La Font d'Aixa forma una estreta fondalada entre muntanyes abancalades. El barranc homònim la travessa sencera en direcció oest-est abans de desembocar en el riu Xaló-Gorgos. En l'actualitat, l'ametler constitueix el principal conreu de la Font d'Aixa, perquè és un arbre que s'adapta molt bé als sòls poc profunds de les muntanyes d'aquesta contrada. A la Font d'Aixa es comptabilitzen més de 600 espècies de flora, i entre elles s'hi troba l'Erica arborea, un endemisme que només es troba ací i al Cap de la Nau.

La Serra de Bèrnia està situada a la línia divisòria entre les comarques de la Marina Alta i Baixa.

Fa una llargària de 11 quilòmetres i s'estén en direcció perpendicular a la costa. El cim més elevat de la Serra de Bèrnia es troba al terme municipal de Xaló, i mesura 1128 m. sobre el nivell de la mar.

Pel seu valor endèmic o per la seua escassesa, cal destacar les següents espècies vegetals:

• l'auró
• el marfull
• la corona de rei
• el teix o vareta d'or

El riu Xaló-Gorgos és una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca valenciana de la Marina Alta. Ha estat declarat com a LIC per part de la Unió Europea, degut a l'alt valor ecològic i medi-ambiental d'aquest riu.

Té una superficie de 283,2 km² i uns 50 km de llargària. Comença el seu recorregut en les poblacions de Famorca i Castells de Serrella, passa per Gata de Gorgos i desemboca finalment a Xàbia.

Les pluges torrencials de la tardor solen provocar freqüents avingudes, sobretot al curs mitjà del riu, però, a l'estiu es manté pràcticament sec, tret d'alguns tolls on tot l'any hi ha aigua que s'aprofita per al reg de taules d'horta.

A la ribera del riu Xaló-Gorgos creix abundosament la boga, el baladre i el canyar.

La zona de costa que envolta el cap de Sant Antoni va ser declarada reserva marina d'interés pesquer el 9 de novembre de 1993. Conta amb una topografia submarina variada amb diferents tipus de substrats que condicionen la presència de comunitats bentòniques diverses, algunes d'elles sota mesures de protecció del Consell d'Europa, com:

• Comunitat Infralitoral d'Algues Esciòfiles.
• Comunitat de Rodòfits Calcaris.
• Coralígen.
• Comunitats d'esquerdes i coves fosques.
• Praderes de Posidònia.

Aquesta varietat de comunitats duu associada la presència d'una gran diversitat d'espècies, moltes de les quals figuren en la llista d'espècies protegibles elaborada en el Congrés de Carry li Rouet de 1989:

• Eunicella verrucosa (Gorgonia).
• Scyllarides latus (Escamarlà.
• Epinephelus guaza (Mer).
• Sciaena umbra.
• Posidònia oceànica (Fanerógama)

En la zona costanera, en la platja de Les Rotes hi ha 3 microreserves de flora, declarades en 1999 per la presència de diverses espècies endèmiques de flora, com son el limonium scopulorum i el limonium riguali. Altres espècies interessants que poden trobar a la zona son:

&nbsp,

• Crithmum maritimum L: fenoll marí.
• Asteriscus maritimus L: margarida de mar.

El Montgó ocupa una extensió de 2.117,68 ha. Va ser declarat Parc Natural, per part de la Generalitat Valenciana el 16 de març de 1987, la zona protegida té un total de 7.503,99 ha. Hi creixen espècies com el romaní, el garric, el romer, el llentiscle, l’aladern, el pi blanc o el carrascar, ... A les zones amb menor pendent creixen interessants endemismes diànics com la ferradura valenciana i diánico-pitiüsics com el Carduncellus dianius i la Centaurea rouyi.

La fauna present al Parc Natural és molt variada, en els penya-segats fa niu el gavinot argentat del mediterrani, hiverna la gavina corsa i s'hi observen moltes altres aus. En els riscs i penyals s'hi localitzen còrvids i rapinyaires. També és de destacar la nidificació de l'àguila de panxa blanca i la presència contínua d'una parella de ducs, Així com també del xoriguer i el falcó peregrí.

Als garrigars és constatada la presència de nombroses espècies d'aus i mamífers. Entre estos últims la rata cellarda, la rata negra, l’eriçó, el conill, el teixó, la geneta, la rabosa i la mostela. Els rèptils són freqüents, com per exemple, la sargantana i el fardatxo o la serp de ferradura.