Sant Carles de la Ràpita compta amb un ric patrimoni festiu i cultural. El caràcter alegre i festiu de la gent de les Terres de l'Ebre forma part de la seva identitat i La Ràpita n'és un exemple clar, amb un teixit associatiu molt arrelat que s'implica activament i que impulsa l'activitat cultural de la vila. Cal destacar en aquest sentit l'Esbart Dansaire Rapitenc, una colla que representa arreu el folklore ebrenc amb el seu grup de dansa i gegants, així com el Festival Folklòric dels Alfacs i el Festival dels Ritmes dels Alfacs com aconteixaments claus per difondre la cultura popular i la música local, respectivament.

Us detallem a continuació el calendari festiu de la Ràpita amb les seves principals tradicions:

GENER

Sant Antoni

Aquesta tradicional festivitat té molta presència a les comarques de les Terres de l'Ebre. A Sant Carles de la Ràpita es concentra en dos dies farcits d'actes diversos, entre els que destaca la processó amb la imatge de Sant Antoni, acompanyada dels gegants de la vila i la Banda de Tambors i Cornetes de La Ràptia, tot recorrent els carrers del centre de la vila, i com no la benedicció del bestiar davant l'Església Parroquial.

Durant la tarda del segon dia de festa es celebren també els tradicionals concuros populars per a nens.

JUNY

Festa del Mar

Festivitat de Sant Carles de la Ràpita estretament lligada a la seva essència marinera. L'estació nàutica de la ciutat la celebra cada mes de juny, i s'ofereixen un amplíssim ventall d'activitats culturals, gastronòmiques i nàutiques, com el cable esquí, el submarinisme, windsurf, demostracions de kitesurf, caiac, paddle surf, etc. Destaquen especialment la Travessa per la Badia dels Alfacs, ideal per conèixer el magnífic entorn de La Ràpita, i la musclada-vermut al Xiringuito de la Costa, per assaborir aquest fantàstic producte local, gustós i saludable a tocar del seu hàbitat, acompanyat del també local Vermut Rapitenc, amb una magnífica música d'ambient. Dos trets identitaris de la ciutat, un geogràfic i l'altre gastronòmic, units en aquesta deliciosa jornada.

També hi ha la possibilitat de llogar bicicletes elèctriques per fer rutes pel Delta, i d'altres degustacions i propostes culturals com les demostracions d'artesania i dansa. Important mencionar també la Mostra d'Economia Circular i Mobilitat Sostenible i la Taula Rodona sobre medi ambient per caminar cap a un món millor.

En resum, una festa transversal que involucra a tots els agents del territori: empreses nàutiques, productors, comerciants i cuiners locals, que participen conjuntament en aquest esdeveniment per mostrar tot el potencial de la Badia dels Alfacs, un racó singular del mediterrani i del que podeu descobrir-ne més coses a l'article sobre els llocs d'interès de Sant Carles de la Ràpita.

JULIOL

Festa de la Mare de Déu del Carme

Aquesta festivitat tradicional i religiosa té lloc cada any a mitjans de juliol a les instal·lacions del port pesquer. És una celebració molt arrelada als municipis de tradició marinera com és el cas de Sant Carles de la Ràpita. Originalment només la vivien els pescadors, mariners i les seves famílies, però recentment ha trascendit a tota la població i compta amb 3 dies d'actes oficials com l'Homenatge a la Vellesa del Pescador el 16 de juliol, on es reuneixen antics treballadors del mar amb autoritats, vídues de mariners i altres convidats a la confraria, i l'especial i multitudinària processó marítima amb la imatge de la Mare de Déu, un seguici digne de veure on les barques llencen flors a la que porta la imatge carregada a les espatlles per veïns del pobe.

També s'organitzen altres activitats com els típics correbous de les Terres de l'Ebre, la cucanya i el pal ensabonat, regates, campionats i concerts.

Festes Majors de Sant Jaume

Cada any per Sant Jaume es celebren les Festes Majors de La Ràpita durant 10 dies, amb un extens programa ple d'activtats per a tots els públics. Cercaviles, castells, concerts, Dj, revetlles amb orquestra, els clàssics bous amb diverses modalitats, correfocs amb la participació de diverses colles de Diables i altes mostres de cultura popular, el Festival de Rondalles, rutes guiades, musclades i altres àpats populars, concursos, campionats esportius, balls, jocs tradicionals i la festa marítima amb esports aqüàtics i altres activitats.

Al segle XIX les festes es feien coincidir amb Sant Roc el 16 d'agost, el patró de Sant Carles de la Ràpita, però es van canviar les dates pels volts de Sant Jaume degut al calendari de feines de l'arròs, ja que l'agost és un mes molt intens perquè s'apropa la sega d'aquest cereal, i per la pesca amb parelles de bous que també es concentrava molt en aquella època de l'any.

SETEMBRE

Feses Quinquennals i Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Cada 5 anys a principis de setembre, La Ràpita celebra les Festes Quinqueannals, de marcat caràcter religiós en honor a la seva patrona. S'oficia una Novena en honor a la Mare de Déu, misses i diverses processons pels carrers del poble guarnits pels seus veïns.

D'altra banda, des del 1983, es celebren les conegudes popularment com les Festes del Barri, també en honor a la Mare de Déu just a continuació de les Quinquennals, a partir del 8 de setembre. Inicialment es tractava d'una setmana cultural que finalment es convertí en una altra festivitat de Sant Carles de la Ràpita, dedicada a la seva patrona amb la tradicional Ofrena de fruites i flors. Tampoc hi falten els bous amb les diferents modalitats, o la ballada de sardanes i jotes, els jocs populars com els concursos de Morra i bitlles, botifarrada popular, actuacions musicals i festes de nit amb Dj.

OCTUBRE

Festa dels Orígens

Aquesta recent festivitat de Sant Carles de la Ràpita es celebra un cap de setmana a mitjans d'ocubre, amb la intenció de reivindicar les arrels i l'essència de la vila, posats en valor, reviscuts i interpretats tant per locals com per forasters. Es posa de relleu la singularitat econòmica i social de la població a principis del S.XX (moment d'expansió i introducció dels fonaments actuals), representades per dos col·lectius: els pescadors/mariners i els pagesos/ramaders.

Tot plegat esceneficat al barri del Xicago, el més antic de la població, amb la intenció de reivindicar el seu paper històric i revitalitzar-lo. Durant aquests dies els veïns li retornen el seu aspecte original amb tavernes i tallers d'artesania, i hi interpreten els rols dels mariners o pagesos rapitencs amb tota mena d'estrils i materials, representant els seus oficis i la seva vida quotidiana.

També s'ocupen els espais entre el barri i el port actual, amb un mercat de productes de Km0 i altres activitats culturals relacionades amb la identitat i l'entorn del municipi: el mar i la terra, passant per la gastronomia, jocs tradicionals, exposicions, música, dansa, teatre, etc.

Els objectius d'aquest esdeveniment són entre d'altres enfortir la identitat local a partir del coneixement del seu passat ("una barreja estranya de mariners i pagesos, de pacífics i exaltats, d'agosarats i tímids..."), i la implicació de tota la vila per reforçar el sentiment de pertanyença, potenciar el pes del teixit associatiu i els vincles comunitaris com a dinamitzadors de la societat, i crear un nou referent com atractiu turístic i cultural, que tingui un impacte positiu sobre la població.

Si vols aprofundir més sobre Sant Carles de la Ràpita, no et perdis l'article dedicat als seus llocs d'interès.

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.

La identitat i la tradició de Valls tenen una vocació universal. Un patrimoni que representa la ciutat i el país arreu i que compta amb una gran riquesa de festes i fires de temàtiques diverses que suposen una mostra excepcional i representativa de cultura local i nacional.

A continuació us detallem les tradicions de Valls més rellevants:

GENER

Sant Antoni

El calendari festiu de Valls i l’Alt Camp arrenca fort amb els Tres Tombs, que es celebren el diumenge anterior al 17 de gener, jornada dedicada a Sant Antoni Abad i de gran tradició a la ciutat. El dia abans s’acostuma a fer un Cercavila amb genets, música i el bestiari festiu local. Els Tres Tombs de Valls enceten les festivitats de Sant Antoni de tot Catalunya i són un dels més destacats i concorreguts del país, declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional. Presenten la millor col·lecció de carruatges de treball i un complex i bell recorregut pel barri antic de la ciutat, posant a prova la destresa dels carreters. Un itinerari que dóna tres tombs a l’Església parroquial de Sant Antoni i que troba el seu punt àlgid enfilant el carrer de la Cort per arribar la plaça del Blat (en podeu descobrir més a l’article dels llocs d’interès de Valls) i el carrer Major, els espais coneguts com els tombs de l’Ajuntament.

És la festivitat de Sant Antoni amb més participació de Catalunya també, amb més de 350 cavalleries provinents de Catalunya (80% de Valls) i Castelló. De fet fins i tot es fa una descripció detallada de tots els carros participants.

Esdeveniment d’obligada assistència pels aficionats dels Tres Tombs i els amants dels cavalls.

Festa de la calçotada

Unes setmanes després de Sant Antoni, durant el darrer cap setmana de gener, es celebra la Festa de la Calçotada, una diada gastronòmica única al món dedicada al producte gastronòmic més internacional de la ciutat: el calçot de Valls, amb Indicació Geogràfica Protegida. S’acostuma a servir en teules per mantenir-ne la temperatura acompanyats de la salsa típica, la salvitxada o el romesco, seguit de botifarra o altres carns a la brasa amb torrades de pa de pagès i tot regat amb un bon vi negre de la terra.

Els calçots van néixer a Valls durant el S.XIX, quan un pagès vallenc, Xat de Benaigues, va descobirir una forma especial de fer créixer la ceba blanca, plantant-la de manera que quedés mig colgada i a mesura que creixia la tapava amb terra, fent l’acció de calçar, de la qual ve el nom de calçot. Des de llavors la tradició ha passat de generació en generació amb cura i fermesa, fet que ha consolidat Valls com la capital del calçot i lloc d’acollida de multitud de persones entre els mesos de novembre i abril que s’extén la temporada.

Aquesta diada festiva i popular tant arrelada a la ciutat que impregna els seus carrers d’una energia especial, és una de les expressions més potents de cultura, tradició i gastronomia que existeixen. Avui dia compta amb un extens programa d’actes, festes i concursos relacionats amb el calçot: cercaviles, mostres de cuina, mercat, concurs d’elaboració de salses i degustacions entre d’altres.

La calçotada ha esdeveningut un dels àpats més típics de Catalunya i diuen que per gaudir-la com cal ha de ser una “calçotada amb àngel” amb la Serralada de Miramar com a teló de fons, una masia vallenca com escenari i la ciutat de Valls com a platea, amb el seu campanar orgullós.

JUNY

Festa Major de Sant Joan

La Festa Major de Sant Joan Baptista de Valls, dedicada al patró de la ciutat, es celebra com no pot ser d’altra manera al voltant del  24 de juny i és considerada l’inici de la temporada de castells, tradició identitària de Valls i de tot Catalunya.

Comença amb l’anunci de la festa on els més petits entreguen el seu xumet a l’ós, una figura pròpia i identitària del bestiari de Valls. També es fa la característica sortida de l’àguila al balcó, un acte singular dins el panorama català. A la vigília de Sant Joan es fa la recollida de foc procedent del mític Canigó que arriba al Pati i es reparteix entre barris i entitats perquè puguin encendre les seves fogueres. Més tard arriben les Completes, una cerimònia especial a l’església de Sant Joan i la seva sortida, amb ballada conjunta de tots el elements festius, bengales i focs d’artifici.

El 24 de juny és la diada central de les festes amb el seguicis que encapçalen la corporació municipal i la bandera de la ciutat. L’àguila i la resta de bestiar fan les seves ballades i es celebra l’Ofici amb les relíquies del Sant a l’església. Evidentment no hi falten els omnipresents casltells amb la Diada Castellera de Sant Joan que n’inicia la temporada. El 25 de juny és l’últim dia de festa major on es celebra el vot del poble a la Mare de Déu de Lledó i durant la nit el correfoc i el castell de focs clouen la celebració.

Hi ha altres activitats tradiconals durant aquests dies també inunden el centre històric de Valls com el Ball de Bastons, laTrobada de Corals o la “Boladissada” amb el pregó alternatiu, música i el Boladís, la beguda de la Festa Major de Valls feta amb productes típics de la ciutat com l’anís i el mític Bolado, un dolç artesà elogiat per l’escriptor Alexandre Dumas per la seva capacitat de transformar l’aigua en dolça, fresca, perfumada i excel·lent. Tasteu-ho!

AGOST

Firagost

Els primers dimarts i dimecres d’agost s’organitza la Firagost a Valls, la Fira-Exposició del Camp Català on es mostren productes i complements d’arreu del territori. Es monten parades a la plaça del Blat, al carrer de la Cort, la plaça de l’Oli i altres espais del centre històtic. El fet que coincideixi amb un dimecres no és casualitat, ja que el dimecres es celebra el mercat setmanal des del 1210, any de la fundació de Valls. 8 segles de tradició i activitat comercial de l’Alt Camp.

Exposicions de productes d’agricultura, vinicultura, horticultura, jardineria.. actes i activitats com la fira artesanal, curses de sacs d’avellanes i fins i tot concerts que any rere any consoliden Firagost com un exponent agrícola i comercial amb personalitat pròpia i un format original amb presència de multitud de visitants, més de 350 expositors i 30 cooperatives agrícoles.

També s’hi celebra el segon duel entre les colles castelleres de Valls amb la diada castellera de Firagost a la plaça del Blat que clou la fira.

OCTUBRE

Fira de Santa Úrsula

Aquesta tradició de Valls dedicada a la seva copatrona ens fa vibrar especialment ja que té com a plat fort la Diada de Santa Úrsula, la mare de totes les diades castelleres i una de les més importants. És la cloenda del calendari casteller i des del 2012 acull el Fòrum Casteller, la gran fira del món dels castells amb un munt d’activitats de temàtica castellera. La seva organització s’emmarca al Consorci del Museu Casteller de Catalunya que està en procés de dissenyar aquest nou equipament cultural.

Santa Úrsula és copatrona de Valls des del 1658, i a partir del 1800 ja trobem les primeres referències als Xiquets de Valls, molt vinculats a aquestes celebracions. Durant la fira s'organitzen les activitats típiques i tradicionals de les festivitats catalanes com el cercavila dels Gegants de Valls i el bestiari, el Correbous amb presència dels dos Bous de Valls i altres convidats el Correfoc que omple d’espurnes el centre històric i que conclou amb el tradicional ball parlat dels diables. Però sobretot destaquen aquells esdeveniments relacionats amb el món casteller:

La FiraCastells, que es pot gaudir tots els dires de la Fira, i que inclou artesania, marxandatge, mostra d'entitats, jocs educatius, llibres i articles vinculats al món casteller. També s’ogranitzen jocs i activitats d’alçada. Tota una experiència vivencial per apropar els castells a la gent i impregnar-se de la seva essència. L'assaig de les colles dels Xiquets de Valls amb l’espectació de castellers, aficionats i curisiosos on el bullici i l’emoció comencen a aflorar. El Simposi Casteller, conferències i debats sobre el món dels castells, altres activitats com l'espectacle de contes, la ruta guiada i la de les tapes castelleres i finalment la diada castellera de Santa Úrsula, precedida de les matinades dels grups de grallers dels Xiquets de Valls i la cursa popular.

Després de l’Ofici de Santa Úrsula entren la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Jove dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat, el km0 casteller, sona l’himne dels Segadors i comença la diada. Impossible evitar la pell de gallina i l’emoció quan es comencen a aixecar els primers castells i pilars al so de les gralles i timbals. Moment on la rivalitat històrica de les dues colles arriba a la màxima expressió amb un ambient espectacular i que actualment ens permet gaudir de castells de fins a 10 pisos.

A banda de tot això s’organitzen altres activitats com la fira d’atraccions, el mercat d’artesania i la trobada de col·lecionistes de plaques de cava.

ALTRES FESTES

Ens agradaria mencionar també dues tradicions de Valls més que es celebren de forma especial : les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, una manifestació festiva espectacular en devoció a la patrona de la ciutat que es celebra cada 10 anys, amb un ventall extraordinari de celebracions culturals i festives que inclouen tota mena d’actes populars i tradicionals al voltant del 2 de febrer dels anys acabats en 1. Es celebren des del 1791 (tot i que el seu origen són les súpliques de la ciutat davant la pesta el 1348) i són declarades Festa Patrimonial d’Interès Nacional. S’organitzen diverses activitats relacionades amb la música, el cinema, el teatre, la dansa, concerts, cercaviles amb tota la cultura popular imaginable: bastoners, gegants, trabucaires, corals, grallers, diables, bèsties, tampoc hi falten els castells i les lluminàries característiques, un certamen literari....una oportunitat que serveix també per reunir tots els vallencs escampats pel món ja que l’ocasió s’ho mereix.

D’altra banda cada 2 de febrer és jornada festiva a Valls i es representa la moixiganga a l’església de Sant Joan i la processó de les candeles. Una tradició molt estimada i arrelada a la ciutat que remou sentiments i emocions entre els vallencs i provoca un estat d’eufòria col·lectiva només possible cada 10 anys.

Un altre aconteixament que voldríem destacar és el Mercat de Nadal de Valls amb la fira de capons, aviram i motius nadalencs. Una àmplia oferta d’aviram viu (galls d’indi, capons oques...) exposats en carros com feien antigament els criadors que els venien a Valls i criats a pagès, incloent un servei d’escorxador homologat per aquells que ho desitgin, avets, articles i productes artesans com figures de pessebre, vins i caves, mel, dolços i elements decoratius. Una cita indispensable per respirar l’esperit mercantil i nadalenc de la comarca amb productes de qualitat i un ambient acollidor.

Pots completar la informació de l'article amb els enllaços que trobaràs a continuació, i per aprofundir més sobre Valls, consulta l'article dedicat a la població i als seus llocs d'interès.

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.

Gandesa és una població que amaga un patrimoni inacabable. Història, cultura popular, tradició i producte units a les diverses festes, fires i esdeveniments que s’hi celebren cada any i que es mantenen ben vius des de generacions. A contunuació us n'exposem els més destacats:  

GENER

Sant Antoni

Aquesta festa de Gandesa d’interès comarcal és autofinançada i es celebra el 17 de gener coincidint amb la festivitat del Sant. Té els seus orígens a l’edat mitjana, quan s’invocava al Sant com a ptotector dels porcs primer i després de la resta d’animals domesticats. Està però documentada des del 1801 on ja s’observen precedents de la tradició actual com la venda de llenya i coques per finançar la festa, les pregàries al Sant o la rifa del “Baconet”.

Els principals actes que es celebren actualment són la recollida de llenya per part dels majorals que després es subhasta, acompanyats pel “Baconet”de Gandesa en forma de capgròs. Aquest baconet té el seu origen a una llegenda que explica que es rifava un porc que havia estat passejant i atipat per tot el poble durant un any. A continuació l’hereu i la pubilla fan la plega recollint donatius dels veïns del poble amb un mocador, i es fa un seguici de la imatge de Sant Antoni carregada per dos rucs acompanyats de gegants i grallers. En acabat es beneeixen els animals davant l’església amb els tres tombs i es subhasten les coques  de Sant Antoni.

També es fa una missa en honor al Sant, es fa l’ofrena de l’oli nou i es canten els “ditxos de Sant Antoni”, una mena de dites o cobles populars que representen una mostra de la literatura popular i costums de Gandesa, sovint acompanyades de certa crítica social o política.

Com a final de festa es balla la dansada (jota) inaugurada pels majorals al voltant d’una foguera com és tradicional per Sant Antoni amb obsequi de coques i caramels per part del baconet i un dinar popular on s’acostuma a menjar l’olla de Sant Antoni.

Fotografia: Manel Carrera (Arxiu Festes.org)

MAIG

Romeria a la Fontcalda

La Romeria al Santuari de la Mare de Déu de Fontcalda es celebra el primer diumenge de maig. Aquesta festa de Gandesa és de caràcter religiós i l’organitza la Parròquia. El dia anterior a la celebració els xiquets del poble anuncien l’esdeveniment  tocant les campanes i cridant “A la Fontcalda, a la Fontcalda!”.

L’endemà  surt una processó de l’església a les 7 del matí. Quan s’arriba a la urbanització de Les Planes es beneeix el terme i es fan unes pregàries al Peiró de la Fonteta (una petita columna on hi ha la imatge de la Mare de Déu). Quan s’arriba al “Cap de la Costa”, la processó saluda la Mare de Déu i es fa una pausa per esmorzar. A continuació la gent baixa a les costes de la Fontcalda amb un mocador de color blau i un cop s’arriba al santuari es canten uns goigs, s’oifica una missa i es balla una sardana. Després es fa un dinar amb jocs pels més joves i a la tarda una pregària pels malalts. Finalment la processó torna al poble i s’acomiada de la Mare de Déu fins l’any que ve.

SETEMBRE

Festes Majors

Es celebren en honor a la Mare de Déu de Fontclalda, la patrona del poble (consulteu-ne més informació a l’article dels punts d’interès de Gandesa), i acostumen a durar 5 dies, des del primer dijous de setembre fins al diumenge.

Aquestes festes de Gandesa estan documentades des del 1900 i tenen un caràcter ben propi i singular, ja que a part dels actes típics de qualsevol Festa Major com concerts, competicions esportives, correfocs, activitats infantils, balls o focs d’artifici, en trobem de més característics com el ball de la Dansada o jota gandesana, un element important del folklore local amb la indumentària típica que mai hi falta, i els cóssos, unes curses de gent que originalment eren més de “costellada” i actualment han adquirit un caire més professional i lligat amb l’atletisme. Un altre clàssic de les festes són el volteig inicial de les campanes.

A part d’aquests actes més tradicionals, també destaquen l’elecció de la Pubilla i l’Hereu i la desflilada de carrosses, guarnides i seguides pels gegants i les gralles. Aquesta desfilada és a la vegada és un concurs entre colles per veure qui l’ha decorat millor.

OCTUBRE

Un Casament Reial i Mercat de producte km0

El grup de teatre La Farsa rememora cada any durant el tercer cap de setmana  d’octubre un fet històric del 17 d’octubre de 1319 conegut com la Farsa de Gandesa. Aquell dia s’havia de celebrar l’enllaç matrimonial entre l’infant Jaume, fill del rei Jaume II i la princesa Elionor, filla de Ferran IV de Castella, però un cop oficiada la cerimònia a l’església del poble, el príncep va fugir per atendre a la seva vocació religiosa.

Aquesta recreació teatralitzada es representa a diferents espais històrics com la Presó o Palau del Castellà, l’Església o Ca la Vila Vella on els reis van ser allotjats. Conegueu-ne més detalls a l’article sobre els punts d’interès de Gandesa.

Paral·lelament, aquell mateix dia es celebra el Mercat de producte de proximitat i km0 als carrers i places del nucli antic, amb tot el barri ben guarnit i un munt d’activitats com el mercat de productes, espectacles de carrer, exposicions, cercaviles, tallers, visites guiades a llocs històrics, mostres d’artesania i oficis antics i altres representacions teatrals.

NOVEMBRE

El Panilló

Tradició gandesana que es celebra el dia de Tots Sants.

El panilló és un panet rodó fet expressament per l’ocasió que els padrins regalen als fillols per dinar/berenar. Acostuma a anar acompanyat d’embotit, fruita, castanyes, panellets i a vegades uns calerons de propina. Tot plegat dins un cistell de vímet. Vindria a ser com una mona de Tots Sants.

Sembla quie l’origen d’aquesta tradició es remonta antigament quan els avis del poble, molts d’ells padrins, anaven als cementiris a visitar els difunt com era costum, amb els néts/fillols i els hi donaven berenar perquè fos més amè, però actualment ha evolucionat una mica. Al matí els nens vana buscar el seu panilló a casa dels padrins i cap al migdia les colles de famílies i amics es reuneixen fent un dinar popular a l’aire lliure amb el panilló com a protagonista, acompanyat sovint d’una rostida de carn regada amb un bon vi de la terra i rematada amb panellets i castanyes. Fins i tot es fan regals. De tot plegat en diuen “anar a fer el panilló”.

Festa del vi

El primer diumenge de novembre es celebra aquesta festa de germanor entre tots els pobles de la Terra Alta, una gran oportunitat per gaudir del producte estrella de la comarca i la seva excel·lent qualitat.

Originalment era una celebració entre socis de la Cooperativa que celebraven la fi de la verema i representava un acte de reconeixement a la pagesia . Avui en dia s’ha convertit en un tot un esdeveniment cultural on es mescla la tradició, la cultura i la celebració, i s’ha convertit en la principal mostra de vins de la Denominació d’Origen Terra Alta, amb parades de diferents cooperatives i cellers particulars on es poden apreciar i degustar els seus vins.

El dissabte la cooperativa ofereix un aperitiu i durant la fira s’organitzen diverses activitats relacionades amb el món del vi com conferències, cursos, exposicions, visites guiades per vinyes i cellers i degustacions especials. Tota una experiència vinícola. També s’hi celebra un cercavila de gegants, concerts i balls amb orquestres i Dj fins la matinada. El dia següent arriba l’esperat dinar popular on es serveix la clotxa, l’àpat típic dels veremadors i que consisteix en mig pa buidat amb tomàquet i altres hortalisses escalivades i arengada a la brasa. En podeu saber més a l'article de les festes i esdeveniments de Garcia.

Hi ha altres aconteixaments que es celebren eventualment a Gandesa com les Festes de Sant Galderic, patró dels pagesos, on aquests organitzen una trobada anual a un poble diferent de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, a finals d’octubre.  Les activitats consisteixen en una processó on els pagesos porten la imatge del Sant des de la Cooperativa fins l’església corresponent,  una missa en el seu honor i diversos jocs divertits i participatius com proves de xerrac a dues mans, estirada de corda per comarques, carreres de llums de ganxo, pulseig, proves de beure vi en porró, passar-se l’ou, tast a cegues...i finalment com no podria ser d’altra manera, àpat popular dels associats i ball.

També trobem la Festa de Sant Cristòfol durant el mes de juliol, amb la benedicció de vehicles al carrer de la Cooperativa després de les misses corresponents, un sopar suculent i casolà seguit del ball i sovint algun espectacle.

Pots completar la informació de l'article amb els enllaços que trobaràs a continuació.

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.

Miravet és una de les viles més encantadores de la Ribera d’Ebre, amb molta història i tradició que es poden veure reflectides a la seva cultura popular. A contnuació us detallem les principals Festes de Miravet calendaritzades al llarg de l’any:

Gener

Festa de Sant Antoni

El 17 de gener la parròquia de Miravet organitza aquesta festivitat que té presència a moltes poblacions de la Ribera d’Ebre, on es conserven les arrels més tradiconals de la festa, amb fogueres, jotes, els Tres Tombs i altres activitats.

A Miravet no hi falten les típiques carrosses de Sant Antoni, amb la benedicció dels animals i l’entrega de premis a les tres millors carrosses. Durant la tarda és el moment de la botifarrada popular al carrer de la Creu amb la millor carn de botifarra, pa i coques al voltant d’una gran foguera.

JUNY

Festa de la Cirera i Fira dels Canterers

Els dos aconteixaments més representatius de Miravet units a la mateixa diada el segon diumenge de juny, quan Miravet ret homenatge als seus dos productes més emblemàtics: la cirera i la ceràmica. 

Important descatar que el 40% de la producció de cireres de Catalunya es concentra a la Ribera d’Ebre, i durant aquesta jornada festiva es celebren diverses activitats populars relacionades amb aquest dolç i meravellós producte local d’una qualitat extraordinària. Des de xerrades i exposicions sobre les seves varietats i propietats, el showcooking de coques tradicionals del poble i de pastissos i altres productes fets amb cireres, concurs de llançament de pinyols, una paellada popular a la riba del riu servida amb la característica pitança, aigua, vi i postres de cireres, el concurs de coques o dolços de cireres amb premis molt especials, repartiment de les coques per a tothom i degustacions de licors artesans de cireres. Òbviament no hi falta l’exposició i venda de la fruita i coques directament dels seus productors. Els amants de les cireres no hi podeu faltar!

A banda de la cirera tambés es celebra la Fira dels canterers on trobem també exposada l’apreciada ceràmica local, amb un assortit complet de gerres i altres peçes típiques com la gàrgola de moixó que lògicament es poden comprar. Per a més informació sobre la Ceràmica Miravetana consulteu l’article dedicat als productes de Miravet.

Aquesta jornada tant especial està amanida amb grups d’animació i ball fins ben entrada la matinada.

JUNY/JULIOL

Mirarock

De totes les Festes de Miravet, aquesta és la que té més càrrega i oferta musical. Les pedres quasi mil·lenàries del Castell Templer de Miravet (consulta l’article de Miravet i els seus llocs d’interès per saber-ne més detalls) acullen cada any aquest festival de música en català a finals de juny. Hi actuen grups de gran prestigi i reconeixement dins el panorama nacional i de diversos estils configurant un festival de referència a les Terres de l’Ebre que s’organitza conjuntament entre l’Ajuntament de Miravet i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Representa una oportunitat única per conèixer i gaudir del talent musical català de la mà dels millors grups a un entorn immillorable per l’ocasió.

L'objectiu del festival és d'una banda contribuir a enfortir la oferta cultural a la zona mentre que alhora es potencia el seu patrimoni cultural i monumental per tal d’apropar-lo al públic jove del país.

AGOST

Festes Majors d’Estiu

Aquestes festes es celebren en honor al patró dels terrissers, Sant Domènec, durant el primer cap de setmana d’agost que coincideix amb la seva festivitat, el 4 d’agost. Inicialment la festa es celebrava barri dels terrissers, la Raval dels Canterers, tal com se’ls anomena a Miravet (consulteu-ne més informació a l’article dedicat als punts d’interès de Miravet), però des de que darrerament el poble l’ha adoptat com a Festa Major d’Estiu s’organitzen diverses activitats per tot el municipi.

Entre totes les activitats destaquen el cercavila i la presentació de les pubilles i els hereus, la festa del riu amb la tradicional baixada d’andròmines per l’Ebre on per aconseguir-ho s’ha de construir alguna “embarcació” que floti amb materials casolans (vegeu-ne el vídeo que adjuntem a sota), actuacions teatrals i musicals, els clàssics balls a l’envelat, balls de jotes, les festes a la piscina, actuacions per a petits, la festa de l’escuma o àpats populars com el vermut on es degusta el vermut local patxetí i el sopar a la Raval dels Canterers, el concurs de beure a porró i una competició de futbol.

OCTUBRE

Festes Majors de Tardor

La seva celebració coincideix amb el pont del Pilar i acostumen a durar uns 4 o 5 dies aproximadament. Són les festes majors del poble en honor a la seva patrona, la Mare de Déu de Gràcia, i li dediquen processons, misses i una especial ofrena de flors a l’església parroquial. També es guarneixen els carrers tal i com passa al barri barceloní de Gràcia.

Durant aquestes festes també hi trobem un ampli ventall d’activitats com concerts i balls amb diferents orquestres, teatre, concursos de guinyot (joc de cartes), cucanyes, parcs i cinema infantils, correbars, àpats populars com la sardinada, la llonganissada o el vermut amb cercavila i la tradicional entrega de Premis del Concurs de Pintura Josep Mª Sáez, que té més de 20 anys d’història, amb un apartat dedicat a professionals on s’hi presenten pintures valorades per un jurat i un format infantil de pintura ràpida.

Jornades Europees del Patrimoni a l’Ebre

Coincidint amb les Festes Majors de Tardor, es celebren les Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya, on molts municipis i entitats organitzen activitats gratuïtes per a tots els públics com visites o exposicions a palaus, castells, monestirs i a altres espais patrimonials perquè els ciutadans puguin conèixer el seu patrimoni i així valorar-lo per tal d’implicar-se en la seva preservació.

A Miravet aquestes Jornades consisteixen en portes obertes  al Castell i una visita guiada en llengua de signes.

Seguidament adjuntem un vídeo del Canal Ebre 21 amb imatges de la Festa del Riu i la baixada d'andròmines

Pots completar la informació de l'article amb els enllaços que trobaràs a continuació. 

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.

Garcia té un patrimoni cultural molt ric i una diversitat notable de festes, fires i altres esdeveniments. A continuació et detallem les principals Festes de Garcia calendaritzades al llarg de l’any, així com les seves fires i altres esdeveniments culturals.

Gener

Festa Major d’Hivern

Aquest esdeveniment té lloc al voltant de la festivitat de Sant Antoni, el 17 de gener. Normalment s’allarga 3 dies i s’organitzen activitats relacionades amb animals, com la seva benedicció o les curses de rucs 4X4. També es celebra la processó de Sant Antoni pels carrers del poble i la Santa Missa, i a nivell més festiu s’encén la foguera de Sant Antoni on es rosteix el senglar a la brasa que es degusta al més pur estil d’Astèrix i Obèlix, es fa un cercavila amb les bandes de música i cap al tard sessió de balls.

Març/abril

Festa de la Clotxa

De totes les festes de Garcia, la de la Clotxa és la que fa venir més salivera. Es tracta d’un aconteixement itinerant que es celebra cada any entre els mesos de març i abril a un poble diferent de la Ribera d’Ebre, on durant un dia es fan cercaviles, un pregó a càrrec de personatges destacats de la gastronomia catalana, repartiments de clotxes i concerts.

Acompanyen a aquesta festa  durant una setmana les Jornades Gastronòmiques de la Clotxa on 12 restaurants de la comarca incorporen la recepta a la seva carta amb les seves variants pròpies.

La clotxa és el plat tradicional més emblemàtic de la Ribera d’Ebre. Reflexa els orígens de la pagesia local, la senzillesa i alhora la riquesa de la seva gastronomia. Els pagesos se la preparaven per menjar-la al camp amb els ingredients que teníen a l’abast. El pa de pagès, la ceba, el tomàquet i l’all són els imprescindibles i acostumen a anar acompanyats de sardina, arengada o llonganissa/botifarra. L’elaboració consisteix en treure la molla de mig pa i de farcir-lo amb tots aquests ingredients cuinats prèviament a la brasa, i finalment adobar-ho tot amb un bon raig d’oli d’oliva de la comarca.

Abril

Dia de l’ermita o diada de Santa Magdalena

El dissabte següent al dilluns de Pasqua es celebra cada any aquesta trobada tant especial pels habitants de Garcia. Es tracta d’una jornada intensa plena d’activitats on tots els habitants del poble es reuneixen a l’Ermita de Santa Magdalena.

El dia comença amb un bon esmorzar popular on es serveix la clotxa. S’instal·len unes brases i unes taules a tocar de l’entrada de l’ermita i cadascú se la prepara al seu gust.

 A continuació es fan jocs populars com les bitlles, el mocador, saltar la corda o estirar-la fent dos equips... i es celebra la Santa Missa en honor a Santa Magdalena, Sant Antoni i Santa Elena a l’interior de l’ermita. Tot seguit es ballen sardanes i jotes , es fa un dinar popular i la tradicional subhasta de mones, on a ritme de Jota es van subhastant les mones de Pasqua entre els grups que hi participen.

I com a bon final de festa, arriba la xaranga i continuen els balls fins el vespre quan es torna a l’església del poble en processó.

Maig/Juny

Trobada dels Garcia a Garcia

Des del 2018 que entre els mesos de maig i juny es celebra una trobada que fa honor al nom del poble i és tot un homenatge al cognom més comú de Catalunya. Una jornada de germanor entre els Garcia i la vila de Garcia farcida d’activitats com la vermutada popular, batucada, concursos, fira de gastronomia local, cata de vins, ruta històrica pel poble, pas de la barca...amb l’objectiu de mostrar el patrimoni i la cultura del poble a través d’una experiència festiva i familiar.

Agost

Festes Majors de Garcia i Correfoc

Les Festes Majors de Garcia es celebren en honor a la Mare de Déu d’agost i durant 10 dies el poble s’omple d’activitats de tot tipus per a totes les edats.

A nivell històric, tenim la ruta històrica pel poble i els seus principals punts d'interès. Gastronòmicament trobem un ampli ventall d'àpats populars com la tradicional sardinada, el concurs de paelles i fires amb productes de la terra. Per cremar calories hi ha campionats esportius de futbol i altres activitats per a diferents categories, tallers infantils i cucanyes pels més petits, baixades en piragua i pàdel surf per l’Ebre, o un original partit de volley-fang al camp de futbol. I de cara la gresca tampoc hi falta res: concerts, orquestres o la clàssica Festa Imagina Ràdio (la ràdio musical i informativa de les terres de l’Ebre) amb espectacles de ball, performance, animació, regals... 

Però un dels plats forts sens dubte és el cèlebre Correfoc, que acostuma a caure en dissabte i que s'inicia amb música, espectacles i el discurs desafiant del diable. És un dels més potents de Catalunya i té el premi al millor acte cultural de les Terres de l’Ebre atorgat el 2003. La Colla de Diables de Garcia "Lo Jordiet" és de referència a tota la comarca i s'encarrega de liderar aquest espectacle ple de llum, ritme i pólvora, on altres colles de diables i espectadors vinguts d'arreu del país es reuneixen per córrer i ballar sota una autèntica pluja de focs. Al acabar els veïns ruixen els diables a la plaça Catalunya i arriba la música en viu fins a l'alba. Tradició popular de la bona!

Setembre

Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre

La Jota és el ball més típic i tradicional de la Ribera d’Ebre, i cada any a mitjans de setembre des del 2010, es celebra una nova edició d’aquesta festivitat en el seu honor a un poble diferent de la comarca organitzada per l’entiat local “Lo fardell Patxetí”.

Hi ha mostra de productes locals, artesania, tallers i òbviament la ballada de la jota. Sovint també s’incorporta la subhasta de coques com la que es celebra a Garcia el dia de Santa Magdalena, i un berenar popular. Les activitats de la jornada són gratuïtes i obertes al públic.

A part d'altres festes i tradicions populars típiques a tot el país, al llarg de l'any trobem altres esdeveniments que es celebren també a altres indrets com la Cursa de Sant Silvestre, La festivitat de Santa Àgueda amb diverses activitats en homenatge a les dones, la Diada de la Gent Gran o Festa de la Vellesa i la Plantada del Pi.

A continuació adjuntem un reportatge del Canal Ebre 21 sobre la Festa a l'Ermita de Santa Magdalena

Pots completar la informació de l'article amb els enllaços que tens a continuació, i per saber més coses sobre Garcia, et recomanem l'article dedicat al poble i als seus punts d'interès i el del seu patrimoni històric. 

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.

Santa Maria de Palautordera és un poble amb un calendari ampli de festes i celebracions molt concorregudes i participatives, arrelades a la tradició local i nacional. Tenen importància, pel seu pes propi, les Festes Majors de cada barri que conformen el municipi. Aquí podeu trobar les festes i celebracions més assenyalades que es duen a terme a Palau:

Cavalcada de Reis  -5 de gener-  Les il·lusions de petits i grans passen pels carrers més cèntric de Palau, a partir de les 6 de la tarda,  fins arribar a la plaça de la Vila on Ses Majestats els Reis d'Orient reben les claus del poble al balcó de l'Ajuntament per part de l'alcalde i després a  l'Envelat, on té  lloc el lliurament de les cartes dels infants als Reis.
El barri del Pont Trencat, Pont Romà i Moixerigues també organitza la seva Cavalcada a partir de les 7 de la tarda.

Festa Major de Sant Proget – cap de setmana més proper al dia 25 gener- La Festa Major petita o d'hivern, popularment també dita de Sant Burget acull exposicions, concerts, orquestres, ball de nit,  activitats per a públic familiar i per a joves; tarda d'humor, cercavila gegantera, esports, Nit Jove, audició de sardanes i la popular Mostra de Cuina Casolana (demostració de plats típics de casa nostra: primers plats, segons plats i postres de les cuineres i dels cuiners de Palau). També es celebra des de fa segles, el Vot de Poble durant l'ofici del diumenge de Festa Major.

Carnaval i Ball de Gitanes – dissabte i diumenge de Carnaval – Any rere any el Carnaval s’ha anat consolidant a Palau com una festa amb una gran participació d’entitats, associacions de veïns i grups d’amics del poble  que amb les seves carrosses i comparses omplen de color els nostres carrers. L’ Envelat és l’espai que acull, després de la Rua, el veredicte del concurs de comparses, l’ animació infantil i el sopar i ball de Carnestoltes.
El Ball de Gitanes és la manifestació popular, folklòrica, tradicionalment més arrelada als pobles del Vallès, recuperades a Palau l’any 2011. El diumenge de Carnaval la plaça de la Vila s’omple de públic per gaudir del Galop d’Entrada, el Ball de Cintes, la Polca, el Vals Jota, entre d'altres danses, de la mà de la Colla de Gitanes Cancell del Montseny, mentre el públic crida el tradicional Ferro!  

Sant Jordi – 23 d'abril - Palau viu la festa de Sant Jordi amb la plaça Major plena de llibres i roses. També hi són presents entitats i col·lectius del poble, que juntament amb els veïns i veïnes de la vila, gaudeixen d’una de les festes més arrelades i  populars del calendari festiu de Catalunya. 

Setmana Santa – La Setmana Santa també es celebra a Santa Maria de Palautordera, amb el popular Via Crucis. La processó surt de l'església Parroquial, a les 21h, segueix pel carrer Major, passeig del Remei fins entrar a Sant Esteve de Palautordera. El Via Crucis el formen les imatges del Sant Crist (portat per persones de Sant Esteve i Palau), la Dolorosa (portat per dones) i Sant Joan (portat per joves).

Primavera Cultural – del 21 de març al 23 de juny - Amb l’inici de la primavera i un cop passat  el rigorós fred de l’hivern, a Palau es multipliquen els actes i activitats que amb l’arribada del bon temps prenen el carrer com a escenari. Sota el nom de Primavera Cultural es recull aquesta efervescència d’actes i activitats organitzats pel teixit associatiu palauenc i per l’Ajuntament.

Homenatge a la Gent Gran  – 1 de maig – El Dia del Treball s’organitza un acte de reconeixement a les persones més grans del municipi.

Revetlla de Sant Joan – 23 de juny – L’arribada del la Flama del Canigó al Pla de Can Sala, de la mà del Centre Excursionista de Palau, obre la nit de revetlles i fogueres als diferents barris del poble. Una nit, la més llarga de l’any, per donar la benvinguda a l’estiu.

Clar de Lluna –entre l’11 de juny i el 30 de juliol-  Marxa nocturna sota el clar de lluna d’ uns 10 km aproximadament. Més que una cursa, és una festa popular en la que hi participen persones de totes les edats vingudes de diferents comarques catalanes que aprofiten per fer una passejada nocturna uns i una marxa corrent altres. Aquest esdeveniment es fa coincidir amb la Mostra d’Artesania que organitza la Unió de Botiguers i Comerciants de Palau. Tot plegat dues propostes que omplen aquesta nit tan especial d’animació i activitat.

Recital de Poesia Local –juliol- Durant unes hores, la paraula i la música ens faran gaudir de moments inoblidables. Una vetllada dedicada a la poesia on escriptors novells compartiran els seus escrits i es recitaran poemes d’autors locals. Tot acompanyat de bona música i a la mitja part, com és tradició, coca i aigua de valència.

Festa Major del Pont Trencat, Pont Romà i Moixerigues – 2a quinzena de juny – Els veïns i veïnes d’aquest barri celebren la seva Festa Major amb diverses activitats per a tots els públics: jocs infantils, ball, sopar popular, concursos, actuacions...

Festa de La Serra –juliol- El Barri de La Serra celebra el seu sopar d’estiu amb la tradicional revetlla. També el mes de juliol organitzen activitats lúdiques com xocolatades i festa de l’escuma pels més joves del barri.

Festa del Virgili, Temple i Cal l’Abril –juliol- Els veïns i veïnes d’aquests barris es troben en un sopar i ball de nit per celebrar l’estiu.

Festa Major de Can Bosch –juliol- El barri de Can Bosch celebra la seva Festa Major amb propostes i activitats per tothom: inflables aquàtics a la piscina de la zona esportiva, festa de l’escuma, música, sopar popular, ball... i la tradicional baixada del riu berguedà.

Cicle de Música Catalana –a partir del 15 d’agost- Aquest Cicle recull una àmplia varietat de propostes culturals de casa nostra adreçades a totes les edats: concerts en directe, audicions de sardanes, música al carrer, recitals, espectacles... Uns dies on no hi falten les propostes més clàssiques com les més actuals per gaudir del mes d’agost a Palau.

Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya - setembre- Cant, dansa, música i vestuari confegeixen un imaginari artístic que ens permet conèixer unes arrels a voltes sorprenents i apropar-nos, a l’hora, a les arrels tradicionals d’altres territoris del món. Un projecte amb la voluntat d’apropar mitjançant la dansa i la música altres realitats culturals existents. Grups d’arreu del món ofereixen actuacions a diferents pobles de Catalunya, entre ells Palau, per mostrar el seu folklore i la seva cultura d’arrel tradicional.

Diada Nacional de Catalunya – 11 de setembre – Amb les senyeres penjades al balcó, Palau com tots els pobles i ciutats de Catalunya celebren la Diada Nacional amb actes institucionals i actes organitzats per les entitats i associacions del municipi.

Festa Major Aplec del Remei – octubre - Durant sis dies Palau s’engalana per la seva Festa Major gran. Activitats diverses i per tothom com ara concerts, ball, activitats per a públic familiar, barrakes pels més animats i el popular concurs de paletes  fan de la  Festa Major del Remei un dels esdeveniments més festius i esperats del nostre calendari.

Jornades europees del patrimoni. Octubre

Tot Sants – 1 de novembre – Temps de panellets, castanyes, moniatos i bolets. Entitats com l’Esplai de la Gent Gran, la UBIC o els Amics de la Dansa, entre altres, organitzen activitats entorn a aquestes dates.

Jornades de la Importància de la Memòria –penúltim cap de setmana de novembre- Una programació que vol mantenir viva la memòria històrica del nostre poble i del nostre país amb la participació de diferents ponents i diverses activitats de sensibilització.

Festes de Nadal –desembre- Quan l’any s’acaba, les tradicionals Festes de Nadal omplen de màgia i llum els carrers de Palau. Hi ha actes diversos com la solidària  Marató de TV3, la Fira de Nadal o la programació Tot esperant els Reis (tallers infantils i espectacles per públic familiar).

Fira de l’escudella. Nadal

Cavalcada dels Reis de l’Orient

Ses Majestats, acompanyats pel seguici reial, passen pel centre de la vila i s’adrecen als infants des del balcó central de l’Ajuntament.
Data de celebració: 5 de gener.

Festa de Sant Sebastià

Celebració del tradicional Vot de Poble en honor a Sant Sebastià, considerat tradicionalment com un protector contra les pestes. La festa va ser instituïda després de l’epidèmia de còlera de 1885, la tragèdia més important que ha patit la vila en els darrers segles en temps de pau.
Data de celebració: 20 de gener.

Carnestoltes

Desfilada de la rua i gresca pels carrers de la vila.
Data de celebració 2018: dissabte 10 de febrer.

Fira de Rams

Tradicional benedicció de rams davant de l’església parroquial, trobada gegantera i atraccions per a infants i joves.
Data de celebració: Diumenge de Rams.

Caramelles de Súria

Emblemàtica festa de celebració de la Pasqua i la primavera amb música i dansa, amb la participació de centenars de persones de totes les edats. Per la seva tradició i ressò, les Caramelles de Súria han esdevingut les més grans del país i formen part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Dates de celebració per a l’any 2019: Dissabte i Diumenge de Pasqua, 20 i 21 d’abril.
Més informació

Sant Jordi

Activitats lúdiques i culturals. Parades de llibres i roses al carrer.
Data de celebració: 23 d’abril.

Festa del barri de Salipota

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: a l’entorn de l’1 de maig.

Festa del barri de Joncarets

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: diumenge coincident o següent al 15 de maig.

Festa del barri del Rastells

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: darrer diumenge de maig.

Nit de Sant Joan

Arribada de la Flama del Canigó, correfoc, encesa de la foguera i ball a la plaça de Sant Joan.
Data de celebració: 23 de juny.

Festa Major

La Festa Major de Súria se celebra al voltant del 10 de juliol, diada de Sant Cristòfol, un dels patrons de la vila. El dia central de la Festa Major és el diumenge coincident o posterior a aquesta data.
Dates de celebració: a l’entorn del 10 de juliol, diada de Sant Cristòfol.

Festa del barri de Sant Jaume

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: diumenge coincident o següent al 25 de juliol.

Festa del barri de Santa Maria

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: a l’entorn del 15 d’agost.

Festa del barri de Fusteret

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: últim diumenge d’agost.

Diada Nacional de Catalunya

Hissada de la senyera a La Torre, trobada de puntaires i altres actes festius a la plaça de Sant Joan.
Data de celebració: 11 de setembre.

Aplec de Sant Salvador

Tradicional aplec que se celebra a l’entorn de les dues ermites (vella i nova) de Sant Salvador.
Data de celebració: tercer diumenge de setembre.

Festa del Roser al Poble Vell

Diferents actes de lleure i participació per a tot el veïnat.
Data de celebració: segon diumenge d’octubre.

Aplec de la Sardana

Tradicional aplec que se celebra ininterrompudament des de començaments dels anys setanta del segle XX, organitzat per l’Agrupació Sardanista de Súria. Per la seva antiguitat i la qualitat de les colles i de les cobles participants, l’Aplec surienc s’ha convertit en una cita destacada del calendari sardanista català. El programa d’actes s’inicia pel matí amb un concert de música catalana i clàssica.
Data de celebració: segon diumenge d’octubre.

Fira Medieval d’Oficis

El Poble Vell es converteix en l’escenari ideal per transmetre als visitants la sensació de ser en una petita vila medieval, amb la presència d’artesans, tallers, actuacions de carrer i altres activitats per a tots els públics. En pocs anys, la Fira s’ha convertit en una de les activitats més destacades del calendari festiu del Bages.
Dates de celebració per a l’any 2018: dissabte 10 i diumenge 11 de novembre.
Més informació

.

Festa de Santa Bàrbara

Celebració de la patrona de la mineria, amb activitats socials, lúdiques i esportives per a treballadors, treballadores de la mina i familiars. Homenatge i reconeixement a totes les persones que han treballat a les mines de Súria al llarg de la seva història.
Data de celebració: 4 de desembre, diada de Santa Bàrbara.

Fira de Nadal i Fira d’Entitats

Fira del comerç i artesania locals, als carrers del centre de la vila. Activitats de les entitats surienques a la plaça de Sant Joan i altres punts del centre urbà.
Data de celebració: diumenge anterior al 25 de desembre.

Els Pastorets de Súria i cicle festiu de Nadal

Les festes de Nadal es commemoren amb diferents actes propis d’aquestes dates. Un dels actes destacats són Els Pastorets de Súria, una tradició centenària que destaca per la seva fidelitat al text de Josep Maria Folch i Torres, la interpretació de música en directe d’Antoni Malats, l’escenografia i el gran ressò que registra any rere any. Les representacions d’Els Pastorets de Súria tenen lloc al Teatre del Foment Cultural.
Data de celebració: festes de Nadal.

Les Festes tradicionals són celebracions ciutadanes vinculades amb la preservació del patrimoni cultural popular.

 A Viladecavalls, les festes i tradicions són presents a diferents èpoques de l'any. Destaquen les festes de Nadal amb el Campament Reial i la tradicional Cavalcada de Reis, el Carnestoltes, les Caramelles de Setmana Santa, la fira del llibre i la rosa de Sant Jordi, les Festes Majors de barri i la diada nacional de Catalunya: l'11 de setembre. El patró del municipi és Sant Martí i per aquesta raó el dia 11 de novembre se celebra la Festa Major d'hivern, una jornada per a menuts i  grans, on el protagonisme recau en recuperar les tradicions.  

CARNESTOLTES
Les associacions de veïns conjuntament amb altres entitats, participen de la gran Rua de Carnestoltes pels carrers del municipi. Una vegada a la plaça de la Vila, plena de gom a gom i guarnida per l'ocasió, el jurat dictamina des de la llotja de l''Ajuntament quina carrossa guanya el concurs a la millor disfressa.

SETMANA SANTA
Com ja és tradició, la Setmana Santa commemora la passió i resurrecció de Jesucrist, aquesta culmina el Dilluns de Pasqua. La seva ubicació al calendari varia cada any entre els mesos de març i abril.

SANT JORDI
La diada de Sant Jordi és un dia que se celebra amb especial entusiasme a les escoles del municipi on es realitzen actuacions i poden trobar parades de llibres i roses.  També és tradició penjar als balcons la senyera de Catalunya.

FESTA MAJOR
La Festa Major de Viladecavalls se celebra cada any durant el segon cap de setmana de juliol. Durant quatre dies, de divendres a dilluns, el poble acull un munt d'actes per a totes les edats per tal de garantir que ningú es quedi a casa.

FESES MAJORS DE BARRI
Cada any les diferents associacions de veïns organitzen un seguit d'actes per celebrar les seves festes majors, que es concentren especialment a l'estiu.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
Durant la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, el paisatge de Viladecavalls destaca pels colors de la senyera als balcons i finestres. Durant tota la jornada s'organitzen activitats com la hissada de la Senyera a la Plaça de la Masia de Can Turu, l'ofrena Floral al Coronel Francesc Busquets i Mitjans o la tradicional Pujada al Ros per renovar la senyera que hi ha al cim.

El 29 d'octubre se celebra la festa major de Girona. A la basílica de Sant Feliu de Girona (dita també basílica de Sant Fèlix) es fa un ofici solemne, presidit pel bisbe i amb l’assistència de les autoritats civils. Als assistents se'ls dóna el Cotó de Sant Narcís, una bosseta amb cotó beneït, que guareix el mal d'orella, i es permet besar les poques relíquies que queden del sant.

Antigament, la Confraria de Sant Narcís repartia pomes entre els fidels, que s'havien posat abans, durant el temps de la missa, sobre el sepulcre del sant durant la missa. Es deia que tenien la virtut de fer baixar el nivell de l’aigua del riu quan hi havia riuada.

El 1285, les tropes franceses assetjaven Girona i van aconseguir entrar en la ciutat. A Sant Fèlix, van profanar el sepulcre de Sant Narcís, trencant-lo: de dintre van començar a sortir mosques que van picar els francesos, deixant de banda els gironins. Els soldats francesos, espantats, van marxar: les mosques havien mort 4.000 cavalls i 20.000 soldats, encomanant-los algun mal en picar-los. Aquest fet, deia la llegenda, es va repetir en altres setges de la ciutat, sempre protagonitzats per francesos: el 1653 i en 1808.

Les Fires de Sant Narcís se celebren coincidint amb la festivitat del patró de la ciutat, Sant Narcís, el 29 d'octubre. Són unes festes de caràcter popular, familiar i cultural. Un model que barreja la tradició i les tendències més modernes.

Les activitats es desenvolupen majoritàriament al centre de la ciutat, però cada vegada més es busca la participació dels diferents barris a la Festa Major. Se celebren més de 200 actes, entre els quals s'inclouen els populars concerts del passeig de la Copa, passant per activitats infantils i de cultura popular com el correfoc, la diada castellera o les trobades geganteres, concerts, teatre, cinema, esports, exposicions i mercats. Els actes conclouen sempre amb el castell de focs a les ribes del Ter.