EL GOB: El GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) és una entitat no lucrativa creada l’any 1973 que té com a missió la defensa i conservació dels valors ambientals de les Illes Balears, la informació i educació ambientals i el coneixement i participació de la societat en les polítiques publiques i privades amb incidència sobre el medi ambient. PROJECTES I CAMPANYES: El GOB realitza anualment projectes i campanyes sobre: - Biodiversitat: Campanyes de declaració d'espais naturals protegits, disseny i execució de projectes de conservació de fauna i flora silvestres, promoció de la creació de refugis de caça a partir d'acords amb propietaris, estudi de poblacions i campanyes d’anellament científic d'aus. - Territori i recursos naturals: Seguiment de la planificació urbanística, anàlisis dels diferents expedients i es promoció d’alternatives. Anàlisi de la situació dels recursos hídrics i de la generació i consum de l'energia, incentivant l’ús racional. Revisió de la planificació de les infrastructures que afecten els consums d’aigua i energia. En l’àmbit dels residus, campanyes i projectes per a fomentar la reducció i el reaprofitament i evitar la contaminació. - Educació ambiental: Disseny i oferiment d’activitats d'educació ambiental a aules i espais naturals. Campanyes de participació i de canvi d'hàbits. Projectes de ambientalització de l'activitat econòmica. Edició de materials. Grups infantil i juvenil del GOB. - La Trapa: La Trapa és una finca de muntanya amb una extensió de 81 hectàrees, i que amb l'objectiu d'evitar la seva imminent urbanització, va ser adquirida l'any 1980 pel GOB a través d'una subscripció popular. Amb una gran riquesa ambiental, s'usa per a diversos projectes de gestió sostenible i rep cada any la visita de 5 mil escolars. El grup de voluntaris de la Trapa realitza activitats de manera permanent des de 1994. Un exemple de compromís constant amb el medi natural. HORARI D’ATENCIÓ: L’horari d’atenció es els matins de dilluns a divendres de 9h a 14h, i els horabaixes de dilluns, dimecres i divendres de 17h a 19h.

La Cooperativa Malvasia de Banyalbufar és un projecte social que nasqué l’any 2000 i es constituí el 2001 per a la recuperació de la capa de la Malvasia. Aquest projecte continua l’iniciat per l’Ajuntament de Banyalbufar, qui a la dècada de finals dels anys vuitanta combatia la salut de la cepa infectada des dels anys trenta i autòctona des del segle XVI. Es coneixen dues teories sobre la procedència d’aquesta vinya: una són les rels gregues i l’altre les mesopotàmiques. La qüestió és que aquest rem és la varietat més antiga de vi blanc que es coneix i ha estat durant segles la base econòmica dels banyalbufarins. El projecte de la Cooperativa de pagesos de Malvasia és el Cornet. L’equip està format per Pau Bujosa, Pau Vich, Joan Salvà, Javier de la Iglesia, Antoni Mora i dins l’equip tècnic, l’enginyer agrònom Miquel Capllonch i l’enòloga Araceli Servera. La producció és actualment d’unes 10.000 botelles anuals que es distribueixen arreu de Mallorca, a més la Cooperativa compta amb un punt de venda al carrer major del poble de Banyalbufar. En quant a la fórmula de funcionament l’equip treballa en les vinyes dels socis, explota finques llogades a través de contractes cooperativitzats, qualque veïnat interessat deixa que la Cooperativa dirigeixi i sembri vinya a la seva terra venent finalment el rem a la pròpia Cooperativa, i actualment es treballa en un nou projecte per sembrar amb altres cooperatives de l’Illa i des de un cultiu 100% ecològic. Respecte al gènere, es produeixen tres tipus de Cornet: el jove o d’anyada, el fermentat en dipòsits de fusta, i el dolç, també fermentat dins roure. Destacar que és un vi 100% banyalbufarí, entenent que la geografia de la zona destaca per la seva divisió en 54 margades la qual cosa marca el treball amb motocultor.

L’Associació « Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode », en català « Fills i Filles de Republicans Espanyols i Infants de l'Exili » té com a objectius:

&nbsp,

- Recuperar la memòria dels republicans espanyols a l’exili i particularment la de la Retirada.

&nbsp,

- A més a més, fem moltes manifestacions culturals – recuperació de testimoniatges, conferències, exposicions, espectacles – i organitzem cada any una marxa simbòlica de la Retirada. Vam començar per una de les més emblemàtiques que és el camí que va de La Vajol a les Illes, que és per on van passar els Presidents Manuel Azaña i Lluís Companys el febrer de 1939. D’altres camins de la Retirada són: Portbou-Cerbère, Coll d’Ares – Prats de Mollo, La Jonquera – Le Perthus…

&nbsp,

Quan és possible marquem els llocs de memòria amb plaques commemoratives, monòlits o escultures. Aquest treball de recuperació de la memòria de la Retirada ens ha valgut, l’any 2009, l’atribució de la Creu de Sant Jordi.

&nbsp,

Dades de contacte:&nbsp, www.ffreee.typepad.fr

A/e: [email protected]

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (a partir d’ara CEII) va ésser fundat l’any 1982 per un grup d’andreuncs i andreuenques capitanejats per l’historiador local Martí Pous. Primerament rebé el nom d’Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar fins que l’any 1984 es creà l’Arxiu Històric Municipal de Sant Andreu. Des d’aleshores rep el nom de Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, en honor a l’insigne poeta i dramaturg andreuenc i figura cabdal del teatre català de finals del XIX i principis del XX. El CEII s’allotja en la casa nadiu d’Ignasi Iglésias.

El CEII és una associació sense ànim de lucre que té per objectiu principal conservar, investigar i difondre tot allò que faci referència a l’antic poble, avui barri, de Sant Andreu de Palomar i el seu patrimoni i, per extensió, al Pla de Barcelona. Tot i que fins avui l’activitat del CEII s’ha desenvolupat especialment en el camp de les ciències humanes i socials, el CEII té una vocació plurisdiciplinar i vol estar en contacte amb totes aquelles entitats i persones que d’alguna manera o altre es dediquen a l’estudi de la història, i especialment a la de l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar. Actualment duu a terme un seguit activitats i publicació de llibres i revistes com:

• Revista Forat del Vent. Dues edicions a l’any.

• Llibre Finestrelles. Tema monogràfic d’algun aspecte de Sant Andreu de Palomar o del Pla de Barcelona.

• Revista Finestrelles. Articles, miscel·lànies, ressenyes de llibres…de caire científic rigorós.

• Itineraris historicoartístics.

• Conferències i xerrades divulgatives.

• Assessorament històric i etnològic.

• Col·laboracions amb entitats del barri o de característiques semblants a les del CEII.

• Exposicions.

• …/…

El CEII pertany a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana-Institut Ramon Muntaner així com és membre del Consell d’Entitats del Districte de Sant Andreu. Enguany s’ha pesentat el número 14 de la revista Finestrelles amb articles, entre d’altres, sobre la commemoració de la Setmana Tràgica, la fàbrica Fabra i Coats, la fàbrica Debray, el projecte “Retrats per a la memòria. Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu. 1939-1982”, sobre els anarcosindicalistes Joan Peiró, Joan Oliver i García i Andreu Puig i Capdevila, les ressenyes dels llibres "Unió Esportiva Sant Andreu. 1909-2009", "Cementiri de Sant Andreu de Palomar", "Sant Andreu de Palomar i La Sagrera. Com era i és…".

També participa en els actes commemoratius del centenari de la Setmana Tràgica (1909-2009) conjuntament amb els Grups de Recerca Local de Barcelona i l’Institut Ramon Muntaner. Durant l’any 2010 es van fer una sèrie d’actes en commemoració del centenari del niaxement de Martí Pous i Serra (1910-2010), historiador, fundador i primer president del CEII.

El CEII és situat al carrer d’Ignasi Iglésias núm 33 de Sant Andreu de Palomar.

L’horari d’atenció al públic és dimarts de 6 a 8 del vespre.

La Nau Ivanow, ubicada en l’antiga fàbrica de pintures Ivanow, al carrer Hondures de Barcelona, neix el 1998 com a nou espai que aposta per la descentralització de la cultura a la ciutat de Barcelona i que, alhora, vol cobrir una demanda històrica del barri de la Sagrera de disposar d’un espai de referència. El 2006, després de deu anys de funcionament, i amb l’esperit de contribuir a la creació, producció i difusió de la cultura, es planteja la necessitat de fer un salt qualitatiu per millorar la gestió i esdevenir un referent a la ciutat com a espai de producció i de difusió artística. Amb aquest objectiu, el febrer del 2006 es constitueix la Fundació Sagrera, entitat encarregada de gestionar la Nau Ivanow, que neix amb la voluntat de generar espais multidisciplinaris de creació artística, amb una especial atenció als joves creadors, que molt sovint són els que més dificultats tenen per poder preparar o presentar els seus projectes. A partir de l’any 2007, la Fundació Sagrera elabora un programa d’activitats que inclou diversos tipus de manifestacions artístiques: música, teatre, dansa, exposicions, literatura, cinema, arts visuals, tot i que aposta per una programació estable en l’àmbit de les arts escèniques i la música en viu. Des de l’inici del 2009 compta amb tres naus annexes que fan un total de 3.000m2 d’instal•lacions. Això permet dur a terme projectes d’11 artistes en residència que utilitzen les infraestructures per desenvolupar-hi els seus projectes (companyies de teatre, dissenyadors, pintors, fotògrafs). Enguany s’ha consolidat la programació d’espectacles de teatre i de concerts de diversos gèneres musicals, a més del Festival Sagrera que s’organitza al juny. També hi han tingut cabuda exposicions, cinema, arts visuals, presentacions de llibres, tallers artístics, sopars col·loquis amb personalitats del món de la política i la cultura, i activitats infantils.

LA MALVASIA La Malvasia, una de les varietats més antigues de raïm blanc, s’ha cultivat en quasi totes les illes de la Mediterrània des de temps immemorials. Antigament es denominava Malvasia a una tipologia de vi d’alt contingut alcohòlic i de d’envelliment oxidatiu, estigués elaborat amb la varietat que fora. Els esforços realitzats a partir de 1993 des d’aquesta casa, conjuntament amb altres productors de Banyalbufar, ens ha portat a assolir dos objectius. En primer lloc, caracteritzar la planta i establir que és la auténtica Malvasia i, en segon lloc, sanejar i certificar que la planta es lliure de virus, essent així la primera Malvasia del món en obtenir aquest “passaport sanitari”. La Malvasia és una varietat molt aromàtica, d’alt contingut polifenòlic, bona acidesa i rica en sucres, aquestes dues darreres característiques són molt difícil d’aconseguir en un mateix raïm. ELS CELLERS El nostre projecte s’inicia en la finca de Son Vives, essent una de les primeres terres que s’aventurà en la recuperació de la Malvasia de Banyalbufar, a finals dels anys vuitanta del segle passat. En les seves cases es conserva un celler antic, que conté 32 bótes de roure francès i centre-europeu per a l’envelliment dels nostres vins. Les noves instal•lacions es troben situades a la sortida del poble, en direcció al municipi d’Estellencs, i poden contenir fins a 25.000 litres de vi. Es posaren en funcionament el mes de setembre de 2007 amb motiu de l’elaboració de la verema d’aquell mateix any. En aquest lloc únic, situat entre la mar i la muntanya, hem acondicionat un espai de degustació i tast on també oferim una detallada selecció de productes de Mallorca. Tant l’elaboració del vi com el treball de la vinya es realitzen de forma artesana, malgrat que per preservar totes les qualitats de la verema no es renuncia als equipaments i a les tècniques més avançades: criomaceració, fermentació a temperatura controlada, aplicació de fred, maquinària i dipòsits d’acer inoxidable. LES VINYES Les vinyes són el resultat de més de deu anys d’esforç en la recuperació de marjades i plantacions de vinyes. L’explotació consta de vuit parcel•les, amb una superfície tota de 1,75 hectàrees on s’hi troben plantades 5.000 peus de Malvasia Les diferències en l’orientació, l’exposició al sol i el sòl (les marjades que foren construïdes amb terra afegida) suposen diferents moments de maduració i verema, a més de requerir que cada parcel•la rebi un tractament diferenciat. ELS NOSTRES VINS JUXTA MARE Varietats: Blanc Malvasia 100% Nota de tast: Color palla. Aroma a fruita fresca, notes a mel amb presència de cítrics i herbes de tocador. En boca és fruitós, varietal i de bona acidesa. FUSIÓ DE BLANCS Varietats: Blanc fermentat en bóta, Malvasia, Chardonnay i Prensal Blanc Nota de tast: Color palla daurada. Aromes a fruita madura, notes tropicals i cítriques potents i espiciades. En boca és saborós i gras, d’amargor fi. JUXTA MARE Dolç Varietats: Malvasia 100% de raïm sobremadurat. Nota de tast: Color palla brillant. Aroma potent de fruita madura amb notes tropicals, de cítrics i de lactis. En boca és saborós i fruitós, equilibrat i amb bona acidesa. N NEGRE 12 Mesos Varietats: Vi amb un any de criança en bóta de les varietats: Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah i Manto Negro. Nota de tast: Color cirera brillant. Aroma a fruita confitada, cuiro molt curtit, cera, mineral, balsàmic. En boca es manifesta saborós, fresc amb amargor fi i tanins madurs. ROELLA Varietats: Manto Negro 40% Syrah 40% Cabernet Sauvignon 15% i Merlot 5% Nota de tast: Color a gerdó. Aroma d’intensitat mitjana a fruita madura i floral. En boca és fresc i fruitós, bona acidesa, equilibrat, certa persistència.

Actualment no hi ha cap pub, però periòdicament s'obri el "Xacalà", un local que hi ha a a l'Hostal Baronia i que era un local de festa fa molts anys.

-Revista Furn-al-lugg : Aquesta revista centrada en el poble de Fornalutx va ser promoguda per l’associació cultural Furn-al-lugg i gaudi d’un notable acolliment popular. Va ser una revista plural, apolítica, dedicada especialment a la cultura popular i a les tradicions. Es va imprimir durant quatre anys (del 2003 al 2007) amb un total de deset números que arribaren al 150 exemplars de cada un. La col.laboració fou de caracter voluntari i entre els seus redactors hi figuren gent anònima juntament amb autors de renom com Miquel Ferrà, Pep Barceló Adrover, Joan Estades de Moncaira i Bisbal o la directora del museu de ciències naturals de Sóller, Carol Constantino. Per Franços Humbert Gambini. -Colmado SPAR, Ana Garcia i Amelia Sampol Per sortir de marxa van al Port de Sóller on hi ha la discoteca Alta Mar, per anar a comprar roba van a Sóller, al carrer de la Lluna hi ha tendes interessants. -Un pagès: Per construir Marges els pagesos han de demanar permisos i suposadament la Conselleria els hi subvenciona un 27% que s’ha de declarar com a benefici del pagès quan hauria d’esser conservació de la terra. A més aquest tant per cent se’n va en l’Iva. Amb el tema de l’oliva i del vi, que ha acabat sent un ofici de benefici privat, el pagès no arriba a produir per vendre ja que els impostos són ridículs en referència al benefici que en poden treure. -Miquel Mayol Cofraria de Pescadors de Fornalutx Al Port de Sóller. 971 633427 Fornalutx té 1 km de costa accessible només per la mar. S’hauria de fer un projecte de “turisme de pescador” però demanen massa papers Fa quaranta anys hi havia 22 llaüts i 9 barques de bou, ara 7 llaüts i 4 barques de bou amb un total de 34 pescadors, comptant els mariners. Es un ofici amb extinció, extinció recolzada i fomentada pels polítics. Fan tallers de xarxa. -Policia Local: No hi ha problemes de delictes ni socials, la problemàtica és amb el trànsit. Hi ha tres pàrquings: Entrant al poble pel carrer de Sant Bartomeu, el de Bellavista. Passada la plaça d’Espanya, nucli central del poble, el del carrer Arbona Colom. I el de Sa Coma, al carrer Major, que es va construir l’any 2009 i és gratuït. -És un poble estacional, es a dir l’estiu puja gent de Ciutat perquè hi té cases i autobusos turístics. -La calefacció funciona o bé amb electricitat, llenya o bé amb gasoil de l’empresa Josep Casasnovas de Sóller.

FINCA PÚBLICA DE PLANÍCIA El passat 17 de febrer de 2009 la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear va comprar la finca de Planícia per un preu d’11.182.000 euros més despeses. La gestió de la finca correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient. L’adquisició es va realitzar exercint el dret de retracte que estableixen la Llei estatal de Monts i la Llei autonòmica de Conservació d’Espais de Rellevància Ambiental, a les quals està sotmès el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Ambdues lleis atorguen a l’Administració autonòmica la possibilitat de fer seu un patrimoni al mateix preu fixat per una operació de compra ‐ venda entre particulars. Planícia compta amb un total de 445 hectàrees (aproximadament una quarta part del municipi de Banyalbufar). El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí serà el titular de 427 hectàrees de Planícia (un 96 per cent), mentre que la Conselleria ho serà de les 18 restants, que inclouen les cases de la possessió, de 1.400 metres quadrats, i gestionarà la finca. La compra de Planícia suposarà la incorporació al patrimoni públic d’una de les finques més valuoses, des del punt de vista ambiental, de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Planícia és una de les possessions més conegudes de la Serra de Tramuntana, sobretot a la contrada d’Esporles, Banyalbufar i Estellencs. Està situada al vessant de la Mola de Planícia, entre les finques de Son Balaguer, Son Serralta, es Rafal de Planícia i s’Arboçar. Destaca tant pels seus valors naturals, especialment pels seus magnífics boscos d’alzinar, com pels elements patrimonials que allà s’hi troben, precisament relacionats amb l’aprofitament del bosc i l’antiga activitat dels carboners. A més, la finca de Planícia guaita sobre la mar, amb unes espectaculars panoràmiques des d’una costa retallada de penya‐segats. Als voltants hi ha conegudes fonts, com la de sa Menta i la des Garbell. En conjunt, i des del punt de vista paisatgístic, és una de les finques més belles de la Serra de Tramuntana. A més, Planícia es molt coneguda per excursionistes i senderistes. La Mola de Planícia és un referent per als afeccionats al muntanyisme de Mallorca, pel que fa a rutes de la Tramuntana Sud. Des dels passat 4 d’abril i tots els caps de setmanes i festius d’abril i maig s’ha habilitat un autobús gratuït que sortirà cada 20 minuts de Banyalbufar i Estellencs per que els ciutadans interessats puguin visitar la finca gràcies a una col•laboració entre la Conselleria de Medi Ambient i l’Obra Social de La Caixa. Situació actual denunciada pels veïns: unes quantes associacions han denunciat que des de la seva adquisició no s’ha fet res i la terra i les cases no tan sols s’estan fent mal bé si no que no s’aprofiten. Tant l’Ajuntament com el Consell han rebutjat propostes de les associacions per ser de caire privat. AJUNTAMENT DE BANYALBUFAR, (2009), Diagnòstic de l’Agenda 21 de Banyalbufar, Ajuntament de Banyalbufar i GRAM.cat, Banyalbufar.

Actualment el municipi de Banyalbufar no disposa de cap centre educatiu ni d’infantil ni de primària. Els nins i nines del municipi s’han de desplaçar en autocar al centre educatiu d’Esporles on poden cursar estudis fins a secundària obligatòria. Per estudiar el Batxillerat els joves de Banyalbufar s’han de desplaçar fins a Palma. Al municipi de Banyalbufar hi ha registrades 13 associacions, de les quals 3 són de la 3era Edat. Les associacions de Banyalbufar, a més de ser molt variades, realitzen una elevada activitat associativa realitzant moltes activitats al llarg de l’any.

Associacions de Banyalbufar:

ASSOCIACIÓ 3ª EDAD DE BANYALBUFAR

President : Miguel Thomas Álvarez C/ Font s/n (Edifici Escoles ) 07191 Banyalbufar Telf: 971 61 80 24&nbsp,

ASSOCIACIÓ D’ESPLAI GENT GRAN DE BANYALBUFAR

President : Miguel Thomas Álvarez C/ Plaça de la Vila , 2 – Bj. 07191 Banyalbufar Telf: 971 61 80 24

ASSOCIACIÓ DE REGANTS DE LA FONT DE LA VILA DE BANYALBUFAR President : Margarita Cabot Tomás C/ Miramar , 16 07191 Banyalbufar Telf: 971 61 80 38

ASSOCIACIÓ DE JOVES SERRA NORD DE BANYALBUFAR&nbsp,

Va quedar constituïda dia 29 d'octubre de 2003. En Juan Antonio Vives Vallés en va ser cofundador i actualment la presideix. Els seus socis tenen entre 16 i 30 anys. Tradicionalment han col·laborat amb l'Ajuntament en la celebració de les festes patronals (especialment en el Sopar de la Gent Gran en la que els més joves dels poble serveixen el sopar als més majors, en un gest de respecte i estima pels nostres majors), i periòdicament han organitzat festes al poble. Disposen d’un local social cedit per l’Ajuntament on es reuneixen. President: Juan A. Vives Vallés, e mail: [email protected]”

ASSOCIACIÓ CULTURAL BANY‐AL‐BAHAR

President : Francesc Alberti Picornell C/ Sa Canal s/n 07191 Banyalbufar Telf: 971 20 68 62

ASSOCIACIÓ SOCIO‐ CULTURAL DE LA GENT GRAN DE BANYALBUFAR

President : Joan Alorda Alberti C/ Amargura , 1 07191 Banyalbufar Telf: 971 46 08 44

ASSOCIACIÓ GUITARRES I PUES DE BANYALBUFAR

Són els qui formen el cor de l’Església, és gent de missa. President : Toni Mercant C/ Major , 11 07191 Banyalbufar Telf: 616 09 97 51 ASSOCIACIÓ DE PESCADORS DE BANYALBUFAR Pel que fa a l'Associació de Pescadors, va ser fundada l'any 2008 i no té molt èxit. Però quan fa uns mesos el Govern central intentà extreure arena del fons marí banyalbufarí, va ser l'Associació qui ho denuncià i mobilitzà l'executiu social per a impedir l'extracció.

ASSOCIACIÓ PESCADORS ESPORTIUS PORT D’ES CANONGE

President : Joan Sabater Arbona C/ Punta Rotge , 4 A – Port des Canonge ‐ 07191 Banyalbufar Telf: 971‐ 61 10 91

ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS I RESIDENTS D’ES PORT D’ES CANONGE

President : Xisco Lladó Alemany C/ Sa Punta Rotge , 20 – Port des Canonge ‐ 07191 Banyalbufar Telf: 971‐ 61 00 50 / 971 – 75 42 29

ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DE BANYALBUFAR

President : Javier Belenguer C/ Comte Sallent , 7 Baixos 07191 Banyalbufar Telf – Fax : 971 61 80 31 Email : [email protected] ASSOCIACIÓ TRAMUNTANA VIVA President : Gabriel Canaves Picornell Cami de C’an Picó , s/n 07191 Banyalbufar Telf : 971 61 81 89

ASSOCIACIÓ DE CAÇADORS DE BANYALBUFAR

Societat de Caçadors de Banyalbufar: Va quedar constituïda el 13 de gener de 2007. Joan Antoni Vives en fou cofundador i el primer president fins a finals de 2009. El seus vedats sumen més de 1000 hectàrees (aproximadament un 60% del municipi, i un dels més grans de l’Illa) i integren més de 500 finques de Banyalbufar, entre d’elles algunes de les més emblemàtiques com Son Bunyola, Son Valentí, Son Balaguer, Son Sanutges, o Son Creus. Com a societat de caçadors és una de les més dinàmiques i més compromeses amb el medi ambient de les que hi ha actualment al panorama insular. Han realitzat campanyes de sanejament d’abocadors de residus il·legals als boscos dels municipi, controls d’espècies invasores, col·laboren amb els viticultors locals en el control de les plagues, etc. I pel que fa al poble, anualment rifen una panera de Nadal amb els ingressos de la qual els destinen a invertir en les finques integrades als vedats, i organitzen la vetllada de Sant Antoni a Banyalbufar. Son molt ben vists per la societat local i la gent del poble que els hi té una gran estimació. President: Joan Darder Alorda”

ASSOCIACIÓ AMICS DE BANYALBUFAR

President : Francesc X. Vives Vich C/ Constitució , 16 07191 Banyalbufar Telf: 971 46 85 27

PERSONATGES: Jeroni Albertí, fill il•lustre de Banyalbufar i fundador d’UM i Lluís Martínez i Sistach.

ARTESANS Xavier Canyelles (il•lustrador i humorista), Nando Ros (pintor-escultor)