La riquesa natural de Tremp és extraordinària i converteix aquest municipi en un lloc immillorable per a la pràctica de l'ecoturisme. Començant per l’entorn de la Noguera Pallaresa i fins al capdamunt de la serra de Sant Gervàs, el patrimoni natural és latent a cada racó. L'ecoturisme és una modalitat turística que cada dia que passa guanya més adeptes. Consisteix en visitar espais naturals per conèixer els animals i les plantes que hi viuen i per contemplar-ne els paisatges. I alhora, fer-ho de manera sostenible i responsable.

La Vall dels Voltors és un paratge màgic situat al nord del terme municipal de Tremp, on s'imposa el massís de la serra de Sant Gervàs, de 1.800 m. Els voltors són tan abundants que al petit poble de Torre de Tamúrcia han creat el Casal dels Voltors, un punt d’informació turística i un centre d’interpretació de les aus carronyaires del Pirineu. Es troba ubicat dins la Ruta de la Vall dels Voltors, un itinerari circular de 31 km que disposa d’àrees de pícnic, fonts i miradors, tot passant pels pobles de la Terreta, al municipi de Tremp. La Ruta es pot fer tant a peu, com en BTT o en cotxe.

Al Casal dels Voltors, cada dissabte a les 10:30 h, es pot veure en directe a través d’una càmera, com s’alimenten les 4 espècies d’aus carronyaires del Pirineu: el voltor comú, el trencalòs, l’aufrany i el voltor negre.

El Casal també compleix la funció de punt d’acollida dels visitants i de punt de informació de les diferents activitats que es poden efectuar a zona de La Terreta, que compta amb una gran quantitat de senders amb diferents nivells de dificultat, permet als visitants gaudir del paisatge de l’espai natural Serra de Sant Gervàs-Terreta-Vall Alta de Serradell.

Un altre atractiu és la Ruta de la Vall dels Voltors. Aquesta va dirigida a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva edat, que vulgui gaudir d'un dia en aquest indret, d'un gran valor natural i cultural. Es pot recórrer de manera guiada (l'Ajuntament de Tremp disposa d'un servei de guia gratuït) o de manera autoguiada. 

El trajecte ens permetrà gaudir dels paisatges de la Terreta i la seva tranquil·litat. La Terreta forma part de la unitat sud-pirinenca central.  La serra de Sant Gervàs és formada per materials geològics d’origen sedimentari, especialment calcaris; això fa que el paisatge esdevingui típicament càrstic, amb imponents parets rocalloses, barrancs pedregosos i cavitats.  Quant a la Fauna, les aus són el grup més ben representat, del qual els rapinyaires constitueixen el grup d’ocells més interessants. Les espècies més representatives són el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor comú (Gyps fulvus) i l’aufrany (Neophron percnopterus). Destaquem també d’altres rapinyaires com l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el duc (Bubo bubo) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus).

El municipi de Tremp presenta una gran varietat d'oferta gastronòmica, rica en productes de la terra i de reconeguda qualitat.

La gastronomia trempolina té a veure amb la geografia. La seva situació, a mig camí de la plana i de la muntanya, fa que rebi influències d’ambdues zones, integrant productes típicament pirinencs amb d’altres propis de la Mediterrània.

Del primer, en pren la tradició de les carns -de corder, de porc, de corral i de vedella (també amb la variant ecològica)- les truites de riu i altres productes naturals, com les trumfes i els bolets. Del segon, els aliments essencials de la Mediterrània: el pa, el vi, l’oli, les herbes i els condiments. D’aquesta confluència, i del relatiu aïllament en què ha viscut durant molts anys el Pallars, en surt una cuina senzilla, tradicional i consistent, elaborada amb matèries de primera qualitat.

Un dels camps amb més tradició i abundor és el dels embotits de porc (el xolís, la secallona, el bull, la llonganissa...) i també de corder, amb la típica girella.

Les carns, poden assaborir-se a la brasa -especialment la de corder- tot acompanyant-les amb all i oli de codony i de tomàquet. Cuinades amb bolets o verdures (conill amb carreretes, perdius amb col,..) o bé guisades (estofat de llebre, civet d’isard o porc senglar)...

Uns altres element singulars i força representatius són la coca d’enciam (la variant local de la coca de samfaina) i els panadons d’espinacs.

De les postres, se’n poden destacar les que estan elaborades amb els productes més típics de la comarca: les coques de sucre, de llardons, el brossat amb mel, el mostillo de vi o de mel, les ametlles garrapinyades,...

Pel seu clima i els seus sòls, la conca de Tremp ha estat tradicionalment una zona productora de vins. Una activitat que havia entrat en decadència però que actualment s’està recuperant, com ho demostra el fet que diversos cellers ja comercialitzen la seva producció, i l’interès per part de cases reconegudes del sector.

La majoria d’aquests productes (alguns amb denominació comarcal de qualitat, com el xolís i la mel) a més de degustar-se als restaurants, es poden adquirir als comerços locals.

En aquest àmbit, l'Ajuntament desenvolupa un programa de desenvolupament i promoció local, finançat per Servei d'Ocupació de Catalunya a través del projecte" Treball a les 7 comarques",  que porta per nom "Al teu gust. Aliments del Pallars". Podeu trobar més informació al web: www.alteugust.com

La ciutat de TREMP, té una tradició firal que arrenca, al menys, des del segle XII. En aquesta època es celebraven a la població quatre fires agrícoles: St. Joan, St. Domènec, St. Lluc i St. Tomàs. Aquesta darrera, que es celebrava al mes de desembre, és la mare de l’actual Fira de Primavera.

1964-1967- LA CREACIÓ DE LA FIRA DE PRIMAVERA

L’any 1964, de forma gairebé espontània sorgí la idea de donar un nou caire a la Fira de Sant Tomàs. D’una fira com a centre de transaccions entre els tractants s’iniciava un canvi cap a una fira-exposició de maquinària agrícola. En aquesta nova experiència firal, els comerciants locals hi exposaren, per una banda, la maquinària agrícola exponent dels avenços constants en la mecanització al camp, i per un altra, un seguit d’aparells dedicats a estalviar feina a la llar i modernitzar-la: els electrodomèstics.

L’experiència de 1964 va ser positiva, prova d’això va ser el fet que a la Fira de Sant Tomàs de 1965, celebrada els dies 20 i 21 de desembre, s’incidí molt especialment en l’exposició de maquinària agrícola i industrial. A més dels tradicionals concursos ramaders amb premis per als millors exemplars i als de més pes de bestiar oví, s’organitzà també un concurs d’aparadors entre els comerciants, un seguit d’encontres esportius, grans estrenes cinematogràfiques als diferents cinemes de la ciutat i un gran espectacle amenitzat per la companyia Blas Wilson.

Atès que la climatologia hivernal de les dates de la Fira de Sant Tomàs- el mes de desembre -no era gaire avinent, es va decidir de traslladar-la a dates més benignes; i així, l’any 1966, la tercera exposició industrial, agrícola i ramadera se celebrà al maig. Amb els anys passaria a anomenar-se Fira de Primavera o de sant Bonifaci, nom que prengué perquè les noves dates de celebració coincidien amb les de la festivitat d’aquest sant, co-patró de Tremp des de l’any 1591, data en què arribà a Tremp una relíquia seva.

LA FIRA ACTUALMENT

Actualment la Fira de Primavera se celebra el cap de setmana anterior a Sant Bonifaci (14 de maig) i a banda dels tradicionals estands de les empreses del territori i les institucions, compta:

• espai destinat a l’alimentació
• fira de l’embotit amb concurs de xolís
• espai per a maquinària agrícola i vehicles
• mercat d’artesania del Pirineu Fantàstic
• tast de cuina pallaresa

En total la Fira compta amb uns 120 expositors repartits en una superfície d’11.000 m2 (exterior) i rep uns 10.000 visitants (dades de la darrera edició).                  

És una capella romànica, del segle XI-XII, d'una sola nau amb absis semicircular a llevant, coberta parcialment amb voltes per aresta de factura tardana, i ampliada al segle XIV amb
una capella lateral.
La porta s'obre a la façana nord, on hi ha un petit clos que correspon al cementiri. Estava dedicada a Sant Salvador i Santa Anna.
A l'actualitat és un edifici amb el sostre parcialment ensorrat i que es troba en molt mal estat.
               

 ,CALENDARI DE FIRES

Fira de primavera: Cap de setmana abans de Sant Bonifaci

Fira PAM: Cap de setmana de Sant Joan

Fira del codony: Primer dissabte de novembre

CALENDARI DE FESTES I APLECS

Sant Antoni (17 de gener): Ball del contrapàs

Aplec de Sant Sebastià de Talarn (20 de gener): on tradicionalment també hi va gent de Tremp

Festa major petita per Sant Bonifaci

Carnestoltes (febrer): enterrament de la sardina i escudellada

Aplec de l’escudellada de l’ermita de Santa Helena de Claret (primer diumenge de març): es fa missa i escudelles per grups d’amics

Processó de Setmana Santa

Caramelles (dilluns de Pasqua)

Processó de Corpus

Sant Bonifaci (14 de maig): el dia del copatró de Tremp se celebra la Festa Patronal de Tremp

Sant Jaume: Revetlla a la plaça del Peiró, on hi ha sopar popular i ball.

Festa Major de la Mare de Déu de Valldeflors (del 8 a l’11 de setembre)

Sants Innocents (28 de desembre): aixecada del ninot

Basílica de Santa Maria de Valldeflors

L’antiga col·legiata, avui basílica de Santa Maria de Valldeflors, és ja esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell al segle IX. Aquest temple romànic fou reedificat al segle XVII i és una església d’una sola nau amb nou capelles. La patrona del temple és la Mare de Déu de Valldeflors i la talla que es pot admirar al retaule major és una obra del segle XIV d’estil gòtico-renaixentista. El nom de Valldeflors li ve donat per una llegenda d’origen remot que explica que la primitiva imatge va ser trobada en florir al vall, on va ser amagada per protegir-la d’una ràtzia sarraïna. El patró de Tremp és Sant Bonifaci de Tars i té la seva capella al lateral dret de la basílica, tocant a l’altar major. El retaule és l’únic que es va salvar de la destrucció produïda durant la Guerra Civil, data del 1642 i és una obra d’estil renaixentista. La talla és d’estil barroc i representa el sant amb l’espasa i la palma del martiri. A la capella de Sant Josep Manyanet destaca el medalló amb la Sagrada Família, obra de Josep Llimona, concebut per a la cripta del temple de la Sagrada Família de Barcelona. Al marc que envolta l’escena es poden veure unes decoracions i unes grafies característiques de l’obra de Gaudí. L’orgue, tot i conservar elements barrocs, fou ampliat a inicis del segle XX gràcies al mecenatge de l’enginyer canadenc Fred S. Pearson.

Les Torres de l’antiga muralla

Fins a les darreries del segle XIX, Tremp va ser una ciutat tancada per muralles, relligades per 6 torres de defensa, de les quals actualment en resten 3: la de Mingo (prop de l’entrada de Capdevila), la de la Sagristia (propera a l’absis de l’església) i la dels Padres (al costat del portal de Soldevila). Al peu de la muralla i per tal de reforçar les mesures de defensa, hi havia un fossat, el vall, del qual pren el nom l’actual passeig que porta fins a la plaça de la Creu. Aquest fossat és ocupat avui per les terrasses de les cases del nucli urbà. La rehabilitada torre dels Padres s’ha integrat al centre de cultura Josep Manyanet, l’antic col·legi Sant Josep, avui seu del Museu de Ciències Naturals del Pallars. El portal de Soldevila enllaçava amb l’antiga carretera de Lleida i Artesa de Segre, que discorria per l’actual rambla del Dr. Pearson, popularment coneguda com el Passeig. Aquest espai i els carrers que l’envolten constitueixen un exemple del nou urbanisme, fruit de l’expansió urbana posterior a l’enderrocament de les muralles, plasmat en l’anomenat Pla Moore (1927), inspirat en el model d’eixample en illes.

Antic hospital dels pobres

Fundat per Jaume Fiella el 1521, actualment allotja els Jutjats de Primera Instància. És un edifici del segle XVI amb reminiscències gòtiques apreciables, fonamentalment a l’antiga capella. Al llarg de la seva història ha rebut diferents usos: hospital per a les persones sense recursos, l’Hospital dels Pobres, escola pública, presó i magatzem municipal. L’edifici es troba enclavat al bell mig del barri antic. És d’origen incert: per bé que algunes teories el remunten a l’època romana, les més versemblants serien les que situen el seu origen a l’època medieval.

Pont de Sant Jaume

Pont d’origen romànic remodelat a començaments del segle XVIII, va ser construït per comunicar la població amb l’antic convent de Sant Jaume, ja que quedaven separats pel barranc de les Gesseres o Adoberies, dit així pel diversos tallers que antigament hi havia instal·lats i que aprofitaven les aigües per adobar pell.

Font de Dalt o de Capdevila (o de Juli)

Els orígens d’aquesta font es remunten a l’any 1173, en la donació perpètua que els comtes de Pallars van fer de les aigües del terme de Talarn a l’església de Tremp i a tota la seva comunitat.

El 1931 es va reubicar la font al lloc on es troba actualment. El cos de la font, bastant similar a l’anterior, la formen tres canons de raig continu, un abeurador situat a la dreta i dues piques amb dos canons que era on s’hi rentaven les verdures. La distribució de l’aigua de la font de Capdevila va esdevenir el primer servei d’abastament a domicili pels portals de Sant Roc, de Soldevila i de Peressall i a raó de 30 pessetes l’any per ploma d’aigua, encara que era limitat (1 m³ diari).

Carrers i places

Els carrers i les cases del nucli antic reflecteixen l’organització econòmica i social de la societat tradicional. En els més estrets i tortuosos, que porten el nom de les activitats que s’hi practicaven (mercadal, del forn...), s’hi poden veure les cases unifamiliars d’aquestes classes menestrals i comerciants. La placeta de l’església es coneixia com a plaça de les Carnisseries perquè al seu voltant s’hi trobaven aquestes dependències. Encara avui, com un senyal d’aquest passat menestral i comerciant, la plaça de Francesc Pujol, popularment coneguda per plaça de la Verdura, és un espai de comercialització dels productes agrícoles locals.

En canvi, altres carrers, com el de Soldevila, reflecteixen una societat senyorial, amb cases nobles presidides per amples portalades. Casa Feliu, al costat mateix de la portalada de la Basílica, és l’exemple més representatiu d’aquesta classe benestant local, amb una interessant galeria vidriada a la part posterior. L’actual seu del Consell Comarcal és la Casa Sullà, patrimoni conservat de l’herència dels senyors Sullà, el darrer llinatge nobiliari trempolí.

Des dels temps més antics, la plaça de la Creu (on hi ha una creu de terme gòtica) ha esdevingut el centre neuràlgic de la població. Acull l’edifici de l’Ajuntament i el de la Basílica, a més d’haver estat el lloc tradicional de pas i parada dels carruatges i vehicles en els trajectes de Lleida als Pirineus.

La plaça del Peiró està situada sobre el turó més elevat de la població i, segons algunes opinions, va ser l’emplaçament originari de Tremp, ja que era l’espai de fora les muralles on hi havia les dependències agrícoles dels trempolins, els corrals i les eres, algunes de les quals avui en dia encara persisteixen.

La situació geogràfica de Tremp, al centre de la conca, a mig camí de la plana de Lleida i dels cims de l’alta muntanya, és un fet que ha condicionat la seva història econòmica. Aquesta circumstància l’ha convertit, històricament, en el centre de redistribució agrària i comercial de les contrades nord-pirinenques. Els productes agraris de la conca –l’oli i el vi, principalment– han omplert molts rebosts dels pobles de muntanya, i els obradors i els colonials trempolins han fornit de tota mena de productes de consum els comerços, fondes i hotels del Pallars, la Ribagorça i l’Aran.

La producció hidroelèctrica és, o millor dit, ha estat l’altra referència remarcable de la història econòmica més recent. L’embassament de Sant Antoni, construït pels volts de 1915, va ser una de les primeres fàbriques de kilowatts del nostre país que va contribuir a la dinamització de l’economia local, gràcies a la &nbsp,introducció de noves formes de treball i sistemes de vida. Malauradament, no va tenir la força per ser el motor inductor de noves activitats industrials. Al cap i a la fi, era per a les fàbriques de Sabadell, de Terrassa i del Poble Nou barceloní, i no per a Tremp i les seves rodalies, que els promotors, amb l’enginyer nord-americà Frank S. Pearson al capdavant de la Canadenca, van engegar l’aventura hidroelèctrica.

En entrar en crisi aquestes activitats tradicionals, Tremp ha reforçat la seva economia i la seva capitalitat amb la potenciació del sector dels serveis, ja siguin personals, financers, comercials o administratius, el manteniment de les activitats agràries, les produccions agroalimentàries artesanes (cal tastar el xolís i la coca d’enciam o de recapte), i, més darrerament com arreu, la construcció. Es potencia el sector agroalimentari, el turisme de natura i la valorització dels recursos geològics –plenament reconeguts per la comunitat científica internacional– i, si se sap jugar les cartes –definir una estratègia de desenvolupament, tal i com se’n diu ara–, aquests sectors ajudaran a potenciar l’economia local i a posar Tremp al mapa.