Amb l’itinerari del romànic podreu viatjar a l’època medieval i descobrir la petja que l’art romànic ha deixat a la zona. La ruta comença a la plaça del Consell, seguidament enllaça el conjunt històric de les Bons i les esglésies de Sant Miquel i Sant Joan de la Mosquera i finalment s’acaba a l’església de Santa Eulàlia i el Museu d’Art Sacre.

Per a més informació i visites guiades: (+376) 833 551, www.encamp.ad i [email protected]

El camí de les Pardines també és un itinerari curt, fàcil i sense gairebé desnivell. Permet gaudir d’una bona vista sobre el poble d’Encamp i les muntanyes que l’envolten i passa vora un jardí botànic amb espècies autòctones dels Pirineus. El punt de partida és la cruïlla de la carretera dels Cortals amb la borda de Pardines, on hi ha un aparcament. El Funicamp fa una parada intermèdia als Cortals, una zona on a l’estiu hi ha un berenador i diferents espais per fer-hi activitats, com ara el rocòdrom de les bordes de Rigoder.

Però a la parròquia també s’hi poden fer dues vies ferrades: la dels clots de l’Aspre, que surt des d’Encamp i és de dificultat baixa, i la del Bony d’Envalira, que parteix des de Grau Roig i és de dificultat mitjana.

Finalment, recomanem l’excursió al circ dels Pessons, que té una durada d’unes quatre hores començant des de l’estació d’esquí de Grau Roig. Anant en direcció oest s’arriba fins al primer estany i a partir d’aquí cal agafar el GR7 fins al coll dels Pessons i travessar el circ per l’eix central, des del mateix llac també es pot anar al portella Blanca. Com a suport a qualsevol expedició, d’entre la xarxa de refugis d’alta muntanya gratuïts i oberts tot l’any, la parròquia d’Encamp disposa dels de Montmalús, l’Illa, Ensagents i Agols.

MEDI NATURAL

Un dels paratges naturals més destacats de la parròquia és el circ de Pessons, el qual engloba set llacs i algunes llacunes situats al cercle glacial granític més gran d’Andorra. El granit és molt present al vessant est del Principat i prové del batòlit granític de Montlluís, prop de Font-romeu, a la comarca de l’Alta Cerdanya. En els blocs de granit, s’hi pot veure el desgast exercit pel gel durant el període quaternari. També té un interès important la vall del Madriu-Perafita-Claror, una vall d’origen glacial que ocupa pràcticament el 10% del territori andorrà i que queda repartit entre les parròquies d’Encamp, Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria. La flora encampadana té com a elements representatius la genciana, l’àrnica, l’enciam de font i el coscoll, i entre els bolets més abundants es compten els ceps, els rovellons, les murgues, els fredolics i la pota de perdiu. Quant a la fauna, trobem l’isard, el cabirol, el gall de bosc, la guineu, la marmota, la truita, la perdiu i el milà, a més del mufló, originari de Còrsega i introduït a la parròquia pel trofeu que s’hi fa. D’altra banda, en aquest indret, si afinem l’oïda, podrem sentir els xiulets de les marmotes, que van ser introduïdes a les Valls fa uns anys.

A tocar de l’església de Santa Eulàlia hi ha el Museu d’Art Sacre, que exposa els objectes litúrgics procedents de les esglésies de la parròquia, molts d’aquests trobats en l’última restauració feta al temple de Santa Eulàlia. Està dividit en tres sales: orfebreria, tèxtil i paper, i guarda un canelobre romànic de ferro forjat, un encenser de bronze del s. XIV, una Vera Creu de 1571, pergamins i altres objectes relacionats amb el culte a Andorra.

Per a més informació: (+376) 833 551 i www.encamp.ad

El Museu Etnogràfic Casa Cristo ens permet conèixer la manera de viure d’una família andorrana a principi del s. XX. La casa va ser construïda el s. XIX i l’any 1995 el Comú la va adquirir i la va adequar com a museu. Consta de tres plantes i un cap de casa. A la planta baixa hi ha l’entrada amb les eines de camp, el llenyer i un celler, mentre que el segon i el tercer pis és on els habitants feien vida (amb la cuina, el menjador i les habitacions). A l’última planta s’hi emmagatzemava i assecava la collita i també s’hi guardaven diferents utensilis.

Per a més informació i visites guiades: (+376) 833 551, [email protected] i www.encamp.ad

El Museu de l’Electricitat (MW) permet fer un viatge en el temps des del moment que es va descobrir aquest agent físic i ofereix, a més, una introducció sobre què és l’energia i la seva importància en l’evolució d’Andorra. Així, a tall d’exemple, s’hi pot trobar l’explicació de com s’aprofitaven les aigües al Principat fins que es va construir la primera empresa hidroelèctrica i els canvis en la infraestructura a principi del s. XX.

Per a més informació: tel. (+376) 739 111, www.museumw.ad i [email protected]

El Museu Nacional de l’Automòbil conté des de vehicles que van sorgir a l’inici de l’automoció, com ara una Pinette de 1885 propulsada a vapor, fins als que es conduïen en l’època dels setanta. També hi ha una col·lecció de motocicletes, algunes de molt antigues i curioses, i s’hi exposen diferents objectes relacionats amb el món de l’automòbil.

Per a més informació: (+ 376) 839 760

La parròquia d’Encamp és una destinació de turisme esportiu per excel·lència, ja que ofereix recursos i serveis d’alta qualitat adreçats a esportistes d’elit, professionals, amateurs i turistes que volen practicar activitats esportives. Disposa tant d’instal·lacions per a les modalitats més habituals (bàsquet, voleibol, futbol, tenis, natació...) com de zones per a desenvolupar-ne d’altres de més específiques (com ara triatló, senderisme de muntanya i running). La climatologia de la zona permet una pràctica esportiva diversa durant tot l’any. D’altra banda, entre les iniciatives de desenvolupament turístic de la parròquia, també hi trobem el Grandvalira Circuit (de 980 m de llargada i ubicat al port d’Envalira), en el qual es duu a terme el Trofeu Andros, premi automobilístic de conducció sobre gel i neu, i el campionat nacional G-Series.

Tots els llacs d’Andorra són d’origen glacial i estan situats a més de 2.000 m d’altitud, tots menys el d’Engolasters, que és a 1.600 m. Hi ha una llegenda que n’explica el motiu: Fa molt de temps, en lloc de l’estany hi havia una vall molt bella i fèrtil, i els seus habitants posseïen grans riqueses. Un dia d’hivern glacial en què bufava el torb i borrufava, va arribar a la vila un home pobre que estava mort de fred. Com que ningú no li va voler fer caritat, es va atansar a la fleca i va demanar a la flequera si podia repassar la pastera per fer-li un panet. Ella així ho va fer però, en veure que en sortia molta pasta, va dir-li que no n’hi podia donar perquè en sortia un pa molt gros. Seguidament, ell li va demanar que tornés a repassar la pastera, però va tornar a passar el mateix. L’home, mort de gana, va tornar a sortir fora al carrer, allà el va veure la jove de l’hostal, que es va apiadar d’ell i li va donar un tros de pa. L’home, que va resultar ser Jesucrist, li va dir, agraït, que corregués costa amunt. La jove encara no havia fet cent passes quan es va girar i va mirar avall. El que va veure va ser que una tromba d’aigua havia cobert tot el poble i havia ofegat tots els avariciosos vilatans, la vila s’havia convertit en un estany.

L’església parroquial és la de Santa Eulàlia d’Encamp, construïda a final del s. XI i principi del XII. El campanar, que amb 23 m d’altura és el més alt del Principat, es va afegir posteriorment, el s. XII. Conté tres pisos de finestres, les dels dos primers són germinades, mentre que les de l’últim es van haver de modificar entre els s. XVI i XVII per poder encabir-hi les campanes. Aquesta església ha estat reformada diverses vegades: la primera va ser el s. XVII, quan es va engrandir pel vessant nord i s’hi van afegir les capelles del Roser i de Sant Antoni, i, l’última, el 1924, any en què es va modificar la capçalera de la nau per engrandir-la i crear-hi un centre parroquial.

A l’exterior del temple, un porxo del s. XIV protegeix la portalada romànica, també hi trobem comunidor del s. XVII, un petit edifici en forma de porxo i obert a quatre vents utilitzat pel sacerdot per comunir el temps. A l’interior, d’altra banda, hi ha tres retaules barrocs, reixes de ferro forjat i una roda de campanes.

Una altra església destacada de la parròquia és la de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp, edificada la segona meitat del s. XI sobre antigues construccions, tal com prova un mur del sector nord-est que podria ser del s. IX, amb l’arribada del s. XVIII, a més, es va dur a terme una reforma sobre les parets romàniques. També cal citar la de Sant Miquel de la Mosquera, reformada durant el s. XIX, la qual conserva (a la volta i les parets) unes pintures romàniques que representen la transfiguració de Crist i un retaule de final del s. XVI dedicat als sants titulars de la capella i patrons de la Mosquera: Sant Miquel i Sant Joan Baptista.

És en el nucli antic de la Mosquera, també, que es produeix un joc de contrastos entre les seves cases de pedra i fusta i edificis com ara el de la casa comuna, fet amb vidre, creat pels arquitectes Vergara i Garcia Borés. Com a altres edificis emblemàtics, trobem l’edifici emissor de l’antiga Ràdio Andorra i l’antic hotel Rosaleda. Un itinerari interessant que es pot seguir relacionat amb el patrimoni encampadà és el de l’Orri del Cubil, el qual engloba un seguit de construccions que posen en relleu la importància que va tenir l’explotació ramadera al Principat durant els s. XVII i XVIII. Alguns dels espais són la cabanya del pastor, que es feia servir de cuina, dormitori i fins i tot de punt d’elaboració del formatge, la pleta, un recinte envoltat de parets de pedra seca per contenir el bestiar, la munyidora, el corralet, i l’orri, que era on es conservava el formatge. S’hi pot accedir des del Funicamp.

La transhumància és un fenomen molt lligat a les terres andorranes, ens podem fer una idea del volum que podia arribar a tenir gràcies a un passaport atorgat l’any 1718 i segons el qual s’autoritzava l’entrada a Catalunya de 16.503 caps de bestiar de llana que eren propietat dels sets ramaders més rics d’Andorra, entre els quals constaven els amos de cal Joan Antoni Torres d’Encamp.

Per a més informació: Nova aproximació a la història d’Andorra, Jordi Guillamet Anton

Si bé tradicionalment els sectors agrícola i ramader prevalien com a motors econòmics de la parròquia, el turisme ha acabat esdevenint decisiu i aquest, juntament amb el fenomen de la immigració, ha contribuït al creixement demogràfic i a la dinamització del comerç. A tot això, hi han contribuït en gran mesura les pistes d’esquí de Grau Roig-Pas de la Casa, les quals formen part del domini esquiable Grandvalira, i el Funicamp, el telecabina més llarg d’Europa: fa un recorregut de més de 6 km resseguint la vall dels Cortals i unint el centre d’Encamp amb les pistes d’esquí, a 2.502 m d’altitud. Durant la temporada d’hivern, a més, hi ha un servei de trenet gratuït gestionat pel Comú d’Encamp que fa la volta per tota la parròquia i deixa els usuaris just davant del Funicamp. La parròquia també disposa de diverses àrees de servei i estacionament per a autocaravanes, una de les quals és a la carretera general d’Encamp, damunt mateix del Funicamp, a 1.415 m d’altitud.

Cavalcada de reis: 6 de gener

Carnaval: mes de febrer

Festa del poble d’Encamp: 26 i 27 de juny

Sant Roc patró d’Encamp: 16 d’agost

El Carnaval protagonitza un paper principal en el calendari festiu andorrà. A Encamp hi trobem algunes de les expressions que venen de molt lluny en el temps i que encara s’hi conserven. Una d’elles és el ball de l’Óssa. Aquest ball es tracta d’una farsa carnavalesca de l’atac d’un ós a una colla de pagesos que li donen mort i després, el fan ballar. El ball ha anat variant al llarg del temps i s’hi ha incorporat diàlegs i cançons. Cada any la versió es més desenfadada i burlesca, d’on no se’n salven de les burles la vida social i política de la parròquia i del país. Hi ha dues representacions més, aquestes són els contrabandistes i, la més nova l’operació del Carnestoltes.

El primer telesquí andorrà va ser el del Coll Blanc, al Pas de la Casa, el 1957. Aquest fet va implicar la obertura de la primera estació d’esquí andorrana. El finançament va costar al voltant d’un milió de pessetes d’aleshores i va ser una construcció gens fàcil. Abans però, el 1952, Francesc Viladomat i Jaume Brugat van muntar una telecorda (similar al telebaby), que va ser un mal negoci i van haver de desmuntar. Va ser la passió per l’esquí que va empènyer a aquests dos pioners andorrans a seguir amb la idea construir un telesquí. Aquest, el volien fer funcionar amb un motor de camió, però no ho van aconseguir. Al final van fer-lo funcionar amb un camió, GMC amb motor Heuchel, que Francesc Viladomat utilitzava als hiverns pel telesquí i als estius per pujar materials i sorra per construir l’hotel Pic Blanc.

&nbsp,Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011

L'esbart Sant Romà es va crear l'any 1989 amb la voluntat de conrear i difondre les danses tradicionals. A partir de 1992, va derivar cap a formes més contemporànies, sense defugir la preceptiva folklòrica i tradicional.

Aquesta nova identitat es va refermar gràcies a la renovació del seu repertori, integrat des d'aleshores per noves coreografies creades específicament per a l'agrupació.

El prestigi actual de la formació es reflecteix en les seves contínues actuacions i en la càlida acollida del públic.

Destacaríem en especial l'actuació a la seu de les NACIONS UNIDES (Nova York), en motiu del 50è aniversari d'UNICEF, la participació al CONCURS INTERNACIONAL DE DANSA a Itàlia en el qual va obtenir el segon lloc en la modalitat de dansa folklòrica i el premi de la ciutat, la participació a l’Espectacle “Un País en Dansa” al TNC (Teatre Nacional de Catalunya), l'espectacle folklòric a l’ Instituto Nacional de Bellas Artes de Madrid, l'espectacle que es va oferir pel dia d'Andorra a l'auditori de CAIXA FÓRUM DE BARCELONA, l'actuació a la FIRA INTERNACIONAL DE TURISME a Barcelona, l’actuació a la UNIVERSITAT CAROLINA DE PRAGA, l'actuació a la cadena RTP INTERNACIONAL DE PORTUGAL durant la emissió d’un magazine cultural, l'espectacle per un congrés de la OSCE (organització de seguretat i cooperació europea) davant de 200 parlamentaris europeus, la participació a la CERIMÒNIA D’OBERTURA DELS JOCS DELS PETITS ESTATS EUROPEUS sota la direcció de Hanzel Cereza de La Fura dels Baus i l'actuació a la Expo Saragossa 2008, l’espectacle realitzat en motiu de la entrega del PREMIS RAMÓN LLULL a l’Auditori d’Ordino, juntament amb l’ONCA i COR NACIONAL DE PETITS CANTORS D’ANDORRA, dirigits per l’ESNA (ESCENA NACIONAL D’ANDORRA), l’acte que es va realitzar a Estrasburg en motiu de la signatura de la Carta de l’Autonomia Local del Consell d’Europa, l’actuació juntament amb la Cia. Líquid Dansa en la Nit Literària Andorrana organitzada pel Cercle de les Arts i de les Lletres, la realització de les nou edicions de Mimetismes, espectacle que es realitza cada any per a l’ONG Mans Unides i els espectacles de creació com ara, RITME, GOSSADIA, PER VÓS, VEU I DANSA I EL PROJECTE TRADDICCIÓ.

Actualment l’agrupació està formada per 60 ballarins, l’escola de dansa, la secció juvenil i el cos de dansa.

&nbsp,

&nbsp,