Sant Carles de la Ràpita compta amb un ric patrimoni festiu i cultural. El caràcter alegre i festiu de la gent de les Terres de l'Ebre forma part de la seva identitat i La Ràpita n'és un exemple clar, amb un teixit associatiu molt arrelat que s'implica activament i que impulsa l'activitat cultural de la vila. Cal destacar en aquest sentit l'Esbart Dansaire Rapitenc, una colla que representa arreu el folklore ebrenc amb el seu grup de dansa i gegants, així com el Festival Folklòric dels Alfacs i el Festival dels Ritmes dels Alfacs com aconteixaments claus per difondre la cultura popular i la música local, respectivament.

Us detallem a continuació el calendari festiu de la Ràpita amb les seves principals tradicions:

GENER

Sant Antoni

Aquesta tradicional festivitat té molta presència a les comarques de les Terres de l'Ebre. A Sant Carles de la Ràpita es concentra en dos dies farcits d'actes diversos, entre els que destaca la processó amb la imatge de Sant Antoni, acompanyada dels gegants de la vila i la Banda de Tambors i Cornetes de La Ràptia, tot recorrent els carrers del centre de la vila, i com no la benedicció del bestiar davant l'Església Parroquial.

Durant la tarda del segon dia de festa es celebren també els tradicionals concuros populars per a nens.

JUNY

Festa del Mar

Festivitat de Sant Carles de la Ràpita estretament lligada a la seva essència marinera. L'estació nàutica de la ciutat la celebra cada mes de juny, i s'ofereixen un amplíssim ventall d'activitats culturals, gastronòmiques i nàutiques, com el cable esquí, el submarinisme, windsurf, demostracions de kitesurf, caiac, paddle surf, etc. Destaquen especialment la Travessa per la Badia dels Alfacs, ideal per conèixer el magnífic entorn de La Ràpita, i la musclada-vermut al Xiringuito de la Costa, per assaborir aquest fantàstic producte local, gustós i saludable a tocar del seu hàbitat, acompanyat del també local Vermut Rapitenc, amb una magnífica música d'ambient. Dos trets identitaris de la ciutat, un geogràfic i l'altre gastronòmic, units en aquesta deliciosa jornada.

També hi ha la possibilitat de llogar bicicletes elèctriques per fer rutes pel Delta, i d'altres degustacions i propostes culturals com les demostracions d'artesania i dansa. Important mencionar també la Mostra d'Economia Circular i Mobilitat Sostenible i la Taula Rodona sobre medi ambient per caminar cap a un món millor.

En resum, una festa transversal que involucra a tots els agents del territori: empreses nàutiques, productors, comerciants i cuiners locals, que participen conjuntament en aquest esdeveniment per mostrar tot el potencial de la Badia dels Alfacs, un racó singular del mediterrani i del que podeu descobrir-ne més coses a l'article sobre els llocs d'interès de Sant Carles de la Ràpita.

JULIOL

Festa de la Mare de Déu del Carme

Aquesta festivitat tradicional i religiosa té lloc cada any a mitjans de juliol a les instal·lacions del port pesquer. És una celebració molt arrelada als municipis de tradició marinera com és el cas de Sant Carles de la Ràpita. Originalment només la vivien els pescadors, mariners i les seves famílies, però recentment ha trascendit a tota la població i compta amb 3 dies d'actes oficials com l'Homenatge a la Vellesa del Pescador el 16 de juliol, on es reuneixen antics treballadors del mar amb autoritats, vídues de mariners i altres convidats a la confraria, i l'especial i multitudinària processó marítima amb la imatge de la Mare de Déu, un seguici digne de veure on les barques llencen flors a la que porta la imatge carregada a les espatlles per veïns del pobe.

També s'organitzen altres activitats com els típics correbous de les Terres de l'Ebre, la cucanya i el pal ensabonat, regates, campionats i concerts.

Festes Majors de Sant Jaume

Cada any per Sant Jaume es celebren les Festes Majors de La Ràpita durant 10 dies, amb un extens programa ple d'activtats per a tots els públics. Cercaviles, castells, concerts, Dj, revetlles amb orquestra, els clàssics bous amb diverses modalitats, correfocs amb la participació de diverses colles de Diables i altes mostres de cultura popular, el Festival de Rondalles, rutes guiades, musclades i altres àpats populars, concursos, campionats esportius, balls, jocs tradicionals i la festa marítima amb esports aqüàtics i altres activitats.

Al segle XIX les festes es feien coincidir amb Sant Roc el 16 d'agost, el patró de Sant Carles de la Ràpita, però es van canviar les dates pels volts de Sant Jaume degut al calendari de feines de l'arròs, ja que l'agost és un mes molt intens perquè s'apropa la sega d'aquest cereal, i per la pesca amb parelles de bous que també es concentrava molt en aquella època de l'any.

SETEMBRE

Feses Quinquennals i Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Cada 5 anys a principis de setembre, La Ràpita celebra les Festes Quinqueannals, de marcat caràcter religiós en honor a la seva patrona. S'oficia una Novena en honor a la Mare de Déu, misses i diverses processons pels carrers del poble guarnits pels seus veïns.

D'altra banda, des del 1983, es celebren les conegudes popularment com les Festes del Barri, també en honor a la Mare de Déu just a continuació de les Quinquennals, a partir del 8 de setembre. Inicialment es tractava d'una setmana cultural que finalment es convertí en una altra festivitat de Sant Carles de la Ràpita, dedicada a la seva patrona amb la tradicional Ofrena de fruites i flors. Tampoc hi falten els bous amb les diferents modalitats, o la ballada de sardanes i jotes, els jocs populars com els concursos de Morra i bitlles, botifarrada popular, actuacions musicals i festes de nit amb Dj.

OCTUBRE

Festa dels Orígens

Aquesta recent festivitat de Sant Carles de la Ràpita es celebra un cap de setmana a mitjans d'ocubre, amb la intenció de reivindicar les arrels i l'essència de la vila, posats en valor, reviscuts i interpretats tant per locals com per forasters. Es posa de relleu la singularitat econòmica i social de la població a principis del S.XX (moment d'expansió i introducció dels fonaments actuals), representades per dos col·lectius: els pescadors/mariners i els pagesos/ramaders.

Tot plegat esceneficat al barri del Xicago, el més antic de la població, amb la intenció de reivindicar el seu paper històric i revitalitzar-lo. Durant aquests dies els veïns li retornen el seu aspecte original amb tavernes i tallers d'artesania, i hi interpreten els rols dels mariners o pagesos rapitencs amb tota mena d'estrils i materials, representant els seus oficis i la seva vida quotidiana.

També s'ocupen els espais entre el barri i el port actual, amb un mercat de productes de Km0 i altres activitats culturals relacionades amb la identitat i l'entorn del municipi: el mar i la terra, passant per la gastronomia, jocs tradicionals, exposicions, música, dansa, teatre, etc.

Els objectius d'aquest esdeveniment són entre d'altres enfortir la identitat local a partir del coneixement del seu passat ("una barreja estranya de mariners i pagesos, de pacífics i exaltats, d'agosarats i tímids..."), i la implicació de tota la vila per reforçar el sentiment de pertanyença, potenciar el pes del teixit associatiu i els vincles comunitaris com a dinamitzadors de la societat, i crear un nou referent com atractiu turístic i cultural, que tingui un impacte positiu sobre la població.

Si vols aprofundir més sobre Sant Carles de la Ràpita, no et perdis l'article dedicat als seus llocs d'interès.

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.

Sant Carles de la Ràpita, també conegut com la Ràpita dels Alfacs o simplement La Ràpita, és un municipi situat a la comarca del Montsià,a les Terres de l’Ebre. Té 14.611 habitants i una extensió de 53’7km2. El mot Ràpita prové de l'àrab ràbita o ribat que vol dir fortificació amb funcions militars i religioses o de la paraula ar-rabita que vol dir ermita.

Es troba al peu de la Serra del Montsià i al sud del Parc Natural del Delta de l’Ebre, a l’entrada de la Badia d’Els Alfacs i un gran braç de sorra format pels sediments que l’Ebre arrossega cap el mar (la Punta de la Banya), tot un espectacle per la vista.

El rei Carles III es va enamorar tant de l’indret que va decidir construir-hi un dels ports més importants de la Mediterània i convertir el petit poble de pescadors en la seva ciutat somiada: Sant Carles de la Ràpita. En podeu consultar més informació a l’article dedicat a la història de Sant Carles de la Ràpita.

A nivell econòmic el sector de la pesca té un protagonisme especial. El port compta amb la flota pesquera més gran de Catalunya i també destaca per la qualitat de les seves captures com el marisc i els llagostins. Durant el S.XIX es va introduir el cultiu d’arròs a la zona, essent el principal cultiu de la comarca tot i que també s’hi troben altres explotacions com l’olivera i el garrofer. D’altra banda es va iniciar l’explotació de les Salines de la Trinitat per la producció i exportació de sal.

Sant Carles de la Ràpita és sens dubte un punt d’interès turístic per la seva privilegiada ubicació, entre el mar i la muntanya i molt propera al Delta de l’Ebre, oferint un ample ventall de serveis i  grans platges de sorra fina.

La població més turística de les Terres de l’Ebre compta amb un patrimoni històric destacat i una cultura molt arrelada al Delta de l’Ebre i al mar. Tot plegat ho podeu veure reflectit als llocs d’interès de Sant Carles de la Ràpita que us detallem a continuació:  

Llocs d’interès dins el nucli urbà

Museu de la Mar de l’Ebre

El museu es troba a l’edifici de Les Casotes d’estil neoclàssic. Fou construït a mitjans del S.XIX per la Real Compañía de Canalización del Ebro a tocar del port pesquer i l’accés al Delta i s’ha mantingut incacte des d’aleshores. Al costat podem trobar-hi el moll, restes de l’enclusa i la gran dàrsena que hi havia, instal·lacions vinculades al canal de navegació entre Amposta i La Ràpita per salvar els bancs de sorra de la desembocadura de L’Ebre.

El museu de 900m2 disposa d’una sala multiusos i acull dues exposicions permanents: “La Mar de l’Ebre: del cap de Terme a Sòl-de-riu” i “Les Terres de l’Ebre: terra de pescadors i mariners”, que recullen la biodiversitat de la zona i les vicissituds de la navegació entre d’altres, amb el suport d’objectes originals, audiovisuals i contingut multimèdia a un entorn ideal per tractar la temàtica des d’un punt de vista històric i actual.

La primera exposició permet descobrir sobretot els ambients marins, on l’aigua dolça de l’Ebre i la geografia submarina configuren un dels espais més rics de fauna i flora de la costa ibèrica, com són els sorrencs rocosos o les praderies d’algues. També inclou una mostra dels peixos més representatius, una d’altres grups biològics marins (des de mamífers, rèptils, aus, coralls..) i una destacada col·leció de moluscs.

La segona exposició posa de relleu la importància geoestratègica de la vila i el seu entorn al llarg de la història, amb més de 200 objectes originals, la seva potent activitat econòmica, la pesca i tots els oficis relacionats.

Església Nova

Edifici del S.XVIII notable i particular. La planta de creu grega i les façanes son d’estil neoclàssic, s’hi troben tribunes amb balcons i recorda a les esglésies del renaixament italià amb la presència de columnes jòniques, tot i que també s’intueixen influències del barroc. Originalment es situava als afores de la població però actualment ja pertany al centre, de cara el mar i presidint l’avinguda que condueix al passeig Marítim i a les platges. S’ha habilitat recentment com a equipament cultural destinat també a divulgar la història del municipi.

Aquesta església forma part del conjunt monumental que Carles III pretenia consolidar al port dels Alfacs, però va quedar com un projecte ja que mai es va acabar, sembla que degut als desordres econòmics del regne després de la mort del monarca.

Malgrat el seu nom, no està confirmat que l’edifici es projectés com a església, sembla més aviat d’ús administratiu a jutjar per l’estructura.

Llotja de peix i port pesquer

Un dels llocs d'interès de Sant Carles de la Ràpita més representatius. A poca gent se li escapa que la ciutat compta amb una gran importància pesquera i un dels ports més destacats i històrics de la península. El primer port de Catalunya en número d’embarcacions (actualment 60 barques d’arrossegament i 48 d’arts menors). Molt conegut per la pesca de llagostins i les muscleres de la badia, d’aquí l’àmplia i variada oferta gastronòmica de la ciutat basada en els seus productes estrella de gran qualitat i proximitat: el marisc i l’arròs.

La llotja es troba al port pesquer de la població i va ser fundada per la Confraria de Pescadors Verge del Carme el 1919. Es tracta d’un edifici modern des d’on es pot observar cap al migdia l’arribada de barques i mariners carregats de peix apunt de subhastar.

S’hi pot presenciar la subhasta del peix sobre les 16:30h des del primer pis des d’on es pot apreciar perfectament el gènere i les grades dels compradors. La subhasta serveix entre 25 i 30 tones de peix diàries amb la màxima qualitat i eficiència.

 Els mesos de juny i juliol s’acostuma a aturar l’activitat a causa de veda biològica per contribuir a regenerar l’ecosistema marí i afavorir un model de pesca sostenible.

Plaça de Carles III i Església de la Santíssima Trinitat

La plaça hauria d’haver sigut l’element central i principal de la nova ciutat projectada pel rei. Es va projectar seguint els cànons racionals de la Il·lustració amb una certa magnificència i harmonia estàtica inspirades en l’urbanisme romà. La intenció era acollir-hi desfilades militars.

 Al sud hi trobem els porxos del S.XVIII, una font neoclàssica i la Casa Laureano.  Aquesta plaça és la cruïlla dels eixos més importants de la ciutat. Un d’ells la divideix en dues parts diferents, una de les quals tancada en semicercle i porticada on al final del pòrtic s’hi troba un comerç i l’església.

L’església de la Santíssima Trinitat que presideix la plaça, va ser construïda també pel rei tot i que durant la guerra civil espanyola fou enderrocada per bastir-ne una altra més gran al mateix indret.

Altres llocs d’interès

Al nucli urbà de Sant Carles de la Ràpita s’hi troben altres punts emblemàtics com el Far de la Ràpita, situat a uns 800 metres al sud del nucli urbà, símbol del port i referència per tots els que hi treballen. Seguint el mar recomanem recórrer el Passeig Marítim, que comença al parc de Garbí i segueix vorejant totes les platges, passa per un pont damunt l’aigua i rodeja l’antic far. Hi podem sentir l’essència de La Ràpita.

Destaquem també el Mirador de la Guardiola, una antiga torre de vigilància situada al cim del puig “la Torreta” que corona la ciutat per ponent i és un punt ideal per admirar la panoràmica del Delta de l’Ebre. En dies clars es pot contemplar des del castell de Peníscola fins al cap de Salou.

I finalment la plaça del Mercat, un dels punts neuràlgics de la població on s’ubicava el castell (“mig fortalesa mig ermita”) construït pels sarraïns i de fet va continuar sent lloc de culte per ells després de la reconquesta. Hi havia també altres construccions defensives i un hospital. El mercat es va inaugurar el 1971 i va suposar l’enderrocament d’aquells antics vestigis.

Llocs d’interès fora del nucli urbà

Delta de l’Ebre

Un cop s’arriba a Sant Carles de la Ràpita, un no pot deixar de visitar una de les meravelles de Catalunya i d’Europa.

El Parc Natural del Delta de l’Ebre constitueix un dels hàbitats aquàtics i avícoles més importants de tot el Mediterrani occidental. És la zona humida més gran de Catalunya, destí escollit per 95 espècies d’aus nidificants i 330 de migratòries de les 600 que hi ha a Europa, per reposar i alimentar-se.

El delta té 320 km2 de superfície amb platges infinites de sorra i pràcticament verges, llacunes, arrossars, hortes, fruiters... configurant un entorn de contrastos únic de pau i bellesa incomparables.  La imatge dels flamencs al crepuscle per exemple, és una estampa on sembla que s’aturi el temps.

El cultiu de l’arròs ocupa el 85% de l’àrea conreada tot i que la pesca, el marisqueig i l’agricultura també hi tenen pes. L’aportació dels nutrients que arrossega l’Ebre cap al mar afavoreix un ecositema ric i variat, així com la pesca ancestral a les llacunes (Encanyissada i Tancada) que encara es practica a la manera tradicional.

Mai trobaríem prou paraules adequades per definir el Delta de l’Ebre, per això recomanem visitar-lo i perdre’s-hi qualsevol moment de l’any per sentir totes les emocions que transmet, i fer-ho sempre amb responsabilitat i respecte a tot el seu entorn.

Badia dels Alfacs

La Badia dels Alfacs és un dels espais més singulars del Delta de l’Ebre i un dels ports naturals més grans d’Europa. Un racó tranquil i agradable que destaca pel seu patrimoni històric, cultural i gastronòmic. S’hi poden fer nombroses activitats com navegar amb barca de pescadors, practicar alguns esports aqüàtics, contemplar i fotografiar la infinita varietat d’aus o gaudir del producte local com el marisc fresc.

La Badia és una terra baixa, pantanosa, a la part sud del Delta, que s’extén des de Sant Carles de la Ràpita fins la desembocadura de l’Ebre, coberta en gran part, per joncars, estanys o albuferes i infinites muscleres. Antigament era un banc de sorra, conegut com “l’Alfac” que va créixer pels sediments arrossegats pel riu i el convertí en una albufera, i una nova llengua de terra (la Punta de la Banya) formà un nou port.

Una part del port pertany a Sant Carles de la Ràpita, concretament a la costa de Dins de la Banya on més a l’est s’hi troben les Salines de la Ràpita i el seu moll, així com la platja del Trabucador, des d’on es poden observar unes postes de sol espectaculars, i el sector entre la boca del port i la gola Vella.

Com a curiositats històriques, la flota del rei Alfons el Magnànim es va concentrar al Port dels Alfacs (o de Sant Carles de la Ràpita) per anar cap a Sardenya. Va ser un dels ports autoritzats per Carles III a comerciar amb Amèrica i l’escenari on 6 naus angleses van quedar atrapades en mans dels francesos durant les Guerres Napoleòniques.

Per completar la informació de l'article pots consultar els enllaços que tens a continuació, i per descobrir més coses sobre Sant Carles de la Ràpita, consulta l'article sobre les seves festes i tradicions. 

Si t'ha agradat el que has llegit, et pots fer amic del Camí per rebre informació de les nostres rutes i novetats o soci-padrí per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registrat' com a usuari.

La presència humana al terme de Sant Carles de la Ràpita es remunta al paleolític, ja que s'ha trobat una pintura rupestre que representa un bou en posició vertical de color negre, a la cova del Tendo. Aquesta pintura és la més antiga de Catalunya, actualment ja desapareguda.

Els ibers van habitar la zona, als quals s'atribueix la creació de la ciutat ibera anomenada Ibera, que es creu que podria ésser Amposta o la Ràpita. Musulmans i romans foren altres dels que també habitaren la zona. Durant la invasió musulmana es construí al terme rapitenc una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població.

Els cristians conqueriren el territori el 1097 a mans del comte Ramon Berenguer III, i des d'aleshores el territori fou canviant d'amo: el monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, l'orde de Sant Joan de Jerusalem, Jaume el Just, les monges Santjoanistes provinents de Santa Maria de Sixena i, finalment, al segle XVIII es varen convertir en territori públic, quan els treballadors van anar a construir el canal de la Dreta de l'Ebre i s'establiren tot creant una nova població fent honor a Carles III.

Anys més tard es va anar fortificant el port i la Ràpita obrí comerç amb Amèrica.

A la segona meitat del segle XVIII el rei Carles III projectà la construcció d'un gran port al delta de l'Ebre, i ordenà que al lloc de pescadors de la Ràpita fos construïda una gran ciutat, que en honor seu s'anomenà Sant Carles de la Ràpita. Es construí el canal de navegació d’Amposta als Alfacs, perquè el monarca ambicionava de poder convertir el port dels Alfacs en un dels més importants de la Mediterrània. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia borbònica no van acabar de reeixir.

Un altre fet destacat de la història de la Ràpita és el desembarcament de Carles Lluís de Borbó i de Bragança i Ferran de Borbó i de Bragança, pretendents carlins, per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls féu renunciar als seus drets.

Llegir el text a Wikipèdia