La realitat multicultural també té la seua traducció en la distribució de l’origen de la població pel que fa a dades demogràfiques. Així, a Xàbia, la població de dret referida a 1 de gener el 2007 és de 29.775 habitants, mentre que la població de fet referida a 20 de desembre de 2007 segons el Padró Municipal, el nombre total d’habitants empadronats és de 31.877, dels quals 15.698 són barons i 15.315 dones.

El passat 1 de gener la població «de dret» empadronada a Xàbia se situava en 29.755 veïns. El municipi s’havia acostat en els últims anys als 30.000 habitants però quan semblava que els superaria es va produir un cert estancament. Al llarg de 2007, Xàbia ha viscut una nova estirada poblacional, s’han empadronat 2.122 veïns i la barrera dels 30.000 s’ha superat de llarg.

Xàbia és, sens dubte, una ciutat d’acollida i prova d’això és que un 54% de la població total és estrangera. Aquesta població resident al municipi la distingim segons el lloc de procedència per comunitaris i no comunitaris, i en existir un contingent de població estrangera amb molta mobilitat geogràfica, pot fluctuar prou. Per aquest motiu, eixa xifra actualitzada a l’octubre de 31.877 habitants es defineix com «població de fet».

El percentatge de població estrangera resident comunitària és prou elevat. Suposa un 74% de la població total estrangera mentre que la població no comunitària representa un 26% de la població total.

Darrere dels espanyols, la nacionalitat més nombrosa és la britànica, amb 7.898 veïns. Després se situen els residents alemanys (2.055), els colombians (1.017), els de Països Baixos (992), els marroquins (798), els suïssos (529) i els equatorians (502).

Hem de tindre en compte quins són els països membres de la Unió Europea (estrangers comunitaris) i les recents incorporacions a la Unió Europea (Romania i Bulgària).

L´1 de maig de l’any 2004 s’incorporaren a la Unió Europea: la República Txeca, Xipre (només la part greco-xipriota), Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta i Polònia i l’1 de gener del 2007 van entrar Romania i Bulgària.

Els residents en el municipi provinents de països no comunitaris són els següents en l’ordre de nom del país i nombre d’habitants empadronats a Xàbia: Andorra (1), Algèria (10), Argentina (276), Armènia (1), Austràlia (7), Azerbaidjan (2), Bielorússia (1), Bolívia (58), Brasil (58), Cap Verd (1), Canadà (15), Xile (27), Xina (127), Colòmbia (1.017), Costa Rica (9), Croàcia (1), Cuba (36), Equador (502), Egipte (2), El Salvador (3), EUA (61), Filipines (14), Geòrgia (5), Guatemala (3), Guinea Equatorial (1), Hondures (4), Índia (35), Indonèsia (8), Iran (1), Iraq (1), Islàndia (2), Japó (2), Jordània (1), Kazajistan (6), El Líban (1), Liechtenstein (4), El Marroc (798), Mèxic (10), Moldàvia (11), Namíbia (1), Nepal (12), Nigèria (2), Noruega (8), Nova Zelanda (2), Pakistan (120), Paraguai (5), Perú (9), República Dominica (11), Rwanda (1), Rússia (97), Sud-àfrica (4), Suïssa (529), Surinam (1), Tailàndia (Siam) (4), Trinitat i Tobago (1), Tuníssia (1), Ucraïna (110), Uruguai (149), Veneçuela (250), Iugoslàvia (2).

La realitat social actual de Xàbia està fortament marcada pel fenomen de la convivència de cultures distintes. Aquest fet ve produint-se des de fa alguns anys a causa, principalment, dels moviments migratoris encara que també es donen altres condicions que permeten l’apropament a altres cultures. Aquesta situació enriqueix, sens dubte, el conjunt de formes de vida, costums, coneixements i grau de desenvolupament humà que defineix una cultura.

La multiculturalitat és una característica de la nostra localitat, on viuen persones provinents de diferents països, mentre que la interculturalitat fa referència a la convivència d’aquesta heterogeneïtat cultural. Una societat intercultural s’estructura a partir del respecte a les diverses cultures que conviuen en un mateix municipi. Es important per al municipi la creació d’un espai on siga possible l’intercanvi cultural, basat en el respecte a les pròpies identitats i on estiga present la interculturalitat com a mitjà per a una convivència on es prioritzen els valors de la solidaritat, el respecte, la llibertat i la justícia.

L’encís, les tradicions i el clima de Xàbia han atret gent estrangera que s’ha integrat i forma ara part&nbsp, de la població resident. Diverses associacions han nascut amb la seu arribada: els francòfons s’han agrupat en un club “Els amics de Molière” i acullen regularment nous membres, els holandesos es diverteixen amb una muntonada d’activitats, els alemanys de la urbanització “Balcón al mar” cooperen en la protecció civil amb un valent grup de bombers voluntaris, i, finalment, els anglesos destaquen per les seues organitzacions de caritat com ara les botigues de segona mà, la fundació HELP o la lluita contra el càncer.

Altres nacionalitats, fins a un nombre de 87, completen el ventall intercultural i positiu del Xàbia tot formant un mosaic cultural molt enriquidor. En aquest senti, les associacions que s’han format els darrers anys son les següents: l’Associació Cultural Marroquí, el Grup de Danses Folklóriques Colombianes “Macondo”. Està compost per persones de distintes nacionalitats, majoritàriament de nacionalitat colombiana, que es reuneixen amb l’objectiu de divulgar el folklore típic de Colòmbia. L’Associació de llatinoamericans i l’Associació d’equatorians.

No és casualitat que Benissa tinga una associació de voluntaris ABAI, que s'encarreguen de fer vigilàncies per a previndré incendis forestals, que faça tractaments anti-plagues en les zones boscoses,concretament de processionaria en les pinades, que faça un cens sobre mamífers carnívors a Bèrnia, i a més que estiga gestionant dues àrees forestals a la zona, de la seua propietat, és el resultat d'un amor per la serra de Bèrnia i d'una consciència col·lectiva.

Com tampoc serà cap casualitat la força que va adquirir l'associació Abusos Urbanisticos No al poble de Benissa, quan el desgavell urbanístic assotava tant als xicotets propietaris locals, com als residents europeus, en forma de PAIs o macroprojectes com el camp de golf, que haguera soterrat tota la nostra història, paisatge rural, i lligams amb el mon agricola, que ens ha originat com a poble, gràcies a la bona resposta de tot el poble benisser, hem pogut mantindre la nostra identitat i fisonomia, amb grans esforços gratament recompensats.

Benissa és un poble viu, que s'organitza ell mateix, que és mobilitza quan cal, que té inquietuts, i&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, la prova de tot açò és l'existència d'un teixit associatiu bastant important, on cap desde una associació d'aficionats a l'opera, un altra que projecta pel·licules ,impossibles de veure en qualsevol cinema comercial el Col·lectiu Daguerrotip, un altra més que projecta cinema en francés, així com L'Agrupació Fotografica de Benissa, que organitza excursions i un ral·li fotogràfic amb la finalitat de fer bones fotografies amb diferents escenaris,la banda de música, la coral, l'associació Sifasol, la colla de xirimiters Pere Bigot, tenim una seu d'Acció Cultural del País Valencià,el Casal Jaume I, realitzant diverses activitats culturals,un Ateneu Llibertari, l'Assamblea de Joves garantia d'un futur on la gent vol millorar, a base de idees el nostre present, així com els seus companys de l'institut de la CEPC Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, els estudiants sabedors que estan units per la mateixa llengua i cultura, en un territori fràgil però estimat pels seus habitants.

També tenim una zona costanera amb raconades verges, de pinades i vegetació acostumada a la proximitat de la mar, totes elles en greu perill, el primer perill que va amenaçar la flora endèmica i protegida va ser un projecte de l'ajuntament,i el Ministeri de Costes, que tenien planificat construir un passeig litoral, a sobre de les dues microreserves de flora en una zona declarada com a Lloc d'Interés Comunitari, com a resultat d'una llarga mobilització,una campanya de conscienciació ciutadana, i diverses denuncies al SEPRONA i al Parlament Europeu, és va fer una comissió de seguiment on és van poder sentir les nostres inquietuts, i és van fer una serie de modificacions per a preservar l'endemisme, una planta protegida catalogada com a rara i amenaçada, anomenada popularment com a “cap de gat”, per la forma de la seua flor, preservant també el seu habitat, i adequant els elements constructius a la morfologia existent, integrant-los amb l'entorn, evitant l'utilització d'elements d'obra dura.

Segurament haureu sentit parlar de Benissa pel seu paisatge costaner, per la serra de Bèrnia i els seus senders, les partides rurals de Pinos i Marnes, tot ells son enclavaments privilegiats del nostre poble, però també tots els han estat sota la mirada del urbanisme desaforat, que fins fa poc regnava per aquestes contrades, però en Benissa hi hagut sempre una gran sensibilitat per aquestos temes, si temps enrere era l'Ateneu Cultural, la torxa ara la porta el Col·lectiu el Runar, aquest col·lectiu va néixer com a resultat d'una repoblació que és va fer a Bèrnia conjuntament amb l'Associació Benissenca Anti-incendis (ABAI) després de plantar teixos i carrasques a l'ombria de Bèrnia, varem&nbsp,&nbsp, baixar pel runar i d'ahi va sorgir el nom, un col·lectiu amb gent d'idees molt diverses, amb el qual es treballa de forma assembleària, i on les nostres activitats amb més resó han sigut totes relacionades amb el medi ambient, bàsicament campanyes proteccionistes o conservacionistes, possiblement les més importants, degut a l'afecció paisatgística que haguera suposat de no haver hagut una ferma oposició, i posteriors negociacions, va ser les modificacions que es van fer al Pla General Ordenació que van afavorir la protecció actual de la serra de Bèrnia, i el seu manteniment com a zones forestals o rurals lligades al paisatge d'agricultura de secà tradicional, i l'adequació de les normes urbanistiques a aquesta realitat, conforme la legislació, que finalment front a les possibles amenaces que és podien olorar el consistori ho va declarar Paisatge Protegit, essent una més de les figures de protecció d'aquesta zona junt amb les dues microreserves de Bèrnia, i el Lloc d'Interés Comunitari qualificació concedida per la CEE, que venen a emfatitzar l'importancia i l'interes d'aquestes serres.

Dianium Dansa és un grup de danses que naix a Dénia a finals del any 1988, com a fruit de les activitat desenvolupades a la Casa de la Cultura de Dénia, a partir de l'any 1994 es constitueix com a grup de danses i comença una nova etapa.

Tenen com a objetius primordial la recuperció dels nostres balls tradicionals amb tot el que comporta (indumentària, música, costums, llengua, ...) especialment pel que fa al segle XVIII.

L'any 1994 Dianium Dansa com a fruit de la tasca que s'imposà incia la recuperció de les danses del Corpus, de les que hi ha constància que a Dénia ja es celebraren en el segle XVII, i com a principal i més representativa està el ball de la MOMA, (ballada molt popular a la ciutat de Valéncia), que representa la lluita entre la virtut i els set pecats capitals. Any rere any han anat augmentant el nombre de balladors participants i incorporant noves danses processionals com a cabuts o nanos, de pastorets, de teixidores de cavallets o panderos.....

Actualmen formen el grup mes de 60 persones entre xiquets, jovenets i adults.

El grup realitza anualment nombroses actuacions a la ciutat de Dénia i la Marina Alta així com de la resta de comarques valencianes. Ha participat en festes populars, trobades, aplecs, i intercanvis tant en el País Valencià com a la resta del estat i en mostres de cultura europea havent esta en Alemanya, Cerdanya, Dinamarca, França, Itàlia i Suïssa.

En les actuacions s'acompanya principalment de la rondalla de Dénia "Vent pols i pua", i de la dolçaina i tabalet en els balls de carrer o plaça.

Grup de gent que es dedica a promocionar el cinema alternatiu i que projecta pel·lícules en espais municipals.

Entitat municipal que organitza tallers, xerrades, conferències, adreçades normalment als joves. També podeu trobar-hi informació del Camí. Funciona com a PIC.

Entitat del País Valencià que promou iniciatives de protecció i conservació del medi ambient.

Festival alternatiu que porta 13 anys fent-se a la plaça de Mariana Pineda, situada al barri mariner Baix la Mar. Generalment es realitza els dos últims caps de setmana d'agost, de dijous a dissabte.