Associació al voltant del transport en bicicleta. El dia 1 de cada mes organitzen una bicimanifestació pels carrers de Dénia.

És una associació cultural que està situada a l’entitat local menor de la Xara. Promou concerts, tallers, festes, tertúlies, projeccions.

L’Agrupació Artística Musical de Dénia com a tal va nàixer el mes d’abril de 1952. És una formació que recull la llarga tradició musical d’una Ciutat que a principis del segle XX comptava amb tres bandes de música. Com totes les formacions d’este tipus els inicis foren difícils i els integrants de la primera Directiva de l’Agrupació, s’encarregaren de comprar intrumental i uniformes. El President era el Sr. Manuel Lattur i Català –alma mater de la primera directiva-. A la seua mort es va fer càrrec de la Presidència el seu fill Manuel Lattur i Montó.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, La Banda va iniciar el seu rodatge sota la batuta del primer director Enrique Almiñana. El qual, a la seua mort, va ser substituït pel seu fill Santiago Almiñana que es va mantindre en el seu càrrec durant 25 anys. La Banda de Dénia, com popularment se la coneix, ha gravat discs i realitzat concerts amb col·laboració de corals o altres Bandes i canta-autors com Lluís Llach. Ha participat en certamens de música obtenint premis importants.

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, El nom de Josep Sendra i Piera es lligaria a la història de la Banda al 1978, quan es fa càrrec de la direcció de l’escola d’educands. Amb ell la Banda ha evolucionat cap&nbsp, el que és ara. La incorporació de la dona, la reactivació de l’escola d’educands i la creació de la Banda Juvenil, marquen una época de canvis i obertura en la història de la nostra Agrupació Artística Musical. Quan Josep Sendra es va retirar l’elegit per a dirigir la Banda va ser Javier Piera. Actualment la Banda la dirigeix el músic i director belga Frank de Vuyst, que li ha donat un altre caire i que obliga als músics a superar-se, tècnica i musicalment, amb les noves i dificultoses obres que proposa en cada concert que s’ofereix.&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, Actualment el planter de la Banda compta amb 75 músics. Així mateix, l’Escola de Música ‘Manuel Lattur’ hi ha matriculats 260 alumnes. El president de l’Agrupació Artística Musical és Vicent Grimalt i Boronat.

&nbsp,

L'associació cultural Vent de Progrés naix el 2008 amb la intenció d´aportar el seu granet a la dinamització de la vida cultural a Dénia. En principi som un nucli de sis persones, algunes de les quals vinculades al PSPV, entre les que em trobe, amb una sèrie de col·laboracions puntuals de gent de la comarca en funció dels actes o campanyes de l'associació. Jo exercisc de coordinador i la filosofia bàsica és valencianista, laïcista i progressista, en defensa de la cultura, la llengua,el territori i la memòria històrica sense complexes. Algunes activitats que hem realitzat són:

- Presentació de llibres i documentals: "Fosses silenciades del cementiri de València" Ed.Fòrum per la Memòria del P.V., "Una presó amb vistes al mar. El drama del port d'Alacant". Ed. UA.

-Projeccions sobre viatges, "Sudamérica a tu alcance" Javier Saldaña i "La Ruta de la seda" Ferran Giménez i Pepe Lloret.

-Cicles temàtics: Immigració:"L´altra mirada".

-Campanyes d'arreplega de signatures: "Salvem el sanatori"

-Eixides de senderisme: Barranc de l´infern, Benicadell.

I això és el que hem fet fins ara. De totes formes tenim un blog www.ventdeprogres.blogspot.com on pengem les activitats, articles, ...

L’associació ARÇ es defineix com un col·lectiu plural de persones del Ripollès que lluiten per una societat més justa, per la defensa del territori i uns Països Catalans lliures. En aquest sentit, algunes de les línies d’actuació són el foment de la cultura popular i la llengua dels Països Catalans, la recuperació de la memòria històrica, la solidaritat amb les lluites populars tant del nostre país com d’arreu del món i la defensa del territori.

L'Associació Obrim els Ulls - Ripollès Solidari pretén amb les seves activitats informar per donar a conèixer, conèixer per valorar amb criteri i cercar opcions alternatives que ens&nbsp,portin a una societat més justa, solidària i lliure.&nbsp,Entre les vàries activitats que organitzem periòdicament destaquen: El Cicle de Projeccions de Documentals (Hivern), Cicle&nbsp,de Conferències Ripoll Obert (Primavera), Festa de la Diversitat (Tardor) i&nbsp,promoció del comerç just.

Des del curs 2000-2001 l’escola Ramon Suriñach porta a terme un projecte anomenat “Va d’Art” en el qual es treballa l’expressió plàstica des d’un de vista terapèutic, afavorint la comunicació dels alumnes i la seva integració social. En aquesta edició del Va d’Art ens hem aplegat a la proposta de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona “Parelles Artístiques: experiències creatives per la salut mental 2008-2009”. Així doncs, els nostres alumnes han pogut treballar i compartir les seves obres amb artistes professionals del Ripollès i viure una experiència escolar diferent i enriquidora.
El tema comú que engloba la proposta artística és EL PAS DEL TEMPS, fent referència a la celebració del 25è aniversari de l’escola.“Laberint d’emocions”Aquesta obra reflecteix l’esforç de superació, la lluita entre aspectes positius i negatius que ens acompanyen cada dia…, viure dins un laberint d’emocions complementàries ens fa ser humans.

El Grup de Defensa de Ter (GDT) va néixer fa més de 20 anys com a Entitat Ecologista i Naturalista, sense ànim de lucre, sensibilitzada pels problemes de contaminació i sobreexplotació del riu Ter i la seva conca, a causa fonamentalment de l'acció humana. Actualment el nombre de socis és de gairebé 700. Els objectius globals del GDT són, d'acord amb els seus estatus:
Conscienciar / sensibilitzar a la població sobre temàtiques mediambientals I Planificar / executar accions relacionades amb la millora, coneixement i respecte pel medi ambient.
Aquests objectius originals han anat variant i localitzant en problemes o temàtiques més o menys concretes, i sostinguda gràcies al voluntariat exercit pels seus membres.
La praxi diària i la pròpia dinàmica generada pel grup han comportat una definició cada vegada més gran dels objectius de l´entitat i alhora han fet possible la diversificació dels seus àmbits d'actuació i la reformulació de les seves estratègies.

L’any 1995 a Gombrèn va néixer la iniciativa de crear un jardí botànic de plantes remeieres. Va ser un projecte que portaren a terme voluntàriament dues veïnes (Lourdes Niubò i Conxita Cortina, essent l'última qui ha tingut cura de donar-li continuïtat) i que es va convertir en el 1r Jardí Botànic Municipal de Plantes Medicinals del nostre país. Malgrat tot, es trobà en tota mena de dificultats per subsistir, i per combatre-les a l’agost del 2004 es va crear l’Associació Jardí Botànic Plantes Medicinals Gombrèn. A principis de 2008 el jardí deixa de ser municipal i és l’associació l’encarregada de finançar i gestionar el Jardí Botànic. Actualment aquesta associació té 130 socis.

&nbsp,

El jardí és un espai molt reduït, situat a la sortida de Gombrèn entre la carretera que porta a la Pobla de Lillet i la fàbrica del poble. Hi conviuen aproximadament 300 plantes reconegudes en l’àmbit botànic-medicinal. A l’exterior del recinte hi ha la zona del picnic, ornamentada amb plantes complementàries, és a dir, que són medicinals però per diferents motius no s’han inclòs a l’interior com el Teix (Taxus baccata) i el ginkgo (Ginkgo biloba). Un hortet on els escolars poden fer pràctiques d’horticultura i la caseta rodegen la part enreixada del jardí.

&nbsp,

A l’interior del recinte les plantes estan dividides en 5 grups, plantes silvestres, aromàtiques, de jardí, de conreu i les verdures. El grup més nombrós és el de les silvestres, que són una mostra representativa de la flora gombrenesa i ripollesa. Hi podem trobar plantes especials com l’orella d’ós (Ramonda myconi), altres en cert perill d’extinció com el mill del sol ( Lithospermum officinale) o plantes que no tothom coneix com el Llúpol (Humulus Lupus). Les aromàtiques són un grup molt apreciat perquè són força conegudes i algunes s’usen com a condiment culinari com l’orenga (Origanum vulgare) o la sajolida (Satureja montana) molt abundants al nostre país. Algunes plantes que habitualment trobem als jardins de la zona són una petita mostra de les plantes que es fan servir com a ornamentals i que són medicinals com ara el LLiri de Sant Antoni (Lilium candidum) o les bosses vermelles (Physalis alkekengi). Les de conreu extensiu són una representació dels conreus més propis de la comarca i molt importants a nivell nutritiu i mèdic: el blat, la civada, el blat de moro, l’alfals… A l’extrem del jardí hi ha les hortícoles, un petit hortet acull les verdures més cultivades per aquestes contrades com ara la mongetera, la col, la tomaquera, l’all, la ceba…. Aquest és un racó molt aprofitat a nivell pedagògic pels grups escolars.

&nbsp,

El jardí és un espai tan reduït i desproveït d’ornaments, que les plantes hi prenen tot el protagonisme i conviuen talment com a la natura. Només els rètols, on s’especifiquen els noms, la família i les virtuts mèdiques trencarien l’encís si no fossin necessaris. A voltes, es pot crear certa confusió, que sumada a la poca vistositat de les mal anomenades “males herbes” pot decebre a més d’un. Això, i la seva situació geogràfica i clima muntanyenc determinen una temporada curta d’obertura al públic que va de maig a setembre. És el mes de juny el més propici per a visitar-lo.

&nbsp,

El que pretén el Jardí des d’un bon principi és ser un reclam per afeccionats a la medicina natural, a la botànica, la natura i la jardineria. I, sobretot incentivar el coneixement de les plantes per potenciar el seu ús terapèutic, és a dir la fitoteràpia. Això sense oblidar l’etnobotànica i la importància de les plantes a tots nivells: culinari, cosmètic, ornamental, mediambiental etc. És obvi que ho aconsegueix, ja que per ser com és, sedueix a aquest tipus de públic i encomana la passió per les plantes.

&nbsp,

L’Associació Jardí Botànic Plantes Medicinals Gombrèn organitza tota mena d’activitats relacionades amb el tema: exposicions, xerrades, visites guiades al jardí, itineraris guiats a la muntanya (de plantes medicinals, plantes silvestres comestibles, fruits silvestres, herbes aromàtiques, plantes medicinals de ribera, plantes màgiques, flora, etc.) Participa en programes de televisió, organitza actes lúdics i comparteix i intercanvia plantes.

&nbsp,

&nbsp,

El Centre d’Educació Ambiental Alt Ter (CEA ALT TER) és una associació, creada l’any 2000, amb l’objectiu de donar a conèixer, recuperar i protegir el patrimoni natural i cultural dels Pirineus Orientals.

Actualment el CEA Alt Ter realitza activitats i estades d’educació ambiental per escolars de diferents nivells educatius, guiatges de divulgació del patrimoni, campanyes de sensibilització, recuperació i conservació d’espais naturals, elaboració de materials pedagògics i interpretatius i disseny d’itineraris de natura i senderisme.

L’àmbit geogràfic d’actuació principal del CEA Alt Ter és el Ripollès. Realitza guiatges de natura i visites guiades a les viles, monestirs i altres monuments de la comarca.

El CEA Alt Ter gestiona directament les visites al castell de Mataplana i el Museu del Comte Arnau a Gombrèn i l’Ecomuseu el Molí Petit a Sant Joan de les Abadesses, on hi te la seva seu social.

&nbsp,