De la cultura àrab gairebé no queden vestigis, síquis i depòsits d’aigua que més envant situarem, encara que sí en trobem de la talaiòtica. Molts d’aquests indrets es torben dins antigues possessions privades i no es poden visitar però es divisen les seves restes des de el Puig de sa Moneda. Fou l’arqueóleg nordamericà William Waldren qui els trobà durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat i avui es segueixen les tasques arqueològiques sota la direcció dels Sr. D. Guillem Rosselló Bordoy. El període talaiótic es situa entre els anys 1400 i 123 aC i el talaiot és una construcció ciclòpia de tipologia variada i dedicada a usos diversos. Als voltants de l'any 1000 aC apareixen els poblats, grans conjunts que poden englobar diversos talaiots i moltes estances. Datats entorn a l'any 800 aC trobem els primers objectes de ferro i ceràmica púnica, la qual cosa indica una relació amb les cultures mediterrànies avançades més properes. Restes arqueològiques. Agafant la carretera que duu cap a Banyalbufar, a la dreta, girant cap a un recinte urbanístic, pugem al Puig de sa Moneda. Aquest puig està obert al públic i és on es troba un dels miradors fet per l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, una torre d’estil neoàreb que no es conserva en molt bones condicions. Des de aquí, donant l’esquena a la mar, a l’esquerra es divisa es poblat talayòtic de Son Oleza i Son Ferrandell: quatre talayots, un d’ells conserva la seva estructura gràcies a la força del dintell de l’entrada. Agafant el camí cap al Port de Valldemossa, a la carretera de Valldemossa a Banyalbufar i girant a la dreta, Son Mas. Les cases de la possessió, a la dreta, amb la seva torre de defensa del 1500, es conserven en molt bon estat i són un marevallos exemple arquitectònic. Abans d’arribar a les cases es troben les restes del santuari talayòtic dins un camp d’oliveres des d’on es pot gaudir de les vistes de la taula de sacrificis, actualment en restauració. Son Matge, en canvi, està situat a la carretera que va de Palma a Valldemossa, on actualment hi ha un penyal que forma una cova, just començant sa pujada a l’esquerra, devora el torrent. A aquest indret es localitzaba el lloc d’enterrament, s’hi han trobat restes antropomòrfics i objectes de culte com collars, anells, agafadors de cabells, espases, recipients amb restes de menjar i escultures, la famosa Dama de Son Matge, una petita estàtua femenina de pedra que a l’actualitat es troba al Muesu de Mallorca, Ciutat.&nbsp, &nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

El casc urbà de Valldemossa es divideix en la part antiga i la moderna, l’antiga està formada per la Cartoixa i Alt Son Lliure on es troba l’Església d’arrels romàniques de Sant Bartomeu, abans Santa Maria de Valldemossa. Però comencem pel que és considera la part més important del poble: La Cartoixa. Fou Martí l’Humà qui cedí les terres de Valldemossa als monjos cartoixos. Així doncs, entorn a a l’any 1399 els cartoixos s’instal·laren a Valldemossa i construïren de la pedra del Penyal de l’Obra, del camí de Sa Comuna, el seu monestir. A l’actualitat es conserven pocs vestigis de la primera etapa de construcció: l’emparedat, un dintell de pedra del carreró que baixa des de l’església de la Cartoixa a l’entrada del palau del rei Sanxo, l’estructura d’entrada a l’apotecaria dels monjos, situat a l’actual plaça Rubén Dario i on hi tenie el seu hort de plantes medicinals i part del mur de la façana del Carrer Jovellanos, davant del número 11. La segona etapa constructiva es donà durant el segle XVIII. Es començà a construir l’església, encara en construcció, destacant el campanari recobert de rajoles blaves. L’any 1835 amb la desamortització de Mendizábal els cartoixos foren trets del poble i les cel·les són des de llavors ençà deu, unes de domini privat i altres de l’Ajuntament, són les que alberguen el Museu Municipal, la biblioteca Cervantina o dependències. La cel·la és una estructura espacial de dos pisos amb jardí i vistes meravellosas. Cal remarcar que davall les cel·les s’ha trobat un passadís que recorre subterràniament tota la cartoixa.

Els actuals jardins de La Cartoixa on trobem el bust escultòric en bronze de l’ Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i el del pintor Santiago Russinyol, autor de Mallorca. L’Illa de la Calma, fou durant el segle XIX la finca dels Bonsoms els quals gaudiren de la propietat dels jardins i de sis cel·les. Dins els jardins veiem una casa, actualment l’ Ajuntament, que era l’antiga casa del chofer del Sr. Isidre Bonsoms i Sicart. Darrera els Jardins de Sa Cartoixa es situa Son Mossenya, antigament anomenat Son Tomàs, finca privada aferrada a la part nord de La Cartoixa i on hi han passat temporades personalitats il·lustres com Santiago Russinyol, Antoni Maura o Jorge Luis Borges. Ens trobem al camí de Sa Comuna. Seguint el camí, més envant, a la dreta, es Molí des Vent de Son Tomàs, que fou del padrí de Sa Beateta Catalina Tomàs, l'única santa valldemossina que visqué durant el segle XVI, a continuació passem l’aqueducte de Son Mossenya del segle XIV que duia aigua als cartoixos des de la Font de na Llambies. Aquest camí montanyós és el que ens duu a Esporles i per on es toba l’antic pou de neu de Valldemossa, la qual es conservava entre fulles de càrritx, el cementiri dels Apestats que durant el segle XVII foren tres a Valldemossa (els altres dos són a Sa Beurada de Son Gual i a Son Calafat), i el penyal de l’Obra darrera del qual es situa un altre molí de vent amb una petita capelleta dedicada a la Beateta.

&nbsp,

Tornant al centre del poble, a la ja mencionada plaça Rubén Dario trobem l’entrada al palau del Rei Sanxo de principis del segle XIV i on encara es conserva a la porta un meravellós relleu de Sant Bru. El palau és actualment de domini privat i ja no conserva vestigis de la seva construcció original. A més i mirant la façana del palau cap a l’esquerra veiem una torre de defensa, construccions molt comunes durant el segle XVI en front de la defensa pels continus atacs dels àrabs. A Son Marroig i a Son Gual, finques latifundistes, també es conserven torres de defensa. Cal remarcar que a l’actual Miranda, mirador de la Cartoixa era l’antiga entrada de Palma al monestir i lloc on esperaven les dones i la gent a la que no sa li permetia l’entrada. També és coneguda com la porta de l’Infern. Des de la Miranda es pot gaudir de les vistes del poble: baixant el cap, les antigues terres de cultiu dels monjos amb cinc basses d’aigua, a la dreta, la vinya de moscatell, pujant la vista cap a la dreta, les muntanyes de na Fàtima i Sa Bombarda, que formen l’escut del poble.

Una altre plaça cèntrica, al costat de La Cartoixa, és la de Ramon Llull on hi havia a l’època dels cartoixos un aquedute que duia aigua de sa Font de na Mas i on s’unia amb la de na Llambies al mateix monestir. Encara ara es distribueix l’aigua de les fonts naturals al poble, si un es fixa bé, hi ha unes escales de pedra volades a la plaça que donen a un dipòsit, cada veïnat té una clau amb la que tapa o&nbsp, obri el forat de distribució que li correspón i segons un horaris establerts, aquesta aigua serveix per regar la terra. A més, pujant pel carrer Chopin, tot recta i a l’esquerra pel carrer Rei Sanxo, localitzem la creu de pedra del segle XV de la qual cal destacar la seva iconografia, i en front el bebedor o la font de les rentadores amb aigua de na Mas. Al mateix carrer Chopin es situaba l’antiga tafona d’oli, de la qual no es conserven restes. Passejant pel carrer Vell, al nº1 trobem la casa de Cas Sabater Coix, casa típica del segle XVI amb escut religiós al dintell de la porta. Al carrer de la Rosa nº 35 trobem la posada dels senyors de Can Ferrandell, nobles del poble, del 1611. Pujant pel mateix carrer, un altre punt de distribució d’aigua (en front del nº 16) que comparteixen els veïnats valldemossins. Al costat, cases de Son Roqueta, antigament Son Mas, amb escut de 1590 i dos caps en relleu als costats de la façana, aquestes cases són les de l’antiga possessió que incloïa sa Font de na Mas. Aquesta font és encara la més dotada de Valldemossa i es troba molt a prop de s’Escola Nova i de l’ antiga possessió de Son Gual, propietat del que fou capità (o batlle) del poble de la família Gual Desmur. Cal tenir en compte que cada possessió tenia la seva representació al poble, es a dir la posada que s’utilitzava com a punt de distribució i venta dels productes de la finca. Es per això que els noms de les possessions o finques es repeteix al casc urbà.

Els vestigis àrabs es troben situats a la bifurcació entre el carrer Uetam i el de la Rosa, a una endinsada, l’investigador Nicolau Canyellas Serrano ha trobat restes de l’antiga bassa que distribuïa l’aigua dins del poble. Cal tenir en compte que l’èpca àreb fou gaire bé anulada de l’història de les illes amb la Conquesta dels cristians. Davall d’aquest aljub s’han trobat síquis de la font de na Mas.

Més avall, la plaça de la Constitució on es troba l’edifici de l’antic Ajuntament, avui biblioteca, i seguint la costa, l’església de Sant Bartomeu. Ens endinsam a l’antic casc urbà d’Alt Son Lliure pel que s’entrava des del camí de Ses Roques Llises pel que s’entrava des de Palma.&nbsp, A més, al carrer de sa Rectoria és on nasqué la Beateta: l’escultura de Santa Catalina nina fou feta per l’escultor Horacio de Eguía, i al número 3, la Caseta de la Beata que convertida en capelleta conté un reliquiari de la seva carn ja que és on va nèixer. Al final d’aquest carrer es conserva una façana amb pintures vermelles (òxid de ferro), quatre escenes pageses datades al segle XVII. Girant a l’esquerra ens trobem amb la plaça de Na Búger on es troba la font amb el mateix nom, i baixant pel carrer de la Constitució ens endinsem al que fou el nucli urbà de Valldemossa, les antigues cases d’Alt Son Lliure, a prop del fossaret de l’església de Sant Bartomeu. Les cases formen petits llogarets o grups distribuïts per carrerons, cal remarcar que les plantes i flors que es pengen actualment a les façanes és una costum contemporània.

Deixant Alt Son Lliure pel Camí de ses Roques Llises, hi ha una font amb aigua d’una vena de na Mas. Aquesta font està dedicada a la Beateta perquè fou un dels llocs on Sant Antoni se li aparegué. A més, les cases d’Alt Son Lliure, foren les de la família de Catalina Homar, amiga de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. Les teules pintades són també part del patrimoni cultural de Valldemossa des del segle XVII. &nbsp,Motius geomètrics, antropològics i religiosos de òxid de ferro al carrer de la Plaça número 3, a la Plaça Gallard (on durant el segle XVI estava ple de moreres perquè els cucs fessin seda).

Els origens de l'agrupació es troben en el grup musical Lamparillas que a principis dels anys vint del segle XX havia fundat Bartomeu Estaràs a Valldemossa, i que va editar la publicació El Eco Lamparil entre 1925 i 1931. Aquests precedents musicals i el propi Parado foren de fet unes més de les diverses activitats culturals que es desenvoluparen en la primera meitat de segle al voltant de l'Hotel del Artista, un autèntic oasi de talent en la Mallorca d'aquells temps. Amb la col·laboració de personalitats com Bartomeu Calatayud Cerdà o Josep Coll Bardolet, el Parado de Valldemossa dugué a terme (juntament amb Aires de muntanya de Selva) una tasca valuosíssima de recuperació del folklore mallorquí, a la vegada que serví d'estímul per a l'aparició de formacions semblants a altres pobles de l'illa. Des de 1945 el Parado actuà dilluns i dijous en el Palau del Rei Sanxo de Valldemossa, fins que l'any 2004 es va veure obligat a traslladar-se al Centre Cultural Costa Nord de la mateixa localitat. D'ençà de l'abril de 2011, els balls del Parado tenen lloc a la Fundació Cultural Coll Bardolet de Valldemossa.

Cartoixa. La visita al conjunt comprèn l’església, el claustre i l’antiga farmàcia dels cartoixans. També es poden visitar el jardí i la cel·la prioral, on s’hi exposen tant els records dels monjos com del compositor i pianista F. Chopin i de l’escriptora George Sand.

Fundació Coll Bardolet. La Fundació Cultural Coll Bardolet va ser creada a partir de la donació d'una part de la col·lecció de pintures de l'artista català Josep Coll Bardolet al poble de Valldemossa. Coll Bardolet (Campdevànol, Girona 1912 - Valldemossa 2007) va quedar fascinat per la llum, els paisatges i les danses populars de l'illa. Entre les seves aportacions destaquen la captació del moviment dels ballarins, l'exaltació del color i la transmissió de la seva alegria de viure. La Seu de la Fundació es troba en un cèntric edifici, inaugurat el 2007 a fi d'albergar una exposició permanent de la col·lecció de l'artista, exhibicions temporals i per a la realització d'activitats culturals diverses. El centre, a més de les exposicions, organitza conferències i concerts a les seves instal·lacions.

Costa Nord és la seu de la Fundació Balears Sostenible. El Centre Cultural Costa Nord és també un centre viu, obert a la creació i a la divulgació artística en què tenen lloc cicles de concerts, exposicions i tot tipus d'activitats culturals. La visita al Centre Cultural Costa Nord es divideix en tres parts. En la primera s'assisteix a una projecció d'un documental de 15 minuts de durada sobre la Costa Nord. La segona part és una sala que reprodueix l'interior del vaixell de l'Arxiduc, el Nixe, amb objectes que recreen l'aventura científica i l'apassionada trajectòria vital de l’arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. La tercera sala presenta El Llegat de la Passió, un espai concebut per a exposicions que ens conviden al descobriment de la Serra de Tramuntana.

Miramar. Ramon Llull, filòsof, místic, poeta, teòleg i missioner del segle XIII, tenia un somni: crear a Mallorca un col·legi dedicat a l'ensenyament de l'àrab i altres llengües orientals per preparar monjos franciscans que convertissin, mitjançant la paraula, els infidels al cristianisme. I aquesta fou la petició que formulà a Jaume II, qui l'ajudà a fundar en 1276 el Monestir de Miramar. Situat en un dels racons més bells de la costa mallorquina, entre Valldemossa i Deià. És un veritable balcó sobre la mar, des d'on Llull escrigué algunes de les seves obres. El pas del temps donaria entrada a Miramar a un nou personatge, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (1847-1915), autor de l'obra més exhaustiva mai no escrita sobre Balears, Die Balearen. Enamorat de Mallorca, comprà l'antiga possessió on havia estat el monestir de Miramar. Llavors els límits de la finca arribaven fins al cim del Teix, cap a l'Est fins a Son Marroig —possessió que l'Arxiduc també va adquirir— i a ponent incloïa les terres i vinyes de s'Estaca (avui propietat de l'actor Michael Douglas i de la seva ex dona, Diandra).
Actualment Miramar&nbsp, acull un museu on es troben documents i obres d'art relacionades amb Llull i l'Arxiduc, com la sala de mapes, una escultura de Tantardini o una reproducció parcial de l'interior del vaixell de Lluís Salvador, el Nixe II.

Dels monjos Cartoixos es conserven receptes com són plats amb tortugues de terra i altres curiositats. Destaquen els plats de peix.

Dolços: la coca de patata, l’únic lloc de les Illes on es fa. Es pot trobar a qualsevol pastisseria del poble. Cal provar-la amb la panxa buida i comprar-ne més d’una.

- Festes de la Beata, 28 de juliol. La Beata Santa Catalina Tomàs, fou beatificada al 1792 i venerada com a Santa des de 1930. Aquest dia es celebra una gran festa on es venera a la Santa, representada per una nina del poble. Aquesta festivitat l'inventà el Marqués de Vivot com a mostra de la seva gran devoció.

- Sant Bartomeu, 24 d'agost.

- Festa de Sa Marina.

- Arribada dels Reis d'Orient, 5 de gener.

- Ses beneïdes de Sant Antoni, 17 de gener.

- Processó de la Mare de Déu Morta, 15 d'agost. És la més antiga, es celebra des del segle XV.

- Gaspar Melchor de Jovellanos, escriptor i jurista de la Il·lustració espanyola.

- Frederic Chopin, pianista francès del segle XIX.

- George Sand, escriptora francesa.

- José Bautista Laurens, pintor francès.

- Lluís Salvador d'Àustria. Entre d'altres obres, és autor del monumental llibre titulat Die Balearen Geschildert in Wort und Bild (Les Balears descrites per la paraula i el dibuix), publicat a Leipzig entre 1869 i 1891. L'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena i Borbó, va arribar per primera vegada a Mallorca l'any 1867 amb la idea d'escriure un llibre sobre els escarabats. El 1871 va tornar a l'illa amb la intenció de continar les seves investigacions, i en va quedar enamorat. El 1872 va comprar la finca de Miramar, a Valldemossa, fet que el va vincular definitivament a Mallorca, i en anys successius va anar adquirint les finques adjacents per a reconstruir el gran Miramar lul·lià. Amb el temps, va arribar a posseir la major part de les finques situades entre Valldemossa i Deià, mirador esplèndid de la costa nord mallorquina.

- Gaston Vuillier, pintor i escriptor: "Viaje a las Islas Baleares".

- Ruben Dario, escriptor espanyol.

- Jorge Luis Borges, escriptor espanyol.

- Santiago Russinyol, pintor català.

- Erwin Hubert, pintor austríac.

- Bartomeu Ferrà, estaurador. Féu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc (Germanetes dels Pobres, a Palma), així com l'església neoromànica de Sant Magí, a Santa Caterina, de la qual havia fet un projecte amb elements modernistes, que no fou acceptat. Féu algun edifici dins un estil premodernista (can Barceló a Palma, al 1902), i projecta cases barates pper a treballadors, que tractaven d'adaptar-se als materials disponibles i a les necessitats dels destinataris. Fou un dels fundadors de la Societat Arqueológica Lul·liana (1880).

- Jacobo Sureda, pintor i poeta mallorquí.

- Josep Coll i Bardolet, pintor català.

- John Sargent, pintor anglès.

- Eliseu Meifren, pintor impressionista català.

- Bartomeu Calatayud, guitarrista de boleros.

- Isidre Bonsoms i Sicart, bibliòfil i amo de la Cartoixa des de 1880 a 1940.

- Nicolau Calafat, impressor mallorquí del segle XV que treballà a Miramar.

- Francesc Frau, frare agustí del segle XIX i poeta.

- Sor Aina Mª del Santíssim Sacrament, monja lul·lista que escriví sobre Ramon Llull.

- Agrupació Folcklòrica Es Parado (ball mallorquí diferent al ball de bot típic de Valldemossa).

Destaca per ser més difícil que el ball de bot. Cada ball o bolero, es des Vermar, es Mallorquí, es de l'Amor... té els seus punts diferenciats. També existeix es Parado des Taronger, a Sóller, es Pardo de Selva, i es Parado de Palma, encara que es diu que el de Valldemossa és el més antic.

- Els Valldemossa

- Coral de Valldemossa

- Escola Municipal de Valldemossa

- Festival Chopin de Valldemossa (cada diumenge d'agost) Va ser el primer Festival creat a l'estat espanyol (l'any 1930) i actualment és un dels més prestigiosos de tots quants es realitzen al món dedicats a aquest compositor.

- Revista Miramar, revista trimestral editada per l'Obra Cultural Balear. Té més de 20 anys i recull publicacions sobre estudis, actualitat i cultura de Valldemossa.

&nbsp,