un disc, amb un recull de fotos, vídeos i cançons del Seu Rock d´aquests qüasi 30 anys. El material per fer-ho es podria aconseguir a Ràdio Seu i de tota la gent que en guardem a nivell particular. Un disc que es podria baixar d´un podcast o distribuir de forma gratuïta. La promoció és important, als diaris, ràdios...

Potser així, &nbsp,de mica en mica aconseguiríem convertir-lo en un festival prou important, com tants altres que es fan arreu de la geografia de tot l´estat. Un esdeveniment més que marcaria una altra data important en el calendari cultural de l´any. Mireu sinó la Fira del Teatre de Tàrrega que va començar com una trobada de joves aficionats i només cal veure en què s’ha convertit. &nbsp,

M´agrada que a la Festa Major hi hagi tot tipus de varietats musicals, per a tots el gustos i edats, però vull recordar, que el rock and roll és una música tocada amb guitarres, baix i bateria, i que parteix de la base del blues, i que no tot és rock´n rold.

Us convido a dir la vostra, a la nostra web, i com deia l´any passat, cervesa en mà ens veiem per allà!

&nbsp,

26/09/2011

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Julià de Lòria

Celler Borda Sabaté

Font: Vinyes Borda Sabaté Aportat per: Vinyes Borda Sabaté
Celler Borda Sabaté

Aquesta petita i restringida finca està dedicada al cultiu de la vinya en alçada. Les seves vinyes plantades en feixes, es troben en un paratge natural idíl·lic a gairebé 1200 metres d’altitud, on es beneficien de la dolçor dels primers raigs de sol de tota la vall del sud del Principat. Plenes de sol durant el dia i de frescor durant la nit, es ralenteix de manera natural el procés de maduració i assegura que els raïms acabin desenvolupant al màxim el seu potencial aromàtic, per obtenir un vi d’una frescor sublim.

Però a més, per aconseguir un vi d’alta qualitat capaç d’expressar la mineralitat pròpia d’aquest terreny alpí de muntanya, en aquesta explotació tenim el compromís d’obtenir el millor fruit de les nostres vinyes, mimant i cuidant cada cep, per tal d’aconseguir trobar el seu equilibri natural. Per això practiquem des de l’inici del projecte únicament una agricultura ecològica amb trets biodinàmics, que ha obtingut d’ençà de la primera collita l’any 2009 i per primera vegada a Andorra, el label de qualitat biològic i ecològic certificat per la certificadora de reconeixement internacional ECOCERT i AMBICERT.

La nostra aposta varietal, el Riesling, s’ha aclimatat de manera excepcional a la finca, donant pas a vins on afloren amb plenitud les seves característiques organolèctiques i del terrer, en una dimensió de mineralitat i acidesa que desemboca en un vi capaç de despertar passions. L’ESCOL, &nbsp,més que un vi és una experiència excepcional, elaborat únicament amb raïm de la propietat únicament de cultiu. És ecològic, collit a mà, i elaborat en plena finca. Tot un luxe per la set de coneixement de l’Alain Graillot, que més que un enòleg és un visionari amb ganes d’arribar a l’excel·lència dels processos d’enologia. Cerca exaltar els aromes originaris d’aquest petit país de muntanya, per crear un vi amb talent, vigorós, capaç remarcar la personalitat varietal i alhora oferir una delicadesa aromàtica i una mineralitat profunda d’aquest nou estil de vi, el vi d’alçada, per tal que pugui ser capaç de delectar els paladars més refinats.



&nbsp,Viticultura ecològica

Varietats

&nbsp,

Text: Vinyes Borda Sabaté

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Escaldes Engordany

Amics del Pont dels Escalls

Font: Comú d'Escaldes-Engordany
Amics del Pont dels Escalls

A mitjans dels anys seixanta, tota la zona del pont dels Escalls es va començar a edificar i s’hi van començar a instal·lar famílies que venien a Andorra buscant una nova terra d’acollida. Era un barri que quedava una mica aïllat de la resta de la de la parròquia i el pont dels Escalls era la frontera natural de barri.

Segons explica l’acta fundacional de l’entitat, un bon dia, un grup de veïns van proposar-se fer una escudella per homenatjar els Antonis, i així ho van fer. La primera escudella es va servir l’any 1980 i l’any següent, aquest grup de veïns i amics van decidir constituir-se com a associació i fer de l’escudella la seva activitat principal.

L’èxit de l’escudella va animar als membres de l’associació a fer més activitats i van començar a organitzar també la castanyada per Tots Sants.

Aquesta associació de veïns, va celebrar l’any 2008 l’aniversari dels 25 anys de la seva creació, encara avui realitza l’escudella popular de Sant Antoni i s’encarrega de la festa de la Castanyada.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Escaldes Engordany

Esbart Santa Anna

Font: Comú d'Escaldes-Engordany
Esbart Santa Anna

L’Esbart Santa Anna ha estat i és un nexe d’unió entre persones que ha aplegat al voltant de la dansa, tot allò que l’art i l’artista és capaç de sentir i transmetre a un poble que és viu, i ho demostra una vegada mantenint, fomentant i continuant unes tradicions que formen part de la cultura i la història.

L’Esbart Santa Anna d’Escaldes-Engordany va néixer l’any 1950 amb l’objectiu de conservar i promoure les tradicions populars. La inquietud de tot un seguit de persones per mantenir els balls i les danses típiques de les festes Majors de l’època van ser l’excusa ideal per a la creació d’un Esbart que s’ha mantingut al llarg de la seva existència.

Si bé és veritat que els pobles se senten orgullosos i honorats dels seus símbols, també és cert que els ciutadans de la parròquia escaldenca consideren aquest esbart com un dels seus símbols més plaents i lluminosos fruïts de l’esforç de diverses generacions.

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Pallars Jussà

Mur, un aplec ancestral

Font: Jordi Creus

MUR, UN APLEC ANCESTRAL

Els nostres sants de cada dia

&nbsp,

Temps era temps, a començaments d’estiu, la vall de Boí estava afectada per la sequera més forta que es recordava. Els seus habitants, nerviosos per les conseqüències dramàtiques de la manca d’aigua, ja havien pujat en processó fins a l’ermita de Sant Quirc per a fer les habituals rogatives. Però no hi havia manera que els núvols tenyissin el cel. Desesperades, les dones de Taüll van dirigir-se de nou a la capella i van treure el sant a l’exterior, per tal d’ensenyar-li quina llàstima feien de veure els camps del seu terme. Després, enlloc de posar-lo de nou al seu altar, el van ficar dins d’una pica amb dos dits d’aigua, al costat d’un parell de ciris encesos en senyal de respecte.

A mitjanit, tot i que ningú va aconseguir escoltar cap tro, començà&nbsp, a ploure a bots i a barrals a la vall. L’endemà, tal com explica l’escriptor Pep Coll, “els veïns més matiners van veure que no havia caigut ni un sol gra de pedra, que els marges dels prats estaven sencers i que havia fet més d’un pam de saó”.

Aquesta llegenda, que amb diverses matisacions es repeteix a diversos indrets de la muntanya ens pot donar una idea de la particular relació que ancestralment han tingut bona part dels habitants dels Pirineus amb la religió. Una relació marcada per les reminiscències de les cultures que vivien en aquell territori abans de l’arribada dels romans. Per això, durant centúries, els creients s’han adreçat directament als seus propis sants locals –especialitzats en solucionar un ventall amplíssim de problemes–, no pas al Déu omnipresent de la cristiandat. Per als veïns de Claret o Escart, per exemple, qui es preocupava de la salut de les dones embarassades del poble eren Santa Elena i la Mare de Déu de la Roca, respectivament, de la mateixa manera que Sant Llíser lluitava contra la sequera al terme d’Araós o Sant Salvador del Bosc era el millor especialista a l’hora de guarir les trencadures dels ossos al Montsec.

Lluny del monoteïsme oficial, talment semblava com si els antics déus pagans de la zona únicament haguessin canviat de nom. Això s’explica perquè la religió cristiana fou un fenomen urbà que posteriorment, a poc a poc, anà penetrant a les zones més remotes. Bona part del Pirineu, a causa del seu isolament ancestral, quedà al marge durant segles de l’imparable avanç de la cristianització. I quan aquesta arribà, es produí una barreja que donà com a conseqüència una relació força pragmàtica amb els sants nouvinguts. En paraules de Pep Coll, aquesta relació es basava en “jo et dono oracions i diners a canvi que tu em facis el favor que et demano. Atès que la imatge no enraona i el devot bé té prou feina a casa seva, el tracte aviat queda enllestit”.

&nbsp,

Les banderes del terme

Les figures d’aquests sants o mares de Déu habitualment han estat situades en ermites edificades al capdamunt dels turons, els llocs des d’on millor podia controlar-se el territori. I aquest indrets eren els escollit pels habitants dels pobles veïns per anar a fer les seves demandes. Així, romiatges i pelegrinacions,&nbsp, en què mai faltava el cant dels goigs, situaren aquests espais al centre de la vida de la comunitat.

La darrera pregària multitudinària per demanar aigua celebrada a la zona pallaresa del Montsec tingué lloc al anys cinquanta del segle XX a la canònica de Santa Maria de Mur, l’indret on encara avui s’hi celebra un dels aplecs més importants de tota la muntanya. Des de fa dècades, la trobada de Mur ha&nbsp, sabut combinar&nbsp, els actes més tradicionals de caràcter estrictament religiós amb altres de lúdics i festius, com el dinar de germanor, el ball amenitzat per un acordionista i, fins i tot, el tradicional joc del “catxo”, amb premis de torrons i cava per als guanyadors.

Fins no fa massa temps aquest aplec se celebrava el dia 7 de maig,&nbsp, per tal de coincidir amb l’època en què es començava a segar l’herba dels camps.&nbsp, Aquella jornada, els habitants dels pobles de la rodalia –inclosos dins del Pabordat, un tipus d’organització eclessiàstica ancestral– tenien festa. De bon matí formaven processons encapçalades per creus i banderes dels seus termes que arribaven a Mur seguint un ordre preestablert i, segons l’historiador Francesc Carreras Candi, “observant cert cerimonial establert pel costum. Los parroquians de Mur sortien sortirn processionalment de la seva església a rebre cada poblet retornant junts al temple hont eren entonats diferents cants religiosos”.

Actualment, les coses han canviat substancialment, ja que els temps moderns han desplaçat l’antic calendari agrari i ramader que regia a la zona. A més, alguns dels pobles de la zona han estat abandonats, mentre la resta han vist minvar dràsticament la seva població. Per tot això, l’aplec ha hagut de ser traslladat al primer diumenge de maig.&nbsp, La jornada comença amb la trobada de banderes dels pobles de l’antic Pabordat –algunes d’elles antigues i d’altres de reproduïdes recentment– i continua amb una missa i la tradicional benedicció del terme. Després del joc del “catxo” té lloc el dinar. Un ball amenitzat per un acordionista tanca una jornada que esdevé una gran ocasió per reunir els habitants de l’antic pabordat, els pocs que encara hi viuen i aquells als quals la fortuna els ha dut lluny d’aquestes contrades.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Balears i Pitiüses

Entitat cultural. Gegants i Capgrossos de la Sala

Font: pas Aportat per: Pep Toni Moyà
L’ Associació és la portadora del Gegants i Capgrossos de la Sala de l’Ajuntament de Palma de Mallorca, tenien la trobada gegantera amb la participació dels gegants de Mallorca i colles de fora dins els primers deu dies de setembre. Tota la informació dels gegants la podeu trobar a sa nostra pagina web.
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Andorra la Vella

Geganters

Font: Text: Fidel Solsona; Fotografia: Xavier Burgos
Geganters

El 2 d’agost del 1985, van ser batejats els gegants d’Andorra la Vella, Carlemany i Ermessenda. &nbsp,Un any més tard, inici de la Gresca Gegantera d’Andorra la Vella .

La nostra trobada de gegants té lloc per la Festa Major d’Andorra la Vella, el primer dissabte d’agost. A la tarda, té lloc una lluïda cercavila amb la presència de gegants vinguts d’arreu del món. Diumenge, a les 13h, hi ha el Ball de Capgrossos i el Ball de Gegants, a la plaça del Poble. El ball de Gegants té, com a singularitat, que l’any en què es casa algun membre de la colla, el balla la parella de noucasats, obsequiant-los la Colla amb una rèplica de l’espasa del gegant.

&nbsp,

Tot va començar l’any 1984, quan el Col·lectiu d’Activitats va encomanar una parella de gegants al mestre constructor Manel Casserras i Boix de Solsona. La seva amistat amb el mestre compositor Joan Roure i Jané, nascut també a Solsona, però en aquell temps resident a Andorra la Vella, va ser el desencadenant perquè naixés el nostre ball de gegants.

&nbsp,

L’any 2010, s’han complert 25 anys d’història dels nostres gegants que han estat el detonant perquè les viles d’Andorra la Vella i Sant Pol de Mar hagin formalitzat un agermanament, donat que les nostres colles geganteres han mantingut, durant aquest quart de segle, uns lligams cada cop més estrets, fins i tot podem presumir de ser una de les poques colles que fem un ball conjunt, el Ball Medieval.

&nbsp,

Descripció de les figures:

&nbsp,

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Carlemany i Ermessenda: gegant que representa l’emperador Carlemany (s.IX) qui alliberà Andorra de les invasions àrabs. La geganta representa Ermessenda de Castellbó i Caboet (s.XIII), pubilla d’Andorra que contragué matrimoni amb Roger Bernat II, Comte de Foix, esdevenint aquest fet l’origen de l’actual Coprincipat.

&nbsp,

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Drac Mitxelin: cucafera caracteritzada com un drac simpàtic (sense foc), creada l’any 1987, de fibra de vidre i pels integrants de la Colla, sota la direcció de Josep Maria Turell Duran.

&nbsp,

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Martí: Gegantó que representa un personatge pioner de l’esquí andorrà, batejat l’any 1995, durant els actes del Xè aniversari dels gegants. Dissenyat i construït pel Taller Drac Petit de Terrassa.

&nbsp,

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Decret i Multa: Capgrossos que representen un Conseller General d’Andorra i una agent de circulació comunal d’Andorra la Vella. Van ser batejats l’any 2005, durant els actes del XXè aniversari dels gegants. Dissenyats i construïts per Taller Drac Petit de Terrassa. Tenen un ball propi anomenat Ball de Capgrossos.

Text: Fidel Solsona

Fotografia: Xavier Burgos

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Andorra la Vella

Fallaires

Font: Text: Fidel Solsona; Fotografia: Xavier Burgos
Fallaires

Fer voltar falles la nit de Sant Joan era un costum molt estès a les valls d’Andorra. Els seus orígens es remuntarien, segons la llegenda, a l’època de Carlemany (s. IX). &nbsp,En podem trobar referències a l’obra CANIGÓ de Jacint VERDAGUER i en el Butlletí núm. 148 del Centre Excursionista de Catalunya (maig del 1907). Però, ha estat la tradició oral que ens ha fet arribar l’existència de la cremada de falles a Andorra fins als nostres dies.

Una falla tradicional s’aconsegueix enfilant a l’extrem d’una branca llarga de boix, trossos d’escorça de bedoll, tallats de l’arbre a començament de juny.

Un fallaire és la persona que, per la revetlla de Sant Joan, encén i fa giravoltar la falla donant una sensació de roda de foc.

El fallaire major (amb capa vermella) és la persona que va davant del grup de fallaires marcant les figures i els moviments que portaran a terme els demés fallaires (amb capa violeta).

Per raons ecològiques i paisatgístiques, la falla d’avui en dia ha reemplaçat l’escorça de bedoll per paper reciclat

Històricament, les falles es cremaven en diferents parròquies d’Andorra, però malauradament, a mitjans del segle XX van anar desapareixent. El Col·lectiu d’Activitats del Comú d'Andorra la Vella va recuperar aquesta tradició l’any 1987. El 23 de juny del 2010, la cremada de Falles de la parroquia d’Andorra la Vella ha estat inscrita a l’inventari general del Patrimoni Cultural d’Andorra, com a bé immaterial, valorant així el gran nombre de fallaires actuals i des de la seva recuperació, adults i petits, i per les nombroses col·laboracions i representacions en diverses manifestacions culturals.

&nbsp,

Calendari de les falles al Principat d’Andorra:

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 2ª i 3ª setmana de juny: Taller per elaborar les falles modernes.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Dissabte abans de Sant Joan: Recerca de l’Argolla de Fontargent (joc de pistes a la Vall d‘Incles). Qui troba l’Argolla és nomenat Fallaire Major.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 22 de juny al vespre: pujada al Canigó, conjuntament amb el Centre de la Cultura Catalana d’Andorra, a buscar la Flama que encendrà les Falles i les fogueres d’Andorra.

-&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, 23 juny, a les 22.30h, actuació dels Fallaires d’Andorra a cada parròquia fins a les 00h, hora en què les falles encenen les fogueres d’Andorra.

Text: Fidel Solsona

Fotografia: Xavier Burgos