El Teatre del Mar s'ha construït sobre la base de la Sala Rex des Molinar, una sala amb prop de cinquanta anys d'història, i d'aquesta manera s'ha convertit en hereu de la tradició teatral d'aquest conegut barri de Palma. L'Associació d'Espectadors del Teatre del Mar es va constituir dia 8 de setembre de 1999 com a resposta a la voluntat d'un col·lectiu d'espectadors de tenir una presència activa al teatre. Aquell primer bessó de l'Associació sorgia dels Amics del Teatre del Mar, impulsat per mateix Teatre l'any 1995. Ara, ja constituïts en Associació jurídicament independent, la nostra vinculació al Teatre del Mar es manifesta a través d'una ideologia comuna sobre el fet teatral. L'organització per vocalies ens permet de dur a terme diferents activitats, les més destacables són: edició trimestral del butlletí, organització de viatges "teatrals" fora de Mallorca, col·loquis amb companyies, i des de l'any 2000, la concessió dels premis al millor espectacle -un any després, programats anualment al Teatre del Mar. L'objectiu general del projecte és apropar als alumnes elements del currículum de les àrees esmentades a través del teatre, com a un complement actiu al treball realitzat pels docents dins l'aula. Es tracta, en definitiva, d'oferir als alumnes la possibilitat de veure representades al teatre alguna de les lectures obligatòries del curs o obres representatives d'un període concret, amb la finalitat de complementar el seu aprenentatge. D'aquesta manera el teatre esdevé un mitjà pedagògic més del qual pot fer ús la comunitat educativa, tan el professorat, per fer arribar millor els continguts, com l'alumnat alhora d'assimilar-los i assolir-los. Així, doncs, és un projecte amb una clara vocació de servei educatiu i cultural. El teatre com a eina per a millorar la comprensió de la literatura. Més enllà, es pretén despertar l'interès per la lectura a través de la representació dels textos en un escenari, donant cos i vida a les veus del llibre, que entenguin que la literatura parla de coses que tenen a veure amb ells i el món actual i que abandonin la visió de la literatura com a una cosa avorrida. A més d'això, amb el teatre es poden desenvolupar capacitats personals dels alumnes (imaginació, observació, creativitat), actituds socials positives (respecte, convivència, treball en equip) i sensibilitats artístiques (dansa, veu, música, pintura, literatura, etc.). Entre els diferents objectius de caire pedagògic que justifiquen i sustenten un projecte com aquest podem citar: fomentar la lectura , reforçar la comprensió lectora , fomentar la participació , desenvolupar les habilitats lingüístiques i permetre l'accés dels alumnes a les diverses manifestacions de la cultura, en aquest cas al teatre com a fenomen cultural. 2- A qui es dirigeix: Teatre i Literatura es dirigeix als alumnes de 3er, 4art d'ESO i Batxillerat , un segment de l'alumnat que en general no es sol veure afavorit per aquest tipus d'oferta pedagògica-cultural, i a les àrees de Llengua catalana i de Llengua castellana . Els professors comptaran amb aquesta oferta educativa cada any. 3- Praxis: La nostra és una societat eminentment visual, on sovint el contingut i el significat del missatge o la informació queda ocult darrera de la percepció visual de la imatge, molt més immediata i irreflexiva. L'educació com a element bàsic en la formació de les persones, no pot anar en contra del que s'ha anomenat la civilització de la imatge, però en aquest cas es pot servir de la imatge per facilitar i afavorir l'interès per la literatura entre els més joves. Es tracta de fer de la imatge un element d'atracció per apropar-se al text . Això, fa que la representació teatral de l'obra es centri en tres eixos principals : • Una dramatúrgia del text que tengui en compte els personatges i situacions que resultin més atractius per als joves, però sense trair el text original . • Un muntatge sobri i senzill que no desviï l'atenció de l'espectador d'allò més important: el text, la paraula. • Un repartiment d' actors professionals i de gran qualitat. Un cop finalitzada la representació, per afavorir i assegurar la comprensió del text representat, es realitzarà un col·loqui entre els actors i els alumnes , on aquests poden demanar qualsevol aspecte de l'obra que els hagi cridat l'atenció (dramatúrgia, personatges, situacions, etcètera ). Pel que fa a les representacions de les obres algunes es duran a terme abans de la lectura de les obres, i altres es representaran amb posterioritat a la lectura per part dels alumnes. En aquest sentit pensam que, tan d'una manera com de l'altra, s'afavoreix l'interès per la lectura de l'obra i la comprensió del text literari, ja que en ambdós casos es facilita la identificació de personatges, situacions i matisos de l'obra, generant un estímul més alhora de la lectura o un reforç quan ja s'ha llegit el text. L'Associació d'Espectadors del Teatre del Mar es va constituir dia 8 de setembre de 1999 com a resposta a la voluntat d'un col·lectiu d'espectadors de tenir una presència activa al teatre. Aquell primer bessó de l'Associació sorgia dels Amics del Teatre del Mar, impulsat per mateix Teatre l'any 1995. Ara, ja constituïts en Associació jurídicament independent, la nostra vinculació al Teatre del Mar es manifesta a través d'una ideologia comuna sobre el fet teatral. L'organització per vocalies ens permet de dur a terme diferents activitats, les més destacables són: edició trimestral del butlletí, organització de viatges "teatrals" fora de Mallorca, col·loquis amb companyies, i des de l'any 2000, la concessió dels premis al millor espectacle -un any després, programats anualment al Teatre del Mar.

Escola Municipal de teatre: Durant els primers anys comptà amb dues seccions: la infantil (de 8 a 13 anys) i la juvenil (de 14 a 17 anys). El grup juvenil es constituí en el grup Farsa. D’ençà de la seva fundació han presentat espectacles com: Petit circ (1985), La Comèdia de l’Art (1986), Improvisacions, Diàlegs de bruixes, Eureka-ka, Joc de cartes (1988), Can Tomeu (1988), El mestre (1988), L’estació (1989), El bruixot (1992), Naïf (1995), L’Olimp: Galeria de personatges, La disputa de l’ase, Impressions, Ciutat... El 1990 feren la primera sortida de l’illa i participaren a Barcelona en l’ambaixada artística Desembarcelona. Actuaren també en el recinte firal de l’Expo de Sevilla (1992) amb la cercavila Som el siurell, un homenatge a Joan Miró. Convocaren el II i III Concurs de Màscares. El curs 2007-08, quan era regidor de Cultura Nanda Ramon, va passar a ser gestionada per l’Associació Trenta-1. La principal novetat va ser la creació de la secció d’adults de l’escola. En va ser el coordinador en Pere J. Mascaró i formaren l’equip de professors: Ana Maria Gago, Gemma Abad i Ramon Ginard i el mateix Pere J. Mascaró. Representaren els títols següents: Estimats pares, Os-kar, X Amor i Beneït el pati. El curs 2008-09 la coordinació ha passat a mans de Lena Serra i forma l’equip de professorat: Margalida Cortès, Oliver Romero i Ramon Ginard. Entre els alumnes que han passat per l’escola podem destacar: Caterina Maria Alorda, Josep Ramon Cerdà, Maria de Lluc Herrero, Aina Cortès i Maria del Mar Forteza-Rey, entre d’altres. GRUP INFANTIL Curs adreçat a nins d’entre 8 i 11 anys. Horari: Dissabtes de 10 a 13h Lloc de realització de les classes: Mar i Terra Espai de Cultural GRUP PREADOLESCENTS Curs adreçat a joves d’edats compreses entre els 12 i 13 anys Horari: Dissabtes de 10 a 13h Lloc de realització: Mar i Terra Espai de Cultural GRUP D'ADOLESCENTS Curs adreçat a joves d’edats compreses entre els 14 i 17 anys Horari: Dilluns i Dimecres de 18h a 19’30h Lloc de realització: Mar i Terra Espai de Cultural GRUP D’ADULTS Curs adreçat a persones a partir dels 18 anys Horari: Dimarts i dijous de 19,30 a 21 h Lloc de realització: Mar i Terra Espai de Cultural Monogràfics Curs monogràfic de teatre núm. 3: Percussió corporal Edat: a partir de 14 anys. Capacitat:40-45 alumnes Inscripció: Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89 de 16.30 a 21.30 h. Tel. 971452358 dies 29 i 30 de desembre de 2010, 3 i 4 de gener de 2011 Preu: 25 € Descripció: El taller té com a objectiu desenvolupar el sentit del ritme (a vegades adormit), la coordinació, la lateralitat i la musicalitat mitjançant jocs rítmics i exercicis progressius de percussió corporal. S’induirà l’alumnat a percebre el seu cos i també el seu entorn com a univers sonor susceptible de produir música. S’hi treballaran els ritmes a nivell grupal i els possibles bloquejos motrius a nivell individual. A qui va dirigit: A qualsevol persona que vulgui conèixer aquest món. No cal tenir-ne coneixements previs. Objectius del curs. S’hi treballarà, per una banda, la part tècnica (jocs rítmics, cànons...) i, per l’altra, la part d’improvisació sobre un tema muntat prèviament). Lloc de realització: Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89. Tel. 971452358 Dates: 17, 18, 22, 24 i 25 de gener de 2011, de 19 a 21 h Durada: 10 h (5 sessions de 2 h) Curs monogràfic núm. 4: El clown viu emocions Professor: Oliver Romero Lloc de realització: Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89, Tel. 971452358 Dates: del 12 de gener al 13 d’abril de 2011, de 19.30 a 21 h Durada: 21 h (13 sessions + 1 presentació) Edat: A partir de 17 anys. Capacitat: 15 alumnes. Inscripció: Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89 de 16.30 a 21.30 h, Tel. 971452358 dies 29 i 30 de desembre de 2010, 3 i 4 de gener de 2011 Preu: 25 € Curs monogràfic núm. 4: El clown viu emocions Professor: Oliver Romero Lloc de realització: Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89, Tel. 971452358 Dates: del 12 de gener al 13 d’abril de 2011, de 19.30 a 21 h Durada: 21 h (13 sessions + 1 presentació) Descripció: Quan parlam de clown o pallasso, no ens referim al personatge de circ molt maquillat que estam acostumats a veure, parlam d’una part de nosaltres mateixos que viu, reacciona i mostra els seus sentiments. A diferència dels personatges de teatre el clown es caracteritza per la sinceritat i perquè viu el present, trenca la quarta paret i amplifica tots els nostres registres, emocionals i vitals. Descobrir el nostre clown implica jugar a ser nosaltres mateixos multiplicat per dos, aprendre a viure el que passa en joc de fer-ne una interpretació, obrir molt els ulls per veure la reacció del públic, jugar amb les emocions, i recordar que un no FA de clown, un VIU el clown. La feina de clown és una feina amb màscara, i això obliga els participants a amplificar les emocions, la veu i l’expressió corporal, i a millorar el seu nivell interpretatiu en general. Objectius del curs: Descobrir aquesta personalitat clown que tenim tots amagada, arribar als estats de màxima sensibilitat, sentir i reaccionar més enllà dels cànons marcats pels costums. Continguts: Què és el clown? Integració del grup. Els estatus: “Cara blanca”. “August”. “Contra august”. Creació de números per a presentar amb públic. Material necessari. Imprescindible un nas de clown, roba còmoda, roba i objectes peculiars que tinguem a casa. Centre d'interpretació del Molí d'en Garleta: Es coneix que el Molí d’en Garleta l’any 1881 ja tenia aquest nom, durant la primera meitat del segle XX l’industrial català Ignasi Figuerola s’hi va fer una casa senyorial que el 1952 es convertí en la Residencia de los Molinos. El molí va estar habitat pel seu propietari, Gaspar Flexes i Balaguer “Garleta”, de llarga nissaga de moliners, fins que el 1993 l’Ajuntament de Palma l’adquirí. L’any 2003 es va finalitzar la restauració de l’estructura i maquinària del molí i el 2005 es va obrir com a centre d’interpretació de la història i evolució dels molins tradicionals fariners. La restauració del molí d’en Garleta va ser possible gràcies a la col•laboració de l’Associació Amics dels Molins amb l’Ajuntament de Palma a més del conveni amb el Consell de Mallorca a través del Departament de Promoció i Ocupació (FODESMA) que es varen encarregar de la restauració i posada en marxa de la maquinària del molí (antenada, maquinària i capell) Actualment s’organitzen visites guiades, tallers de cuina relacionats amb el blat i la farina i altres actes puntuals com la Festa dels Molins. Característiques del Molí d’en Garleta Funció principal Antigament, s’emprava per moldre blat per a la producció de farina mitjançant l’energia del vent. El molí és una màquina motriu que utilitza la força del vent per a moldre, el vent és recollit per unes antenes proveïdes de veles que transmeten el moviment giratori a un eix amb una roda dentada que, a la vegada, engrana amb un pinyó l’eix del qual transmet el moviment giratori a la mola. La torre és una construcció cilíndrica d’uns vuit metres d’altura, i un diàmetre exterior d’uns cinc metres. Les seves parets, de quasi un metre d’amplada, son fetes de pedres lligades amb morter i calç d’arena. El molí d’en Garleta és de torre ampla i a la seva base hi trobem l’antiga vivenda i magatzem del moliner, d’una planta i estructura quadrada. L’antenada és el conjunt d’antenes que mogudes amb la força del vent fan que la maquinària de l’interior del molí es posi en funcionament. La més comuna a Mallorca era la de sis antenes amb engraellat de sis perllongues, com podem observar al conjunt de molins fariners d’es Jonquet. Les antenes són engraellades i estan composades per sis perllongues. Veles. Sobre les sis antenes, es muntaven sis veles quadrades que eren les encarregades de recollir el vent. Hi havia vàries maneres de muntatge segons la força del vent (vela plena, escoada, escapçada o esquarterada). Moles són dues rodes de pedra de dos metres diàmetre per trenta centímetres de gruix, que estan col•locades una damunt l’altra i entre les cares oposades de les quals el gra quedava reduït a pols. FONTS - Col•legi oficial d’arquitectes de Balears. Els molins de vent fariners de les Illes Balears Antiga impremta Soler. 1979 - Associació d’Amics dels Molins de Mallorca. Els molins en el paisatge i l’arquitectura de les Illes Balears Exposició: Els molins en el paisatge i l’arquitectura de les Illes Balears. Casal Balaguer. 1994 - Barceló Milta, Gabriel, Benitez Mairata, Josep, Campins Llabrés, Bernat, Company Matas, Arnau, Deyà Gómez, Maria Angels, Fullana Puigserver, Pere, Garcia Llinàs, Alexandre, Ginard Bujosa, Alexandre, Ginard Bujosa, Antoni, Marimon Riutort, Antoni, Merino Santiesteban, Josep, Pieras Villalonga, Miquel, Pons Valens, Joan Manuel, Ripoll Martínez, Antònia, Santana Morro, Manel, Vives Amer, Francesca. Els Barris de Palma Promallorca, S.L.1994 - Ajuntament de Palma, Associació d’Agricultors i Ramaders Historia i evolució dels molins Col•lecció Palma Ciutat Educativa núm. 81 Adreça: Carrer Molí d’en Garleta, s/n 07013 Palma Tel: 971 280977 Teatre municipal del Passeig Mallorca: El Teatre Municipal situat al passeig de Mallorca de Palma, està ubicat a la planta baixa de l’edifici Miquel dels Sants Oliver. Fou construït entre 1963 i 1965, projectat per l’arquitecte Manuel Casanella Domènech. El seu origen es troba en el fet que l’Ajuntament de Palma cedí a l’Associació de la Premsa de Balears un solar en el passeig de Mallorca, a canvi de l’antiga seu d’aquesta associació del carrer d’en Mesquida i de la construcció d’un teatre municipal en el baixos del nou edifici. Aquest nou teatre fou explotat de forma provisional per l’Associació de la Premsa, que el rellogà a l’empresa de Rafel Salas Llompart. Era dedicat, sobretot, a cinema. El 1981-84, passà sota control directe de l’Ajuntament. Fou tancat i reformat. Després de la reforma, fou reinaugurat com a teatre el desembre de 1994. El 1995, a la seva façana s’instal•là un mural de ceràmica de Lluís Castaldo. On ens pots trobar Passeig de Mallorca, 9 C.P. 07011 Palma T. 971 73 91 48 · FAX 971 73 89 01 [email protected] Informació: 971 710986 - 971 71 08 82 - 971 720135 [email protected] Teatre Xesc Forteza: El Teatre Municipal Xesc Forteza està ubicat al nucli antic de la ciutat de Palma, al barri de la Calatrava, prop de la porta del Camp i Baluard del Príncep. Exactament entre el carrer Blanquers i el carrer Calatrava. Davant l’entrada principal del teatre hi ha la plaça que dona nom a l’adreça del teatre: Plaça Miquel Maura,1. La Calatrava és un dels barris més característics de la nostra ciutat. El nom deriva de l’establiment a la zona dels cavallers de l’ordre de la Calatrava a l’edat mitjana, poc després de la conquesta catalana de 1229. Després de la conquesta l’aspecte de la barriada encara es caracteritzava per la presència de grans espais oberts dedicats a l’agricultura. A partir de la fundació del monestir de Santa Clara el 1256, s’inicià un continuat procés d’urbanització, es repartiren solars i s’obriren nous carrers amb una estructura de tipus gòtic. Al final dels segle XIII un fet important marcà l’evolució futura del barri:el rei Jaume II disposà que tots els jueus de la ciutat passassin a la Calatrava, on havien de tenir el call. Més tard, al llarg del segle XV es desenvolupà la industria d’adobar pells, la qual configurà l’estructura del barri fins ben entrat el segle XX. En la segona meitat del s.XX el barri va viure un abandonament progressiu que es va poder aturar gràcies al impuls dels veïnats del barri i als plans de rehabilitació:Pla general d’ordenació urbana i actuacions urbanístiques i, PERI, pla especial de reforma interior. L’edifici on està situat el teatre havia de ser un gran centre social per dinamitzar l’antic barri de Sa Calatrava, aquesta era la intenció dels veïns de Sa Calatrava, els quals tenien molt d’interès en remodelar i embellir la barriada. Es va fer un projecte per a construir el Centre Cívic de Sa Calatrava , el qual va acabar finalment en un sol edifici amb dos equipaments, el teatre Xesc Forteza i el Centre Cultural de Sa Calatrava. El centre Cultural es va convertir amb el Conservatori Municipal Elemental de Música de Palma , el qual fou inaugurat el 10 d’octubre de l’any 2006. EQUIP DE GESTIÓ DEL TEATRE Gestió de l'espai escènic Coordinador Rafel Perelló [email protected] Tel:.971 71 08 82 Encarregada Kika Aguiló [email protected] Tel:.971 71 09 86 Cap equip tècnic Antonio Molina [email protected] Tel.: 971 436699 Mar i Terra. Espai de Cultura L’any 1898 es va fundar la Societat Mar i Terra. Aquest mateix any es féu l’edifici, a càrrec de Josep Segura. En un principi Mar i Terra era una societat recreativa, però l’octubre de 1900 es convertí en una societat de socors mutus, que tenia com a objectiu exercir la beneficència entre els seus associats. Alhora, però, la societat tenia un caràcter lúdic i instructiu, ja que disposava d’un teatre, i els seus directius es proposaren crear una biblioteca i escoles, així com organitzar conferències. El 1906 la comunitat de les Germanes Franciscanes de Santa Catalina va establir una Casa Bressol al Jonquet i oferia els seus serveis als baixos de l’edifici Mar i Terra. Fins el 1916 aquest fou l’emplaçament de la Casa Bressol, que posteriorment s’establí en una altra zona de la ciutat. El 1907 la Congregació Mariana, que havia estat fundada el 1905 al barri de Santa Catalina i que aleshores dirigia Antoni Massot, va llogar els locals del Mar i Terra per desenvolupar-hi les seves activitats: entreteniments per a joves, obres de teatre, conferències... El 1916, el mateix edifici va passar a ser escola nacional per a nins i, a partir de 1935, es denominà Col•legi Públic Jaume I. El 1943 s’hi va formar una agrupació de ball de bot, la qual oferia classes de ball i d’instruments musicals populars. L’edifici del Teatre Mar i Terra fou el primer de la zona amb caràcter d’espai per a l’oci i la cultura. L’Ajuntament de Palma ha rehabilitat el Teatre Mar i Terra amb la voluntat de recuperar una peça del patrimoni arquitectònic de la ciutat i amb l’objectiu d’avançar en la descentralització dels equipaments culturals de Palma i d’oferir a la ciutadania els usos tradicionals d’aquest espai. L’AULAFOLK neixerà dins aquest nou espai i estarà dedicat a la promoció i difusió de la cultura popular d’arrel tradicional S’hi programaran tallers, conferències, actuacions i ha d’esdevenir com a punt de trobada de les associacions que tenen la cultura tradicional com el seu àmbit d’actuació. Així mateix, també es pretén que serveixi com a centre d’estudi i investigació i a tal efecte s’hi ha ubicat una biblioteca especialitzada que comptarà entre el seu fons amb llibres, revistes i arxiu sonor. A la primera planta del Mar i Terra, Espai de Cultura hi ha l’espai escènic, el qual ha estat rehabilitat amb respecte a la seva construcció original. Una de les novetats és que s’hi han ubicat unes grades retràctils la qual cosa facilita que s’hi puguin realitzar actuacions de caire diferent.

La casa museu J. Torrents Lladó és el centre de referència per al coneixement de la vida i obra del pintor. Els fons, que constitueixen la col·lecció mes completa de l'obra de l'artista, estan formats a partir de la col·lecció de la Fundació J. Torrents Lladó, i la col·lecció del Govern dels Illes Balears dipositades en el museu. Aquests inclouen exemples de tots els períodes de la prolífica producció de J. Torrents Lladó, i desvetllen així la imatge completa de l'artista, en l'espai on va ser creada. Adreça: GERENT: D. Miguel Oliver Calle Portella, 9 / 07001 / Palma de Mallorca T.(34) 971.729835 / F.(34) 971.722744 Horari Hivern: Dimarts a Divendres: 10hs-18hs / Dissabte: 10hs-14hs Diumenges, Dilluns i festius: Tancat

Destacar el temple en sí on s'hi troba el baldaquí de Ántoni Gaudí i la capella decorada per Miquel Barceló i el seu museu. Horaris de Visita Horaris de la Visita Turística al Museu i la Catedral de Mallorca: 1 abril - 31 maig / octubre: de dilluns a divendres de 10:00 a 17:15 h. 1 juny - 30 setembre: de dilluns a divendres de 10:00 a 18:15 h. 2 novembre - 31 març: de dilluns a divendres de 10:00 a 15:15 h.

Des de la mes remota antiguitat la Badia de Palma ha estat un important ancoratge de naus comercials. Ja en l'Edat Mitjana, el cada vegada mes important comerç marítim es va veure assotat per les incursions de pirates, plaga endèmica en tot el mediterrani d'aquella època. Amb la finalitat de protegir a les naus que fondejaven en el nostre port, la cala de Porto Pi, es construeixo el Castell, que es va erigir sobre una torre de vigía, l'existència de la qual és coneguda pel quadre de Pere Nissart i altres gravats de l'època. El projecte de la torre quadrada abaluartada és de l'any 1600, sent donada l'ordre de construcció per Felipe III en 1610 concloent-se en 1612. En principi es va denominar Castell de Porto Pi, aviat va començar a conèixer-se com a Sant Carlos en honor del Virrey Carlos Coloma. Cinquanta anys mes tard es va procedir a la seva ampliació, afegint una circumval·lació amb altres quatre baluards adquirint la forma peculiar d'un polígon irregular d'aparença estavellada. En la línia de costa es construeixo un fortí per a una bateria que creuava focs amb la de Illetas. El material de construcció emprat és pedra de cadirat (mars), i algunes de les peces estan marcades amb símbols dels respectius picapedrers, registrant-se mes de 20 marques, algunes coincidents amb fortificacions i Castells del sud de França. En 1890 la fortalesa va sofrir diferents reformes a fi d'assentar una bateria de canons amb els seus travessos de munició en la part SO de la mateixa. La fortalesa de Sant Carlos va ser caserna d'Artilleria i presó militar fins a 1980, data a partir de la qual quedo limitada la seva funció a Bateria de Salves amb la qual se saludava als vaixells de guerra tant nacionals com estrangers. El 1981 es va començar a rehabilitar les diferents sales per adequar-les com a Museu Militar. En 1997 es crea el Consorci Castillo de Sant Carlos, compost pel Ministeri de Defensa, el Govern dels Illes Balears, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma. Aquest Consorci regeix des de llavors el Museu. Sales d'Exposició. - Sala 1: Col·lecció Llorente. Armes antigues. - Sala 2: Sala de la Guerra dels Francesos. Cabrera. - Sala 3: Porta original del Castillo S XVII - Sala General Weyler - Sala Operació Althea, Vexilologia, uniformologia i varis. - Sala 4: Infanteria i Enginyers. Armament S XX i pertrechos. - Sala 5: Ultramar. Cuba i Filipines - Sala 6: Sala destinada a exposicions temporals. - Sala 7: La Fortalesa de Porto Pi. El Regne de Mallorca. - Sala 8: Sala de conferències i projeccions. Artilleria de costa. - Sala 9: Cos de guàrdia del Regiment de voluntaris de Palma 1808. - Sala 10: Hondero Balear, Nuredunna, Maqueta de la Llotja. Llotja.Horari: dilluns a divendres …09:00 a 13:00 Dissabte………….10:00 a 13:00 Tel 971402145 fax 971702621 [email protected] C/ Dic de l'oest s/n Porto Pi 07015 Palma

El Museu de Mallorca està situat en la casa palau dels comtes de Amayans, cridada popularment Ca la Gran Cristiana. L'edifici va ser construït al segle XVI mitjançant la unió de diversos habitatges antics i té una altura de tres pisos, portal principal amb arc de mig punt, planta noble amb balconades barroques i golfa de finestres gòtiques. Al seu pati central s'han trobat restes del que es considera la primera casa musulmana identificada a la illa. El recorregut del museu permet al visitant endinsar-se en el túnel del temps i així conèixer la història de Mallorca. Per exemple, en els soterranis es contempla la reconstrucció d'una cova d'enterrament, la reproducció a escala natural d'un talaiot i un primitiu taller de ceràmica. D'època prehistòrica destaca també la sèrie d'urnes de marbre tallades procedent del santuari de Son Oms. D'especial interès són les sales que mostren l'evolució d'armes, adorns i símbols espirituals dels primers pobladors. O les de protohistòria, amb una col·lecció de materials oposats en el jaciment del Turó de Ses Beies, que reflecteix l'intens tràfic comercial del Mediterrani durant el segle III a. C. Una illa de colonitzacions Les diferents colonitzacions que va ser objecte l'illa estan presents a través de reproduccions tals com la nau greco-púnica, les estades d'una domus, habitatge unifamiliar romana amb el seu característic atrium, petita piscina situada en el centre de la casa, i la rèplica d'un sepulcre àrab, de la mateixa època que aquest últim és la col·lecció de ceràmica andalusina i les joies que van pertànyer a una família musulmana. El museu conté sales de pintura gòtica amb obres importants, com el retaule de Sant Bernat, la imatge més antiga que es coneix del sant. També sobresurten els espais dedicats a la ceràmica del Renaixement i al Barroc, on es pot contemplar ceràmica de tall italià i els primers retrats pintats a Mallorca. L'última part està reservada al mobiliari modernista i a l'obra de pintors mallorquins o que van residir a la illa a l'últim segle.

Es tracta d’un museu dedicat a l’obra de Kristian Krekovic, pintor nascut el 1901 a la ciutat croata de Koprivna i mort a Palma el 1985. Kristian Krekovic va iniciar la formació artística a Viena i la continuà a l’Escola de Belles Arts de París. L’any 1928, visità una exposició temporal a París en què es mostraven, entre altres troballes arqueològiques, unes teles funeràries de la civilització preincaica de Paracas. Aquests teixits, que, malgrat els dos mil anys d’antiguitat, havien conservat tota l’esplendor dels colors originals, impressionaren Krekovic, que començà a estudiar les cultures del Perú. L’any 1930 aconseguí fer realitat el seu somni de conèixer el país que tant el fascinava i es dedicà, en companyia de la seva esposa Sina, a cercar pels Andes, a uns 4.000 metres d’altura, els trets més purs de la raça indígena. Retratà homes, dones, ancians i infants per a documentar la cultura tradicional. Així mateix, s’interessà en les arrels històriques d’aquesta cultura i plasmà en teles de grans proporcions diferents aspectes de les civilitzacions preincaiques i de l’imperi dels inques, que estudià a fons a les biblioteques i els museus peruans. De l’any 1955 al 1958, la seva obra, amb el títol Passat i present del fabulós Perú, recorregué els Estats Units, Espanya i Àustria, amb gran èxit de públic i entre els crítics. Prestigiós retratista, el cridaren reis i prínceps perquè els pintàs. L’any 1960, arribà a Mallorca i trià l’illa com a residència definitiva. Els darrers anys de la seva vida, els dedicà a la creació del Museu, inaugurat el 4 de setembre de l’any 1981 a l’edifici actual, després d’uns anys ubicat a la possessió de Son Fusteret, al camí Vell de Bunyola. A partir de 1986, el centre depengué del Govern Balear i el 1995, en virtut del traspàs de competències en matèria de cultura de la llei 6/1994, la titularitat, la gestió i l’administració del Museu passaren a mans del Consell de Mallorca. Torna al menú La col·lecció El gruix de la col·lecció és l’obra pictòrica de Kristian Krekovic, uns tres-cents quadres que desenvolupen principalment les següents temàtiques: * Antigues cultures de Perú. Kristian Krekovic fou un entusiasta de les civilitzacions que es desenvoluparen a la zona andina abans de la conquesta espanyola. Així, gran part de la seva obra està dedicada a les cultures preincaiques i a l’imperi inca. Per a la realització d’aquests quadres, alguns de grans proporcions, es basà en el que pogué conèixer de primera mà durant els seus anys a Perú: vestigis arqueològics i ceràmiques, teixits o joies dels museus peruans. A més, prenia com a models persones de la població amb trets indígenes característics d’aquelles contrades. * Retrats de gent del Perú. Kristian Krekovic no només volgué representar el passat de Perú sinó que també s’interessà per documentar la cultura tradicional d’aquest país a través de retrats d’homes, dones, nins i ancians inspirats en models i escenes reals. * A més de la temàtica peruana, Kristian Krekovic treballà altres aspectes, com la conquesta espanyola d’Amèrica o personatges destacats de la història i la cultura d’Espanya i de Mallorca. Finalment, hi ha una sèrie d’obres en les quals el pintor volgué reflectir la desolació i l’angúnia davant dels fets que visqué amb la Segona Guerra Mundial i el posterior exili. Informació pràctica Museu Krekovic Carrer de la Ciutat de Querétaro, 3 07007 Palma Tlf. 971 219606 Fax 971 219643 [email protected] Horari De dilluns a divendres, de 10 a 14 h Dimecres horabaixa, de 16.30 a 20 h Juliol, Nadal i Pasqua: de 10 a 14 h, horabaixa tancat Agost tancat Transport públic Línies de l’EMT amb aturades més properes: 6 i 12 (aturada al carrer Caracas) Serveis * Oferim visites guiades per a grups prèviament concertats * Atenció i activitats personalitzades per als centres educatius * Exposicions temporals * Publicacions disponibles al Museu: o Kristian Krekovic. El artista y su obra. Gaspar Sabater. 1997 o Kristian Krekovic: la col·lecció del Museu Krekovic. Climent Romaguera. 2006 o Catàlegs d’exposicions temporals: + Es Deu des Teix (1962-1963). 2001 + Mallorquins d’adopció. 2003 + William Waldren. 2004 + Artistes d’Amèrica del Sud: Tres dècades a Mallorca. Rafael Amengual, Ángel Baldovino, Cándido Ballester, Jorge Pombo i Alceu Ribeiro. 2005 + Eugene Holbrook. 2007 + Robert i Dorothy Bradbury. 2008 + Ross Abrams. 2009

L’EXPOSICIÓ PERMANENT En el Museu Diocesà, recentment renovat, s’exposa una de les principals col·leccions d’art religiós de Mallorca. La visita està organitzada cronològicament, des de les primeres manifestacions del cristianisme a l’illa fins al segle XX. Al llarg del recorregut es poden veure destacades pintures i imatges del gòtic i de l’època moderna. Una de les obres més emblemàtiques és el retaule de sant Jordi, pintat al segle XV per Pere Niçard, que té com a fons la Ciutat de Mallorca. També es mostra una col·lecció de ceràmica i rajoles dels segles XVI-XVIII i alguns mobles dissenyats per Gaudí per a la catedral. No hi falta el drac de na Coca, origen d’una de les llegendes més conegudes de Palma. A més, la visita al museu permet observar part de l’interior del Palau del Bisbe, edifici d’origen medieval i successivament modificat al llarg del temps. Així, es pot veure des de l’antic oratori de Sant Pau fins a les restes de la murada romana, les inscripcions de l’antiga presó eclesiàstica o una sèrie de detalls dissenyats per Antoni Gaudí, a banda d’unes magnífiques vistes de la badia de Palma. ADREÇA Carrer Mirador, 5 (Palau Episcopal). 07001 – Palma - Telèfon: 971 72 38 60 Horari: De dilluns a dissabte de 10 a 14 hores. Diumenges i festius tancat Entrada: 1 € residents, 3 € no residents (menors de 10 anys, entrada gratuïta)

Col·lecció dedicada a arts populars. Teléfon: 971260002

La FUNDACIÓ CASALS D’ART I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA (PALMA ESPAI D’ART) és una fundació de caràcter cultural pública sense ànim de lucre que gestiona el Casal Solleric, el Casal Balaguer, Ses Voltes i el Quarter d’Intendència. El seu domicili és al Casal Solleric (passeig del Born, 27 de Palma). La Fundació té les següents finalitats: - promoure l’art en totes les seves manifestacions, - difusió de les activitats artístiques al municipi de Palma, - impulsar la creació artística en totes les seves manifestacions, - gestionar els espais artístics (Casals, Centres Municipals) que s’adscriguin a aquesta fundació, - optimitzar el cost i el rendiment de les activitats que es programin, - fomentar la creativitat, la investigació i la formació en totes les manifestacions artístiques. La Fundació es regeix pels següents òrgans: 1. El Patronat 2. La Comissió Executiva El Patronat, que és el màxim òrgan de govern, representació i administració, ha de regir la Fundació. Corresponen al Patronat complir el objectius fundacionals i administrar amb diligència els béns i els drets integrants del patrimoni de la Fundació. La composició del Patronat és la següent: 1) El/la president/a, càrrec que recaurà en el/la batle/batlessa de l’Ajuntament de Palma. 2) El/la vice-president/a, càrrec que recaurà en el/la regidor/a de Cultura de l’Ajuntament de Palma, com a patró nat, i que substitueix al/a la president/a quan no hi pugui ser present. 3) L’Ajuntament de Palma, com a patró fundador, podrà designar un màxim de 7 vocals representants, que actuaran com a vocals en el Patronat. 4) Si s’incorporen a la Fundació altres persones jurídiques, com a patrons, aquests podran designar dos representants, de la manera que s’acordi entre elles, i que actuaran com a vocals en el Patronat. 5) Podran assistir a les reunions del Patronat, sense tenir-ne la condició de membres i, per tant, amb veu i sense vot, el/la secretari/ària i el/la director/a gerent. Per facilitar la realització dels objectius fundacionals i agilitar el funcionament de la Fundació, el Patronat ha de designar, d’entre els mateixos membres, una Comissió Executiva integrada per un màxim de quatre representants, assistida pel secretari o, si no hi és, pel sots-secretari. Corresponen a la Comissió Executiva les següents atribucions: a) Seguir el pla d’actuació aprovat pel Patronat i adoptar les mesures necessàries per garantir-ne el compliment. b) Seguir l’execució dels pressuposts aprovats pel Patronat i adoptar les mesures necessàries per garantir-ne el compliment. c) Administrar els fons de la Fundació juntament amb el/la director/ra gerent. d) Les funcions que encomani o delegui el Patronat.