Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Balears i Pitiüses

Serveis d'Activitats Culturals de la Universitat de les Illes Balears

Font: pas
El Servei d'Activitats Culturals està adscrit al Vicerectorat de Projecció Cultural de la Universitat (Acord normatiu del dia 19 de juny de 1998). Té com a objectiu fonamental dinamitzar la cultura de la comunitat universitària i la projecció exterior amb una comunicació fluida entre els seus integrants, amb la comunitat universitària i amb la societat en general. Destacam: — la producció de projectes propis que faciliten el reconeixement d'aspectes culturals minoritaris i la divulgació de la tasca dels investigadors. — les propostes culturals i formatives que sorgeixen de la Universitat mateixa. — la col·laboració en activitats externes d'interès per a la Universitat i la divulgació d'aquestes. — la col·laboració amb entitats i institucions que també es dediquen a la projecció i producció cultural, tant en l’ús d’espais com en la producció conjunta d’espectacles i activitats. Edifici Sa Riera C/ de Miquel dels Sants Oliver, 2 07122 Palma (Illes Balears) Tel.: 971 17 24 21 Telefax: 971 17 27 08 Formulari de contacte Horari d'atenció al públic: de 9 a 14
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Balears i Pitiüses

Música i Dansa

Font: Benjamín Pérez
Ball de Bot: Balls: la Mateixa, la Jota,el Bolero, el Fandango, la Balanguera, el Ball de Palles. Cant Tradicional: els Romanços, les Codolades, cançons Religioses, les Tonades. Grups: Al-Mayurqa, Herbes Dolces, Xeremiers de Sóller, Mesclat, Ximbomba Atòmica, Musica Nostra, Aires Sollerics, Xaloc Musica, Quart Creixent, Balladors de Lluch. Cantants de música mallorquina: Tomeu Penya, Jaume Surera, Xecs Forteza, Margaluz, Joan Bibiloni, grup Ossifar, Maria del Mar Bonet, Biel Mayoral. Joves músics mallorquins: Marcel Cranc: http://www.myspace.com/marcelcranc Oliva Trencada: http://www.myspace.com/olivatrencada
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Balears i Pitiüses

Gastronomia

Font: pas Aportat per: mca-hotels
La cuina de Mallorca és genuïnament Mediterrània, la qual es pot degustar a les llars de l´illa, o bé als Cellers, nom amb el que es coneixen els restaurants tradicionals de Mallorca, que sovint ocupen cellers utilitzats antigament per la elaboració del vi. De Cellers se´n troben a molts de pobles i a Palma de Mallorca, si bé els més coneguts són els de Sineu, Inca i Petra. A continuació es descriuen alguns dels plats més representatius de la cuina Mallorquina, com les Sopes Mallorquines elaborades amb llesques de pa tallades molt primes, escaldades amb brou i acompanyades de verdures i a vegades un poc de carn. El Trempó és l´amanida per excel·lència, que acompanya la majoria de menjades a l´estiu, consisteix en trossos de tomàquet, pebres rossos i una mica de ceba, tot amanit amb oli d´oliva, vinagre i sal. El Tumbet és un altre acompanyament típic de l´estiu, elaborat amb patates tallades en llesques fines, albergínia i pebres tot fregit i cobert per salsa de tomàquet. El Pa amb Oli són llesques de pa torrades, a les quals se les frega un tomàquet de ramallet, seguidament es rega el pa amb un raig d´oli, una mica de sal i s´acompanya amb formatge, carn torrada o qualsevol embotit. La carn rostida més apreciada és la Porcella (porc) i el Me, triant sempre animals joves. L´Arròs Brut és un arròs de brou, amb abundància de carn i algunes verdures. La Paella, si bé és originària de València, també es cuina a Mallorca on també s´anomena arròs sec i normalment s´elabora amb verdures, carn i marisc. Les Albergínies Farcides de carn es passen per la paella amb oli d´oliva, i es couen al forn cobertes amb salsa de tomàquet. El Frit Mallorquí, també conegut com Freixura, consisteix en les vísceres del porc o del me fregides amb patates i verdures. També es cuinen Caragols amb una elaboració complexa, per a la qual s´utilitzen herbes aromàtiques. Possiblement aquest és el plat que per a moltes persones pot resultar més exòtic, una vegada superades les reticències que aquests mol·luscs poden provocar, es descobreix que realment són molt bons. La mar Mediterrània ens ofereix una varietat de peixos, que simplement torrats són exquisits. Una forma de cuinar el peix més elaborada és el Peix al Forn, amb abundants verdures. Els Calamars Farcits amb carn són un altre plat típic, així com la Llampuga amb Pebres un peix de temporada que es pesca a la tardor i es serveix fregit amb pebres i patates. El Peix Escabetxat es prepara fregit, deixant-lo refredar anegat d´oli i vinagre amb un poc de ceba. Als forns trobem el pa mallorquí, un pa consistent de forma rodona sense sal, present a totes les menjades. També hi trobem l´ensaïmada, un pastís amb forma d´espiral elaborat amb farina, sucre i saïm, present a totes les celebracions. El Gató és un altre pastís típic elaborat amb ametlla, sovint servit acompanyat de gelat. Les coques de verdures, unes amb julivert, altres amb pebres torrats o els ingredients del trempó, són típiques i es troben a tots els forns. Els Cocarrois tenen la forma de mitja lluna i es fan amb verdures vàries o ceba, cobertes per una pasta. Relacionat amb les festes de Pasqua es preparen els robiols¸ unes pastes dolces amb forma de mitja lluna, farcides de brossat o confitura, els crespells, un pastís dolç i les panades, unes pastes rodones farcides de carn i pèsols, que per Pasqua es preparen amb carn de me, es pensa que són d´origen jueu. La Greixonera és un pastís dolç, que no es troba als forns i s´elabora amb una base de coca dolça i ous, que també pot dur brossat. L´embotit més conegut és la sobrassada, elaborada amb carn de porc, greix i pebre bord. També es preparen botifarrons amb la sang i les vísceres del porc cuinades. El camaiot s´elabora amb un procés semblant als botifarrons, però amb una peça més grossa. Per últim no es pot deixar de mencionar el formatge mallorquí ni el maonès, aquest darrer elaborat a Menorca i molt apreciat a Mallorca.
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Balears i Pitiüses

Artesania i Producte Local

Font: pas Aportat per: Govern de les Illes Balears
Artesania i Producte Local
Les activitats artesanes i tradicionals de les Illes Balears constitueixen una part important del nostre patrimoni cultural. A través de les Rutes Artesanes us convidam a descobrir els oficis relacionats amb aquesta terra i que formen part de la seva història i cultura. Què és l’artesania? Artesania són les obres materials que fa l’home amb les seves mans, sense utilitzar per a això les tècniques i maquinàries modernes. Les obres d’artesania mai són totes iguals. Cadascuna és elaborada independentment i, tot i que segueixen un model tradicional i la seva mida és similar,sempre hi haurà petites diferències que les identifiquin com a peça única
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Ciutat de Mallorca

L’Obra Cultural Balear

Font: pas Aportat per: L’Associació Obra Cultural Balear
L’Obra Cultural Balear

L’Associació Obra Cultural Balear és una entitat sense ànim de lucre. que fou constituïda l’any 1962 amb la finalitat de promoure la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a principal senya d’identitat, en tots els àmbits de la vida política, administrativa, cultural, econòmica i social així com la cultura i l’autogovern a les Illes Balears. Can Alcover – Espai de Cultura és un centre que vol donar continuïtat al vessant dinamitzador del poeta Joan Alcover. A la casa museu del poeta es mostra el seu univers creatiu. Hi són presentats manuscrits, correspondència, fotografies, llibres, mobles i altres elements emblemàtics de la vida particular i artística de l’autor. Així mateix, s’hi pot visitar l’estança en què treballava i la sala on es realitzaven les tertúlies. També ofereix un espai per a la difusió, la promoció i el coneixement de la literatura i de la cultura en general. S’hi organitzen seminaris, conferències, cursos, tallers i concerts, i s’hi du a terme la reedició del llegat literari de Joan Alcover.

L’horari de Can Alcover és el següent:

Dimarts, dimecres, dijous i divendres 10h a 13h i de 17h a 20h. Dissabte 10 h a 13h.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Ciutat de Mallorca

Joves de Mallorca per la Llengua (Entitat Cultural)

Font: pas Aportat per: Joves de Mallorca per la Llengua
 Joves de Mallorca per la Llengua (Entitat Cultural)

Joves de Mallorca per la Llengua vàrem néixer l’1 de juliol de 1994, com a plataforma de quaranta entitats juvenils. Hi havia des d’associacions culturals, organitzacions estudiantils, joventuts de sindicats, fins a entitats d’esplai i lleure. Després, ens vàrem constituir com a associació independent, amb entitat pròpia. Els nostres objectius des del començament varen ser clars: impulsar la normalització lingüística dins la societat mallorquina, especialment entre els joves, i promoure l’associacionisme juvenil. Ens vàrem configurar com un grup de gent d’orígens socials i culturals diversos, amb un objectiu comú: defensar la llengua catalana, mobilitzar la societat i fomentar l’associacionisme juvenil. La línia de feina que vàrem emprendre va resultar del tot innovadora. Vàrem posar en marxa campanyes i actes massius que combinassin el caràcter lúdic amb el reivindicatiu, i tot això comptant amb una estructura de funcionament molt nova. Ens basàvem en el voluntariat, que es convertiria en la nostra senya d’identitat. En aquests moments som un dels principals moviments en defensa de la llengua a Mallorca. El nostre funcionament intern és a base de campanyes: n’hem fet a favor de la normalització al món comercial, a favor de l’etiquetatge en català, a favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea, a favor del cinema en català, a favor de la normalització en àmbits tan complexos com la justícia o les forces de seguretat, i també, finalment, intentant promoure la música en català i la resta de cultura en la nostra llengua. Des de la nostra entitat també hem impulsat activitats de caire cultural, sempre en la línia de fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits i popularitzar la cultura feta en català entre els joves, des de la més tradicional fins a la més moderna, des de la més popular fins a la més culta. Això s’ha plasmat en les nostres activitats més multitudinàries com són el Correllengua i l’Acampallengua, i també en les més modestes. Hem destacat especialment per promoure la música feta en català, tant de Mallorca com de la resta dels Països Catalans, com a mitjà molt efectiu per arribar als joves. També hem publicat dos llibres: Poetes de Mallorca per la Llengua, l’any 1999, i Narradors per la Llengua, el 2003, tots dos amb l’objectiu de popularitzar l’obra d’escriptors mallorquins que escriuen en català. Les campanyes també són un mitjà d’acostament a amplis sectors de la joventut. Els Joves de Mallorca per la Llengua s’han caracteritzat des del primer moment per ser una entitat amb una doble funció: reivindicativa i socialitzadora. Moltes de les nostres campanyes han tingut com a objectiu promoure una cultura jove i moderna en llengua catalana. Ens hem centrat especialment en l’àmbit musical, que és un dels que més enganxa els joves. A totes les nostres activitats hem promogut grups joves de Mallorca que canten en català. Des d’aquest punt de vista hem de destacar l’edició d’un disc de Grups Joves de Mallorca, la realització de quatre edicions del Concurs de Música Jove, que ha donat a conèixer diverses formacions mallorquines, l’impuls donat al Rock’n’Llengua, gran concert de rock amb grups punters del panorama en català. Els Joves de Mallorca per la Llengua fins i tot hem tingut un programa de ràdio musical amb el mateix nom, Rock’n’Llengua, a la desapareguda emissora Ràdio Jove. I això entre moltes altres iniciatives. Les principals activitats dels Joves de Mallorca per la Llengua, i les que més han influït entre la joventut i a la societat en general han estat, però, l’Acampallengua i el Correllengua. L’Acampallengua és una activitat pensada específicament com una gran trobada juvenil, que es fa en cada edició a una població diferent de Mallorca, i que inclou tot tipus d’activitats culturals, un innegable to reivindicatiu, i, com no podia ser d’altra manera, molta, moltíssima música. Hi participen grups de tots els estils, des dels més tradicionals fins als més moderns, i els principals del panorama musical dels Països Catalans en l’àmbit del pop-rock. També destaca la promoció que es fa dels grups joves. Se n’han fetes set edicions i el nombre de participants ha crescut cada any respecte a l’any anterior. Si a la primera hi podíem comptar 2.000 persones, a la darrera, el 2005 a Porreres, els participants foren 18.000. A més, ja des de la segona edició, el nombre de joves d’origen castellanoparlant ha anat en augment. L’Acampallengua ha esdevingut la gran festa de la llengua catalana a Mallorca i dels Països Catalans, i de tots els orígens culturals i socials. La segona gran activitat és el Correllengua, activitat pionera als Països Catalans. Nascut a Mallorca el 1995 , traspassat després al País Valencià i, finalment, al conjunt dels Països Catalans, va néixer com a una cursa de relleus que travessa tot Mallorca, de població a població, durant uns dies concrets. És una iniciativa que agrupa gent de totes les edats i orígens i que permet una gran participació ciutadana, la qual cosa l’ha feta molt popular. La darrera edició va comptar amb uns 45.000 participants. En suma, la tasca feta per Joves de Mallorca per la Llengua, ha impulsat la creació d’un moviment juvenil molt actiu a favor de la llengua catalana, amb ramificacions a altres entitats, tant juvenils com no juvenils, i amb una influència important dins la població d’entre 14 i 30 anys. La força d’aquest moviment ha influït en alguns moments en el comportament més favorable cap a la llengua de les institucions públiques i d’altres entitats ciutadanes. Ens hem convertit en un agent dinamitzador del procés de normalització lingüística i hem estat pioners en la feina de base amb sectors no catalanoparlants.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Joan de Pladecorts

Colla Castellera Angelets del Vallespir

Font: pas Aportat per: Sylvain Boixaderas, membre de la Colla
Colla Castellera Angelets del Vallespir

Què fem ? Qui sem ?

&nbsp,

Volem promoure la cultura catalana fent castells. És una tradició popular catalana molt antiga on tothom pot participar : homes i dones, joves i vells, petits i grans. Sigui quin sigui el vostre origen sociocultural, tots seu els benvinguts en la nostra colla castellera. La nostra activitat consisteix a aixecar castells, això durant les festes majors o en qualsevol altra manifestació de tipus cultural o esportiu. Els castells són construccions humanes amb arquitectures complexes i precises per intentar pujar el més amunt possible , per fer això cal molta cohesió, solidaritat i organització entre el grup de castellers.

&nbsp,

Què són les actuacions ?

&nbsp,

L’actuació és el moment en què realitzem públicament les figures que hem treballat durant els assaigs. L’actuació es fa el més sovint a la plaça d’un vilatge en motiu d’una festa major, d’un aplec o d’una trobada. Els grallers acompanyen els castellers per fer de l’actuació un espectacle complet on la gent del poble és invitada a ajuntar-se als castellers per consolidar la pinya (la base) del castell.

&nbsp,

Per què Angelets del Vallespir ?

&nbsp,

És en referència als Angelets de la Terra, aquells pagesos del Vallespir que van lluitar amb dignitat i coratge contra la voluntat del rei de França, Lluís XIV, quan aquest va voler obligar la província del Rosselló a pagar l’impost de la gabella sobre la sal. Això se passava després del Tractat dels Pirineus, al segle XVII. Nos anomenem Angelets del Vallespir perquè, de la mateixa manera que aquells pagesos del Vallespir volien que els seus drets fossin respectats, nosaltres volem que la cultura i la identitat catalanes siguin respectades. Per altra banda, el castell és una construcció aèria on els qui pugen a dalt de tot són els mainatges, els més menuts, que esdevenen els nostres angelets.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Fornalutx

Llegendes i cultura popular

Font: pas
Llegendes i cultura popular
La cultura popular ha estat tramesa de forma oral. Destacar els glosadors Jaume Albertí, Andreu Coll “Boi”, Joan Mayol i Bernat Ripoll. Cal destacar la pervivència de gloses anònimes conegudes com Datos per s’historia de Fornalutx. Recopilats y versificats per un conegut de molts (1925), també la troballa d’una versió l’Adoració i representació de los sants reis Magos (1930). Anomenar l’associació Cultural Furn- al-lugg (2001) creada per Miquel Adrover Sastre que edità la revista amb el mateix nom durant un parell d’anys. Llegendes: La Mare de Deu de les Neus Conta una tradició popular que la Mare de Deu de les Neus fou mutilada per un tret d’arcabús, motiu pel qual apareix sense braços. Com a càstig, l’autor d’aquest ultratge tengué un fill sense braços. “Dia 3 de juny de 1491, entre altres coses, va tenir lloc l’execució d’un home a qui prèviament se li havia amputat la mà dreta per haver pegat garrotades a la imatge de la Mare de Deu de les Neus” Àlvar Campaner, Cronicon Maioricensis, p. 193 PUIG MASCARÓ, GUILLEM I VIUDES GINESTRA, CARME, (2002), Guies dels pobles de Mallorca. Fornalutx, Hora Nova, Mallorca. A Un solleric se’ns parla de la reacció d’un home «molt potxós» que tenia un olivaret molt ben cuidat. Un hivern feu una nevada molt grossa. Aquell home anà a veure com havia afectat el seu olivar i «el va trobar tot blanc i escabeiat». Els costers són un obstacle que superarien molt difícilment els pagesos del pla, però els qui rauen a la muntanya els vencen i en treuen profit. El nostre protagonista «se’n puja a lo més amunt d’un coster que feia, pega foc a sa pipa, se posa a mirar les oliveres esbrancades, els cimals estesos doblegats o a punt d’ésser-ho pel pes de la neu, alça els ulls al cel i «molt formalot va dir: –Oh Déu meu!... totes ses coses sabeu fer, fora una: d’exsecaiar, no en sabeu gens gens!». Els fenòmens meteorològics eren i encara són imprevisibles, i els seus efectes adesiara són força durs per als qui viuen del cultiu de la mare terra. El solleric ha reaccionat d’acord amb el seu caràcter alegre i irònic i ha sabut dialogar amb Déu, acceptant la seva sort, i demanant-li que deixi la tasca de podar les oliveres als esporgadors. Joan Albertí Arbona, prevere i músic, natural de Fornalutx i un temps organista de Sóller i ànima de l’Orfeó Solleric, va contar aquesta breu anècdota a Mn. Alcover, que el qualificà de «notable organista i compositor». Vicenç Jasso Garau i Catalina Torrens Vallori.
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Fornalutx

Gastronomia

Font: Guillem Puig i Carme Viudes
Raoles de ciurons Tronxos de bleda arrebossats Olives trencades
Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Banyoles

"La plaça de les voltes"

Font: pas

Quan el sol se'n va a la posta

i els núvols tornen vermells,

la nostra plaça de les Voltes

s'omple d'infants, joves i vells,

i és que en la plaça s'hi respira

de Banyoles bell encant,

vint-i-vuit arbres drets, en fila,

tots li fan guàrdia constant.

Quaranta voltes la sostenen

i la cenyeixen en quadrat,

quatre carrers d'ella prevenen,

la Plaça és com un tancat.

&nbsp,

Joan Puig i Dalmau