Ben i Issa. L’altra és una llegenda literària de l’escriptor Bernat Capó, on conta com Ben&nbsp, —fill del cabdill musulmà que conquerí estes terres— s’enamorà d’Isa —cristiana filla d’un pastor—. Isa era una esclava que servia les esposes del cabdill i Ben no li agradava guerrejar com son pare sinó que li agraden més les arts i les lletres. Els joves s’enamoraren i Ben demanà a son pare permís per casar-se amb ella . Son pare s’enfurí i li digué que la mataria si la veia més. Aprofitant que son pare havia eixit a conquerir noves terres Ben anà a buscar Isa i li proposà fugir amb ell, però ella no acceptà perquè sabia que Arafa mataria son pare si fugia amb Ben. Ell ho comprengué i seguí veient-la d’amagat. Un dia tornà d’improvís Arafa i pillà els joves abraçats i manà matar-los. Passat el temps els remordiments no permetien descansar Arafa i manà fundar un poble que fóra exemple de concòrdia i amor i que es diguera com ells: BEN-ISA.

La casa de la Por. La&nbsp, tercera fa referència a la casa de la Por situada a la partida dels Lleus. Allí en les fosques nits de lluna nova es veia des dels voltants una gran foguera enmig del corral i unes figures fantasmagòriques que ballaven embolcallades en llençols com si celebraren un aquelarre. La gent que sentia un gran respecte per la bruixeria no gosava apropar-se i si per qualsevol circumstància passava per algun camí pròxim, podia trobar-se amb algú vestit de bubota que li barrava el pas. Per tot açò la gent evitava anar de nit per allí, —que era el que pretenien els ocupants temporals de la casa—&nbsp, i que poques hores abans havien desembarcat en les cales pròximes de Calp l’estraperlo que portaven a la casa amb cavalleries i des d’allí distribuïen per tota la contrada, sense que quedara cap rastre al dia següent.

L’ermita de Santa Anna (Caràcter religiós i es remonta al primer terç del segle XVII). L’altra es refereix a Santa Anna. Els veïns de la partida que ara porta eixe nom, volien construir un ermita dedicada a la santa i no es posaven d’acord en el lloc. Finalment decidiren que la santa triara el lloc i posaren la imatge dins d’una bóta i des de la part més elevada de les terres, deixaren redolar la imatge, la qual es va detindre on actualment s’alça l’ermita.

No és casualitat que Benissa tinga una associació de voluntaris ABAI, que s'encarreguen de fer vigilàncies per a previndré incendis forestals, que faça tractaments anti-plagues en les zones boscoses,concretament de processionaria en les pinades, que faça un cens sobre mamífers carnívors a Bèrnia, i a més que estiga gestionant dues àrees forestals a la zona, de la seua propietat, és el resultat d'un amor per la serra de Bèrnia i d'una consciència col·lectiva.

Com tampoc serà cap casualitat la força que va adquirir l'associació Abusos Urbanisticos No al poble de Benissa, quan el desgavell urbanístic assotava tant als xicotets propietaris locals, com als residents europeus, en forma de PAIs o macroprojectes com el camp de golf, que haguera soterrat tota la nostra història, paisatge rural, i lligams amb el mon agricola, que ens ha originat com a poble, gràcies a la bona resposta de tot el poble benisser, hem pogut mantindre la nostra identitat i fisonomia, amb grans esforços gratament recompensats.

Benissa és un poble viu, que s'organitza ell mateix, que és mobilitza quan cal, que té inquietuts, i&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, la prova de tot açò és l'existència d'un teixit associatiu bastant important, on cap desde una associació d'aficionats a l'opera, un altra que projecta pel·licules ,impossibles de veure en qualsevol cinema comercial el Col·lectiu Daguerrotip, un altra més que projecta cinema en francés, així com L'Agrupació Fotografica de Benissa, que organitza excursions i un ral·li fotogràfic amb la finalitat de fer bones fotografies amb diferents escenaris,la banda de música, la coral, l'associació Sifasol, la colla de xirimiters Pere Bigot, tenim una seu d'Acció Cultural del País Valencià,el Casal Jaume I, realitzant diverses activitats culturals,un Ateneu Llibertari, l'Assamblea de Joves garantia d'un futur on la gent vol millorar, a base de idees el nostre present, així com els seus companys de l'institut de la CEPC Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, els estudiants sabedors que estan units per la mateixa llengua i cultura, en un territori fràgil però estimat pels seus habitants.

També tenim una zona costanera amb raconades verges, de pinades i vegetació acostumada a la proximitat de la mar, totes elles en greu perill, el primer perill que va amenaçar la flora endèmica i protegida va ser un projecte de l'ajuntament,i el Ministeri de Costes, que tenien planificat construir un passeig litoral, a sobre de les dues microreserves de flora en una zona declarada com a Lloc d'Interés Comunitari, com a resultat d'una llarga mobilització,una campanya de conscienciació ciutadana, i diverses denuncies al SEPRONA i al Parlament Europeu, és va fer una comissió de seguiment on és van poder sentir les nostres inquietuts, i és van fer una serie de modificacions per a preservar l'endemisme, una planta protegida catalogada com a rara i amenaçada, anomenada popularment com a “cap de gat”, per la forma de la seua flor, preservant també el seu habitat, i adequant els elements constructius a la morfologia existent, integrant-los amb l'entorn, evitant l'utilització d'elements d'obra dura.

Segurament haureu sentit parlar de Benissa pel seu paisatge costaner, per la serra de Bèrnia i els seus senders, les partides rurals de Pinos i Marnes, tot ells son enclavaments privilegiats del nostre poble, però també tots els han estat sota la mirada del urbanisme desaforat, que fins fa poc regnava per aquestes contrades, però en Benissa hi hagut sempre una gran sensibilitat per aquestos temes, si temps enrere era l'Ateneu Cultural, la torxa ara la porta el Col·lectiu el Runar, aquest col·lectiu va néixer com a resultat d'una repoblació que és va fer a Bèrnia conjuntament amb l'Associació Benissenca Anti-incendis (ABAI) després de plantar teixos i carrasques a l'ombria de Bèrnia, varem&nbsp,&nbsp, baixar pel runar i d'ahi va sorgir el nom, un col·lectiu amb gent d'idees molt diverses, amb el qual es treballa de forma assembleària, i on les nostres activitats amb més resó han sigut totes relacionades amb el medi ambient, bàsicament campanyes proteccionistes o conservacionistes, possiblement les més importants, degut a l'afecció paisatgística que haguera suposat de no haver hagut una ferma oposició, i posteriors negociacions, va ser les modificacions que es van fer al Pla General Ordenació que van afavorir la protecció actual de la serra de Bèrnia, i el seu manteniment com a zones forestals o rurals lligades al paisatge d'agricultura de secà tradicional, i l'adequació de les normes urbanistiques a aquesta realitat, conforme la legislació, que finalment front a les possibles amenaces que és podien olorar el consistori ho va declarar Paisatge Protegit, essent una més de les figures de protecció d'aquesta zona junt amb les dues microreserves de Bèrnia, i el Lloc d'Interés Comunitari qualificació concedida per la CEE, que venen a emfatitzar l'importancia i l'interes d'aquestes serres.

Benissa, des del punt de vista sociolingüístic, com tants altres pobles de la Marina Alta, es caracteritza per mantenir fidelment el valencià com a llengua pròpia i vehicular , malgrat la població forastera que hi resideix i les mancances a nivell oficial. La població que no l’entén o no el parla, gràcies a l’ensenyament, i a iniciatives municipals, a poc a poc, va disminuint.

Des d’una perspectiva dialectal, el parlar de Benissa, força conservador, s’inclou dins del valencià meridional no-alacantí, amb nombroses característiques diferencials, que s’insereixen en el conjunt de la Marina Alta, i que fan d’aquesta varietat una mena de subdialecte.&nbsp,

Des d’un punt de vista lingüístic, pel que fa a la fonètica, aquest parlar presenta un curiós tractament de les sibilants, pronunciant caxa, pex, en comptes de caixa o peix (absència de la /j/ davant /∫/) o els diferents al·lòfons del fonema /dƷ/ depenent dels contextos.&nbsp, Cal destacar una tímida influència mallorquina en el lèxic, en paraules com clafoll, encaradís, guiato o ximerlit, i en alguns cognoms benissers, com Rosselló, Ferrer, Ribes, Ginestar o Santacreu, entre d’altres i remarcar l’existència de mots propis benissers, com ananou, batedor, ambuert, forroll, rànciu, tossilao.

La ciutat està construïda sobre un perllongat tossal, a una altura de 254 m. sobre el nivell del mar. Malgrat ser Benissa un topònim d’ascendència àrab, ( bani-issa, amb el significat de fills de Issa, nom semític de Jesús), la seua fundació és cristiana i del temps de la reconquesta. Els antics pobladors, tots ells d’ascendència lleidatana, bastiren el nucli urbà amb el propòsit de colonitzar i reduir a conreu unes terres dedicades majoritàriament a la ramaderia. L’escassa agricultura es situava al voltant de les petites alqueries àrabs (Benimallunt, Benimarraig, Albinyent...) veïnes a la població, i que a la vegada s’havien format aprofitant antics assentaments, especialment romans, dels quals s’ha trobat vestigis.

En els primers temps de la seua historia foral estigué sotmesa als destins comuns dels pobles que li son veïns, Calp i Teulada, conformant senyoriu que pertanyé successivament als Lluria, als Sarrià, als comtes de Dénia i finalment a la casa dels marquesos d’Ariza, de la que fou feudatària fins l’extinció dels senyorius a primers del segle XIX. Els tres pobles en comú decidiren separar els seus termes en l’any 1386, i en l’any 1430, a la seua vegada, Benissa segregava part del seu a favor de Senija, per venda efectuada per Joan de Navarra a Joan de Cornet.

Els marquesos d’Ariza, pel seu llarg període de temps d’exercici de jurisdicció,&nbsp,&nbsp,&nbsp, influïren de forma destacada en l’evolució de la vila &nbsp,fomentant l’edificació dels seus edificis singulars i més antics com fou l’església de Sant Pere (s. XVI, el convent de franciscans i l’ermita de Santa Anna (s. XVII).

Alguns dels edificis esmentats s’edificaren amb la doble missió de ser lloc de culte, de reunió de veïns i, especialment també com a defensa d’eventuals situacions de conflictes militars. Al respecte cal significar els perills que suposava estar propers a la mar per quan eren freqüents les incursions dels pirates berberiscs. Dragut en l’any 1550 i Morataraiz en l’any 1585 l’assetjaren amb el resultat per aquest darrer succés del segrest de diversos veïns, situació que va castigar a la universitat de Benissa a obligar-se amb un crescut censal per a obtenir la llibertat dels captius.

Pels perills esmentats bona part dels hisendats i població de Calp buscaren en el recinte murallat de Benissa una major seguretat, situació que influí en un augment de població i progrés econòmic que es denota especialment al segle XVIII. Durant eixe període es procedirà a l’eixample del primitiu casc urbà creant-se els nous ravals i els edificis mercantils de les dues llotges. Alhora que creixia la població es guanyava terreny cultivable essent aquest segle on té origen l’espectacular rompuda de les terres reduint a cultiu tossals i part de muntanyes abans destinats a una poderosa i rendible ramaderia.

Durant la Guerra del Francés allotjà tropes aquarterades aprofitant el convent de franciscans com a residència dels oficials, que va quedar malmès obligant-se els franciscans en acabar la guerra a vendre els horts per a satisfer la seua reparació. &nbsp,

El segle XIX, amb la desaparició dels senyorius el poble enceta una etapa on es consolida com a municipi plenament organitzat. Amb els naturals daltabaixos que portava eixe procés el saldo va ser favorable al comptar amb una classe social, formada pels antics hisendats, preparats per al govern i amb estudis superiors, que donaren pas a les realitats dels moderns eixamples urbanístics, la millora i introducció de nous cultius al camp i la construcció de nou cementeri, moderna església ,hospital i el foment de la cultura ( seminari franciscà, escoles per a adults i la contracta de mestres).

La pronunciada davallada dels preus de la pansa de raïm, units a la plaga de la fil·loxera, fenomen que es produirà a primers del segle XX, va obligar a la població laboral a emigrar. Juntament amb eixa situació es coneix un procés de modest moviment industrial que aprofitant la millora de les vies de comunicació va consolidant la creació de fàbriques de mobles, joguines, elements per a la construcció i maquinària agrícola, excel·lint de totes elles les acreditades fàbriques de mobles artesans.

En la modernitat, afeblides les fonts econòmiques tradicionals del poble (agricultura i indústria del moble) l’activitat sectorial ha derivat al servei i demanda del sector del turisme residencial prodigant-se les urbanitzacions i viles aïllades que creixen a la part del terme més propera a la mar, alhora que la vila s’ha dotat de moderns i eficients serveis i, per suposat el creixement de les estructures educacionals, esbarjo i culturals.