Les xicoies del Pas de la Casa s’han guanyat la fama de ser les millors de tot Andorra, les seves fulles s’usen, per exemple, com a ingredient en les amanides. Una altra planta també molt valorada i abundant d’aquesta zona és la regalèssia.

La nostra és una gastronomia d'ingredients típics mediterranis amb poques complicacions i d'arrels fonamentades en l'eterna llei de la necessitat . Així les coques de dacsa, bollos, farinetes i miques tenen el seu origen en les penúries de la postguerra. Com a localitat típicament valenciana abunden els plats arrossaires: com la paella, la cassola al forn o l' arròs&nbsp, caldós amb fesols i naps.

&nbsp,&nbsp, És la farina&nbsp, un altre dels seus components bàsics. Són tradicionals&nbsp, les coquetes de Sant Maties o les coques de tomaca i pebre de Sant Domènec.

&nbsp,La utilització&nbsp, de les espècies es fa palesa en l'elaboració de molts menjars ( safrà als arrossos, canyella als dolços i les pilotes..) però sobretot plantes aromàtiques autòctones com la pebrella, romer, timó etc.

&nbsp, Notòria és l'abundància dels vegetals, crus o cuits, i la utilització de l' excel.lent&nbsp, oli d'oliva. La rebosteria llutxentina utilitza l'ametla en molts dolços nadalencs com els pastissets d'ametla, rosegons, cristines....D'altres dolços típics són les coques de llanda , la fabiola, el bescuit, els pastissets d'aiguardent i sagí i com no les mones de Pasqua. En qualsevol dels nostres forns poden donar bon compte de tots ells.

Amb la voluntat de fomentar l’art culinari de les Valls en general i de les Valls del Nord en particular, la parròquia de la Massana ha creat darrerament tres espais d’intercanvi i difusió: les jornades de cuina d’hivern Lo Mandongo (gener-febrer), amb la carn de porc com a protagonista perquè se n’acaba de fer la matança, les jornades gastronòmiques La Massana Fogons (octubre), amb típica cuina de tardor i diversos menús andorrans (un dels últims plats estrella va ser el trinxat), i el cicle gastronòmic Sabors del Món, que té lloc a l’estiu.

A Ogassa s’hi troba molt bona cuina de muntanya. Un dels plats que antigament menjaven els miners és el cassolet: mongetes, peus de porc, costella i botifarra, que es pot tastar per la Festa del miner.

Especialitats gastronòmiques Per la seva especial ubicació a mig camí entre la costa i l'interior muntanyenc, la gastronomia de l'Alcora gaudeix d'una gran varietat i singularitat, i s'enriqueix d'elements procedents d'aquests dos grans dominis geogràfics. Així, s'elaboren les típiques paelles i arrossos, carns i peixos, plats de cullera típics de l'interior com les patates a la alcorina, ajoarriero, conill o llebre amb caragols, o tombet, elaborat a força de carn. Sense oblidar-nos de la deliciosa “carn a la brasa” especialment de be criats a les nostres muntanyes i acompanyada del popular all i oli. Des de sempre i a tot arreu, la gastronomia està vinculada al calendari festiu, ja que des de temps remots és costum trobar-se entorn d'una taula amb amics, familiars o veïns, per a qualsevol celebració. L'Alcora també posseeix alguns plats i postres específiques de determinades dates, com l'arròs amb pilotes de Nadal, o la olleta de dejuni i la olleta de cardets de Quaresma, que respecten l'abstinència pròpia d'aquest període del calendari. També les festes més assenyalades tenen el seu propi producte gastronòmic, com el prim de Sant Antonio (característica coca a força de farina, sucre, oli i aiguardent), el rotllo del Dilluns de Pasqua (del que es reparteixen 7.000 unitats i que dóna nom a aquesta festa local: el Dia del Rotllo), la mico de Pasqua (a l'Alcora és típic menjar-la el Dia de la Doblega) o els panaes de Sant Vicent (amb carn magra, llonganissa, ou dur i pinyons). Altres productes relacionats amb determinades temporades són els figues albardaes (hivern, i molt especialment a les festes nadalenques) el mostillo, que s'elabora i consumeix a la tardor, en record dels temps en què l'Alcora produïa vi. I què dir de la coca fullà, una de les principals especialitats de la rebosteria alcorina, de senzilla recepta (aigua, farina, oli, sucre i llimona) que s'elabora doblegant múltiples vegades la massa sobre si mateixa, de manera que en partir la coca s'aprecien tantes capes com a vegades s'ha realitzat aquest procediment. El caragol, l'estel de les Festes del Crist Si una especialitat destaca per sobre de totes a l'Alcora, aquesta és sens dubte el caragol, tapa per antonomàsia de les Festes del Crist, dates en les quals gairebé tots els bars i restaurants de la localitat ho inclouen en la seva carta. En les seves dues variants (de muntanya i d'horta), el caragol és tot un símbol de l'aperitiu, el tapeo i el berenar de les Festes, i és molt practicada el sa costum de realitzar “rutes” per degustar les diferents variants que cada establiment ofereix a la clientela. A partir d'una base molt similar (salsa amb all, julivert i pebrera coenta), cada xef aporta el seu punt personal, afegint llonganissa, pernil, cansalada, tomàquet, ametlla, romaní o altres herbes aromàtiques…. Convidem a tots els lectors a descobrir les particularitats d'aquest ric receptari.

GASTRONOMIA

Hi podem gaudir d’unes bonesxulles de corder amb allioli, del conill amb caragols,de la perdiu en escabetx i, per acabar, d’una&nbsp,bona quallada. Hi ha un plat que fins i tot duu el nom del poble: l’&nbsp,olla d’Ares, un guisat a base de patates i corder que és un bon reconstituent després de pujar el coll!

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Els plats típics de Portell són dels que fan reaccionar el cos, com correspon a un terreny aspre, fred i dur: el frito, els caragols cuits&nbsp,amb conill…N’hi ha un que destaca: la truita d’arròs. La recepta ben senzilla: es baten dos ous amb tres o quatre grapats d’arròs, alls, julivert i un pessiguet de canyella. Es posa en oli roent i es va aixafant fins aconseguir la forma de truita, cal parar compte en donar-li la volta. Després es talla i es posa a l’olla amb aigua bullint, fins que l’arròs estiga ben cuitet.

&nbsp,

La gastronomia de Vilafranca està lligada als productes naturals. Hi podem gaudir de plats de cullera com el caldo amb pilotes i les&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, diferents varietats d’olla, i també d’altres plats de carn com el conill amb caragols,les perdius, les guatles i tots els productes que&nbsp,deriven de la matança del porc. Pel que fa als dolços l’oferta és variada: quallada, pastissos de carabassa, rotllets d’aiguardent…&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

GASTRONOMIA

&nbsp,La carn és l’element bàsic de la cuina morellana, i especialment &nbsp,la carn de caça(senglar, cabirol, conill, llebre, perdiu, tord, coloma,&nbsp,&nbsp,guatla…), ja siga en forma d’ estofats, d’embotits o en escabetx. No s’han de passar per alt les croquetes morellanes i altres plats&nbsp,&nbsp, tan consistents com la sopa morellana, la sopa de flam… I, entre&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,els dolços tradicionals, el&nbsp, flaó (pastisset farcit de mató i ametles) i&nbsp,la&nbsp, quallada amb mel. La tòfona i els bolets són dos ingredients claus: camagroc, múrgola, fredolic, rossinyol, orella blanca, peublau, llengua de bou, rovelló… són algunes de les varietats emprades.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Cim del Cel és el nom del vi de Casa Beal. Les vinyes, plantades a Nagol entre 1000 i 1050 metres d’alçada, són una de les vinyes més altes d’Europa. La família Visa Tor, andorrana de tota la vida, va començar a plantar els ceps el 1978, per trobar les varietats més adequades a les temperatures, l’alçada i el terreny. Finalment, treballen bàsicament&nbsp, amb ceps empeltats de la varietat Gewürztraminer, molt cultivada a l’Alsàcia,&nbsp, Alemanya i Àustria. El 2006 presenten la seva primera anyada de vi blanc dolç. El seu nou vi, anomenat vi de gel, presenta la curiositat que els raïms, per collir-los, s’han d’haver congelat a una temperatura entre 8 i 12 graus sota zero.

Altres vinyes de la parròquia de Sant Julià de Lòria són les Vinyes Casa Auvinyà, al quart d’Auvinyà, les Vinyes Borda Sabaté situades al poble de la Muxella i les Vinyes de Casa Bringué del Pui d’Olivesa ambdues situades al quart de Fontaneda.

Durant la festivitat de carnaval s’organitza la Ruta de la Tapa, activitat gastronòmica que té lloc a diferents bars i restaurants de Sant Julià de Lòria. Els mesos de juliol i agost també s’organitzen els Vespres d’Estiu amb varietat d’espectacles al carrer on els diferents restauradors promouen uns menús especials els dies en que hi ha actuació.

&nbsp,