Gandesa és una població que amaga un patrimoni inacabable. Història, cultura popular, tradició i producte units a les diverses festes, fires i esdeveniments que s’hi celebren cada any i que es mantenen ben vius des de generacions. A contunuació us n'exposem els més destacats:  

GENER

Sant Antoni

Aquesta festa de Gandesa d’interès comarcal és autofinançada i es celebra el 17 de gener coincidint amb la festivitat del Sant. Té els seus orígens a l’edat mitjana, quan s’invocava al Sant com a ptotector dels porcs primer i després de la resta d’animals domesticats. Està però documentada des del 1801 on ja s’observen precedents de la tradició actual com la venda de llenya i coques per finançar la festa, les pregàries al Sant o la rifa del “Baconet”.

Els principals actes que es celebren actualment són la recollida de llenya per part dels majorals que després es subhasta, acompanyats pel “Baconet”de Gandesa en forma de capgròs. Aquest baconet té el seu origen a una llegenda que explica que es rifava un porc que havia estat passejant i atipat per tot el poble durant un any. A continuació l’hereu i la pubilla fan la plega recollint donatius dels veïns del poble amb un mocador, i es fa un seguici de la imatge de Sant Antoni carregada per dos rucs acompanyats de gegants i grallers. En acabat es beneeixen els animals davant l’església amb els tres tombs i es subhasten les coques  de Sant Antoni.

També es fa una missa en honor al Sant, es fa l’ofrena de l’oli nou i es canten els “ditxos de Sant Antoni”, una mena de dites o cobles populars que representen una mostra de la literatura popular i costums de Gandesa, sovint acompanyades de certa crítica social o política.

Com a final de festa es balla la dansada (jota) inaugurada pels majorals al voltant d’una foguera com és tradicional per Sant Antoni amb obsequi de coques i caramels per part del baconet i un dinar popular on s’acostuma a menjar l’olla de Sant Antoni.

Fotografia: Manel Carrera (Arxiu Festes.org)

MAIG

Romeria a la Fontcalda

La Romeria al Santuari de la Mare de Déu de Fontcalda es celebra el primer diumenge de maig. Aquesta festa de Gandesa és de caràcter religiós i l’organitza la Parròquia. El dia anterior a la celebració els xiquets del poble anuncien l’esdeveniment  tocant les campanes i cridant “A la Fontcalda, a la Fontcalda!”.

L’endemà  surt una processó de l’església a les 7 del matí. Quan s’arriba a la urbanització de Les Planes es beneeix el terme i es fan unes pregàries al Peiró de la Fonteta (una petita columna on hi ha la imatge de la Mare de Déu). Quan s’arriba al “Cap de la Costa”, la processó saluda la Mare de Déu i es fa una pausa per esmorzar. A continuació la gent baixa a les costes de la Fontcalda amb un mocador de color blau i un cop s’arriba al santuari es canten uns goigs, s’oifica una missa i es balla una sardana. Després es fa un dinar amb jocs pels més joves i a la tarda una pregària pels malalts. Finalment la processó torna al poble i s’acomiada de la Mare de Déu fins l’any que ve.

SETEMBRE

Festes Majors

Es celebren en honor a la Mare de Déu de Fontclalda, la patrona del poble (consulteu-ne més informació a l’article dels punts d’interès de Gandesa), i acostumen a durar 5 dies, des del primer dijous de setembre fins al diumenge.

Aquestes festes de Gandesa estan documentades des del 1900 i tenen un caràcter ben propi i singular, ja que a part dels actes típics de qualsevol Festa Major com concerts, competicions esportives, correfocs, activitats infantils, balls o focs d’artifici, en trobem de més característics com el ball de la Dansada o jota gandesana, un element important del folklore local amb la indumentària típica que mai hi falta, i els cóssos, unes curses de gent que originalment eren més de “costellada” i actualment han adquirit un caire més professional i lligat amb l’atletisme. Un altre clàssic de les festes són el volteig inicial de les campanes.

A part d’aquests actes més tradicionals, també destaquen l’elecció de la Pubilla i l’Hereu i la desflilada de carrosses, guarnides i seguides pels gegants i les gralles. Aquesta desfilada és a la vegada és un concurs entre colles per veure qui l’ha decorat millor.

OCTUBRE

Un Casament Reial i Mercat de producte km0

El grup de teatre La Farsa rememora cada any durant el tercer cap de setmana  d’octubre un fet històric del 17 d’octubre de 1319 conegut com la Farsa de Gandesa. Aquell dia s’havia de celebrar l’enllaç matrimonial entre l’infant Jaume, fill del rei Jaume II i la princesa Elionor, filla de Ferran IV de Castella, però un cop oficiada la cerimònia a l’església del poble, el príncep va fugir per atendre a la seva vocació religiosa.

Aquesta recreació teatralitzada es representa a diferents espais històrics com la Presó o Palau del Castellà, l’Església o Ca la Vila Vella on els reis van ser allotjats. Conegueu-ne més detalls a l’article sobre els punts d’interès de Gandesa.

Paral·lelament, aquell mateix dia es celebra el Mercat de producte de proximitat i km0 als carrers i places del nucli antic, amb tot el barri ben guarnit i un munt d’activitats com el mercat de productes, espectacles de carrer, exposicions, cercaviles, tallers, visites guiades a llocs històrics, mostres d’artesania i oficis antics i altres representacions teatrals.

NOVEMBRE

El Panilló

Tradició gandesana que es celebra el dia de Tots Sants.

El panilló és un panet rodó fet expressament per l’ocasió que els padrins regalen als fillols per dinar/berenar. Acostuma a anar acompanyat d’embotit, fruita, castanyes, panellets i a vegades uns calerons de propina. Tot plegat dins un cistell de vímet. Vindria a ser com una mona de Tots Sants.

Sembla quie l’origen d’aquesta tradició es remonta antigament quan els avis del poble, molts d’ells padrins, anaven als cementiris a visitar els difunt com era costum, amb els néts/fillols i els hi donaven berenar perquè fos més amè, però actualment ha evolucionat una mica. Al matí els nens vana buscar el seu panilló a casa dels padrins i cap al migdia les colles de famílies i amics es reuneixen fent un dinar popular a l’aire lliure amb el panilló com a protagonista, acompanyat sovint d’una rostida de carn regada amb un bon vi de la terra i rematada amb panellets i castanyes. Fins i tot es fan regals. De tot plegat en diuen “anar a fer el panilló”.

Festa del vi

El primer diumenge de novembre es celebra aquesta festa de germanor entre tots els pobles de la Terra Alta, una gran oportunitat per gaudir del producte estrella de la comarca i la seva excel·lent qualitat.

Originalment era una celebració entre socis de la Cooperativa que celebraven la fi de la verema i representava un acte de reconeixement a la pagesia . Avui en dia s’ha convertit en un tot un esdeveniment cultural on es mescla la tradició, la cultura i la celebració, i s’ha convertit en la principal mostra de vins de la Denominació d’Origen Terra Alta, amb parades de diferents cooperatives i cellers particulars on es poden apreciar i degustar els seus vins.

El dissabte la cooperativa ofereix un aperitiu i durant la fira s’organitzen diverses activitats relacionades amb el món del vi com conferències, cursos, exposicions, visites guiades per vinyes i cellers i degustacions especials. Tota una experiència vinícola. També s’hi celebra un cercavila de gegants, concerts i balls amb orquestres i Dj fins la matinada. El dia següent arriba l’esperat dinar popular on es serveix la clotxa, l’àpat típic dels veremadors i que consisteix en mig pa buidat amb tomàquet i altres hortalisses escalivades i arengada a la brasa. En podeu saber més a l'article de les festes i esdeveniments de Garcia.

Hi ha altres aconteixaments que es celebren eventualment a Gandesa com les Festes de Sant Galderic, patró dels pagesos, on aquests organitzen una trobada anual a un poble diferent de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, a finals d’octubre.  Les activitats consisteixen en una processó on els pagesos porten la imatge del Sant des de la Cooperativa fins l’església corresponent,  una missa en el seu honor i diversos jocs divertits i participatius com proves de xerrac a dues mans, estirada de corda per comarques, carreres de llums de ganxo, pulseig, proves de beure vi en porró, passar-se l’ou, tast a cegues...i finalment com no podria ser d’altra manera, àpat popular dels associats i ball.

També trobem la Festa de Sant Cristòfol durant el mes de juliol, amb la benedicció de vehicles al carrer de la Cooperativa després de les misses corresponents, un sopar suculent i casolà seguit del ball i sovint algun espectacle.

Pots completar la informació de l'article amb els enllaços que trobaràs a continuació.

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.

Gandesa és una població i municipi de la demarcació de Tarragona i capital de la comarca de la Terra Alta. Té el títol de “molt lleial, heroica i immortal Ciutat” fruit de la seva resistència durant 7 setges durant la primera guerra carlina.

Està limitada pel Pinell de Brai, el Prat de Comte, Bot, Batea, Vilalba dels Arcs i Corbera d’Ebre. Situada a un altiplà del centre de la comarca, sempre ha sigut un punt de referència i comunicació entre Catalunya, Aragó i el País Valencià i es troba a una vall envoltada de diverses muntanyes, entre les que trobem les Serres de Pàndols i Cavalls i el riu Canaletes.

És a una alçada de 363 metres, té 3.220 habitants i una extensió de 71 km2. La seva economia es basa en l’agriculutra i la indústria.

El nom de Gandesa prové del prerromà kan( muntanya), be o de (sota) i es (tancat/emmurallat) fent referència a una mena de refugi, tot i que segons la tradició l’origen del nom està relacionat amb el què va excalamar un cabdill àrab en conquerir-la “Quina grandesa”.

Com a gran part de la península, té orígens íbers i s’hi poden trobar restes al Coll del Moro, passant després per romans, àrabs i més endavant templers quan Ramon Berenguer IV li atorga carta de ciutadania el 1153 per repoblar els antics assentaments àrabs de la Catalunya Nova.

Posteriorment Gandesa ha patit diversos conflcites com la Guerra de Successió, les guerres Carlines o la Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil Espanyola com altres poblacions de les Terres de l’Ebre, però malgrat això i el seu creixement industrial i comercial, conserva perfectament el seu patrimoni històric i artístic.

A continuació et detallem els principals punts d’interès de Gandesa.

PUNTS D’INTERÈS DINS EL NUCLI URBÀ

Celler de la Cooperativa Agrícola

La cooperativa sorgeix cap el 1918, quan els vincultors de Gandesa s’uneixen per construir un celler on elaborar els vins. Aquest projecte s’encarrega a l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, que construeix una autèntica obra mestra de l’arquitectura industrial modernista l’any 1919.

La cooperativa disposa d’una secció d’elaboració de vins i un molí d’oli i com a elements distintius d’aquest tipus de cellers hi trobem el maó, ornaments de ceràmica i la clàssica volta catalana. El celler integra la producció del vi dins la seva pròpia arquitectura a través d’antigues tines emmarcades a les seves columnes. Destaquen també els dipòsits d’aigua sobre la teulada, les gàrgoles i els arcs parabòlics de l’interior. Està considerat com una de les Catedrals del vi, de fet així mateix l’anomenà l’arquitecte Martinell per la seva meticulolisitat i estètica, i és declarada una de les set meravelles de Catalunya.

S’hi elaboren moltes varietats de vi d’excel·lent qualitat. Destaquen el vi ranci i la mistela de la garnatxa negra o blanca (anomenada bernatxa a Gandesa) de DO Terra Alta i amb una producció limitada. També s’elaboren macabeu i moscatell entre d’altres. Un altre producte fantàstic que s’hi produeix és l’oli d’oliva extra verge de categoria superior al ser obtingut directament d’olives i només amb processos mecànics. S'hi organitzen visites guiades i desgustacions per poder-hi apreciar tots els seus productes.

Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre

Es tracta d’un museu històric de la Guerra Civil Espanyola i es dinamitza a través del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre. 300m2 distribuïts en una sala d’exposició permanent i una sala polivalent amb una visió general i local de la Batalla de l’Ebre, un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil i que va marcar profundament les Terres de l’Ebre. Va durar 115 dies i va provocar més de 100.000 baixes.

El Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre va néixer el 1998 per iniciativa d’un grup d’estudiosos de Gandesa que volíen recuperar material documental, bèlic i cultural d’aquell fet històric comprès entre el juliol i el novembre del 1938 amb l’objectiu de divulgar-ne el seu coneixement, ser-ne ben conscients i evitar que mai es torni a produir. S’hi poden visitar diverses sales temàtiques amb material i documentació diversa.

Des d’aquest punt es poden seguir dues rutes guiades, una de caire senderista on es recorren alguns dels llocs més representatius de la Serra de Pàndols i Cavalls i una altra temàtica en vehicle pels principals espais de la Batalla. D’altra banda representa una mostra més d’aquesta part de la història en el marc de la Ruta de la Pau.

Església Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció

Sens dubte una de les edificacions més rellevants del poble. Hi podem apreciar diversos estils que hi han deixat empremta al llarg de la història.

El temple romànic orginal fou construït pels templers el S.XIII, del qual se’n conserva al portada exterior nord  i alguns elements de l’interior clarament diferenciats de la resta. Destaca l’excepcional portalada gòtica d’arc de mig punt de l’escola de Lleida (és molt semblant a la de la Seu Vella de fet) decorada amb petits relleus vegetals i historiats. Durant els segles XVII i XVIII es va reformar segons l’estil barroc i neoclàssic, canviar d’orientació i ampliar afegint un campanar de 40 metres d’alçada.

Va ser declarada monument historicoartístic el 1980 i bé cultural d’interès nacional.

Altres edificis d’interès

Passejant pel casc antic  podem trobar altres punts d’interès de Gandesa com Ca la Vila Vella, un antic palau gòtic que va ser mutilat per ampliar l’església parroquial. Aquest palau va ser lloc d’acollida dels reis catalans per celebrar les Corts Generals i altres esdeveniments (recordem la situació estratègica de Gandesa a tocar de l’Aragó i València). Com a anècdota curiosa, va ser l’allotjament dels rei Jaume II d’Aragó i Ferran IV de Castella amb la intenció de casar seus fills Jaume i Elionor a l'església del poble, però el príncep Jaume va fugir deixant plantada a la princesa castellana i es va oblidar un guant a l’altar de l'església. Sembla que per això hi figura a l’escut municipal. Aquest episodi es coneix com la “Farsa de Gandesa” i en podeu descobrir més coses a l'article dedicat a les Festes i Fires de Gandesa.

Un altre edifici emblemàtic és el Palau del Castellà, d’origen medieval, sembla que templer, antigament aïllat de la resta per un fossar defensiu. Encara s’hi conserva la sala interior, arcs de mig punt, un pilar de pedra i les cel·les originals. La façana més antiga és del S.XIII i dóna al carrer del Castell. És probable que formés part del complex del desaparagut castell com una construcció aïllada de defensa. Al 1338 el Rei Pere III El Cerimoniós hi celebra les Corts Generals.

Es va usar com a presó a partir del 1834 quan Gandesa va ser nomenada cap de Partit Judicial i  s’hi van habilitar les dependències carcel·làries de l’antic Palau com a cel·les i la vella sala gòtica com a calabós semisubterrani. Aquest ús s’allarga fins als anys 60 quan s’abandona i als 90 es restaura com a equipament cultural.

Seguint al nucli antic, val la pena visitar també les espectaculars cases pairals que ens mostren el passat noble i senyorial de Gandesa com Cal Barons de Puroi, Ca l’Inquisidor o Cal Pardo entre d’altres.

PUNTS D’INTERÈS FORA DEL NUCLI URBÀ

Poblat Ibèric del Coll del Moro

Es troba situat al capdamunt d’un turó de 483 metres des d’on es contempla bona part de la Terra Alta. Destaca la gran torre (de 8 metres conservats) que domina el poblat i el defensava juntament amb una muralla, i la forma el·líptica de la seva estructura defensiva.

Es tracta d’un jaciment de la tribu íber dels ilercavons i fou fundat sobre el S.VI a.C. Les troballes arqueològiques confirmen la producció vinícola (probablement el vi més antic de Catalunya), de teixits, pells i la relació dels íbers amb les civilitzacions antigues de la Mediterrània com els fenicis i els grecs. La seva posició estratègica afavoria el control dels intercanvis comercials entre la costa i l’interior.

El poblat va ser abandonat cap al S.I d.C amb la consolidació romana. A prop del mateix s’hi troba una necròpolis preibèrica, una de les poques que es conserven.

Durant la Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil el general Franco va establir el seu lloc de comandament just a tocar d’aquestes restes.

Santuari de la Mare de Déu de Fontcalda i Balneari

Segons una llegenda la capella original es va bastir perquè la imatge de la Mare de Déu trobada per un pastor no es volia moure del lloc. En qualsevol cas no seria d’estranyar perquè es troba a un entorn idíl·lic, a uns 13 km de Gandesa i a la vora del riu Canaletes, entre alzinars, pinedes i congostos de pedra calcària, on també s’hi troba la font d’aigua calenta i medicinal vinculada al seu nom, coneguda popularment com la “font dels xorros”.

El santuari és del S.XVI fundat per uns frares trinitaris, i l’església del S.XVII, d’estil neoclàssic. Durant la Guerra Civil va ser cremat i destruït el seu interior.

És de parada obligatòria pels amants del cicloturisme, ja que ben aprop hi passa la Via Verda.

Per completar la informació de l'article pots consultar els enllaços que tens a continuació, i per descobrir més coses sobre Gandesa, llegeix l'article dedicat a les seves festes i fires.

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.