A Santa Maria de Palautordera, al Vallès Oriental, el jovent disposa d’un espai cultural i juvenil de proximitat que neix amb l’objectiu de dinamitzar l’acció cultural al municipi i esdevenir un símbol de referència en la vida local del poble.

Es tracta de Can Rahull, un equipament municipal que ofereix activitats culturals, tant siguin promogudes per les entitats com programades per l’Ajuntament.

Aquest espai ofereix una programació estable de cursos i tallers adreçats a totes les edats, i amb ofertes per a joves i adolescents.

Es programen tallers de salut i creixement personal, d'expressió, creativitat, i recursos formatius. Tot amb la finalitat de ser un agent col·laborador en el desenvolupament personal i en la cohesió social de la comunitat.

La masia de Can Rahull acull també les dependències de les àrees de Cultura i Joventut, magatzems, sales per reunions i espais de trobada per les diferents entitats del poble. També s'hi troba el Servei d’Informació Juvenil El Xiulet, un espai obert per a tots els joves, oferint assessories sobre diversos aspectes com poden ser l’ habitatge, la formació o activitats de lleure.
Entre altres serveis, ofereix connexió a internet gratuïta, informació, sales de treball, aules d’estudi, tramitació de carnets..

Si voleu tenir més informació d’ aquests dos centres i estar al dia de les activitats i propostes que hi fan, podeu accedir als enllaços.

" L'arbre que estén lluny la seva ombra damunt els qui es passegen,

al temps en que començà a ésser plantat, era una tija.

Aleshores era a flor de terra i podia ésser arrencat amb les mans;

ara, que ha pres tota la seva virior, s'aixeca fins a l'infinit " 

Ovidi

El municipi montsenyenc de Santa Maria de Palautordera, està geogràficament i sociològicament inserit a la realitat global del massís del Montseny. La gran riquesa natural i la singularitat de les activitats humanes del massís, han suscitat històricament un enorme interès de tot signe: científic, pedagògic, excursionista, etc..

La diversitat biològica i la qualitat paisatgística són sens dubte de les més elevades de tota la regió mediterrània. Els homes de la Renaixença ja en copsaren la magnitud: Aribau, Verdaguer, Víctor Balaguer, ja citen o reflecteixen la muntanya com a objecte dels seus treballs literaris o científics.

Dos eminents científics, el naturalista de Segarra i el botànic Dr. Pius Font i Quer, realitzen sengles treballs, que foren la base de la primera proclama de protecció del Montseny - Reial Decret del 1928- . El treball del darrer ja assenyala, com a tasca important, la creació d' àrees de botànica per a l' estudi científic i la divulgació pedagògica de la flora del massís, obrint la porta a la funció pedagògica dels seus valors naturals. 

Una biodiversitat rica i diversa convé preservar-la i donar-la a conèixer per fomentar-ne el respecte i l'estima.  És per això que Santa Maria de Palautordera ha construït l'Arborètum "L'Arbreda del Montseny", un lloc per conèixer les espècies llenyoses del montseny i poder-les estudiar, respectar i estimar.

L'Arborètum recull una mostra de les 80 espècies llenyoses, com ara l'alzina surera, roure, pollancre, salze, freixe, faig i coníferes autòctones, que s'escampen pel massís i que són una bona representació de les que hi ha a Europa, tant a la part baixa de la Mediterrànea com a la Centreeuropea o als Països nòrdics. En el seu entorn natural és impossible poder-les contemplar, d'aquesta manera es posa a l’abast de tothom el coneixement i la comprensió del medi natural del Montseny i, en especial, de les seves espècies forestals més representatives.

El cos central del Parc està format per les aproximadament vuitanta espècies d’arbres que podem trobar escampats pel massís. També s'hi troben altres espècies llenyoses menors, de fàcil implantació, distribuïdes en illes i agrupades per veïnatge ecològic, no taxonòmic.

L’Arborètum es localitza a la conca del Reguissol. El substracte està format majoritàriament per materials sedimentaris argilosos, amb un sòl agrícola de regadiu de qualitat. En les zones orientals cap al sud i llevant, hi ha les espècies més higròfiles de ribera i les de distribució natural més nòrdiques.

Aquest espai creat a la mil·lenària vila de Santa Maria de Palautordera, permet combinar el passeig i l'estudi de l'ecologia. Dins hi ha un Observatori Meteorològic, i també s'hi poden veure els antics safarejos públics, que han estat reformats. 

Hi trobareu també una zona de pícnic dins el Parc del Reguissol, tocant a l'Arbreda. Els dos parcs, que estan a diferents nivells, es comuniquen mitjançant un pont de fusta.

L'Arborètum de Santa Maria de Palautordera, al peu del Parc Natural del Montseny, és l'únic de Catalunya declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO.

Gràcies a la web fonts naturals, aigua, muntanya i més per deixar-nos fer ús de les seves fotografies.

Les primeres dades que tenim ens fa pensar que aquests indrets foren ja poblats en la prehistòria; aquestes dades són petites eines de sílex, forns rudimentaris, etc.

També podem deduir que ja en temps dels romans, aquesta vall de Tordera tenia pobladors i encara que no s'hagi pogut confirmar plenament es guarden vestigis de construccions que fan pensar en algun assentament on actualment hi ha l'església i rodalies.

La primera referència escrita la tenim en un document d'un privilegi del 19 d'agost del 862 en un atorgament fet pel reí Carles el Calb al compte Sunyer I de la vila de Vídamènia, que ara s'anomena palau. Per aquest i d'altres documents podem arribar a la conclusió de què ja estava organitzada la parròquia de Santa Maria junt amb la de Sant Esteve en lany 858.

Aquest document ens aporta altres dades prou curioses com el fet de què el territori era poblat per gent d'Hispània que havia fugit de l'encalç sarraí darrera els Pirineus i que un cop reconquerida aquesta part del país retornaven per a repoblar-la. Tota manera l'administració de justícia o jurisdicció fou exercida pels Senyors de Montclús, que tenien enfeudat amb el monestir els dominis sobre Palautordera i tota la vall.

Els senyors de Montclús descendents dels senyors de Sesagudes o de les Agudes, que tenien el castell suposadament en alguna vessant del turó de les Agudes, tenen domini fins l'any 1275 en què Rimbau II de Montclús cedeix els seus béns al seu oncle Ramon de Cabrera, i així, com els senyors de Montclús tenien el seu centre en el castell també anomenat Montclús, conegut actualment com el castell dels Moros, a Santa Margarida, els senyors de Cabrera tenen el centre administratiu al castell d'Hostalric, i la seva seu senyorial al castell de Montsoriu.

La representació del senyor de la vila era el batlle i la seva cúria formada pel notari, en aquest cas pel notari del benefici de Sant Burget, l'agutzil i un jutge que tenien la seva cort en la Sagrera que envoltava l'església parroquial. Palau esdevingué durant segles el centre administratiu de tot el terme de Palau, Sant Esteve i Montseny. Dins la història cal fer esment de la construcció de l'església o primera església a lany 1040, però degut al seu deteriorament i que sembla era molt petita, l'any 1562 s'emprèn la construcció de la nova i actual que fou beneïda al 1588.

Pel que fa a la demografia, en el cens de Floridablanca el 1787 Palautordera tenia 733 habitants, en el 1860 tenia el municipi 1.327 habitants i en el 1900 sols 1.114, cosa que es compren ja que s'explica pel creixement del absentisme rural i pel desplaçament de la gent cap als nous centres industrials; la corba demogràfica tornà a créixer a partir daquest moment i en el 1920 ja té 1.347 habitants, en el 1960, 2.055 habitants i en l'actualitat uns 9.300. Al llarg de la història es pot observar la forta importància de l'agricultura ja que llevat de comptats artesans tothom depenia del camp per a la seva subsistència.

Aquests volen ser uns breus apunts de la nostra història que permetin situar la nostra vila dins de la història de Catalunya, encara que caldria matisar i aprofundir en molts temes que en aquest moment és difícil de fer en el poc espai de què disposem.

Pel que fa al nom de la vila el trobem en diferents documents de l'època amb diferents versions: Vidamènia, Vítamènia, Bitamínia, Vidtaminia o Bitamènia. En un document de lany 1045 es parla d'una sala senyorial a la vila de Palau, cosa que fa refermar la hipòtesi de l'existència d'un palau en algun indret del poble que a ben segur que es tractava de l'indret ocupat per l'església parroquial, i és molt possible que la base cilíndrica de l'actual campanar fós la base d'una torre de l'antic Palau. Tenint en compte que era freqüent d'aixecar les esglésies sobre dependències d'antigues viles romanes i per certs vestigis constructius, podrem pensar que en efecte l'existència d'una construcció regia en aquest indret ja en temps dels romans.

Al voltant de lany 900 apareix un tal Trasovard que va comprar de Sunyer II d'Empúries, hereu de Sunyer I, la vila de Vitamènia o Vidamènia, o sigui l'aparició d'una espècie de corredor de finques. Aquest personatge misteriós fa la venda el 908 del domini de Palautordera al comte Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, i aquest el cedeix poc després al domini de Sant Cugat del Vallès. La influencia del domini de Sant Cugat sobre Palautordera fou important ja que es mantingué durant set segles.

La primera referència escrita de l'Escut la trobem en un manuscrit d'antiguitats de Don Miguel de Salazar, notes del qual van ser extretes d'un convent de Breda. En aquestes notes es descriu l'escut de següent manera: "Hecha ya relación de la antigüedad, lustre y esplendor de esta villa, pasamos a hacerlo de su escudo que se compone i organiza: En un camo de oro, un edificio o palacio con una torre superpuesta, rematada por una paloma de alas estendidas y un arbol verde a cada lado".

La referència gràfica més antiga de l'escut de Santa Maria de Palautordera és de l'any 1724, en el que es fa ús d'un segell imprès sobre paper i hòstia, que aniria repetint-se durant tot el segle XVIII. En aquest segell, figura com a tema central, un Palau assentat sobre una elevació del terreny, que en la seva part superior presenta un ocell, probablement un colom, que contràriament a la descripció anterior està en actitud de repòs (símbol de pau i de seguretat del lloc). Al costat de l'edifici dos arbres. Del promontori on s'assenta El Palau, serpenteja un camí que es dirigeix a l'edifici, que segons la Sigil.lografia Catalana de Ferran de Segarra, podria interpretar una representació de la Tordera.

A finals del segle XVIII, Palau utilitza un segell per imprimir en relleu, de característiques similars a l'anterior, que perduraria fins l'any 1836. A partir de 1840 es va utilitzar un segell amb tinta negra, de la mateixa temàtica que els precedents, però es van introduir canvis en la postura de l'ocell, que apareix amb les ales esteses sobre l'edifici, i es va suprimir el camí que serpentejava fins el Palau.

Els successius segells, no es van apartar d'aquesta temàtica, si bé es va utilitzar el color atzur com a esmalt del camp a diferència de l'antic de color or. Probablement aquesta variació es va produir cap al 1837 que per un Decreto de las Cortes es prohibia utilitzar emblemes que recordessin al Feudalisme. Així i tot ja que no era un emblema de persona o llinatge, el poble va poder adoptar-lo com a color natural del cel. Una altra variació de l'actual (modificació del 7/5/1987), és el de haver-li afegit en la part inferior de la planúria on s'ubica el palau, el curs d'un riu que simbolitza la Tordera.

La definició dels conceptes heràldics emprats a l'escut són: L'ATZUR: Simbolitza el cel. Aquests escuts empraven un color natural. EL PALAU: Amb torre sobreposada és signe, segons els entesos, de l'edifici o palau que va donar nom al poble. EL COLOM: Simbolitza la pau i seguretat del lloc. ELS ARBRES: Amb el seu color verd indiquen abundància, indústria i riquesa de la terra.

Hem anomenat l'ocell com a un colom, ja que segons la descripció que ens fa Don Miguel de Salazar en el seu manuscrit (notes de S. Pinell), ens decantaria cap a aquesta interpretació, encarar que la seva identificació hagi despertat polèmiques entre els entesos, ja que uns diuen que es un tord, fent al·lusió a la Tordera, i d'altres un colom. En ambdós casos sempre ha estat representat de color blanc (colom), encara que li hagués correspost un color grisós (tord), ja que aquests emblemes representaven els colors naturals.

El fet que l'escut de Palau es de caràcter parlant, fa que sigui el propi municipi el que defineixi la identitat de l'ocell, marcant el punt d'inici de futures descripcions. Al 1989, la Generalitat imposa determinats emblemes heràldics als municipis que no tinguessin o que volguessin modificar-los. Palautordera va rebre un projecte de modificació de l'emblema en forma caironada timbrada amb una corona mural i on en camp d'or apareix un palau de color sable (color negre). L'ocell de color atzur (color blau fent al·lusió a la Tordera) té les ales esteses i mira en sentit contrari, amb els arbres de color sinoble (verd) però sense estar terrassats.

L'emblema de Santa Maria de Palautordera té acreditada una antiguitat històrica de més de 250 anys.

Santa Maria de Palautordera és un poble amb un calendari ampli de festes i celebracions molt concorregudes i participatives, arrelades a la tradició local i nacional. Tenen importància, pel seu pes propi, les Festes Majors de cada barri que conformen el municipi. Aquí podeu trobar les festes i celebracions més assenyalades que es duen a terme a Palau:

Cavalcada de Reis  -5 de gener-  Les il·lusions de petits i grans passen pels carrers més cèntric de Palau, a partir de les 6 de la tarda,  fins arribar a la plaça de la Vila on Ses Majestats els Reis d'Orient reben les claus del poble al balcó de l'Ajuntament per part de l'alcalde i després a  l'Envelat, on té  lloc el lliurament de les cartes dels infants als Reis.
El barri del Pont Trencat, Pont Romà i Moixerigues també organitza la seva Cavalcada a partir de les 7 de la tarda.

Festa Major de Sant Proget – cap de setmana més proper al dia 25 gener- La Festa Major petita o d'hivern, popularment també dita de Sant Burget acull exposicions, concerts, orquestres, ball de nit,  activitats per a públic familiar i per a joves; tarda d'humor, cercavila gegantera, esports, Nit Jove, audició de sardanes i la popular Mostra de Cuina Casolana (demostració de plats típics de casa nostra: primers plats, segons plats i postres de les cuineres i dels cuiners de Palau). També es celebra des de fa segles, el Vot de Poble durant l'ofici del diumenge de Festa Major.

Carnaval i Ball de Gitanes – dissabte i diumenge de Carnaval – Any rere any el Carnaval s’ha anat consolidant a Palau com una festa amb una gran participació d’entitats, associacions de veïns i grups d’amics del poble  que amb les seves carrosses i comparses omplen de color els nostres carrers. L’ Envelat és l’espai que acull, després de la Rua, el veredicte del concurs de comparses, l’ animació infantil i el sopar i ball de Carnestoltes.
El Ball de Gitanes és la manifestació popular, folklòrica, tradicionalment més arrelada als pobles del Vallès, recuperades a Palau l’any 2011. El diumenge de Carnaval la plaça de la Vila s’omple de públic per gaudir del Galop d’Entrada, el Ball de Cintes, la Polca, el Vals Jota, entre d'altres danses, de la mà de la Colla de Gitanes Cancell del Montseny, mentre el públic crida el tradicional Ferro!  

Sant Jordi – 23 d'abril - Palau viu la festa de Sant Jordi amb la plaça Major plena de llibres i roses. També hi són presents entitats i col·lectius del poble, que juntament amb els veïns i veïnes de la vila, gaudeixen d’una de les festes més arrelades i  populars del calendari festiu de Catalunya. 

Setmana Santa – La Setmana Santa també es celebra a Santa Maria de Palautordera, amb el popular Via Crucis. La processó surt de l'església Parroquial, a les 21h, segueix pel carrer Major, passeig del Remei fins entrar a Sant Esteve de Palautordera. El Via Crucis el formen les imatges del Sant Crist (portat per persones de Sant Esteve i Palau), la Dolorosa (portat per dones) i Sant Joan (portat per joves).

Primavera Cultural – del 21 de març al 23 de juny - Amb l’inici de la primavera i un cop passat  el rigorós fred de l’hivern, a Palau es multipliquen els actes i activitats que amb l’arribada del bon temps prenen el carrer com a escenari. Sota el nom de Primavera Cultural es recull aquesta efervescència d’actes i activitats organitzats pel teixit associatiu palauenc i per l’Ajuntament.

Homenatge a la Gent Gran  – 1 de maig – El Dia del Treball s’organitza un acte de reconeixement a les persones més grans del municipi.

Revetlla de Sant Joan – 23 de juny – L’arribada del la Flama del Canigó al Pla de Can Sala, de la mà del Centre Excursionista de Palau, obre la nit de revetlles i fogueres als diferents barris del poble. Una nit, la més llarga de l’any, per donar la benvinguda a l’estiu.

Clar de Lluna –entre l’11 de juny i el 30 de juliol-  Marxa nocturna sota el clar de lluna d’ uns 10 km aproximadament. Més que una cursa, és una festa popular en la que hi participen persones de totes les edats vingudes de diferents comarques catalanes que aprofiten per fer una passejada nocturna uns i una marxa corrent altres. Aquest esdeveniment es fa coincidir amb la Mostra d’Artesania que organitza la Unió de Botiguers i Comerciants de Palau. Tot plegat dues propostes que omplen aquesta nit tan especial d’animació i activitat.

Recital de Poesia Local –juliol- Durant unes hores, la paraula i la música ens faran gaudir de moments inoblidables. Una vetllada dedicada a la poesia on escriptors novells compartiran els seus escrits i es recitaran poemes d’autors locals. Tot acompanyat de bona música i a la mitja part, com és tradició, coca i aigua de valència.

Festa Major del Pont Trencat, Pont Romà i Moixerigues – 2a quinzena de juny – Els veïns i veïnes d’aquest barri celebren la seva Festa Major amb diverses activitats per a tots els públics: jocs infantils, ball, sopar popular, concursos, actuacions...

Festa de La Serra –juliol- El Barri de La Serra celebra el seu sopar d’estiu amb la tradicional revetlla. També el mes de juliol organitzen activitats lúdiques com xocolatades i festa de l’escuma pels més joves del barri.

Festa del Virgili, Temple i Cal l’Abril –juliol- Els veïns i veïnes d’aquests barris es troben en un sopar i ball de nit per celebrar l’estiu.

Festa Major de Can Bosch –juliol- El barri de Can Bosch celebra la seva Festa Major amb propostes i activitats per tothom: inflables aquàtics a la piscina de la zona esportiva, festa de l’escuma, música, sopar popular, ball... i la tradicional baixada del riu berguedà.

Cicle de Música Catalana –a partir del 15 d’agost- Aquest Cicle recull una àmplia varietat de propostes culturals de casa nostra adreçades a totes les edats: concerts en directe, audicions de sardanes, música al carrer, recitals, espectacles... Uns dies on no hi falten les propostes més clàssiques com les més actuals per gaudir del mes d’agost a Palau.

Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya - setembre- Cant, dansa, música i vestuari confegeixen un imaginari artístic que ens permet conèixer unes arrels a voltes sorprenents i apropar-nos, a l’hora, a les arrels tradicionals d’altres territoris del món. Un projecte amb la voluntat d’apropar mitjançant la dansa i la música altres realitats culturals existents. Grups d’arreu del món ofereixen actuacions a diferents pobles de Catalunya, entre ells Palau, per mostrar el seu folklore i la seva cultura d’arrel tradicional.

Diada Nacional de Catalunya – 11 de setembre – Amb les senyeres penjades al balcó, Palau com tots els pobles i ciutats de Catalunya celebren la Diada Nacional amb actes institucionals i actes organitzats per les entitats i associacions del municipi.

Festa Major Aplec del Remei – octubre - Durant sis dies Palau s’engalana per la seva Festa Major gran. Activitats diverses i per tothom com ara concerts, ball, activitats per a públic familiar, barrakes pels més animats i el popular concurs de paletes  fan de la  Festa Major del Remei un dels esdeveniments més festius i esperats del nostre calendari.

Jornades europees del patrimoni. Octubre

Tot Sants – 1 de novembre – Temps de panellets, castanyes, moniatos i bolets. Entitats com l’Esplai de la Gent Gran, la UBIC o els Amics de la Dansa, entre altres, organitzen activitats entorn a aquestes dates.

Jornades de la Importància de la Memòria –penúltim cap de setmana de novembre- Una programació que vol mantenir viva la memòria històrica del nostre poble i del nostre país amb la participació de diferents ponents i diverses activitats de sensibilització.

Festes de Nadal –desembre- Quan l’any s’acaba, les tradicionals Festes de Nadal omplen de màgia i llum els carrers de Palau. Hi ha actes diversos com la solidària  Marató de TV3, la Fira de Nadal o la programació Tot esperant els Reis (tallers infantils i espectacles per públic familiar).

Fira de l’escudella. Nadal

Les principals explotacions agràries del terme municipal estan vinculades a l’horticultura i a la producció de farratges per a les granges de bestiar boví. Per altra banda, la indústria es concentra a la vall de la Tordera (als polígons de can Balmes, can Vernedes – Auleda, la Serra i Pont trencat) amb empreses dedicades, entre d’altres especialitats, a l’electrònica i a la logística. Dins del sector serveis, el comerç desenvolupa un paper molt important a la vila. Podem trobar tota mena de comerços, encara que tenen un pes molt important les botigues de comestibles d’elaboració pròpia, i la confecció de productes artesanals. Destaquen per la seva importància l’elaboració d’embotits i carns, i de pa i pastissos.També és de destacar el mercat setmanal, que es fa el dissabte.

El poble de Santa Maria de Palautordera té com a patrimoni arquitectònic destacable la torre-campanar de l'església, una part de la qual es correspon a una torre del s. XII de l'antic palau o castell que va donar nom al poble. Aquesta torre està catalogada com a bé cultural d'interès nacional, màxima protecció que pot ser atorgada. També destaca l'església bastida entre 1562 i 1588.

L'ajuntament, edifici aixecat a la dècada dels anys trenta del s. XX, en què destaquen els elements modernistes tardans.

Diversos edificis de la plaça Major i el carrer Major ens mostren com han evolucionat les cases de poble del s. XVII al s. XIX. Al passeig del Remei trobem diferents cases unifamiliars que ens mostren les cases d'estiueig de final del s. XIX, altres cases d'estiueig es troben a l'entrada del poble amb diferents torres.

Pujant pel passeig del Remei ens trobem, a l'esquerra, la capella de sant Sebastià, del s. XVI, actualment part d'una casa particular. I, a la dreta, l'ermita que va substituir l'anterior, ara dedicada a la Mare de Déu del Remei, construïda segons els estils barroc tardà i neoclàssic entre els anys 1792 i 1800.

No podem oblidar les diferents masies que es conserven escampades per tot el terme municipal, que ens mostren la importància de la pagesia en el poble. Hi podem veure les diferents fases d'expansió i decadència que han experimentat al llarg dels segles.

Pont Trencat

Pont que fou bastit a final del s. XIII amb dues grans arcades d'arc apuntat. Una part pertany a Sant Celoni, i aquesta fou destruïda durant la guerra del Francès, a inici del s. XIX. Per aquest pont hi passava el camí ral de Barcelona a Girona, successor de la Via Augusta. Durant els anys noranta va començar la reconstrucció, i es va voler destacar la part original i la part moderna. Aquesta reconstrucció ha estat guardonada amb diferents premis, tant nacionals com internacionals.

Torre Deó

Torre d’estiueig que té algunes característiques modernistes. En aquesta destaquen la paret arrebossada i pintada, la torre de la cantonada que sobresurt del cos principal de la casa, i està coronada per una estructura piramidal de planta quadrada. L’entrada principal té l’accés per una escala de pedra que condueix a un cobert de teulesaguantat per pilars de pedra. Destaca la decoració de les cobertes amb teules vidriades de colors marró i verd.

La primera referència documental del poble de Santa Maria de Palautordera, apareix l’any 862 en un precepte de Carles el Calb, rei de França, que fa donació al comte Sunyer I d’Empúries i Rosselló de la vila Vitamenia, constituïda principalment per les parròquies de Santa Maria i Sant Esteve.

Més tard, l’any 900 el comte Sunyer II d’Empúries i Rosselló va vendre Vitamenia o Palau a un tal Trassovat i aquest, l’any 908, la va tornar a vendre al comte de Barcelona Guifré Borrell, que al cap de poc temps la va cedir al Monestir de Sant Cugat, que la va posseir durant diversos segles, fins al segle XIX.

L’abat de San Cugat era el propietari del terme de Palautordera en l’aspecte dominant i el senyor del castell de Montclús l’era en la part jurisdiccional, se sap que la notaria d’aquest castell radicava des de 1274 a Palautordera, i el càrrec de notari el tenia el sacerdot beneficiat de l’altar de sant Projecte, anomenat popularment sant Proget.

El desembre de 1002, el Papa Silvestre II, en una butlla del Monestir de Sant Cugat, parla de la Villa Vidámenia, que també s’anomena Palau a causa del palau o casa forta que hi havia —amb un recinte emmurallat segons un document del 7 d’octubre de 1350—. Actualment, solament resta dempeus una torre, que és el campanar de l’església actual.

Un altre document important és el testament sacramental d’un tal Guillem, casat amb Blancúcia i pare de Ramon d’Ebri, de Gilabert, de Quixol i de Ledgars, el va jurar el 6 d’octubre de 1045 i ho va fer sobre l’altar de la basílica de Santa Maria, situada al lloc de l’esmentat Palau, prop del curs del riu Tordera.

L’any 1175 Riambau del Montseny va fer donació a l’orde del Temple d’una gran extensió de terreny situada a Palautordera, i hi ha constància que l’any 1185 els templers feren gestions per controlar molins i cursos d’aigua. (En un document de l’any 1322 trobem quatre molins de dues moles cadascun.)

El primer document del temple parroquial data de l’any 1040, i s’hi diu que és una reconstrucció feta sobre un altre temple de més primitiu.

L’inici de l’edificació de l’església actual data de l’any 1480 i sabem que acaba el 1563. S’inaugura el dia 8 d’agost, que és el dia que el poble de Palautordera fa la dedicació de la seva església parroquial a Santa Maria, que és la seva patrona titular, i també a Sant Proget, que és el seu copatró.

La primera capella on es va venerar la Mare de Déu del Remei estava dedicada a sant Sebastià i fou beneïda el 20 de gener de 1519. Actualment es conserva l’antic edifici, que és de propietat privada i no té cap ús religiós. Està situat a l’altra banda de l’antiga carretera de Sant Esteve.

La devoció a la Mare de Déu del Remei va anar creixent i, al contrari, la devoció a sant Sebastià va anant minvant. L’any 1778 es va començar la construcció d’una nova ermita a l’altre costat de la carretera, dedicada ja a la Mare de Déu del Remei, i el 1803 se’n va fer la inauguració, és l’edifici de l’actual ermita.

Existeix documentació datada del 1600 que diu que pels voltants del Montseny abunden els bandolers que actuen al voltant del camí ral. N’hi trobem dos que són fills de&nbsp, Palautordera, i que exerciren uns trenta-cinc anys. Es deien Bernat Perpunter (àlies Bargina) i Juyol.

Palautordera, per la seva situació, ha estat sempre molt lligada a l’aigua, ja que el seu terme municipal és travessat de nord a sud per dues rieres: la Tordera i el Reguissol. L’aprofitament de l’aigua per a regar els conreus és de data immemorial i els títols de propietat necessaris foren reconeguts pel batlle general d’aigües del reial&nbsp, patrimoni, Raimundo de Oms i Santapán, el 20 de març de 1680.

&nbsp,

L’edifici civil més important i emblemàtic del municipi, i potser de tot el Baix Montseny, és el Pont Trencat. Edificat sobre la Tordera i al mateix lloc on hi havia un antic pont romà, aquest pont de pedra del segle XVI va ser durant molts segles un pas estratègic de les comunicacions del nord de Barcelona, per poder-hi passar es pagava un preu, que es deia un pontatge. Durant la guerra del Francés, la meitat del pont va ser enderrocada per una bomba i per això la població el va anomenar el pont Trencat. L’any 2003, es varen inaugurar les obres de reconstrucció del pont, tant de la part que restava dempeus com de la part nova, que es va fer d’acer Corten. També es va restaurar tot l’entorn paisatgístic. Aquesta obra singular ha obtingut d’ençà de la seva rehabilitació quatre premis internacionals, i els seus mèrits arquitectònics i cívics han estat divulgats en desenes de revistes especialitzades de tot el món.&nbsp,

Finalment, dues dates importants per a la millora de&nbsp, les condicions de vida del municipi: el 20 de juny de 1886 és la data del subministrament d’aigua potable al poble&nbsp, i el 17 de maig de 1903 és quan es demana permís a l’Ajuntament per realitzar la instal·lació d’electricitat per a tot el municipi.

&nbsp,

Text elaborat per: Josep Ayats i Eduard Claver&nbsp,&nbsp,&nbsp, Any: 2008