Gandesa. Informació general i punts d'interès

Dimarts, 29 octubre, 2019
Ubicació: 
Font: 
Terra Alta, Festa Catalunya, Viu l'Ebre, Terres de l'Ebre, Viquipèdia, Femturisme.cat, Ajuntament de Gandesa, Catalunya Medieval, Ruta dels Íbers, Relats en Català, Catalonia Sacra, Monestirs de Catalunya, Celler Cooperatiu Gandesa, Terra Alta Rural
Text publicat per: 
PAS

Gandesa és una població i municipi de la demarcació de Tarragona i capital de la comarca de la Terra Alta. Té el títol de “molt lleial, heroica i immortal Ciutat” fruit de la seva resistència durant 7 setges durant la primera guerra carlina.

Està limitada pel Pinell de Brai, el Prat de Comte, Bot, Batea, Vilalba dels Arcs i Corbera d’Ebre. Situada a un altiplà del centre de la comarca, sempre ha sigut un punt de referència i comunicació entre Catalunya, Aragó i el País Valencià i es troba a una vall envoltada de diverses muntanyes, entre les que trobem les Serres de Pàndols i Cavalls i el riu Canaletes.

És a una alçada de 363 metres, té 3.220 habitants i una extensió de 71 km2. La seva economia es basa en l’agriculutra i la indústria.

El nom de Gandesa prové del prerromà kan( muntanya), be o de (sota) i es (tancat/emmurallat) fent referència a una mena de refugi, tot i que segons la tradició l’origen del nom està relacionat amb el què va excalamar un cabdill àrab en conquerir-la “Quina grandesa”.

Com a gran part de la península, té orígens íbers i s’hi poden trobar restes al Coll del Moro, passant després per romans, àrabs i més endavant templers quan Ramon Berenguer IV li atorga carta de ciutadania el 1153 per repoblar els antics assentaments àrabs de la Catalunya Nova.

Posteriorment Gandesa ha patit diversos conflcites com la Guerra de Successió, les guerres Carlines o la Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil Espanyola com altres poblacions de les Terres de l’Ebre, però malgrat això i el seu creixement industrial i comercial, conserva perfectament el seu patrimoni històric i artístic.

 

A continuació et detallem els principals punts d’interès de Gandesa.

 

PUNTS D’INTERÈS DINS EL NUCLI URBÀ

 
Celler de la Cooperativa Agrícola

La cooperativa sorgeix cap el 1918, quan els vincultors de Gandesa s’uneixen per construir un celler on elaborar els vins. Aquest projecte s’encarrega a l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, que construeix una autèntica obra mestra de l’arquitectura industrial modernista l’any 1919.

La cooperativa disposa d’una secció d’elaboració de vins i un molí d’oli i com a elements distintius d’aquest tipus de cellers hi trobem el maó, ornaments de ceràmica i la clàssica volta catalana. El celler integra la producció del vi dins la seva pròpia arquitectura a través d’antigues tines emmarcades a les seves columnes. Destaquen també els dipòsits d’aigua sobre la teulada, les gàrgoles i els arcs parabòlics de l’interior.

Està considerat com una de les Catedrals del vi, de fet així mateix l’anomenà l’arquitecte Martinell per la seva meticulolisitat i estètica, i és declarada una de les set meravelles de Catalunya.

S’hi elaboren moltes varietats de vi d’excel·lent qualitat. Destaquen el vi ranci i la mistela de la garnatxa negra o blanca (anomenada bernatxa a Gandesa) de DO Terra Alta i amb una producció limitada. També s’elaboren macabeu i moscatell entre d’altres.

Un altre producte fantàstic que s’hi produeix és l’oli d’oliva extra verge de categoria superior al ser obtingut directament d’olives i només amb processos mecànics.

 


Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre

Es tracta d’un museu històric de la Guerra Civil Espanyola i es dinamitza a través del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre. 300m2 distribuïts en una sala d’exposició permanent i una sala polivalent amb una visió general i local de la Batalla de l’Ebre, un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil i que va marcar profundament les Terres de l’Ebre. Va durar 115 dies i va provocar més de 100.000 baixes.

El Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre va néixer el 1998 per iniciativa d’un grup d’estudiosos de Gandesa que volíen recuperar material documental, bèlic i cultural d’aquell fet històric comprès entre el juliol i el novembre del 1938 amb l’objectiu de divulgar-ne el seu coneixement, ser-ne ben conscients i evitar que mai es torni a produir. S’hi poden visitar diverses sales temàtiques amb material i documentació diversa.

Des d’aquest punt es poden seguir dues rutes guiades, una de caire senderista on es recorren alguns dels llocs més representatius de la Serra de Pàndols i Cavalls i una altra temàtica en vehicle pels principals espais de la Batalla. D’altra banda representa una mostra més d’aquesta part de la història en el marc de la Ruta de la Pau.

 

Església Parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció

Sens dubte una de les edificacions més rellevants del poble. Hi podem apreciar diversos estils que hi han deixat empremta al llarg de la història.

El temple romànic orginal fou construït pels templers el S.XIII, del qual se’n conserva al portada exterior nord  i alguns elements de l’interior clarament diferenciats de la resta. Destaca l’excepcional portalada gòtica d’arc de mig punt de l’escola de Lleida (és molt semblant a la de la Seu Vella de fet) decorada amb petits relleus vegetals i historiats. Durant els segles XVII i XVIII es va reformar segons l’estil barroc i neoclàssic, canviar d’orientació i ampliar afegint un campanar de 40 metres d’alçada.

Va ser declarada monument historicoartístic el 1980 i bé cultural d’interès nacional.

 

Altres edificis d’interès

Passejant pel casc antic  podem trobar altres punts d’interès de Gandesa com Ca la Vila Vella, un antic palau gòtic que va ser mutilat per ampliar l’església parroquial. Aquest palau va ser lloc d’acollida dels reis catalans per celebrar les Corts Generals i altres esdeveniments (recordem la situació estratègica de Gandesa a tocar de l’Aragó i València). Com a anècdota curiosa, va ser l’allotjament dels rei Jaume II d’Aragó i Ferran IV de Castella amb la intenció de casar seus fills Jaume i Elionor a l'església del poble, però el príncep Jaume va fugir deixant plantada a la princesa castellana i es va oblidar un guant a l’altar de l'església. Sembla que per això hi figura a l’escut municipal. Aquest episodi es coneix com la “Farsa de Gandesa” i en podeu descobrir més coses a l'article dedicat a les Festes i Fires de Gandesa.

Un altre edifici emblemàtic és el Palau del Castellà, d’origen medieval, sembla que templer, antigament aïllat de la resta per un fossar defensiu. Encara s’hi conserva la sala interior, arcs de mig punt, un pilar de pedra i les cel·les originals. La façana més antiga és del S.XIII i dóna al carrer del Castell. És probable que formés part del complex del desaparagut castell com una construcció aïllada de defensa. Al 1338 el Rei Pere III El Cerimoniós hi celebra les Corts Generals.

Es va usar com a presó a partir del 1834 quan Gandesa va ser nomenada cap de Partit Judicial i  s’hi van habilitar les dependències carcel·làries de l’antic Palau com a cel·les i la vella sala gòtica com a calabós semisubterrani. Aquest ús s’allarga fins als anys 60 quan s’abandona i als 90 es restaura com a equipament cultural.

Seguint al nucli antic, val la pena visitar també les espectaculars cases pairals que ens mostren el passat noble i senyorial de Gandesa com Cal Barons de Puroi, Ca l’Inquisidor o Cal Pardo entre d’altres.

 

PUNTS D’INTERÈS FORA DEL NUCLI URBÀ

 

Poblat Ibèric del Coll del Moro

Es troba situat al capdamunt d’un turó de 483 metres des d’on es contempla bona part de la Terra Alta. Destaca la gran torre (de 8 metres conservats) que domina el poblat i el defensava juntament amb una muralla, i la forma el·líptica de la seva estructura defensiva.

Es tracta d’un jaciment de la tribu íber dels ilercavons i fou fundat sobre el S.VI a.C. Les troballes arqueològiques confirmen la producció vinícola (probablement el vi més antic de Catalunya), de teixits, pells i la relació dels íbers amb les civilitzacions antigues de la Mediterrània com els fenicis i els grecs. La seva posició estratègica afavoria el control dels intercanvis comercials entre la costa i l’interior.

El poblat va ser abandonat cap al S.I d.C amb la consolidació romana. A prop del mateix s’hi troba una necròpolis preibèrica, una de les poques que es conserven.

Durant la Batalla de l’Ebre de la Guerra Civil el general Franco va establir el seu lloc de comandament just a tocar d’aquestes restes.

 

Santuari de la Mare de Déu de Fontcalda i Balneari

Segons una llegenda la capella original es va bastir perquè la imatge de la Mare de Déu trobada per un pastor no es volia moure del lloc. En qualsevol cas no seria d’estranyar perquè es troba a un entorn idíl·lic, a uns 13 km de Gandesa i a la vora del riu Canaletes, entre alzinars, pinedes i congostos de pedra calcària, on també s’hi troba la font d’aigua calenta i medicinal vinculada al seu nom, coneguda popularment com la “font dels xorros”.

El santuari és del S.XVI fundat per uns frares trinitaris, i l’església del S.XVII, d’estil neoclàssic. Durant la Guerra Civil va ser cremat i destruït el seu interior.

És de parada obligatòria pels amants del cicloturisme, ja que ben aprop hi passa la Via Verda.

 

Per completar la informació de l'article pots consultar els enllaços que tens a continuació, i per descobrir més coses sobre Gandesa, llegeix l'article dedicat a les seves festes i fires.

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.