És un municipi situat al limit del Priorat, que s'estén al costat del riu Ebre. Les llars de Garcia es troven al voltant dels carrers desnivellats fins el Calvario amb unes vistes que fan goig del riu Ebre. 

La nativitat de Déu, ñes l'antiga parroquia que va ser derruida a l'any 1936. Actualment cal remarcar que es troba abandonada.

Garcia no és el barri de Barcelona que tots coneixem per Gracia sinó un poblet de la Ribera d'Ebre.

Té una població d'uns 600 habitants i una superficie de 52km².

La història de Garcia és molt particular i marcada per diversos factors. Farcida de cultures i civilitzacions diferents degut a la seva privilegiada situació geogràfica, banyada per un gran riu i a tocar d’una serralada, fou habitada per íbers, romans, sarraïns i cristians a partir de l’edat mitjana, passant per diverses etapes i dominis. Respecte l’origen del seu nom de fet, hi ha teories que defensen arrels preromanes i altres que el relacionen més amb un origen àrab.

Alguns dels conflictes més recents que van afectar la població van ser la guerra del francès i la Guerra Civil, que va marcar fortament el destí de la vila. Garcia estava molt aprop del front de la Batalla de l’Ebre, una de les més sagnants de la guerra, i va ser fortament bombardejada i destruïda parcialment la seva la part alta. Aquesta batalla es va iniciar el 25 de juliol 1938 amb l'avançament de les tropes republicanes creuant el riu Ebre cap a posicions franquistes i va originar una guerra de desgast de més de 100 dies.

L’Ajuntament de Garcia ens ofereix una ruta per descobrir el seu patrimoni històric passant per diversos punts que ens traslladen a èpoques passades i ens mostren secrets i elements distintius de la vila. A continuació en resumim alguns:

Cooperativa de Garcia

Al 1922 neix el precedent de la cooperativa protagonitzat per agricultors del poble amb l’objectiu d’aconseguir productes sanitaris i de consum a millor preu sota el nom de Sindicato Agrícola de Garcia.

El 1931 es constitueix la cooperativa com a tal amb 25 socis fundadors motivats pels abusos dels comerciants de raïm i s’hi va començar a elaborar dos productes ben típics de la comarca i molt preuats: l’oli i el vi, que avui ens continuen deleitant el paladar. Posteriorment es van anar fent reformes i ampliacions que van permetre una producció més digna, eficient i de més qualitat. A la part posterior hi ha una gran plaça amb 4 portes per abocar la verema i una altra porta per traslladar les olives al molí d’oli.

Durant molts anys fou un dels principals centres de referència econòmica del poble i s’hi organitzaven diferents actes. Des del 2015 disposa d’una agrobotiga amb els millors productes locals.

Perxes

Moltes poblacions que no disposaven de muralles defensives, utilitzaven aquestes construccions per aïllar el nucli de cases de possibles intrusions. Són trams de carrer coberts a través de bigues i arcades de pedra que poden ser independents o annexes a un edifici i representen un dels trets identificatius de la història de Garcia.

De fet tot i no haver tingut muralles, Garcia tenia 3 portes d’entrada a la vila a través d’aquests perxes. Molts han desaparagut però actualment encara podem trobar el Perxe del carrer del Porxo, que comunica el Carrer Major amb la plaça Catalunya i conté 12 porxos, i el Perxe de cal Rei, del S.XIV, entre el carrer de l’Església i el carrer Major, on a la paret que comunica amb cal Rei hi podem observar un gall forjat del 1603.

Cases del nucli antic (part alta)

Tot i que la part alta i antiga del poble va quedar molt afectada per la Guerra Civil, encara hi queden cases i vestigis que et recomanem visitar per copsar de més aprop l'impacte de la guerra sobre la població. Un dels exemples més clars és l’Església Vella. En pots consultar més informació a l’article dedicat als llocs d’interès de Garcia.

Alguns dels altres edificis que s'hi poden trobar són Cal Guarda, situat a la plaça més gran del nucli antic. S’hi accedia a través de diversos porxos que protegien la vila i al ser una casa gran per l’època tenia diferents usos:  Presó i escorxador als baixos i separats per una simple paret, essent força més gran el segon, l’escola de nens (d’uns 52 m2) i uns quants mobles amb un armari a l’habitació del costat a mode d’Ajuntament al pis superior. Aquesta casa es va usar també com a residència d’en Joan Miró Faneca, la persona que feia de “guarda” del poble i dels seus camins. Dins la casa encara hi podem trobar el pany i forrellat de l’antiga porta de la presó i els ganxos del vell escorxador on s’hi penjaven els animals.

Cal Rei és una altra edificació amb rellevància històrica que podem trobar al nucli antic, prop de l’Església Vella, i on a la porta una anella amb base metàl·lica i un escut amb una àliga de dos caps, probablement del Casal d' Àustria. A un dels seus costats s’hi obre el Perxe de cal Rei que comunica amb la casa del costat. Com a curiositat, a la cantonada de la casa s’hi pot veure un escut amb relleu i les lletres f” i “p” amb una mitja lluna intercalada, i a sobre la data 1685 amb una inscripció ja molt erosionada, on hi constava “Garcia” i “Apissa”. Descobriu-hi tots els misteris que s'hi amaguen!

Pont del ferrocarril

Si parlem de la història de Garcia més recent, hem de fer referència a aquest pont construït als voltants del 1892, destruït el 1938 per les aviacions alemanyes i italianes durant la Batalla de l’Ebre i reconstruït cap el 1942 després de la guerra. Al web de l'Ajuntament s'hi pot apreciar una fotografia del pont feta pels aviadors italians durant el bombardeig de Garcia el 28 de juliol de 1938, un dels primers bombardejos que es van fer sobre el territori, ja que només feia dos dies de l'inici de la Batalla de l'Ebre.

La gelosia del pont està construïda a l'estil town, el mateix sistema que es va usar pel primer viaducte tortosí del 1867. Es tracta d’un pont de la línia Reus – Casp – Saragossa que permet salvar el riu Ebre i va ser el pont més septentrional de tot l’Ebre català.

Altres punts de referència que es poden visitar són Ca Perot al final del carrer Major, una de les cases pairals més importants de Garcia i amb una galeria subterrània que antigament comunicava les cases per sota i Dellà, una partida rural que suposa el 21’6% del total del terme i on s’hi troben diferents  sènies i masos que eren habitats pels “mitgers”, els treballadors d’aquelles terres sense ser-ne propietaris.  Són les típiques masies rurals amb murs de càrrega de 50 cm de gruix i estan situades en finques de conreu amb façana a l’Ebre, però a una distància prudent del seu llit.

Per completar la informació de l'article pots consultar els enllaços que tens a continuació. Per conèixer més sobre Garcia i els seus principals llocs d'interès, consulta el nostre article d'informació general i si vols descobrir la seva cultura popular, et recomanem l'article dedicat a les seves festes i fires.  

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.

Garcia té un patrimoni cultural molt ric i una diversitat notable de festes, fires i altres esdeveniments. A continuació et detallem les principals Festes de Garcia calendaritzades al llarg de l’any, així com les seves fires i altres esdeveniments culturals.

Gener

Festa Major d’Hivern

Aquest esdeveniment té lloc al voltant de la festivitat de Sant Antoni, el 17 de gener. Normalment s’allarga 3 dies i s’organitzen activitats relacionades amb animals, com la seva benedicció o les curses de rucs 4X4. També es celebra la processó de Sant Antoni pels carrers del poble i la Santa Missa, i a nivell més festiu s’encén la foguera de Sant Antoni on es rosteix el senglar a la brasa que es degusta al més pur estil d’Astèrix i Obèlix, es fa un cercavila amb les bandes de música i cap al tard sessió de balls.

Març/abril

Festa de la Clotxa

De totes les festes de Garcia, la de la Clotxa és la que fa venir més salivera. Es tracta d’un aconteixement itinerant que es celebra cada any entre els mesos de març i abril a un poble diferent de la Ribera d’Ebre, on durant un dia es fan cercaviles, un pregó a càrrec de personatges destacats de la gastronomia catalana, repartiments de clotxes i concerts.

Acompanyen a aquesta festa  durant una setmana les Jornades Gastronòmiques de la Clotxa on 12 restaurants de la comarca incorporen la recepta a la seva carta amb les seves variants pròpies.

La clotxa és el plat tradicional més emblemàtic de la Ribera d’Ebre. Reflexa els orígens de la pagesia local, la senzillesa i alhora la riquesa de la seva gastronomia. Els pagesos se la preparaven per menjar-la al camp amb els ingredients que teníen a l’abast. El pa de pagès, la ceba, el tomàquet i l’all són els imprescindibles i acostumen a anar acompanyats de sardina, arengada o llonganissa/botifarra. L’elaboració consisteix en treure la molla de mig pa i de farcir-lo amb tots aquests ingredients cuinats prèviament a la brasa, i finalment adobar-ho tot amb un bon raig d’oli d’oliva de la comarca.

Abril

Dia de l’ermita o diada de Santa Magdalena

El dissabte següent al dilluns de Pasqua es celebra cada any aquesta trobada tant especial pels habitants de Garcia. Es tracta d’una jornada intensa plena d’activitats on tots els habitants del poble es reuneixen a l’Ermita de Santa Magdalena.

El dia comença amb un bon esmorzar popular on es serveix la clotxa. S’instal·len unes brases i unes taules a tocar de l’entrada de l’ermita i cadascú se la prepara al seu gust.

 A continuació es fan jocs populars com les bitlles, el mocador, saltar la corda o estirar-la fent dos equips... i es celebra la Santa Missa en honor a Santa Magdalena, Sant Antoni i Santa Elena a l’interior de l’ermita. Tot seguit es ballen sardanes i jotes , es fa un dinar popular i la tradicional subhasta de mones, on a ritme de Jota es van subhastant les mones de Pasqua entre els grups que hi participen.

I com a bon final de festa, arriba la xaranga i continuen els balls fins el vespre quan es torna a l’església del poble en processó.

Maig/Juny

Trobada dels Garcia a Garcia

Des del 2018 que entre els mesos de maig i juny es celebra una trobada que fa honor al nom del poble i és tot un homenatge al cognom més comú de Catalunya. Una jornada de germanor entre els Garcia i la vila de Garcia farcida d’activitats com la vermutada popular, batucada, concursos, fira de gastronomia local, cata de vins, ruta històrica pel poble, pas de la barca...amb l’objectiu de mostrar el patrimoni i la cultura del poble a través d’una experiència festiva i familiar.

Agost

Festes Majors de Garcia i Correfoc

Les Festes Majors de Garcia es celebren en honor a la Mare de Déu d’agost i durant 10 dies el poble s’omple d’activitats de tot tipus per a totes les edats.

A nivell històric, tenim la ruta històrica pel poble i els seus principals punts d'interès. Gastronòmicament trobem un ampli ventall d'àpats populars com la tradicional sardinada, el concurs de paelles i fires amb productes de la terra. Per cremar calories hi ha campionats esportius de futbol i altres activitats per a diferents categories, tallers infantils i cucanyes pels més petits, baixades en piragua i pàdel surf per l’Ebre, o un original partit de volley-fang al camp de futbol. I de cara la gresca tampoc hi falta res: concerts, orquestres o la clàssica Festa Imagina Ràdio (la ràdio musical i informativa de les terres de l’Ebre) amb espectacles de ball, performance, animació, regals... 

Però un dels plats forts sens dubte és el cèlebre Correfoc, que acostuma a caure en dissabte i que s'inicia amb música, espectacles i el discurs desafiant del diable. És un dels més potents de Catalunya i té el premi al millor acte cultural de les Terres de l’Ebre atorgat el 2003. La Colla de Diables de Garcia "Lo Jordiet" és de referència a tota la comarca i s'encarrega de liderar aquest espectacle ple de llum, ritme i pólvora, on altres colles de diables i espectadors vinguts d'arreu del país es reuneixen per córrer i ballar sota una autèntica pluja de focs. Al acabar els veïns ruixen els diables a la plaça Catalunya i arriba la música en viu fins a l'alba. Tradició popular de la bona!

Setembre

Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre

La Jota és el ball més típic i tradicional de la Ribera d’Ebre, i cada any a mitjans de setembre des del 2010, es celebra una nova edició d’aquesta festivitat en el seu honor a un poble diferent de la comarca organitzada per l’entiat local “Lo fardell Patxetí”.

Hi ha mostra de productes locals, artesania, tallers i òbviament la ballada de la jota. Sovint també s’incorporta la subhasta de coques com la que es celebra a Garcia el dia de Santa Magdalena, i un berenar popular. Les activitats de la jornada són gratuïtes i obertes al públic.

A part d'altres festes i tradicions populars típiques a tot el país, al llarg de l'any trobem altres esdeveniments que es celebren també a altres indrets com la Cursa de Sant Silvestre, La festivitat de Santa Àgueda amb diverses activitats en homenatge a les dones, la Diada de la Gent Gran o Festa de la Vellesa i la Plantada del Pi.

A continuació adjuntem un reportatge del Canal Ebre 21 sobre la Festa a l'Ermita de Santa Magdalena

Pots completar la informació de l'article amb els enllaços que tens a continuació, i per saber més coses sobre Garcia, et recomanem l'article dedicat al poble i als seus punts d'interès i el del seu patrimoni històric. 

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.

Garcia és una vila i municipi de 592 habitants situat a la comarca de la Ribera d'Ebre, a 6’7 km de la capital de comarca, Móra d’Ebre, i a 63 km de Tarragona. El seu terme municipal té una extensió de 51’78km2.

El nucli de la vila limita al nord amb el congost del Pas de l'Ase, concretament amb la seva paret oriental, la Serra del Tormo (cèlebre pel seu formatge), al sud amb el riu Siurana (afluent de l’Ebre) i a l’est amb l’Ebre que voreja la vila. Algunes de les muntanyes destacades del muncipi són El Pic de l’Àguila (491’8m) o Lo Tormo (522’9m) que comparteix amb La Torre de l’Espanyol. El nucli antic del poble es troba a la part més alta del terme municipal.

Com a petit apunt històric, Garcia no va ser mai una vila emmurallada com a tal però les parets de les cases feien la funció d'aïllament amb l'exterior. Va resultar molt afectada per la Guerra Civil  ja que era propera al front on es va lliurar la llarga Batalla de l’Ebre. Després de la guerra, les cases mig enderrocades del la part alta es van abandonar i la vila moderna es va consolidar a la part més baixa del turó. Els darrers anys algunes d’aquelles cases destruïdes han estat adquirides i restaurades per estiuejants.

PRINCIPALS LLOCS D'INTERÈS

Església Vella

L’antiga església del poble es troba situada a la part alta del poble, coronant un petit turó i al davant mateix d’on es creu que hi havia el desaparagut Castell de Garcia, documentat al S.XII en plena reconquesta de la zona.

L’Església romànica està documentada al 1279 i va ser substituïda per l’actual edificació l'any 1663. Aquesta segona església va ser bombardejada al 1936 durant la Guerra Civil i des de llavors es troba en runes i abandonada, tot i que segueix mantenint un vincle especial amb els garciencs per la seva història i simbolisme. A més a més s'hi pot gaudir d’unes vistes magnífiques de l’Ebre.

La portalada va ser arrancada després de la guerra per incorporar-la a la nova església del centre del poble. Destaca també el campanar de planta quadrangular i tres nivells d’alçat adossat a l’absis i l’acabat exterior del temple que és de pedra vista amb restes d’arrebossat.

Com a curiositat, la segona església de 1663 havia tingut un retaule del monestir d'Escala-Dei, obra de Francesc Ribalta, però va ser cremat.

Ermita de Santa Magdalena

Aquesta ermita que es troba a 6,4km del centre de Garcia és impactant d’entrada perquè es troba consruïda i adossada a una immensa roca ja que està situada als vessants d'un dels contraforts de la Serra del Torno. Una gran balma cobreix la pròpia ermita i la casa de l’ermità amb un porxo d'obra que conté una font d'on brolla aigua natural de la mateixa roca (hi ha escrits del segle XVIII que revelen que davant de l’ermita i hi havia una font d’on naixia una heura). L’interior consta d’una sola nau amb volta de canó dividida per arcs torals que descansen sobre pilastres. A banda de l’altar-retaule central dedicat a Santa Magdalena, n’hi ha dos laterals dedicats a Sant Antoni i Santa Elena. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc i l'entorn és molt agradable, envoltat de bosc, camps i amb unes vistes esplèndides. 

Al voltant d'aquesta ermita es celebra el dia de l'ermita o diada de Santa Magdalena durant el dissabte següent al dilluns de Pasqua i és una de les festivitats més importants de Garcia.

Església de Garcia

L’església de Santa Maria, l’actual església parroquial del poble, es troba situada al Carrer del Centre de Garcia i va ser construïda el 1949, després que l’antiga església quedés destruïda per la guerra i s’improvisés una capella provisional.

La primera pedra va ser col·locada pel bisbe de Tortosa que va inaugurar el temple un any més tard. S'hi va incorporar la portalada de l’església vella on encara s’hi pot veure inscrita la data original i anys més tard l’artista Àngel Martí va dissenyar unes pintures glorificant a Santa Maria i una imatge de bronze de la Verge de 2,2 metres.

L’edificació és de planta rectangular i absis no marcat en planta. A l'altra façana lateral hi ha adossada la rectoria. L'interior consta de tres naus, la nau central està coberta amb volta de canó, amb arcs torals i llunetes, i les laterals amb volta d'aresta. Les capelles comuniquen amb la nau i entre sí a través d'arcs de mig punt.

Embarcador nàutic

Situat a la vora de l’Ebre en un entorn d’incomparable atractiu, amb zona d’acampada controlada, barbacoes, servei de bar a l’estiu, pesca i el famós pas de barca, que juntament amb el de Flix i Miravet, són els darrers que queden a Catalunya i representen la forma més tradicional de creuar l'Ebre. Antigament no existien els ponts ni les embarcacions modernes i els ebrencs que volien comercialitzar amb l'altra banda del riu ho teníen força complicat. Per facilitar-ho va aparèixer la figura del barquer, que segueix vigent des de fa segles pels autòctons que ho necessiten i pels turistes que volen gaudir d'un magnífic entorn i conèixer les tradicions i costums de la comarca, ja que els passos de barca representen la seva història viva i la seva idiosincràsia.

Casal Social

Un altre punt de referència a Garcia, tant per la seva arquitectura com pel que representa, és el Casal Social del poble situat al carrer del Centre. Consta de planta baixa, pis i golfes i hi trobem diversos elements ornamentals d'interès: des del portal d’arc rebaixat ceràmic amb rajola vidriada a la clau, les dues columnes clàssiques que el sostenen davant d’un fons de rajola ceràmica i altres motius ceràmics, el clàssic frontó neoclàssic triangular o el balcó modernista amb les baranes forjades.

A la planta baixa hi ha una sala polivalent amb un escenari per poder-hi fer representacions teatrals, concerts o xerrades, entra d'altres, i a la primera planta es troba el bar/casal del poble, dotat amb una gran terrassa. Tot un punt de trobada pels habitants de Garcia.

Restaurant El Pas de l'Ase

No voldríem acabar aquest article sense plantejar una bona opció gastronòmica. Aquest restaurant de cuina familiar, tradicional i mediterrània, ens ofereix un tracte proper i professional i un producte de proximitat, fresc i de qualitat cuinat a la manera de sempre però amb un toc innovador de genialitat. Sens dubte una bona manera de rematar una jornada cultural per Garcia.

Per completar la informació de l'article pots consultar els enllaços que tens a continuació. Per saber més coses del poble i la seva cultura popular, et recomanem l'article dedicat a les seves festes i fires i si vols aprofundir sobre la seva història, consulta l'article del seu patrimoni històric.

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.