Ripollès

Missatge d'error

  • Warning: array_flip(): Can only flip STRING and INTEGER values! a DrupalDefaultEntityController->load() (línia 175 de /var/www/elcami.3d7.odisean.com/var/www/includes/entity.inc).
  • Warning: array_flip(): Can only flip STRING and INTEGER values! a DrupalDefaultEntityController->cacheGet() (línia 388 de /var/www/elcami.3d7.odisean.com/var/www/includes/entity.inc).
  • Warning: array_flip(): Can only flip STRING and INTEGER values! a DrupalDefaultEntityController->load() (línia 175 de /var/www/elcami.3d7.odisean.com/var/www/includes/entity.inc).
  • Warning: array_flip(): Can only flip STRING and INTEGER values! a DrupalDefaultEntityController->cacheGet() (línia 388 de /var/www/elcami.3d7.odisean.com/var/www/includes/entity.inc).
  • Warning: array_flip(): Can only flip STRING and INTEGER values! a DrupalDefaultEntityController->load() (línia 175 de /var/www/elcami.3d7.odisean.com/var/www/includes/entity.inc).
  • Warning: array_flip(): Can only flip STRING and INTEGER values! a DrupalDefaultEntityController->cacheGet() (línia 388 de /var/www/elcami.3d7.odisean.com/var/www/includes/entity.inc).
  • Warning: array_flip(): Can only flip STRING and INTEGER values! a DrupalDefaultEntityController->load() (línia 175 de /var/www/elcami.3d7.odisean.com/var/www/includes/entity.inc).
  • Warning: array_flip(): Can only flip STRING and INTEGER values! a DrupalDefaultEntityController->cacheGet() (línia 388 de /var/www/elcami.3d7.odisean.com/var/www/includes/entity.inc).
  • Warning: array_flip(): Can only flip STRING and INTEGER values! a DrupalDefaultEntityController->load() (línia 175 de /var/www/elcami.3d7.odisean.com/var/www/includes/entity.inc).
  • Warning: array_flip(): Can only flip STRING and INTEGER values! a DrupalDefaultEntityController->cacheGet() (línia 388 de /var/www/elcami.3d7.odisean.com/var/www/includes/entity.inc).

El Camí de Vidabona (Ogassa, Ripollès)

Caminada de caràcter iniciàtic pels mites de Ramon Llull i Xirinacs a Ogassa (Ripollès)

Dv, 08/05/2011 a Dll, 08/08/2011
Etapes: 

Les 4 etapes del Camí iniciàtic de Vidabona, que simbolitza el camí cap a la plenitud personal i nacional, principalment segons la tradició cristiana recollides per L. M. Xirinacs:
Etapa 1 “l’ascètica”: Sant Joan de les Abadesses - Ogassa - mas el Negre. 10 km. Aquesta etapa simbolitza el despreniment de les dependències d'aquest món.
Etapa 2 “la mística”: el Negre - Pla de can Pegot (lloc on va morir en Xirinacs)- serra de Sant Amanç – Coll de Jou. 6 km. La X; mite de la donació plena als altres, al país, al món; el Subjecte lliure.
Serra de Sant Amanç: nom que significa l'enamorat per sempre i que aquí representa l'Amic de Ramon Llull, que contempla embadalit, en èxtasi, l’Amat (el Taga). Nit al refugi de Sant Jordi, mite de la mort de l’ego.
Etapa 3 “la profecia - vocació”: pujada al Taga - Sant Martí d'Ogassa (església romànica del segle XI) - Pla de can Pegot -7 km. Taga: mite de l'Amat de Ramon Llull, la Mare creadora de l'Univers, Tiamat, la muntanya de l'Amor Universal: la mística, fusió total amb el Tot. Pla de can Pegot: la profecia i vocació, l'expressió des de la consciència universal i la descoberta de la vocació individual i com a nació en base als dons rebuts. El fruit a la vida.
Etapa 4 “l’acció”: Pla de can Pegot - Santuari de Santa Maria de Vidabona – Ripoll. Vidabona aquí és el mite de la Plenitud (la terra promesa), tant personal com nacional, fruit de l'acció compromesa en el món segons la pròpia vocació i dons, i com a poble compromès a nivell internacional. Quina és la pròpia vocació? I quina és la vocació de la nació catalana davant del món?

Opcions i preu: 

Inscripció i guiatge: 10 € per dia. Total: 40 €.
(Consulteu-nos si algú té dificultats en aquest sentit i te interès en participar-hi).

Autogestió dels àpats (es farà combinació de vehicles per disposar del menjar de cada dia).

La dinàmica de l'activitat fa que calgui participar-hi tots quatre dies.

Es farà una trobada prèvia introductòria.

Grau de dificultat: 

Mig-Alt

Adreça i telèfon d'inscripció: 
pas@elcami.org

La bellesa de l'Alta Garrotxa

Del 9 al 12 d'octubre recorrerem l'espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa

Ds, 10/09/2010 a Dm, 10/12/2010
Etapes: 

9 d'octubre:

Castellfollit de la Roca - Montagut - Oix (19,7 km, 1000 m desnivell). De bon matí sortirem de Castellfollit, on visitarem el bonic nucli del poble construït amb material volcànic. Ens dirigirem a Montagut tot resseguint el riu Fluvià, punt en què observarem el límit d'una de les darreres colades de lava emeses durant el Quaternari. Farem una volta pel poble, a la falda de la muntanya del Cós, fita on pujarem i visitarem també la bonica Ermita amb el mateix nom. Des del Cós ens dirigirem als Vilars, camí d'Oix, on esperem visitar en banc de llavors del mas Trull i l'ermita de Sant Eudald, ambdòs llocs ben especials. D'aquest punt, farem via fins el poble d'Oix, on farem nit.

10 d'octubre:

Oix - Beget (13,3 km, 1000 m desnivell). De bon matí, sortirem d'Oix per anar a buscar la Vall d'Hortmoier. És una de les valls més espectualars del massís de l'Alta Garrotxa. Durant tot el recorregut podrem gaudir d'uns paisatges espectaculars, avui dia sobretot forestals, després del despoblament d'aquesta zona a partir de mitjans segle XX. El silenci del bosc ens acompanyarà tot fent via a Beget. En aquest bonic poble del cor de l'Alta Garrotxa farem nit.

 

11 d'octubre:

Beget - Camprodon (15,9 km, 1050 m desnivell).Aquest dia continuarem la ruta envoltats de
cims a banda i banda de la nostra vista. Sortirem de Beget per anar a Salarsa,
concretament a l'ermita de Sant Valentí. Podrem gaudir de les vistes de prats de pastura avui utilitzats pel bestiar de la vall. Continurem cap a l'Ermita de Santa Maria de Bolòs tot fent
camí enmig del bosc. Seguirem pujant fins arribar a la fita d'aquesta caminada, el coll
de la Creueta, a uns 1100 metres d'altitud, i per tant, amb unes bones vistes. Des d'aquí davallarem fins el poble de  Camprodon, on passarem l'última nit.

 

12 d'octubre:

Camprodon - Sant Pau de Segúries (8 km, 300 m desnivell). Aquesta darrera etapa tindrà
poc desnivell en anar de Camprodon (1050 m alt.) a Sant Pau de Segúries (850 m alt.). Al llarg del recorregut podrem observar des d'un antiga mina de carburo passant per uns antics fortins o búnquers fins a una antiga colònia tèxtil.

 

Opcions i preu: 

OPCIÓ COMPLETA

Organització i guiatge + allotjaments + àpats (exceptuant dinars) + retorn amb autocar l'últim dia: 220 €


OPCIÓ D'AUTOGESTIÓ

Organització i guiatge + retorn amb autocar l'últim dia: 68 eur


Consulteu tots els detalls de la caminada a rutesnordest@elcami.org

Places limitades!

Grau de dificultat: 

Mig

Adreça i telèfon d'inscripció: 
rutesnordest@elcami.org 664 460 951
Dv, 05/21/2010
Ubicació: 
Temàtica: 

El Ripollès: monestirs, mites i entitats del Bressol de Catalunya.

Cap de setmana del 12 i 13 de juny. Anem a peu de Sant Pau de Segúries a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. 3a caminada inautural del tram del Camí a la Garrotxa i al Ripollès.

Ds, 06/12/2010 a Dg, 06/13/2010
Etapes: 

Dissabte 12 de juny

Etapa de Sant Pau de Segúries a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Visita al monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Coneixerem entitats actives del Ripollès.

Diumenge 13 de juny

Etapa de Sant Joan de les Abadesses a Ripoll (Ripollès).

Opcions i preu: 

PARTICIPACIÓ

- OPCIÓ ALBERG (inclou organització, allotjament a l'Alberg de la Ruta del Ferro, sopar de dissabte dissabte i tornada amb autocar al punt d'inici, el darrer dia):

FINS el 6 de juny: 60 euros

A PARTIR del 6 de juny: 70 euros

- OPCIÓ HOSTAL (inclou organització, allotjament en hostal, sopar de dissabte dissabte i tornada amb autocar al punt d'inici, el darrer dia):
FINS el 6 de juny: 70 euros
A PARTIR del 6 de juny: 80 euros

Grau de dificultat: 

Baix-Mig

Adreça i telèfon d'inscripció: 
Inscripcions: rutesnordest@elcami.org / 664 460 951
Termini d'inscripció: 
Dll, 06/07/2010

Ripollès

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi amb transport públic? Recorren la comarca les companyies d’autocar Teisa i Mir, consulteu-ne els horaris a:

www.teisa-bus.com i www.autocarsmir.com

Ferrocarril. Per Ripoll, Campdevànol i una part de la vall de Ribes transcorre la línia del ferrocarril transpirinenc Barcelona-Ripoll-Puigcerdà-la Tor de Querol (trens diaris regionals). Per consultar horaris: www.renfe.es

 

La comarca del Ripollès limita al nord amb la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir. A l’est ho fa amb la Garrotxa; a l’oest amb el Berguedà i al sud amb Osona. És un territori muntanyenc en què dos cursos fluvials li confereixen personalitat, el Ter i el Freser. Els dinou municipis que conformen el Ripollès, s’agrupen en tres àrees geogràfiques. La Vall de Ribes està formada per Ribes de Freser, Campelles, Toses, Planoles, Queralbs i Pardines. La Vall de Camprodon la integren Camprodon, Sant Pau de Segúries, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars i Molló. Al sud trobem al Baix Ripollès, que engloba Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa, Vallfogona de Ripollès, Gombrèn, i les Llosses.

Dades Generals
Data Població: 
2005
Capital: 
Mapa Comarca: 
Etimologia del nom: 
El nom de la comarca procedeix del de la vila i antiga vegueria de Ripoll i del Ripollès. L’adopció d’aquest nom per a la totalitat de la comarca és modern -des de la Segona República- ja que en anterioritat els habitants de les valls de Ribes i de Camprodon no s’havien considerat mai del Ripollès.
Activitat econòmica: 

El Ripollès és una comarca on el sector primari juga un paper molt important. A causa del relleu muntanyós, l'agricultura hi té un paper secundari i part del terreny es destina a pastura. La ramaderia semi-extensiva té una gran preponderància; hi ha unes 500 explotacions ramaderes censades, de les quals la majoria corresponen a l’explotació de vaques alletants o de carn (el 20% del total a Catalunya). Aquest sistema de producció, que comprèn també el sector de la vaca de llet, l'equí, l’oví i el cabrum, contribueix al manteniment del paisatge a través del pastoreig i garanteix la presència d’explotacions i, per tant, de pagesos al territori. Aquest fet es considera clau per a la protecció de l’entorn i també per a la reducció del risc d’incendis forestals.

 

Entre la ramaderia cal destacar la producció de races autòctones. En el cas del bestiar boví, la raça Bruna dels Pirineus Catalans; en l'oví, la raça Ripollesa i, en el sector equí, la recent aprovada raça de Cavall Pirinenc Català. En quant a la indústria, de sempre hi ha hagut un predomini del treball dels metalls existents al subsòl. Posteriorment, va sorgir la indústria metal·lúrgica, amb l’aparició d’importants empreses capdavanteres en el sector. Una presència industrial sobretot implantada al Baix Ripollès a la qual s’afegí una forta indústria tèxtil. Avui, aquest darrer àmbit pràcticament ha desaparegut i la crisi que està travessant la indústria metal·lúrgica ha fet que sorgeixin nous sectors, com la indústria agroalimentària i el turisme.

 

Tradicions: 

La majoria de festes estan lligades a la ramaderia i al treball de la terra. Aquest és el cas de la Tria de Mulats d’Espinavell, la Festa de la Llana i Casament a Pagès de Ripoll, el Concurs internacional d’habilitat amb gos d’atura de Ribes de Freser; les fires de bolets a Ogassa, Campelles i Setcases; la Festa de la Sega i el Batre a Gombrèn, la tala de troncs a Vallfogona de Ripollès o la Fira de Sant Isidre de Sant Joan de les Abadesses. Altres cites tenen un vessant més cultural; el ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses, la dansa de Campdevànol, la dansa de Gombrèn, el ball de la Maniera d’Ogassa, la Processó dels Sants Misteris de Camprodon o la caminada popular per la Via Romana de Sant Pau de Segúries.

I no ens oblidem de jornades festives lligades amb el passat medieval, el Mercadal del Comte Guifré a Ripoll, el Cicle de Representacions del mite del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses i la Festa del Cavall del Comte Arnau a Gombrèn. Precisament relacionat amb aquest passat comtal, el Ripollès disposarà ben aviat de tres centres d’interpretació, situats al costat del Monestir de Ripoll, al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses i al Santuari de Montgrony a Gombrèn, que explicaran i oferiran productes turístics al voltant de les figures dels comtes Guifré i Arnau, l’abat Oliba, l’abadessa Emma i Otger Cataló. Es tracta del producte turístic Terra de Comtes i Abats que recupera el llegat comtal i històric de la comarca del Ripollès.

 

Randellaires.

L’any 2001, un grup d’onze músics comença a interpretar els cants populars del Ripollès, basant-se en llibres de recerca de folklore i cants populars com La Dansa Popular a les Comarques Gironines (1980), i Cançoner del Ripollès (1998), que aplega els treballs dels folkloristes de començaments del segle XX. Amb harmonies, ritmes i estructures noves, converteixen les cançons i balls centenaris de les muntanyes del Ripollès en una proposta audible i ballable per a la gent del nou segle. Resten oberts a tots els documents, músiques i tradició oral dels Països Catalans. I també creen la que anomenen música popular del segle XXI.

 

“Recuperem, doncs, ara aquest material, i desvetllem-lo donant-l’hi un nou tomb a la seva trajectòria amb la dignitat que mereix, en recordança d’aquelles persones que hi dedicaren llargues hores de treball il·lusionat”

 

 

Gastronomia: 

El Ripollès compta amb una varietat de productes agroalimentaris que promociona amb la marca territorial pròpia anomenada Producte del Ripollès. Sota aquesta marca s’ofereixen productes de qualitat produïts, transformats i/o elaborats i envasats a la comarca. En quant a carn sobresurt per la seva qualitat, la de vedella del Ripollès i de vedella blanca de Muntanya, la de poltre de muntanya, la de xai, la de porc; així com el embotits, cas del fuet o el bull. La llet i els derivats làctics, i la trumfa o patata de la Vall de Camprodon també són de consum recomanable. No podem deixar d’esmentar els dolços típics de la contrada: els Mets de Ribes de Freser, les carícies o moixaines de Ripoll, la coca de l’Abadessa o les petjades del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, els dansaires o les pedres del Freser a Campdevànol, i les galetes de Camprodon.

 

Medi i Paisatge: 

El Ripollès és una comarca de muntanya situada als Pirineus orientals. Pels amants del muntanyisme, de fer ascensions a cims emblemàtics o simplement per gaudir d’una visió, gairebé aèria del Ripollès i de comarques veïnes, us animem a pujar les vint-i-sis cims que tenen una alçada superior als 2000 metres; tot un repte. El que té una major altitud és el Puigmal (2.910 m). Altres cims que tenen anomenada són: el Bastiments (2881 m), el Noufonts (2.861 m), el Balandrau (2585 m) o el Costabona (2.465 m). En un nivell inferior, en una situació paral·lela a aquests cims, hom troba la serra Cavallera. Els cims més importants són el Taga ( 2.040 m) i el puig Estela ( 2.013 m).

 

A més d’aquests cims, de comes, serres i colls, la comarca es configura mercès a cursos fluvials que amb l’acció de l’aigua han donat cos a diverses àrees territorials o subcomarques en el sí de la comarca. Aquest és el cas de la vall de Camprodon, formada essencialment per l’alta vall del riu Ter i per la vall de Molló, regada per les aigües del Ritort. A la confluència dels dos rius es formà la vila de Camprodon, que és el nucli més important de la vall. Les fonts de riquesa són el conreu de farratge, cereals i trumfes en l’àmbit agrícola; cria de bestiar oví, cavallar i vacum, i el sector serveis, estretament vinculats amb el turisme. A l’altra banda d’aquesta vall trobem la vall de Ribes. Aquesta, anomenada vall Petrariense entre els segles X i XII, és formada per la conca alta del Freser -que comprèn la vall de Núria-, per la vall del Segadell o de Pardines i per la val del Rigard o de Toses. El fet que l’orografia sigui més agresta que la vall de Camprodon o el Baix Ripollès, fa que el pes de l’agricultura, de sempre, hagi estat testimonial. La ramaderia i els oficis subsidiaris d’aquesta, l’aprofitament de les aigües, i el sector serveis són el principal potencial econòmic. El Baix Ripollès, presenta un paisatge més obert, fet que ha facilitat una major presència antròpica i l’establiment d’indústries.

 

La vegetació de la comarca es caracteritza pel predomini dels boscos. En funció de l’altitud en què ens trobem podem veure un determinat tipus d’arbres i plantes. Fins als 1500 metres, aproximadament, sovintegen els boscos d’arbres de fulla caduca –rouredes de roure martinenc-, i per les pinedes de pi roig. A partir d’aquella alçada i fins al 2300 m hi ha una vegetació de tipus subalpí, amb una major presència de pi negre. L’estatge alpí, a partir d’aquesta altitud, ocupa la franja compresa entre el Costabona i el Puigmal. Hi predominen els prats, ja que els boscos, a causa de les difícils condicions climàtiques, no hi poden créixer.

 

La diversitat arbòria i vegetal comporta l’existència d’una determinada fauna en cadascun dels nivells. A les cotes més baixes abunden el porc senglar, la guineu, la mostela, el teixó, i nombroses espècies de rèptils, amfibis i aus. En el paisatge subalpí viuen ocells com el gamarús, el gall fer, o l’isard. Aquests mamífers també els podem veure en el nivell alpí, en el qual també viuen el mufló, la marmota, l’ermini, la fagina, el voltor, la perdiu blanca, el trencalòs, el xoriguer, l’àliga daurada,la guineu, el tritó pirinenc.

 

El Ripollès té gairebé un 35% de la seva superfície protegida a través de 10 espais d’interès natural (per a més informació podeu consultar la web del Consorci per a la protecció i gestió dels EINs del Ripollès www.ceinr.cat). Enmig d’aquest paisatge natural s’hi pot trobar un paisatge humà lligat al usos d’aquest territori, com les cabanes de pastor, les places carboneres, les teuleries, però el paisatge que hom valora al Ripollès és el patrimoni artístic d’alt valor amb una de les concentracions d’art romànic més grans d’Europa: 98 monuments presents arreu de la comarca.

 

 

Fotografies: