Formada en l’actualitat per uns quaranta cantors, va interpretar el seu primer concert a Benissa, el mes d’abril de 1982. De llavors ençà, han estat nombroses les seves actuacions per tot arreu. Ha participat en tots els “Aplecs Corals” organitzats per la Generalitat Valenciana, en el Certamen d’Havaneres de Torrevella, i en els intercanvis promoguts pels cors de les comarques de La Marina i La Ribera. També, en intercanvis culturals amb les localitats de Mettlach (Alemanya) i Almansa (Albacete), amb el Cor d’Alcobendas (Madrid), Cor del Conservatori de Ciudad Real, i amb altres cors del nostre País.

Ha estrenat obres corals amb orquestra, com ara el “Pater Noster” d’Ernest Artal, l’estrena a Espanya d’una missa d’Andrea Luchessi. En el seu repertori destaquen nombroses obres de diferents estils i èpoques (fragments de “Carmina Burana” d’Orff, del “Rèquiem” de Fauré, “Fantasia op. 80 de Beethoven”, cors d’òpera, jazz, etc.) encara que en els darrers anys es dedica al repertori clàssic i barroc amb orquestra en el seu tradicional Concert de Nadal, amb obres de Haendel (Judas Maccabeus, Messiah, Coronation Anthems…), Mozart (Misses, motets...), i també obres del barroc espanyol i italià amb continu (Cabanilles, Monteverdi, Marcello…).&nbsp,

Participa en la programació cultural de Benissa amb diversos concerts anuals patrocinats per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, i en nombrosos events festius i religiosos.

Des de l’any 1987 està dirigida pel músic i compositor benissenc Javier Santacreu.

La Puríssima Xiqueta (Caràcter religiós i es remonta al primer terç del segle XVII). La més coneguda és la de la Puríssima Xiqueta —la Patrona del poble— que conta que una nit de cru hivern arribaren al poble dos peregrins que trucaren a la porta de Joan Vives, el qual els va acollir i hostatjar. L’endemà els peregrins se n’anaren i li deixaren en agraïment una petita pintura, —de Joan Borràs deixeble de Joan de Joanes—. La guardaren en un baül i dies després s’adonaren que la imatge estava damunt del&nbsp, cofre. El prodigi es repetí i donaren part al rector que s’endugué la pintura de la Verge a l’església. Uns anys després, hi hagué una terrible sequera i tragueren la imatge en processó demanant la pluja desitjada, que arribà abans que s’acabara la processó i durà tants dies que novament tragueren la Verge i en un moment parà de ploure.

La vegetació mediterrània està representada per la brolla i màquia xeròfila on predomina l'estepa blanca i negra, l'argelaga, el llentiscle, el bruc, el coscoll i el margalló al qual l'acompanyen moltes plantes aromàtiques com el romer, la frígola, l'espígol o la camamil·la. Els prats i molts abancalaments abandonats s'enriqueixen amb milers de xicotetes orquídies de les aproximadament 18 espècies que creixen a Benissa. Els boscos estan constituïts pel pi blanc mentre que la carrasca degut al seu aprofitament és escàs a la zona. L'orografia de la serra de Bèrnia proporciona l'aparició de restes de boscos subhumits caducifolis amb presència de fleixos, aurons, gal·lers i teixos. Els cingles i penya-segats d'aquestes serres presenten una flora rupícola rica en endemismes. Entre les aus rapinyaires que s'observen està l'àguila de panxa blanca, l'àguila reial i l'esparver. En els boscos s'amaguen la geneta, la rabosa, la fagina i el porc senglar.

L'activitat agrícola, com a la resta de la comarca fou la base econòmica de Benissa fins ben entrant la dècada dels seixanta del segle passat. Les millors terres agrícoles eren destinades a la vinya per a l'elaboració de la pansa i on el conreu era més difícil i laboriós predominen els cultius d'ametlers, oliveres i garrofers. Aquest paisatge s'enriqueix amb l'arquitectura rural de cases de camp, corrals d'assegadors, riuraus, eres, pous, aljubs i els abancalaments de pedra seca. Bons exemples d'aquest paisatge el trobem a les partides de Lleus, Pinos, La Ràpita i Canor. Darrere aquest patrimoni rural s'amaga un molt més valuós i immaterial que és el cultural associat a tant de segles de vida al camp. L'elaboració de les 25 herbes és una tradició que consisteix en la recol·lecció de 25 herbes medicinals que es prenien en tisana com a preventiu de moltes malalties.

Benissa ofereix una gran diversitat de paisatges des de la seva costa fins a les zones muntanyoses de la serra d'Oltà, La Solana i Bèrnia (1129 m). El litoral de Benissa, tot i la pressió urbanística es caracteritza per la presència de xicotetes cales de roca i penya-segats baixos. Allí, sobre els sòls margosos creix l'estepeta de cap de gat, una espècie molt escassa acompanyada d'altres com la pebrella que és utilitzada com a condiment culinari. A la franja litoral apareixen afloraments d'antigues platges d'arena ara fossilitzades (la Pedrera de les Bassetes i l'Asprar), de les quals s'extreia l'anomenada pedra tosca&nbsp, per bastir moltes cases del casc antic de la vila. Però és sense cap dubte, el bon estat de conservació de l'ecosistema marí i de les praderies de Posidonia &nbsp,el que proporciona un alt valor ecològic a aquest litoral.

Durant tot l'estiu a Benissa, els caps de setmana, pots gaudir de festes populars en els carrers, barris i partides rurals del municipi. Com poden ser les de Pla de Molins, el carrer Orxelles, Carrer de Sant Domènec, o les situades en barris tradicionals com el Corpus del convent, i el barri de Sant Antoni. Les partides rurals, on la gent estiueja en les seues cases de camp, celebren en les seues ermites en honor als sants, una sèrie d'actes festius. Cal destacar, les de Pedramala, en honor a Sant Vicent Ferrer, la de Pinos, a Santa Bàrbara, la de Benimarco, a Sant Jaume, la de Benimarraig, a Santa Teresita, la de Lleus, als Sants de la Pedra, i d’altres com la del Collao, Benimallunt,&nbsp, Pouet de Berdica, Platja de la Fustera i de la cala Advocat-Baladrar. En honor a Santa Anna, en la partida del mateix nom, s'organitza una romeria per a berenar, beure de la seua font i visitar l'ermita. Totes elles donen a Benissa durant els mesos d'estiu, un ambient lúdic i festiu, amb balls, sopars, misses, cercaviles i algunes fins i tot, bous.

A l'arribar el mes de juny, el poble de Benissa celebra les seues festes de Moros i Cristians en honor a Sant Pere apòstol. Comparades amb altres del municipi, aquestes festes són joves, doncs es van fundar en 1975, però han arrelat molt forta en el nostre poble, convertint-se en les segones més importants del municipi. Se celebren sempre en el cap de setmana més proper al 29 de juny, festivitat de Sant Pere. Durant aqueixos dies gaudi de nombrosos actes com la presentació de càrrecs i el pregó, ambaixades, cercaviles, ofrena de flors, missa en honor de sant Pere, desfilada infantil, fins a la desfilada humorística de fi de festa. El moment més important de les nostres festes és la desfilada de gal·la o entrada, on les nostres filades llueixen amb tota la seua esplendor els seus vestits de gal·la i les filades capitanes, al costat dels seus càrrecs festers, trauen al carrer els seus boatos. Cal destacar el caràcter acollidor dels benissers que es manifesta en les nostres càbiles on tot el món és benvingut a les festes nocturnes que en elles celebrem.

Quan arriba el quart diumenge d'abril, Benissa celebra la seua festa gran. Les Festes patronals en honor a la Puríssima Xiqueta. S'adornen carrers, i balconades en definitiva Benissa es vesteix de gal·la per a donar començament a la seua setmana gran. Són la festes més participatives del municipi, en elles trobem actes per a tots els gustos com la coronació de les reines de festes, el pregó, passant per l'ofrena de flors a la nostra patrona, actuacions musicals de primera línia, cavalcades, castells de focs artificials, mascletades, bous al carrer, desfilades humorístiques ( com la que es realitza el&nbsp, “Dia dels fadrins”). Potser els actes més tradicionals siguen els del Dia al Riberer, i per la nit el tradicional cant de la Salve en la casa de Joan Vives, on diu la tradició que dos pelegrins van deixar la imatge de la Puríssima Xiqueta.

La festa té el seu moment més emotiu amb la processó a la nostra patrona que compta amb una multitudinària participació, i al finalitzar aquesta, amb la pujada de la imatge al seu cambril, el poble esclata en cants, aplaudiments i visques a la seua benvolguda patrona.

El poble de Benissa comença el seu cicle anual de festes en el mes de gener, amb la seua tradicional “Fira i Porrat” en honor de Sant Antoni del Porquet. Consta de tres caps de setmana en els quals la majoria de les associacions del municipi

S’impliquen en els actes festius.

Es realitzen exposicions de cotxes nous i d'ocasió, concursos gastronòmics, partides de pilota, fira ramadera, atraccions per a majors i menuts, una partida d'escacs vivents i un gran nombre d'activitats per a tots els públics.

Els actes amb major assistència de públic són la tradicional benedicció d'animals , on a més de la imatge de Sant Antoni desfilen tota classe d’animals,&nbsp, cavalls, muls, tirant de carros engalanats per a l'ocasió, gossos, gats i una gran varietat d'animals. L'altre esdeveniment que compta amb gran acceptació pels benissers i els visitants és la Fira Medieval,&nbsp, que se situa en el nostre meravellós nucli antic que es converteix en el marc ideal per a la seua celebració.

El monument en memòria de les Brigades Internacionals és obra de l’escultor valencià Rafael Carrió i va ser inaugurat el 3 de novembre del 2007, amb la presència del batlle de Benissa, Juan Bautista Roselló i de representants d’associacions britàniques i italianes de brigadistes. El Casal Cultural de Benissa-ACPV i l’Ajuntament van ser els promotors d’aquesta iniciativa dins de les anomenades Setmanes d’Homenatge.

La ubicació del monument en aquest Parc vol recordar l’ús hospitalari internacional que va tenir la Casa Feliu, que teniu davant vostre, i en la que moriren 8 brigadistes de diferents nacionalitats per tuberculosi (actualment tots ells estan soterrats en el Cementeri nou de Benissa). El monument està compost, en primer plà, per un marc que representa la vinguda dels homes i dones de les Brigades Internacionals, en la que destaca l’estel de tres puntes, que remarca el seu caràcter internacionalista i plural. El marc posterior simbolitza l’acollida que els va oferir el poble de Benissa, ressaltant en el seu extrem superior dret una creu en record dels hospitals internacionals que ací bastiren.

Les Brigades Internacionals instal.laren en el Convent dels Franciscans de Benissa un centre de repòs i de permisos per als seus combatents, a març de 1937, ampliat posteriorment com a hospital militar de convalescència. A l’octubre de 1937 també crearien una Llar de l’Infant anomenada “Solidaritat”, en l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil (actualmenmt enderrocada), per atendre a unes desenes de xiquets i xiquetes madrilenys refugiats a Benissa. En la matinada del 9 d’abril de 1938, degut a circumstàncies militars,&nbsp, 237 brigadistes ferits i el&nbsp, seu personal mèdic van ser evacuats a Catalunya, restant la seua presència sols en el record i l’imaginari popular degut a la dictadura franquista. Hui aquest monument els ret homenatge i manté present la seua memòria, la seua solidaritat, i la seua lluita per les llibertats democràtiques.

Mes informació: [email protected]