Prop de Serinyà podem visitar dos indrets d’interès: el camp d’aviació del Pla de Martís, que es va crear durant la Guerra Civil per tenir un paper molt destacat i que més endavant s’ha utilitzat per al rodatge de pel·lícules o acollir etapes de proves aèries, o l’Illa de Fares, reserva natural de fauna salvatge de l’Illa del Fluvià. És un indret de gran interès ecològic i un dels principals punts de nidificació de les aus aquàtiques de la comarca.
Un dels personatges més importants de Serinyà fou el metge de Serinyà, Josep M. Corominas, descobridor de les coves prehistòriques. El poble el va fer fill adoptiu el 1979 i li ha dedicat una plaça al costat del riu Serinyadell.
En el teixit social destaca la colla gegantera Els esperxats, amb dos gegants, l’Andreu i la Roser, dos personatges arribats de la prehistòria. Altres associacions importants i que s’encarreguen d’organitzar les festes del poble són l’Associació juvenil Nari-Nan, l’AMPA CEIP Bora Gran i el Casal d’Avis de Serinyà.
A nivell esportiu destaca: Futbol Club Serinyà, que va disputar els seus primers partits el 1975, Club Patinatge Serinyà i el Club Ciclista Serinyà.
Els orígens de Serinyà els trobem al Castell de Teià, al sud-est del nucli actual, del qual encara es poden veure algunes restes, com un tros de muralla o la torre. Actualment és el mas de Can Parella. Altres masies d’importància són Can Carreras, Ca n’Illa (una de les més grans de la comarca), Ca n’Aulina, Cal Ferrer de les Torres i Ca l’Arboçar.
Església parroquial de Sant Andreu
És esmentada el 1182 quan es consagra l'església de Porqueres.És un magnífic temple romànic del segle XII molt ben conservat que formà part del comtat de Besalú i que l'any 979 el comte Miró, bisbe de Girona, el va donar al monestir de Sant Esteve de Banyoles, que el posseí fins a la fi de l'Antic Règim. Té una sola nau encarada a llevant, un absis semicircular amb arcuacions i fris de dent de serra. , Damunt la porta té una torre campanar de planta quadrada a la qual s'accedeix per una original escala exterior de pedra.
Ermita de Sant Miquel Sesvinyes
Ermita datada del segle XIII. La construcció és d'una nau romànica amb volta apuntada , que acaba en l'absis semicircular i campanar d'espadanya. Conjunt monumental típicament rural.
Parc de les Coves Prehistòriques
Les coves del Reclau constitueixen un patrimoni arqueològic d'interès internacional. Presenten la millor seqüència paleolítica de Catalunya i els seus materials són un dels nuclis fonamentals del fons del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. Des del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, hi ha un camí molt bonic, digne de ser visitat, que arriba al poble de Serinyà.
Curiositat: El Sindicat, edifici situat a la plaça de Sant Andreu, és singular per la seva façana i per l’estil de construcció feta amb rajoles, argamassa, pedres irregulars i pedres volcàniques. A principis del segle XX era un botiga portada per una junta, però es va dissoldre i va passar a ser el cafè del poble. Actualment és cafè i restaurant.
Des de principis de la dècada del 1990 es va impulsar l'activitat industrial al municipi, fet que ha suposat un important revitalització de l'economia local i un creixement sostingut de la població. També s'ha impulsat la divulgació del ric patrimoni prehistòric a través del Parc de les Coves Prehistòriques. Dins de l'economia local, l'activitat agrícola encara té un pes important, amb petites explotacions de cereals, farratges, blat de moro, patates, hortalisses i arbres fruiters. A l'agricultura, cal afegir-hi l'activitat ramadera, amb granges de porcí, boví, oví i aviram.
Sant Antoni Abat: per Sant Antoni, pels volts del 17 de gener.
Aplec St. Sebastià (s'encanten animals): 22/23 de gener
Festa del Roser - Homenatge a la vellesa: 2n diumenge de maig.
Aplec de Sant Miquel: diumenge més proper al 29 de setembre.
Sant Galderic: 16 d'octubre (12 d'octubre si el 16 és festiu) Festa dedicada al patró dels pagesos catalans.
Festa Major de Sant Andreu: cap de setmana més prope al 30 de novembre.
El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà és el millor jaciment de l'Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern. El seu interès ja va ser avalat per les primeres excavacions arqueològiques, iniciades l'any 1943 pel doctor Josep Maria Corominas. En l'actualitat es porten a terme des de la Universitat de Girona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. El 1996 el Consell Comarcal del Pla de l'Estany va iniciar les obres de l'actual Parc.
Les coves del Reclau, nucli del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, van ser ocupades per diferents poblacions des dels inicis del paleolític mitjà fins a l'edat dels metalls.
Aquestes coves es van formar per l'alternança de dos processos. Un en què l'acció de l'aigua de torrents que formaven cascades va dipositar el carbonat de calç que formà el travertí, i l'altre en què les aigües dissolien part del travertí format anteriorment. Durant el paleolític mitjà van ser habitades primerament pels preneandertals (Homo heidelbergensis), al voltant de fa uns 200.000 anys, i posteriorment pels seus successors, els neandertals, com a mínim entre fa 90.000 i 39.000 anys. Tant uns com altres eren caçadors-recol·lectors nòmades que es desplaçaven constantment per buscar aliments.
Tant els neandertals del paleolític mitjà com els humans moderns del paleolític superior van habitar aquestes coves en moments de clima més fred que l'actual, que corresponen als últims episodis glacials. El paisatge era estepari, dominat per les gramínies i on els arbres eren poc abundants. A partir del neolític, amb un clima comparable a l'actual, les coves del Reclau es tornen a fer servir, encara que de manera esporàdica. Els humans, que practiquen l'agricultura i la ramaderia i viuen en poblats a l'aire lliure, les utilitzen com a lloc de magatzem dels cereals, per tancar els ramats o com a refugi puntual (7.000-4.700 anys).
Durant el neolític final, el calcolític i bona part de l'edat del bronze (4.700-3.100 anys), les coves es fan servir com a lloc sepulcral, on els enterraments humans s'acompanyen amb diversos objectes funeraris.
 ,
DE L'1 DE SETEMBRE AL 19 DE DESEMBRE
 ,
VISITES GUIADES ,
Dissabtes
Visites guiades a les 11.15h, 12.15h, 13.15h, 16.00h.
Diumenges
Visites guiades a les 10.15h, 11.15h, 12.15h, 13.15h.
 ,
TALLERS PREHISTÒRICS
Pont de la Puríssima: els dies 4, 5, 6 i 7 de desembre d'11.15h a 16.45h i el dia 8 de 10.15h a 14.45h
Taller de tir amb arc i propulsor, taller de pintura rupestre, taller de demostració de talla lítica.
Una part molt important del terme municipal de Serinyà està ocupada per boscos , i el més abundant és l’ALZINAR LITORAL(Quercetum ilicis galloprovinciale). És un bosc ombrívol, presidit per l’alzina, i en el sotabosc,el marfull l’aladern,el llentiscle i l’arboç. Per sota d’ells hi podem trobar plantes enfiladisses com l’aritjol, l’heura, la vidiella, el lligabosc,..el galzeran, l’esparreguera, la falzia roja,..Aquest alzinar podem trobar-lo amb algunes variants dins el nostre terreny.
-Alzinar litoral típic amb marfull. El podem veure al Turó de Can Parella , també vora Can Soler i Can Servosa on hi ha un alzinars molt vells i es troben inclosos en el catàleg d’arbres monumentals.
-Alzinar típic amb pi blanc. És el més abundant. Ocupa amplies franges prop dels rius com el Ser o el Merdançà.
- Alzinar amb roures (Quercus cerrioide). El trobem als boscos de Can Roset, la Bruguera, la Rajoleria, la Creu Blanca,..Sovint combinat amb pi pinyer i pi blanc com a majoritaris, i en petites àrees amb pi roig , pi insigne o pinassa, tots ells afavorits per l’home.
Altres tipus de bosc que trobem a l'entorn de Serinyà són:
-LA ROUREDA. Bosc mixt d’alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus pubescens). En origen tota la plana estava constituïda per roureda, quedant-ne actualment petites formacions testimonials entre els marges dels cultius. Podem trobar aquesta vegetació en els boscos a partir del Mas i cap a Can Gelada. Precisament en aquest tram hi ha el Roure de la Creu, considerat arbre monumental.
-BOSC DE RIBERA. Ressegueix els següents rius:
Serinyadell. Vegetació molt alterada per l’home sobretot en els trams inicials i al vorejar el poble. No hi ha una comunitat clara, està molt fragmentat, així hi trobem: freixe de fulla estreta, om, avellaner,saüc,auró blanc, gatell,..i introduïts per l’home figueres, cirerers, canyes,..
Ser. Hi trobem ben representada la verneda (Lamio-Alnetum glutinosae).L’arbre dominant és el vern, acompanyat de freixe de fulla estreta i l’om. En l’estrat arbustiu hi trobem el saüc, l’avellaner, el sanguinyol..En l’estrat herbaci:buixol,prímules,consoldes, marxívol,marcòlic...L’home l’ha alterat en alguns trams i hi ha plantat espècies de creixement ràpid per a obtenir-ne fusta com són plàtans, pollancres i acàcies.
Merdançà. Verneda ben constituïda.
Fluvià. Afectat per plantacions de plàtans i pollancres.
 ,
La vegetació arbustiva que podem trobar és:
GARRIGA I BROLLA de romaní i bruc d’hivern amb sanguinària. Sovint amb pi blanc. És una comunitat vegetal de zones de solei. En podem trobar en els marges de camps a prop de Sant Miquel ses Vinyes, Ca n’Arbussar, els Refugis,..
BARDISSAamb roldor o roure o espinavessa. Es propi de marges de camps i a les vorades de carreteres i línies elèctriques. En trobem per exemple entre Can Malloles i el Mas.
 ,
La vegetació de prat la trobem a les planes que no han estat cultivades i al marges de zones boscoses. Són llistonars, prats, fenassars, joncedes,...
 ,
La vegetació aquàtica i palustre, pròpia de zones fontinals( font dels Màrtirs,font de la Canova, font d’en Cofí, font de Gatielles,..) cursos d’aigua i zones pantanoses.
 ,
La vegetació antròpica la trobem sobretot en les plantacions agrícoles: conreu de secà al Pla de Martís i de regadiu en horts al voltant del Serinyadell. També en plantacions forestals: pollancredes, platanedes i pins, per aprofitar la fusta per fer-ne palets i paper.
 ,
Arbres monumentals del municipi:
Aulines de Can Servosa, Aulines de Can Soler, Aulina Reclamadora, Aulina Grossa de la Canova de N’Illa, Alzina Vella de la Cadavall, Llorer de Budellers de Dalt, Pi del Cingle de les Nou Hores a Bacs, Roure de la Creu de Can Gelada, Saula de Can Mollet.
 ,
La fauna de Serinyà és molt semblant a la resta de municipis del Pla de l’Estany.
Cal destacar com a artròpodes la presència de la papallona Graèlsia (Graellsia isabellae) degut a les plantacions de pi roig i pinassa, que són l’aliment de les erugues.
Com a mol·lusc, és important la població de nàiades (Unio elongatulus ssp. aleroni) al riu Ser. És una espècie protegida a nivell europeu pel conveni de Berna.
Una zona amb especial biodiversitat d’espècies és la Reserva de Fauna de l’ Illa del Fluvià o de Fares que ocupa una superfície de 65 ha. i està situada entre els termes de Serinyà, Sant Ferriol i Maià de Montcal. S’hi poden trobar multitud d’animals aquàtics: escarabats d’aigua, sabaters, sangoneres,esponges, gambetes,.. També amfibis: granotes verdes, reinetes, tritons,.. i rèptils com la tortuga de rierol...Però se’ns dubte, el grup més nombrós és el d’ocells: corbs marins, bernats pescaires, ànecs collverds, blauets, martinets de nit, polles d’aigua, cabussets i rasclons...S’han observat ocells rapinyaires com el milà negre i el petit falcó mostatxut...També el picot garser petit, que viu a les pollancredes de la riba.
Pel que fa a mamífers s’hi ha introduït la llúdria. I s’hi ha trobat com a la resta del municipi el senglar, el cabirol i la mostela.
Les espècies introduïdes per l’home que podem veure són el visó americà i el cranc americà.
L’Associació Nari Nan està formada per un grup de persones del poble amb diferents inquietuts i maneres de fer, però que treballem per un mateix objectiu: donar més vida al nostre poble. Volem fer de les nostres festes i actes un punt de , trobada per tots els Serinyanencs i Serinyanenques.
Per això, des d’aquí volem animar a totes les persones, grans i petites, nascudes al poble o acabades d’arribar, a participar en aquesta associació aportant el vostre granet de sorra als diferents actes que anem preparant. Podeu contactar amb nosaltres a través de l’adreça: [email protected] , o bé ens trobareu a Can Beia.
Escriu per cercar rutes, trams, comarques, poblacions i més