Festes singulars, aplecs, danses, cultura.

Fa referència a la cultura tradicional o popular, tradicions, costums, balls tradicionals, festes populars, etc.

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Berga

La Patum de Berga

Font: Patronat Municipal de la Patum, Wikipèdia, Ajuntament de Berga Autor/a: Diverses fonts
La Patum de Berga

Amb 600 anys d’història és una de les festes més vives dels països catalans. El ball, el foc i la música omplen els carrers de Berga cada any entre finals de maig i finals de juny, però els berguedans la tenen present tot l’any.

El mot Patum és una onomatopeia del característic so del tabal, omnipresent a la festa. El toc d'aquest primitiu instrument té dos temps, el primer dèbil (pa) i el segon fort (tum).

Des dels seus inicis la processó de Corpus, arreu, començà a integrar tot un seguit d'escenificacions -entremesos-, que tenien com a objectius principals l'educació i la moralització d'aquells qui observaven el seguici. Moltes d’aquestes escenificacions estaven basades en pràctiques precristianes, en els rituals de vegetació i de regeneració genèsica que sustenten el cicle de maig, cerimonials que van ser assimilats i integrats per l’Església catòlica.

Escenificaven la lluita del bé contra el mal, les lluites dels cristians contra els musulmans, els diferents estaments socials… L'àguila expressa la satisfacció de Berga per haver posat fi al domini feudal i passar a dependre directament i exclusivament del rei. Aquests entremesos, amb el pas dels anys, van obtenir entitat pròpia i van guanyar adeptes entre el poble, més pel seu vessant lúdic que pel seu caràcter alliçonador, quedant-ne tan sols les parts més festives.

Molts pobles tenien entremesos de Corpus, el mèrit de Berga ha estat saber enriquir-los i conservar-los. Algunes comparses de la Patum s’han perdut, afegit o modificat al llarg de la història, però durant els darrers 150 anys s’ha mantingut una gran continuïtat amb les següents comparses: turcs i cavallets, maces i àngels, gegants, nans vells, nans nous, guites, àliga, i plens, cadascuna amb la seva indumentària, ball i música -interpretada en directe- característics.

A banda d’alguns actes previs, els actes principals de La Patum se celebren anualment del dimecres al diumenge de la setmana de Corpus: El dimecres i el dissabte hi ha els passacarrers, el dijous i el diumenge les patums de Lluïment (migdia) i completes (nit) a la plaça de Sant Pere, i el divendres té lloc la Patum infantil.

Per anar a la Patum és imprescindible: un bon calçat, un mocador, una camisa vella de cotó, el característic barret rodó de colors verd, negre o vermell i moltes ganes de saltar i passar-s'ho bé tot respectant la festa.

La Patum va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 25 de novembre de 2005, i és una festa ben viva i que cal viure coma mínim una vegada a la vida!

Tram del Camí: El cami al Berguedà, la Cerdanya i el Capcir

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Ribes de Freser

Festa de l'estiueig de Ribes de Freser

Font: Ajuntament de Ribes de Freser Autor/a: Ajuntament de Ribes de Freser
Festa de l'estiueig de Ribes de Freser

L’any 2019, amb motiu de la celebració del centenari de l’arribada del tren a Ribes de Freser va tenir lloc la primera festa de l’estiueig, per donar a conèixer el llegat històric del municipi, i explicar per què va experimentar importants canvis amb l’arribada del tren i els fenòmens de l’estiueig i el turisme de salut. També per reivindicar la Línia R3 i el foment del tren per la reducció de la petjada de carboni i com a mitjà de transport sostenible i respectuós amb el medi ambient.

La festa de l’estiueig és un cap de setmana temàtic entorn del poble, una recreació del Ribes del 1920 amb decoració als carrers, personatges vestits d’època, activitats per diferents públics, recreacions d’efemèrides, música, exposicions, i una fira noucentista d’artesania i productes agroalimentaris, entre d’altres amb l’objectiu de poder implicar el màxim la població, les entitats i els establiments centenaris.

El 2022 els protagonistes de la festa van ser els transports de principis del S. XX, amb l’exhibició de la diligència igualadina que cobria el trajecte Barcelona-Ribes abans de l’arribada del tren, es va poder passejar en un Ford A de 1928, i hi va tenir lloc una exhibició de bicicletes d’època i jocs tradicionals com les curses de sacs i trencar l’olla.

La Vall de Ribes també és un lloc d’alta tradició senderista, hi podeu caminar el brancal del Camí del Ripollès, que enllaça Ripoll-Bruguera-Ribes-Queralbs-Núria-Planoles i Montgrony; una ruta espectacular de natura i patrimoni cultural.

Tram del Camí: El Camí a la Garrotxa i al Ripollès

Rutes temàtiques: El camí brancal a Núria i Montgrony

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Sant Esteve de Palautordera

Nassos vermells a Sant Esteve de Palautordera

Font: Circ Cric, Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera, Naturalocal Autor/a: PAS i altres fonts
Nassos vermells a Sant Esteve de Palautordera

A Sant Esteve de Palautordera, a poca distància del camp de futbol, just a la riba del riu la Tordera, hi ha permanentment instal·lat el Circ Cric, una companyia de circ fundada l'any 1981 per Jaume Mateu, més conegut amb el nom de Tortell Poltrona.

La seu i base d’operacions del circ és un punt neuràlgic de creacions i produccions des de 1995 en ple parc natural del Montseny. Muntanya de seny i de rauxa, on s’apleguen boscos, rierols, cases, sargantanes, carpes i artistes sota un cel de colors on s’hi veuen els estels i es fa volar la imaginació. Són moltes les persones, entitats i grups de la comarca dedicats a les arts escèniques al voltant de la muntanya.

Entre els mesos d’abril i juliol, el Circ Cric celebra anualment el seu festival amb una gran varietat d’espectacles del món del circ, la música, les titelles, el teatre i els pallassos, amb una programació escènica i musical que reflecteix l’experimentació entre les formes clàssiques i modernes amb el circ com a eix central.

Una altra gran proposta consolidada és el festival internacional de pallasses, organitzat pel Circ Cric i l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera. Un festival que potencia la comicitat amb una mirada femenina i que s’ha convertit en una cita anual de referència per a les pallasses d’arreu del món, oferint espectacles de gran qualitat artística tant a la carpa del Circ com a diferents espais i indrets del municipi.

El somriure és l’element present al Circ quan reb la visita d’escoles. El joc i l’aprenentatge es fusionen en una màgia alquímica que combina el circ i la natura fent participar als nois i noies de l’esperit i la màgia del circ.

Hi podeu arribar tant en cotxe com utilitzant el transport públic. Si trieu la segona opció heu de baixar a l'estació de renfe de Palautordera i des de l’estació amb els autobusos de l’empresa Sagalés apropar-vos fins a la rotonda de Sant Esteve de Palautordera, i en cinc minuts de passejada arribareu al Circ Cric.

Deixeu-vos endur per la màgica companyia dels pallassos i les pallasses, rumb al món de l'imaginari, on el temps i l'espai es converteixen en joc, proximitat i amor.

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Argentona

Festa del Càntir

Font: https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-10864-cat-festa_del_cnntir_dargentona.htm Autor/a: Jan i Quim Aportat per: Pla Marcell
Festa del Càntir

La Festa del Càntir, celebrada sempre el dia de Sant Domènec, el 4 d’agost al matí. En aquest matí es fan actes tradicionals. A les 7h, a la Font de Sant Domènec es preparen per a la seva benedicció i venda del Càntir.

Horari:

A les 10h:

Obertura del Museu del Càntir i de les exposicions

A les 11,30 h, a la font de sant Domènec:

Tradicional benedicció de les aigües de la font i dels càntirs de l’any i renovació del “Vot de poble” a càrrec de l’alcalde d’Argentona

Venda de càntirs a la parada del costat de la font

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Argentona

FESTES D’ ARGENTONA

Font: http://argentona.cat/document.php?id=618 http://argentona.cat/firaceramica Autor/a: Institut Pla Marcell Aportat per: Institut Pla Marcell
FESTES D’ ARGENTONA

FESTA MAJOR SANT DOMINGO

Amb l'arribada de l'agost, Argentona gaudeix d'una intensa agenda d'activitats en honor al seu patró, Sant Domingo. La Festa Major ofereix un gran nombre d'activitats i propostes lúdiques i festives, esportives, que es combinen amb les de caire més litúrgic.

El 4 d'agost, festivitat de Sant Domingo, se celebra també la Festa del Càntir. La Festa Major compta amb una programació especialment adreçada al públic jove que s'impulsa des del col·lectiu Garrinada, i que ofereix un cicle d'espectacles i concerts, habitualment en horari de nit i matinada.

LA FIRA DE CERÀMICA ARGILLÀ ARGENTONA ES CELEBRA AL JULIOL

El Museu del Càntir organitza aquesta fira conjuntament amb l'Ajuntament d'Argentona i l'Associació de comerços i serveis Argentona es Mou, per tal de difondre i afavorir el manteniment de la terrissa tradicional i per promoure els nous valors de la ceràmica de creació. L'èxit de la fira ha estat espectacular des del seu inici l'any 1991, i és visitada per unes 50.000 persones que poden conèixer i adquirir la producció dels artesans del fang, els quals procedeixen dels centres terrissers més tradicionals de la Península i de l'Estranger. La Fira de ceràmica d'Argentona és actualment la fira de ceràmica més important del país, tant pel que fa a xifra i qualitat dels participants com pel nombre de públic assistent.

La fira es completa amb un seguit d'activitats culturals i educatives que fan de la seva visita una autèntica festa entorn de l'art del fang, com exposicions de ceràmica d'autors de reconegut prestigi internacional, demostracions en viu de terrissa tradicional, tallers de torn, taller de rakú, concerts amb instruments ceràmics, entre altres activitats relacionades amb el fang. Des de l'any 2005 s'ha instituït una Mostra de Cinema sobre Ceràmica.

Aquestes festes son perfectes per passar un bon rato i gaudir de la cultura d’Argentona!

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Madremanya

Fira de llegendes de Madremanya

Font: Viquipèdia, Ajuntament de Madremanya Autor/a: Diversos autors
Fira de llegendes de Madremanya

Madremanya és un municipi situat a l’est de la comarca del Gironès, tocant ja amb el Baix Empordà, a la zona considerada sovint ja com l’Empordanet. El terme ocupa una petita part de la plana on s’allotja el nucli principal. L'entorn l'idíl·lic de Madremanya ha originat al llarg dels temps un munt de llegendes populars que val la pena recuperar com a llegat cultural de gran valor. És un dels objectius de la Fira de Llegendes de Madremanya, que se celebra anualment el cap de setmana abans de Sant Jordi (23 d’abril). Es tracta d'un conjunt d'activitats que pretenen reivindicar patrimoni literari i oral al voltant de les llegendes i la tradició popular de Madremanya i el territori de les Gavarres.

Cada any des del 2012, aquesta cita amb la cultura cobra forma de trobada amb activitats com ara rutes guiades, tastos gastronòmics, actuacions musicals, lectura de contes i llegendes i parades amb productes tradicionals de la zona. I cada any es fa la representació de diferents llegendes a càrrec dels habitants de Madremanya, tot recorrent diferents racons amb molt d'encant del poble. Una manera amena i participativa de recuperar llegendes d'aquest indret de l'empordanet batejat per Josep Pla.

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Gualba

Fira de Bruixes a Gualba

Font: Ajuntament de Gualba,festesmajorsdecatalunya.cat, turismevallès.com, youtube Autor/a: Diverses Fonts Aportat per: PAS
Fira de Bruixes a Gualba

Cada estiu Gualba aplega milers de persones disposades a gaudir d’una fira especial plena de màgia i de sorpeses. La Fira de Bruixes de Gualba omple la vila de parades amb tota mena de productes relacionat amb la bruixeria, espectacles diversos, tarot, productes artesanals i esotèrics.

És un punt de trobada anual de bruixes i bruixots. Conta-contes que agrupen a nens i a adults de totes les edats, espectacles dinamitzats, participatius i tallers. Encanteris i les últimes troballes en pocions màgiques s’exposen a la fira.

Quan arriba la nit, un espectacle teatral i musical representa la llegenda de les bruixes del Gorg Negre de Gualba. Hi participa la gent del poble, i les mateixes bruixes canten i ballen explicant la llegenda.

Els carrers principals del municipi apleguen més de 5.000 visitants que s'apropen a aquest indret màgic del Montseny per a gaudir d'un dia ple de fantasia i felicitat. També hi participen associacions i entitats locals del municipi. I tot de franc! Prepara la teva escombra i surt volant cap a Gualba. Et sentiràs a casa!

Pots completar la informació de l'article amb els enllaços que tens a continuació,
i per saber més coses sobre Gualba et recomanem altres articles d'aquesta vila, com ara Les tradicions de Gualba o El parc mediambiental de Gualba, i altres que trobaràs a la Camipèdia.

Si t'ha agradat el que has llegit et pots fer amic del Camí, per rebre informació de les notres rutes i novetats, o soci-padrí, per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registra't com a usuari.

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Castelló d'Empúries

Terra de trobadors a Castelló d'Empúries

Font: Viquipèdia, terradetrobadors.com, festacalunya.cat, surtdecasa.cat, Youtube Autor/a: PAS Aportat per: PAS
Terra de trobadors a Castelló d'Empúries

El Festival Terra de Trobadors és l'esdeveniment cultural i festiu més important de Castelló d'Empúries, amb una mitjana de 40.000 visitants. Un certamen en què els castellonins i castellonines recuperen i reviuen, amb entusiasme i l'esperit obert a la festa, el seu passat i l'esplendor comtal de l'edat mitjana, quan la capital del comtat d'Empúries era terra de trobadors i els comtes d'Empúries eren protectors i mecenes de trobadors i joglars o, fins i tot, autors de composicions líriques seguint l'art de trobar, com és el cas del comte Ponç Hug IV (1277- 1313) i posteriorment l'infant Pere I (1325- 1342).

El Festival Terra de Trobadors està considerat actualment com un dels festivals més importants del país dins l'àmbit de les commemoracions de fets i de recreació històrica, un bé immaterial que forma part del patrimoni humà dels castellonins.

Terra de Trobadors va néixer a partir dels vincles culturals amb la Catalunya Nord i les terres occitanes. Sorgeix l’any 1991 a partir d’una proposta d’un grup de músics trobadors amb el nom de CREMM-TROBAR (Centre de Recherche et d’Expression des Musiques Médiévales-Trobar) de Carcassona, amb la col·laboració de la Région Languedoc-Roussillon, amb la cooperació de la Direcció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona.

El ressò mediàtic i la magnitud del festival l’ha convertit en un esdeveniment important a nivell nacional, ha traspassat fronteres, ha participat en altres festivals nacionals i europeus amb coproduccions internacionals, a participar en jornades medievals programades per universitats catalanes i ha estat portada de les revistes més importants de divulgació medieval.

Compta amb la participació de tots els veïns i entitats del poble i de diferents grups contractats. En ell s'hi celebren actuacions de música trobadoresca, combats de cavallers, un popular mercat medieval, actuacions musicals i de teatre, conferències de temes medievals i exposicions. Cada any té una temàtica diferent.

Les principals activitats són el mercat medieval a la llotja, el torneig medieval, el sopar al pati del palau dels comtes i diferents actuacions musicals i teatrals al llarg de diversos dies intensos.

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Amer

La Sardana de l'Alcalde a Amer

Font: Viquipèdia, Vall d'Amer, Ànima de Dansa. Autor/a: PAS Aportat per: PAS
La Sardana de l'Alcalde a Amer

A l’estiu és temps de vacances i comencen les festes majors dels pobles. A la vila d’Amer aquesta se celebra entre el 14 i el 17 d’agost. Cal destacar com a acte central la Sardana de l’Alcalde el dia 16 a les onze del vespre, una tradició que pocs pobles conserven.

L’esdeveniment més significatiu de les festes d'Amer, folklòricament parlant, és la Sardana de l’Alcalde, un ball, que sembla ser, té els seus orígens entre els segles XVI i XVII però presumiblement en forma del contrapàs. I que tal vegada algú va pensar que les guerres remences van ser suficientment alliçonadores pels amerencs, que calia recordar una vegada l’any aquells esdeveniments perquè no tornessin a passar, simbolitzant-ho amb una sardana/contrapàs on les classes socials estiguessin representades juntes i unides per les mans.

La Sardana de l'Alcalde o del Batlle es considera actualment element festiu patrimonial d'interès nacional. Cada any molts dels habitants del poble es reuneixen per ballar aquesta gran sardana en senyal de germanor i convivència presidida per l’alcalde del poble.

Hi ha aquest costum de ballar-la cada any per la mateixa data; havent-hi personatges concrets que la ballen, disposant-se en el ball d’una manera específica, amb coreografia específica i en un entorn envoltat d’elements com els gegants, etc… que fan que aquesta manifestació tingui personalitat pròpia. Els balladors s’uneixen lliurement en rotllanes al principi o en el curs de la sardana. El seu nombre és indefinit i en les anelles hi caben persones de tota edat, sexe i condició amb exemplar sentit social i germanívol. La cobla, agrupació musical que acompanya els balladors, s’integra regularment d’un mínim d’onze instruments.

A Rupit també es balla una sardana de l’alcalde però en aquest cas no es balla en espiral, es balla tancada.

L'any 1949 es va celebrar el Mil·lenari de la consagració de Son Temple de Sta. Maria, abans Monestir de l’Ordre de Sant Benet, i es van fer grans celebracions. En aquest moment és quan es troba el document de Joan Porcioles, notari del poble que va deixar per escrit una explicació detallada del cerimonial complet del ball. Possiblement sense proposar-s’ho va efectuar una feina d’antropologia social que d’haver-se perdut la tradició, costaria ara fer-ne el recull.

L'escrit es titula “La Sardana del batlle”:

La vila d’Amer, està recolzada al peu de muntanyes curulles de castanyers, avellaners i oliveres, que estén la seva falda brodada de fruiterars i hortalisses, ribetejada pel Riubrugent, el qual, en ardan del terme, s’empelta i confon amb el Ter, mirall de tristes desferres del qui fou un temps Castell d’Esteles, abraça gelosa la seva Plaça Ciudadana, de voltes esbeltes i airoses, orgull de viletans i admiració de forasters propers i llunyans.

Cada any, per la festa major, que s’escau el 15 d’agost, pot admirar-se, en aquesta plaça, un acte, manifestació vivent i espontània de l’esperit i unitat del poble, com pocs s’en troben enlloc, per als quals la seva vida es fa patent o manifesta.

Acabada la primera de les parts en què es destria la tongada de sardanes que s’hi ballen a la tarda i abans de començar la segona, el gegant i la gegantessa se situen al davant del cadafalc on toca la cobla; el senyor batlle, amb la seva parella, generalment de la seva mateixa família, es posa al costat d’ells, donant-los l’esquerra, i seguidament van prenent lloc els regidors i gran nombre de veïns, joves i vells, pobres i rics, lletrats i pagesos, menestrals i comerciants, amb llurs respectives parelles, barrejats i confosos en noble terral i franca companyonia.

El senyor batlle fa una senyal; la cobla hi broda una harmonia airosa i marcial, que van marcant el gegant i la gegantessa i totes les parelles que, a seguit d’ells, hi havia arrenglerades, van seguint-los a pas de marxa; voregen la plaça i en arribar davant de Ca la Vila, paren en sec ells i la cobla i l’espinguet del flubiol hi preludia, tot seguit, airosament la Sardana del batlle.

Millor li escauria el nom de Sardana de la Vila, per tal de com hi són representats tots els estaments i totes les opinions: els qui aixecaren el batlle a la primera magistratura de la vila i els qui el combateren perquè ni li volien, tots hi són units, lligats per un mateix vincle sentimental i moguts amb un mateix ritme germanívol.

Aquesta sardana, mentre dura, no es tanca mai; deixa la porta oberta a tothom qui vulgui entrar-hi. El senyor batlle dóna la mà dreta a tot el poble representat a la sardana; la mà esquerra li queda lliure, amb la dreta, que és la de la força, queda lligat amb el seu poble i deixa només l’esquerra per a l’autoritat, per tal de significar que aquesta mà, per imposar-se, no li’n cal, de força; en té prou amb el vincle que l’uneix amb el poble simbolitzat per la dansa ancestral.

A l’altre cap de sardana, hi ha un ballador, qui dóna l’esquerra a la seva parella, per tal de no deixar-la indefensa a l’extrem, però si n’arriba un altre, muda de lloc i passa a donar-li la dreta, a la seva balladora, com es de llei i el ballador de la nova parella arribada queda al cap de la colla.

A més, aquesta sardana, fins que s’acaba, és única; en tanta de manera, que si se’n fa alguna altra, tot seguit l’agutzil la desfà amb la seva bengala.

Això comporta, que la sardana envolta tota la plaça i es descabdella dins les seves voltes, com una corona vivent que la cenyeix; i si encara així, manca espai, per tal d’encabir-hi totes les parelles, a la sardana, es concentra en espiral, que comença a dibuixar i va accentuant el mateix senyor batlle, tot menys cloure’s o formar altres anelles.

Trobarà algun dia un compositor de ard estre que li escrigui una música escaient?”

Joan de Porcioles.

Fotografies

Camipèdia Festes singulars, aplecs, danses, cultura. Alcarràs

Les festes d'Alcarràs

Font: Ajuntament d'Alcarràs Autor/a: Lluis Planas Herrero Aportat per: El Camí
Les  festes d'Alcarràs

Les Festes d’Alcarràs

Festa Major d'Estiu

Durant cinc dies Alcarràs s’omple d'activitats i festes per a tots els públics. Coincideix amb la celebració també de tot un ventall d'actes previs durant els anteriors caps de setmana, com els concursos de dibuix i pintura ràpida.

La Festa Major d'estiu d'Alcarràs també destaca per l'elevada participació veïnal, així com la implicació de les diferents 'penyes' que omplen el recinte habilitat per aquesta festa. Els balcons i des de l'any 2012, també els carrers, s'engalanen per a la Festa Major d'estiu, convertint la Vila en un 'nucli' d'atracció festiva.

Festa Major d'Hivern

La Festa Major d'Hivern es celebra en honor a Sant Sebastià el dia 20 de gener, amb una durada de quatre dies que van abans o desprès depenen de com s'escaigui.

La Festa comença amb l'activitat que les Mestresses de casa inicien ja dos dies abans, quan es reuneixen per fer el mandongo per a tot el poble. El primer dia és fa la festa de la Matança del Porc i es reparteixen entrepans per a tothom.

Destaquen com a actes : El repartiment de la coca beneïda de Sant Sebastià, un cop finalitza la missa en honor al patró.

Festa de Santa Anna

Durant el darrer cap de setmana d'aquest mes de juliol Alcarràs celebra la seva Festa de Santa Anna, amb tot un seguit d'actes a la Casa de Montagut.

La festa comença el dissabte amb una pedalada fins l'ermita de Santa Anna. Posteriorment, se celebra un sopar a la fresca i ball davant la Casa de Montagut. Diumenge és el torn per a la cerimònia religiosa i un vermut pels assistents. Els actes acostumen a comptar amb una àmplia col·laboració d'entitats de la vila, com l'Associació l’Espardenya i l'Associació Amics del Cavall.

Diada dels Reis Mags

El dia 5 de gener de cada any es celebra la tradicional cavalcada de Reis.

Amb la col·laboració de la quinta que aquell mateix any ha complert els 19 anys, juntament amb la Regidoria de Cultura i alguns col·laboradors que deixen llurs magatzems a ses Majestats, per tal de guardar el regals. Així es prepara la Festa més esperada per als més petits.

A més, el Camarlenc de Ses Majestats els Reis d'Orient s'apropa a la Vila per tal de recollir, personalment les cartes d'aquells que encara no l'han enviat, de manera que el dia 5 de gener cada nen pot recollir en la parada més propera el seu obsequi. Melcior, Gaspar i Baltasar volten per places i carrers d'Alcarràs repartint els obsequis que han demanat.

Carnestoltes

Per Carnestoltes la desfilada de colles i carrosses.

El dissabte de Carnestoltes, les colles i les entitats més animades es disfressen i surten a la rua que es convoca a primera hora de la tarda, en acabar hi ha coca i xocolata per atots els que van disfressats.

Destaca de la Festa el concurs de disfresses que organitza la Comissió de Festes el mateix dissabte a la nit, on les colles poden exhibir les disfresses més atrevides, divertides i treballades.

Fotografies