Teixit i iniciatives socials

Camipèdia Teixit i iniciatives socials Fornalutx

Teixit associatiu

Font: pas
Teixit associatiu
-Revista Furn-al-lugg : Aquesta revista centrada en el poble de Fornalutx va ser promoguda per l’associació cultural Furn-al-lugg i gaudi d’un notable acolliment popular. Va ser una revista plural, apolítica, dedicada especialment a la cultura popular i a les tradicions. Es va imprimir durant quatre anys (del 2003 al 2007) amb un total de deset números que arribaren al 150 exemplars de cada un. La col.laboració fou de caracter voluntari i entre els seus redactors hi figuren gent anònima juntament amb autors de renom com Miquel Ferrà, Pep Barceló Adrover, Joan Estades de Moncaira i Bisbal o la directora del museu de ciències naturals de Sóller, Carol Constantino. Per Franços Humbert Gambini. -Colmado SPAR, Ana Garcia i Amelia Sampol Per sortir de marxa van al Port de Sóller on hi ha la discoteca Alta Mar, per anar a comprar roba van a Sóller, al carrer de la Lluna hi ha tendes interessants. -Un pagès: Per construir Marges els pagesos han de demanar permisos i suposadament la Conselleria els hi subvenciona un 27% que s’ha de declarar com a benefici del pagès quan hauria d’esser conservació de la terra. A més aquest tant per cent se’n va en l’Iva. Amb el tema de l’oliva i del vi, que ha acabat sent un ofici de benefici privat, el pagès no arriba a produir per vendre ja que els impostos són ridículs en referència al benefici que en poden treure. -Miquel Mayol Cofraria de Pescadors de Fornalutx Al Port de Sóller. 971 633427 Fornalutx té 1 km de costa accessible només per la mar. S’hauria de fer un projecte de “turisme de pescador” però demanen massa papers Fa quaranta anys hi havia 22 llaüts i 9 barques de bou, ara 7 llaüts i 4 barques de bou amb un total de 34 pescadors, comptant els mariners. Es un ofici amb extinció, extinció recolzada i fomentada pels polítics. Fan tallers de xarxa. -Policia Local: No hi ha problemes de delictes ni socials, la problemàtica és amb el trànsit. Hi ha tres pàrquings: Entrant al poble pel carrer de Sant Bartomeu, el de Bellavista. Passada la plaça d’Espanya, nucli central del poble, el del carrer Arbona Colom. I el de Sa Coma, al carrer Major, que es va construir l’any 2009 i és gratuït. -És un poble estacional, es a dir l’estiu puja gent de Ciutat perquè hi té cases i autobusos turístics. -La calefacció funciona o bé amb electricitat, llenya o bé amb gasoil de l’empresa Josep Casasnovas de Sóller.
Camipèdia Teixit i iniciatives socials Banyalbufar

Moviment Social

Font: Ajuntament de Banyalbufar
Moviment Social

FINCA PÚBLICA DE PLANÍCIA El passat 17 de febrer de 2009 la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear va comprar la finca de Planícia per un preu d’11.182.000 euros més despeses. La gestió de la finca correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient. L’adquisició es va realitzar exercint el dret de retracte que estableixen la Llei estatal de Monts i la Llei autonòmica de Conservació d’Espais de Rellevància Ambiental, a les quals està sotmès el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Ambdues lleis atorguen a l’Administració autonòmica la possibilitat de fer seu un patrimoni al mateix preu fixat per una operació de compra ‐ venda entre particulars. Planícia compta amb un total de 445 hectàrees (aproximadament una quarta part del municipi de Banyalbufar). El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí serà el titular de 427 hectàrees de Planícia (un 96 per cent), mentre que la Conselleria ho serà de les 18 restants, que inclouen les cases de la possessió, de 1.400 metres quadrats, i gestionarà la finca. La compra de Planícia suposarà la incorporació al patrimoni públic d’una de les finques més valuoses, des del punt de vista ambiental, de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Planícia és una de les possessions més conegudes de la Serra de Tramuntana, sobretot a la contrada d’Esporles, Banyalbufar i Estellencs. Està situada al vessant de la Mola de Planícia, entre les finques de Son Balaguer, Son Serralta, es Rafal de Planícia i s’Arboçar. Destaca tant pels seus valors naturals, especialment pels seus magnífics boscos d’alzinar, com pels elements patrimonials que allà s’hi troben, precisament relacionats amb l’aprofitament del bosc i l’antiga activitat dels carboners. A més, la finca de Planícia guaita sobre la mar, amb unes espectaculars panoràmiques des d’una costa retallada de penya‐segats. Als voltants hi ha conegudes fonts, com la de sa Menta i la des Garbell. En conjunt, i des del punt de vista paisatgístic, és una de les finques més belles de la Serra de Tramuntana. A més, Planícia es molt coneguda per excursionistes i senderistes. La Mola de Planícia és un referent per als afeccionats al muntanyisme de Mallorca, pel que fa a rutes de la Tramuntana Sud. Des dels passat 4 d’abril i tots els caps de setmanes i festius d’abril i maig s’ha habilitat un autobús gratuït que sortirà cada 20 minuts de Banyalbufar i Estellencs per que els ciutadans interessats puguin visitar la finca gràcies a una col•laboració entre la Conselleria de Medi Ambient i l’Obra Social de La Caixa. Situació actual denunciada pels veïns: unes quantes associacions han denunciat que des de la seva adquisició no s’ha fet res i la terra i les cases no tan sols s’estan fent mal bé si no que no s’aprofiten. Tant l’Ajuntament com el Consell han rebutjat propostes de les associacions per ser de caire privat. AJUNTAMENT DE BANYALBUFAR, (2009), Diagnòstic de l’Agenda 21 de Banyalbufar, Ajuntament de Banyalbufar i GRAM.cat, Banyalbufar.

Camipèdia Teixit i iniciatives socials Banyalbufar

Associacions i Personatges

Font: Ajuntament de Banyalbufar i representants d’associacions del municipi
Associacions i Personatges

Actualment el municipi de Banyalbufar no disposa de cap centre educatiu ni d’infantil ni de primària. Els nins i nines del municipi s’han de desplaçar en autocar al centre educatiu d’Esporles on poden cursar estudis fins a secundària obligatòria. Per estudiar el Batxillerat els joves de Banyalbufar s’han de desplaçar fins a Palma. Al municipi de Banyalbufar hi ha registrades 13 associacions, de les quals 3 són de la 3era Edat. Les associacions de Banyalbufar, a més de ser molt variades, realitzen una elevada activitat associativa realitzant moltes activitats al llarg de l’any.

Associacions de Banyalbufar:

ASSOCIACIÓ 3ª EDAD DE BANYALBUFAR

President : Miguel Thomas Álvarez C/ Font s/n (Edifici Escoles ) 07191 Banyalbufar Telf: 971 61 80 24&nbsp,

ASSOCIACIÓ D’ESPLAI GENT GRAN DE BANYALBUFAR

President : Miguel Thomas Álvarez C/ Plaça de la Vila , 2 – Bj. 07191 Banyalbufar Telf: 971 61 80 24

ASSOCIACIÓ DE REGANTS DE LA FONT DE LA VILA DE BANYALBUFAR President : Margarita Cabot Tomás C/ Miramar , 16 07191 Banyalbufar Telf: 971 61 80 38

ASSOCIACIÓ DE JOVES SERRA NORD DE BANYALBUFAR&nbsp,

Va quedar constituïda dia 29 d'octubre de 2003. En Juan Antonio Vives Vallés en va ser cofundador i actualment la presideix. Els seus socis tenen entre 16 i 30 anys. Tradicionalment han col·laborat amb l'Ajuntament en la celebració de les festes patronals (especialment en el Sopar de la Gent Gran en la que els més joves dels poble serveixen el sopar als més majors, en un gest de respecte i estima pels nostres majors), i periòdicament han organitzat festes al poble. Disposen d’un local social cedit per l’Ajuntament on es reuneixen. President: Juan A. Vives Vallés, e mail: [email protected]”

ASSOCIACIÓ CULTURAL BANY‐AL‐BAHAR

President : Francesc Alberti Picornell C/ Sa Canal s/n 07191 Banyalbufar Telf: 971 20 68 62

ASSOCIACIÓ SOCIO‐ CULTURAL DE LA GENT GRAN DE BANYALBUFAR

President : Joan Alorda Alberti C/ Amargura , 1 07191 Banyalbufar Telf: 971 46 08 44

ASSOCIACIÓ GUITARRES I PUES DE BANYALBUFAR

Són els qui formen el cor de l’Església, és gent de missa. President : Toni Mercant C/ Major , 11 07191 Banyalbufar Telf: 616 09 97 51 ASSOCIACIÓ DE PESCADORS DE BANYALBUFAR Pel que fa a l'Associació de Pescadors, va ser fundada l'any 2008 i no té molt èxit. Però quan fa uns mesos el Govern central intentà extreure arena del fons marí banyalbufarí, va ser l'Associació qui ho denuncià i mobilitzà l'executiu social per a impedir l'extracció.

ASSOCIACIÓ PESCADORS ESPORTIUS PORT D’ES CANONGE

President : Joan Sabater Arbona C/ Punta Rotge , 4 A – Port des Canonge ‐ 07191 Banyalbufar Telf: 971‐ 61 10 91

ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS I RESIDENTS D’ES PORT D’ES CANONGE

President : Xisco Lladó Alemany C/ Sa Punta Rotge , 20 – Port des Canonge ‐ 07191 Banyalbufar Telf: 971‐ 61 00 50 / 971 – 75 42 29

ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DE BANYALBUFAR

President : Javier Belenguer C/ Comte Sallent , 7 Baixos 07191 Banyalbufar Telf – Fax : 971 61 80 31 Email : [email protected] ASSOCIACIÓ TRAMUNTANA VIVA President : Gabriel Canaves Picornell Cami de C’an Picó , s/n 07191 Banyalbufar Telf : 971 61 81 89

ASSOCIACIÓ DE CAÇADORS DE BANYALBUFAR

Societat de Caçadors de Banyalbufar: Va quedar constituïda el 13 de gener de 2007. Joan Antoni Vives en fou cofundador i el primer president fins a finals de 2009. El seus vedats sumen més de 1000 hectàrees (aproximadament un 60% del municipi, i un dels més grans de l’Illa) i integren més de 500 finques de Banyalbufar, entre d’elles algunes de les més emblemàtiques com Son Bunyola, Son Valentí, Son Balaguer, Son Sanutges, o Son Creus. Com a societat de caçadors és una de les més dinàmiques i més compromeses amb el medi ambient de les que hi ha actualment al panorama insular. Han realitzat campanyes de sanejament d’abocadors de residus il·legals als boscos dels municipi, controls d’espècies invasores, col·laboren amb els viticultors locals en el control de les plagues, etc. I pel que fa al poble, anualment rifen una panera de Nadal amb els ingressos de la qual els destinen a invertir en les finques integrades als vedats, i organitzen la vetllada de Sant Antoni a Banyalbufar. Son molt ben vists per la societat local i la gent del poble que els hi té una gran estimació. President: Joan Darder Alorda”

ASSOCIACIÓ AMICS DE BANYALBUFAR

President : Francesc X. Vives Vich C/ Constitució , 16 07191 Banyalbufar Telf: 971 46 85 27

PERSONATGES: Jeroni Albertí, fill il•lustre de Banyalbufar i fundador d’UM i Lluís Martínez i Sistach.

ARTESANS Xavier Canyelles (il•lustrador i humorista), Nando Ros (pintor-escultor)

Camipèdia Teixit i iniciatives socials Alt Empordà

La Camèlia centenària

Font: Albert Juanola
La Camèlia centenària

&nbsp,La Vajol conserva la Societat de Socors Mutus d’Obrers La Camèlia, posada sota l’advocació de Sant Martí. Va ser creada, a l’estil de les germandats o mútues que proliferaren en aquella època (els seus estatuts daten dels anys 1893/94), a redós, sobretot de la menestralia i dels obrers del suro, i que a La Vajol, endemés agrupava la pagesia i la mineria, de manera que va esdevenir una institució d’assistència mèdica, farmacèutica i social ben arrelada en el món rural.

Cal també destacar el paper que La Camèlia ha estat mantenint en el context sociocultural del municipi, sobretot per mitjà de la seva seu social, un edifici que construïren els mateixos socis, fora de l’horari de feina habitual.

Camipèdia Teixit i iniciatives socials Alt Empordà

Comissió d'actes "Lluis Companys"

Font: Albert Juanola
Comissió d'actes "Lluis Companys"

El 31 de juliol de 1982 quedà constituïda la Comissió d’Actes “Lluís Companys”. Els seus principals objectius són aconseguir la unió i l’agermanament dels pobles veïns de les contrades pirinenques de l’Albera.

Anualment, a mitjan octubre, organitza la trobada reivindicativa de La Vajol – Manrella, a la collada on hi ha erigit el monument a Lluís Companys (inaugurat l’any 1981), punt de trobada de nacionalistes catalans dels dos vessants dels Pirineus, els quals, amb una ofrena floral i distints parlaments recorden la figura de Companys i el mig milió d’espanyols, la major part catalans, que per aquests indrets, l’any 1939 emprengueren l’angoixós camí de l’exili.

Fotografies

Camipèdia Teixit i iniciatives socials Serinyà

Associació Nari nan

Font: pas Aportat per: David Quintana
Associació Nari nan

L’Associació Nari Nan està formada per un grup de persones del poble amb diferents inquietuts i maneres de fer, però que treballem per un mateix objectiu: donar més vida al nostre poble. Volem fer de les nostres festes i actes un punt de&nbsp, trobada per tots els Serinyanencs i Serinyanenques.

Per això, des d’aquí volem animar a totes les persones, grans i petites, nascudes al poble o acabades d’arribar, a participar en aquesta associació aportant el vostre granet de sorra als diferents actes que anem preparant. Podeu contactar amb nosaltres a través de l’adreça: [email protected] , o bé ens trobareu a Can Beia.

Camipèdia Teixit i iniciatives socials Ripoll

Associació cultural Sant Josep

Font: pas
Associació cultural Sant Josep

L' Associació Cultural Sant Josep de Ripoll, sense ànim de lucre, amb més de 15 anys de vida té com a objectius promoure i organitzar tot tipus d'activitats i actes culturals a la vila de Ripoll i comarca.

Camipèdia Teixit i iniciatives socials Valldemossa

Associacions i moviments socials:

Font: pas

- Agrupació Folcklòrica Es Parado (ball mallorquí diferent al ball de bot típic de Valldemossa).

Destaca per ser més difícil que el ball de bot. Cada ball o bolero, es des Vermar, es Mallorquí, es de l'Amor... té els seus punts diferenciats. També existeix es Parado des Taronger, a Sóller, es Pardo de Selva, i es Parado de Palma, encara que es diu que el de Valldemossa és el més antic.

- Els Valldemossa

- Coral de Valldemossa

- Escola Municipal de Valldemossa

- Festival Chopin de Valldemossa (cada diumenge d'agost) Va ser el primer Festival creat a l'estat espanyol (l'any 1930) i actualment és un dels més prestigiosos de tots quants es realitzen al món dedicats a aquest compositor.

- Revista Miramar, revista trimestral editada per l'Obra Cultural Balear. Té més de 20 anys i recull publicacions sobre estudis, actualitat i cultura de Valldemossa.

&nbsp,

Camipèdia Teixit i iniciatives socials Olot

Ateneu popular 217

Font: Èric Bassiana
Ateneu popular 217

l'Ateneu neix amb la voluntat de ser un exemple d'autoorganització ciutadana, un espai de cultura, acció social i foment de l'esperit crític així com una porta oberta a totes aquelles associacions que vulguin fer-ne ús o participar-hi.
Es va inaugurar l'1 de maig del 2009.

En aquest any de vida de l'Ateneu 217 s'hi ha portat a terme un gran nombre d'activitats: tallers de cuina, converses d'anglès, sessions de pel·lícules i de documentals, festes temàtiques, xerrades, assemblees de diferents col·lectius, creació d'una cooperativa de productors i una de consumidors, suport a entitats, etc.

L'Ateneu 217 és un espai transversal i obert a tot tipus de persones, col·lectius i associacions que afavoreixen la dinamització del teixit associatiu d'Olot.

&nbsp,

Camipèdia Teixit i iniciatives socials Garrotxa

La Greda

Font: pas
La Greda

L'associació cultural "la Greda independentista i col·lectiva de la Garrotxa", neix a finals de 2007 fruit de la inquietud de diferents persones i col·lectius socials per crear una eina de dinamització social, promoció de la cultura popular i de treball cap a l'emancipació nacional.

La Greda s'implantà amb força a la comarca, prenent el relleu del Casal Independentista de la Garrotxa en actes fermament consolidats com la calçotada popular de la Garrotxa (que els darrers anys s'ha fet al poble de Santa Pau), creant-ne de nous com el Carnestoltes al carrer: brutes, tous i pocasoltes (amb molt bona acolida popular), i col·laborant activament en les festes del Tura (tancada d'ànecs, campionat de truc, etc).

A més amb l'obertura de l'Ateneu Popular 217, la Greda ha consolidat el seu projecte de dinamització social a la comarca, col·laborant amb cooperatives de consumidors, promovent assemblees de productors agroecològics, establint vincles amb Guifi.net, amb l'associació pels drets del poble Amazic a Catalunya (cada any celebrem a Olot una diada d'agermanament Català-Amazic) amb l'associació de veïns del Nucli Antic (la greda és responsable de fer ballar el gegant del nucli antic), i col·laborant amb moltes altres associacions i entitats comarcals (joves d'Argelaguer, comissió de festes de Riudaura, etc).

En el marc nacional, la Greda ha fet una campanya ferma pel Sí en els referèndums sobre la independència que han tingut lloc a tota la comarca al llarg del 2009 / 2010.