El Cançoner del Ripollès es una obra editada el 1998 , pero recollida entre el 1903 i 1922 per un grup de folkloristes de la comarca que aplega cap a 500 cançons de tradició oral, aquests encomiables senyors van recórrer els pobles, masies i fins i tot en alguns cassos van fer estades amb pastors.

En el cançoner destaquen el número d'informants (persones que els hi van cantar cançons) del poble de Gombrèn.

&nbsp,

Aquests perssonatges son:

Pau de Pomanell- 9 cançons

Joan Bartes (traginer de vi)-6

l’amo de Casamira-10

Joan fabregas -1

Joan Mir (pastor)-1

Francesc Roma (Les Comes)-1

Joan Roma (transcriptor)-4

Marti Morera (capellà)-1

Magi (Cal Magi) ens diu que savia moltes cançons de treball pero no especifica quines va informar

&nbsp,

Aquest cançoner és la principal font d’on bevem els Randellaires i el nostre objectiu (entre d’altres) es difondre’l al maxim.

-Tota sola feu la vetlla, -muller lleial ?
Tota sola feu la vetlla, -viudeta igual ?
-No la faig jo tota sola, -comte l'Arnau,
No la faig jo tota sola, -valga'm Déu, val !
-Qui teniu per companyia, -muller lleial ?
Qui teniu per companyia, -viudeta igual ?
-Déu i la Verge Maria, -comte l'Arnau,
Déu i la Verge Maria, -valga'm Déu, val !
-On teniu les vostres filles, -muller lleial ?
On teniu les vostres filles, -viudeta igual ?
-A la cambra són que broden, -comte l'Arnau,
A la cambra són que broden, -valga'm Déu, val !
-Me les deixaríeu veure, -muller lleial ?
Me les deixaríeu veure, -viudeta igual ?
-Massa les espantaríeu, -comte l'Arnau,
Massa les espatanríeu, -valga'm Déu, val !
-Solament la més xiqueta, -muller lleial ?
Solament la més xiqueta, -viudeta igual ?
-Tant m'estimo la més xica, -comte l'Arnau,
tant m'estimo la més xica, com la més gran.
-Per què no caseu les filles, -muller lleial ?
Per què no caseu les filles, -viudeta igual ?
-Perquè no tinc dot per dar-les, -comte l'Arnau,
Perquè no tinc dot per dar-les, -valga'm Déu, val !
-Al capdavall de l'escala, -muller lleial ?
Al capdavall de l'escala, trobareu l'argant.
-A on teniu les criades, -muller lleial ?
A on teniu les cirades, -viudeta igual ?
-A la cuina són que renten, comte l'Arnau,
A la cuina són que renten, -plata i estany.
-Me les deixaríeu veure, -muller lleial ?
Me les deixaríeu veure, -viudeta igual ?
-Massa les espantaríeu, -comte l'Arnau,
Massa les espatanríeu, -valga'm Déu, val !
-A on teniu els mossos, -muller lleial ?
A on teniu els mossos, -viudeta igual ?
-A la pallissa que dormen, -comte l'Arnau,
A la pallissa que dormen, -valga'm Déu, val !
-Pagueu-los bé la soldada, -muller lleial,
Pagueu-los bé la soldada, -viudeta igual.
-Tant prest com l'hauran guanyada, -comte l'Arnau,
Tant prest com l'hauran guanyada, -valga'm Déu, val !
-Per on heu entrat vós ara, -comte l'Arnau ?
Per on heu entrat vós ara, -valga'm Déu, val ?
-Per la finestra enreixada, -muller lleial,
Per la finestra enreixada, -viudeta igual.
-Tota me l'haureu cremada, -comte l'Arnau,
Tota me l'haureu cremada, -valga'm Déu, val !
-Ni tant sols us l'he tocada, -muller lleial,
Ni tant sols us l'he tocada, -viudeta igual.
-Què és aixó que us ix pels ulls, -comte l'Arnau ?
Què és aixó que us ix pels ulls, -valga'm Déu, val ?
-Són les males llambregades, -muller lleial,
Són les males llambregades, -viudeta igual.
-Què és el que us ix per la boca, -comte l'Arnau ?
Què és el que us ix per la boca, -valga'm Déu, val ?
-Són les males paraulades, -muller lleial,
Són les males paraulades, -viudeta igual.
-Què és aixó que us ix pels braços, -comte l'Arnau ?
Què és aixó que us ix pels braços, -valga'm Déu, val ?
-Són les males abraçades, -muller lleial,
Són les males abarçades, -viudeta igual.
-Què és això que us ix ples peus, -comte l'Arnau ?
què és aixó que us ix pels peus, -valga'm Déu, val ?
-Són les males trepitjades, -muller lleial,
Són les males trepitjades, -viudeta igual.
-Què és aquest soroll que sento, -comte l'Arnau,
Què és aquest soroll que sento, valga'm Déu, val !
-És el cavall que espera, -muller lleial,
És el cavall que espera, -viudeta igual.
-Baixeu-li el gra i la civada, -comte l'Arnau,
Baixeu-li el gra i la civada, -valga'm Déu, val !
-No menja gra ni civada, -muller lleial,
No menja gra ni civada, -viudeta igual.
-On us han donat posada, -comte l'Arnau ?
On us han donat posada, -valga'm Déu, val ?
-A l'infern me l'han donada, -muller lleial,
A l'infern me l'han donada, -viudeta igual.
-Per què allí us l'han donada, -comte l'Arnau ?
per què allí us l'han donada, -valga'm Déu, val ?
-Per pagar males soldades, -muller lleial,
Per pagar males soldades, -viudeta igual.
Vos dic no em feu més l'oferta, -muller lleial,
Vos dic no em feu més l'oferta, -viudeta igual,
Que com més me feu l'oferta, -muller lleial,
Que com més me feu l'oferta, -més pena em dau.
Feu-ne tancar aquella mina, -muller lleial,
Feu-ne tancar aquella mina, -viudeta igual,
Que dóna al convent de monges, -muller lleial,
Que dóna al convent de monges -de Sant Joan.
Quina hora és que el gall ja canta, -muller lleial ?
Quina hora és que el gall ja canta, -viudeta igual ?

&nbsp,

&nbsp,

És el primer diumenge de setembre.
Es difícil esbrinar la possible història i evolució de la Dansa i el Ball Cerdà que es ballen a&nbsp,Gombrèn cada any el primer diumenge i dilluns del mes de setembre.

Es balla el Ball Cerdà, el Contrapàs i la Dansa per aquest ordre. Abans s'allargaba segons el nombre de participants, que li donava un caire més ceremoniòs. Ara, els balls són més curts, i es deixa la Dansa per al final per tal de concloure la ballada convidant la gent concentrada a la plaça a participar-hi.

El nombre de balladors actualment és de cinc parelles de joves, quan antigament eren vuit parelles les que ballaven, els balladors eren els pabordes de la Confraria del Roser, que tenien prioritat en el ball. Sempre ha estat una dansa instrumental fins al primer quart del s.XX, en què la dansa adopta uns versets.

Pernau un dia
de vic venia
calma tenia
per caminar
mentres pensava
i contemplava
amb les desgracies
que Gombrèn passà.
Set modolons
a la plaça cremvaven
jo de quí eren
bé us ho diré:
d'Isidro Aiet,
Pep Ton i dos Xicos
Pei i Xesc
i Benet Ferrer.
Per Sant Llorenç
a dos quarts duna
toc de campanes
la gent hi va,
les llamarades
altes com l'esglesia
a cop de campanes,
es van acabar.
Les barvacanes
de la teulada
la rectoria
i a cal Ferrer
ja s'encenien
les apagaren
homes i dones
capellans també.
Ai! Gombrenessos
preneu experiencia
modolons a la plaça
no n'hi feu més
perque si vent
hagués fet aquesll dia
Gombren seria
un gros pedreguer

A Palmarola
n'han tret una moda
i els de Sant Jaume
la volen seguir
quan el rector
me'ls amonestava
deixen els tractes
i es volen desdir
Si no hagués set
ta mare tan boja
fores casada
i encara no ho ets
em portaries
enagos amb puntes
i ara no en portes
sinó esparrècs.

Segons documents datats al 1632 es troben testaments vinculats a la Confraria del Roser. Veneraven a la Verge del Roser, com a tants pobles de Catalunya. A Gombrèn la Verge estava ubicada en un dels altars de l'antiga església de Santa Magdalena, actual església de Sant Pere. La Confraria estava representada per pabordes que tenien cura de la seva continutat. Aquests representats eren els que ballaven la dansa gombrenesa.

Text redactat per: Lourdes Niubò i Rosa Maria&nbsp,&nbsp, Data: primavera, 2009

&nbsp,

Castell de Mataplana
Descobert l'any 1986, el Castell de Mataplana té una forta vinculació amb tota la tradició popular que al llarg dels segles ha participat de manera fonamental en la formació i transmissió de les diferents versions del mite del Comte Arnau.

El Castell està situat al centre de l’antiga baronia de Mataplana, temps enrere va ser un palau fortificat d'estil romànic. Va ser la residència dels Mataplana, una família primer de barons i més tard de comtes, gràcies a l’enllaç amb la família del Pallars.

Actualment en runes i ubicat en una finca privada, es pot visitar de manera lliure tots els primers dilluns de cada mes. L’edifici ha patit diverses modificacions estructurals.

&nbsp,

Capella de Nostra Senyora de Lourdes

Temple religiós, situada a El Cortal (població que està a 1 km de Gombrèn). La Capella es va edificar l'any 1890 i consta d'una sola nau.

&nbsp,

Capella de Sant Joan de Mata

Documentada a partir de l'any 1175, va ser restaurada dues vegades, primer l'any 1618 i desprès l'any 1969. És una capella petita, d'estil romànic d'una sola nau.

Castell de Blancafort o de les Dames

Dalt d'uns penya-segats propers a Gombrèn, la llegenda hi situa un castell on hi havia cent dames o monges, objecte de les perversions dels nobles, amics del comte, on exercien el "dret de cuixa". Aquest castell, de tipus militar, és esmentat documentalment l'any 1246 en ésser venut per Jaume I a Blanca de Mataplana.

&nbsp,

Església de Sant Martí de Puigbó

Situada a 1.120 metres d'altitud, és un temple d'estil neoclàssic del segle XVIII. Avui dia queden encara algunes restes que permeten fer-se una idea de com era el temple.

&nbsp,

Església de Sant Pere de Montgrony

Situada sobre el santuari de Montgrony, a 1.408 metres d'altitud. Sembla datar del segle VIII, tot i que fou consagrada l'any 1138. L'edifici és un dels millors exemples de l'art romànic. Pertanyia, al segle XIII, al domini del castell de Mataplana

Museu del Comte Arnau

En aquest museu, s'hi poden contemplar diferents aspectes arqueològics, literaris, històrics i mitològics relacionats amb el Castell i la família Mataplana.

&nbsp,

Forat de Sant Ou

És una profunda gruta, situada al nord de la muntanya de Sant Pere de Mongrony a prop del refugi forestal, des d'on hi trobareu la senyalització adient per arribar-hi.

Diu la llegenda que el Comte Arnau utilitzava aquesta gruta com a passadís per a arribar fins al claustre del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Gorg dels Banyuts

Gorg situat a la riera de Garfull, sota el camí de Montgrony. Conta la llegenda que el comte Arnau en surt quan es fa fosc amb el seu cavall envoltat de foc. Per aquest motiu ha estat sempre un lloc temut pels pastors i habitants de la zona.

Aquesta llegenda ens diu que n'Otger, després d’una derrota enfront dels serraïns, malferit, es refugià prop de&nbsp, Mongrony, vivia sota una pell de cabra i el seu gos ganguil el guarí llepant-li les ferides mentre s’alimentava de la llet d’una ovella i fruits del bosc. Quan se sentí recuperat fent sonar el seu corn de caça convocà el 9 Barons de la fama (o Cavallers de la terra) i reunits en una taula rodona davant de Nostra Sra. de Mongrony i damunt l’espasa d’Otger, la Vilardella,(actualment exposada al Museu Militar de París) van jurar lluitar per a reconquerir aquestes terres al califat. El nostre heroi de llegenda morí, igualment que el real després de la victòria d’Empúries, i els altres 9 capitans tornaren també victoriosos aconseguint, així, les seves baronies.

&nbsp, Festa de Sant Joan de Mata, 1 de febrer. La festa té lloc a la capella que en honor del sant és a tocar el castell de Mataplana.

Festa de Ntra. Sra. de Lourdes al barri del Cortal, 8 de febrer

Festa del Beat Pare Coll i Homenatge a la gent gran, 17 de maig

Festa de la Pentecosta al barri del Cortal, maig

Festa del Comú o de la Botifarra, maig-juny. Aquest dia, pel matí, totes les persones que s’apropen al santuari de Montgrony reben un panet i un tall de botifarra negre.

Festa Major petita per Sant Pere, juny

Festa de la Sega, últim diumenge de juliol. La jornada festiva consisteix a rememorar com es feia antigament la feina de segar un prat. També hi ha una exposició de maquinària agrícola antiga.

Festa del Cavall del comte Arnau, 15 d’agost. La figura d’un cavall recorre el poble traient foc per la boca, tal com explica la llegenda. Jornada acompanyada per un mercat medieval i d’altres activitats lúdiques.

Festa Major, primer cap de setmana de setembre

L’any 1995 a Gombrèn va néixer la iniciativa de crear un jardí botànic de plantes remeieres. Va ser un projecte que portaren a terme voluntàriament dues veïnes (Lourdes Niubò i Conxita Cortina, essent l'última qui ha tingut cura de donar-li continuïtat) i que es va convertir en el 1r Jardí Botànic Municipal de Plantes Medicinals del nostre país. Malgrat tot, es trobà en tota mena de dificultats per subsistir, i per combatre-les a l’agost del 2004 es va crear l’Associació Jardí Botànic Plantes Medicinals Gombrèn. A principis de 2008 el jardí deixa de ser municipal i és l’associació l’encarregada de finançar i gestionar el Jardí Botànic. Actualment aquesta associació té 130 socis.

&nbsp,

El jardí és un espai molt reduït, situat a la sortida de Gombrèn entre la carretera que porta a la Pobla de Lillet i la fàbrica del poble. Hi conviuen aproximadament 300 plantes reconegudes en l’àmbit botànic-medicinal. A l’exterior del recinte hi ha la zona del picnic, ornamentada amb plantes complementàries, és a dir, que són medicinals però per diferents motius no s’han inclòs a l’interior com el Teix (Taxus baccata) i el ginkgo (Ginkgo biloba). Un hortet on els escolars poden fer pràctiques d’horticultura i la caseta rodegen la part enreixada del jardí.

&nbsp,

A l’interior del recinte les plantes estan dividides en 5 grups, plantes silvestres, aromàtiques, de jardí, de conreu i les verdures. El grup més nombrós és el de les silvestres, que són una mostra representativa de la flora gombrenesa i ripollesa. Hi podem trobar plantes especials com l’orella d’ós (Ramonda myconi), altres en cert perill d’extinció com el mill del sol ( Lithospermum officinale) o plantes que no tothom coneix com el Llúpol (Humulus Lupus). Les aromàtiques són un grup molt apreciat perquè són força conegudes i algunes s’usen com a condiment culinari com l’orenga (Origanum vulgare) o la sajolida (Satureja montana) molt abundants al nostre país. Algunes plantes que habitualment trobem als jardins de la zona són una petita mostra de les plantes que es fan servir com a ornamentals i que són medicinals com ara el LLiri de Sant Antoni (Lilium candidum) o les bosses vermelles (Physalis alkekengi). Les de conreu extensiu són una representació dels conreus més propis de la comarca i molt importants a nivell nutritiu i mèdic: el blat, la civada, el blat de moro, l’alfals… A l’extrem del jardí hi ha les hortícoles, un petit hortet acull les verdures més cultivades per aquestes contrades com ara la mongetera, la col, la tomaquera, l’all, la ceba…. Aquest és un racó molt aprofitat a nivell pedagògic pels grups escolars.

&nbsp,

El jardí és un espai tan reduït i desproveït d’ornaments, que les plantes hi prenen tot el protagonisme i conviuen talment com a la natura. Només els rètols, on s’especifiquen els noms, la família i les virtuts mèdiques trencarien l’encís si no fossin necessaris. A voltes, es pot crear certa confusió, que sumada a la poca vistositat de les mal anomenades “males herbes” pot decebre a més d’un. Això, i la seva situació geogràfica i clima muntanyenc determinen una temporada curta d’obertura al públic que va de maig a setembre. És el mes de juny el més propici per a visitar-lo.

&nbsp,

El que pretén el Jardí des d’un bon principi és ser un reclam per afeccionats a la medicina natural, a la botànica, la natura i la jardineria. I, sobretot incentivar el coneixement de les plantes per potenciar el seu ús terapèutic, és a dir la fitoteràpia. Això sense oblidar l’etnobotànica i la importància de les plantes a tots nivells: culinari, cosmètic, ornamental, mediambiental etc. És obvi que ho aconsegueix, ja que per ser com és, sedueix a aquest tipus de públic i encomana la passió per les plantes.

&nbsp,

L’Associació Jardí Botànic Plantes Medicinals Gombrèn organitza tota mena d’activitats relacionades amb el tema: exposicions, xerrades, visites guiades al jardí, itineraris guiats a la muntanya (de plantes medicinals, plantes silvestres comestibles, fruits silvestres, herbes aromàtiques, plantes medicinals de ribera, plantes màgiques, flora, etc.) Participa en programes de televisió, organitza actes lúdics i comparteix i intercanvia plantes.

&nbsp,

&nbsp,

La diversitat d’hàbitats del municipi de Gombrèn està ben representada en els estatges de vegetació de l’àmbit montà i subalpí amb influència mediterrània des de les parts més baixes i humides fins a les més altes que sobrepassen els 2000 m, al cim de la Serra de Montgrony. De l’estatge subalpí destaca el relleu suau i ondulat de la muntanya amb rics prats de pastures per a l’estiu. Contrasta la seva vegetació herbàcia amb l’abundant vegetació arbòria i arbustiva de la resta del paisatge, i sobretot, amb zones d’impressionants cingleres verticals que s’escampen per tot el territori septentrional, la qual cosa, configura un típic paisatge en mosaic.

De la vegetació arbòria destaca el predomini, a l’obaga, del pi roig (Pinus sylvestris) i a més altitud el faig (Fagus sylvatica). Al solell, el pi roig es combina amb clapes de roure (Quercus petraea, Q. pubescents…), i són sorprenent les alzines (Quercus rotundifolia) a la sortida del poble que se sumen a la gran varietat arbòrea. Als vorals del riu Merdàs, hi són notoris els típics arbres i vegetació de ribera.

Per la seva grandària i espectacularitat és recomanable visitar el roure de la Font del Raig, a mig quilometre de Coll de Merolla en direcció a la Cot, i també el Faig del camí ramader de Puigbò en direcció a Faig General.

Quant als arbusts, destaca el boix (Buxus sempervirens) per la quantitat i les dimensions considerables, tret dels que sobreviuen als roquissars del solell. Els avellaners (Corylus avellana) de caràcter arbustiu s’escampen arreu del territori. També, aquí i allà, hi ha aranyoners (Prunus spinosa), arç blanc (Crataegus monogyna), ginebrons (Juniperus communis), rosers (Rosa canina) romegueres (Rubus fruticosus) i molts d’altres.

La vegetació herbàcia és molt difícil de resumir per la seva varietat i abundor. A les pinedes ombrívoles, hi predomina la maduixera (Fragaria vesca), el marxívol (Helleborus foetidus), la pulmonària (Pulmonaria officinalis), entre d’altres. Arreu trobem herba fetgera (Anemona hepatica) i herba blava (Polygala calcarea). Destaca l’orella d’ós (Ramonda myconi) i la bonica corona de rei (Saxifraga longifolia),les quals viuen a les fissures de les roques calcàries, sempre orientades al nord i que s’han utilitzat molt a nivell fitoterapèutic. En aquest sentit també destacar el segell de salomó (Polygonatum multiflorum) com a planta especial, i algun exemplar de belladona (Atropa belladona). Tant en els prats montans com subalpins, hi conviuen gran diversitat d’espècies d’orquídies, fins hi tot hi ha localitzades les sabatetes de la Mare de Déu (Cypripedium calceolus), molt escassa i per tant difícil de trobar. Les molleres, nombroses al territori determinen una vegetació, a la qual, el canvi climàtic li suposa un gran problema per subsistir.

&nbsp,

La geologia, caracteritzada per plegaments rocosos que tingueren lloc a l’era terciària, determina un relleu escarpat, rocós i escultòric, predominantment calcari, on la vegetació és especial, a la cara nord, com hem dit anteriorment, abunden la corona de rei i l’orella d’ós, i a la sud, la cornera (Amelanchier ovalis) i tot mena d’herbes aromàtiques: farigola (Thymus vulgaris), sajolida (Satureja montana) espígols (Lavanda angustifolia, L. Latifolia), fonoll (Foeniculum vulgare) etc. A la zona silícixca, en canvi, la vegetació varia, i per exemple, al Refugi Planelles a Montgrony hi és present el nabiu (Vaccinium myrtillus) i la brossa (Calluna vulgaris).

&nbsp,

La quantitat de bolets és notable a tot el territori tant a la primavera, amb els camasecs (Marasmius oreades) i el moixernó (Calocybe gambosa), com a la tardor que ens ofereix moltes varietats, de les quals, excel·leix els rovellons (Lactarius sanguifluus, L.deliciosus), entre d’altres. També és important la presència de tòfones (Tuber sp).

&nbsp,

De la flora gombrenesa, n’hi ha una modesta mostra al Jardí Botànic de Plantes Medicinals de Gombrèn d’aproximadament unes 300 espècies. Malgrat la seva intenció no és ser un recull de plantes autòctones, sinó que el que vol és donar a conèixer les més representatives a nivell terapèutic, ens pot ajudar a descobrir-ne alguna difícil de localitzar.

&nbsp,

Per acabar, comentar que l’espai d’interès natural de la Serra de Montgrony està inclòs en la Xarxa Natura 2000.