Les xicoies del Pas de la Casa s’han guanyat la fama de ser les millors de tot Andorra, les seves fulles s’usen, per exemple, com a ingredient en les amanides. Una altra planta també molt valorada i abundant d’aquesta zona és la regalèssia.

D’una banda, el mosaic de nacionalitats que conviuen al Pas de la Casa és molt variat: hi ha andorrans, espanyols, francesos (de tot Andorra, aquest és el seu lloc de residència principal), portuguesos... i també una comunitat hindú bastant important. Per aquest motiu, fa uns anys es va decidir fer la Festa de la Multicultura, en què hi participen totes. D’altra banda, cal destacar que el Pas de la Casa té un índex de natalitat molt alt pel fet que ha estat un lloc de vinguda de molts joves en edat de treballar. Ara bé, la població disposa d’escoles de primària però no de secundària, motiu pel qual a partir d’aquí cal anar a Encamp o a altres poblacions.

En les llegendes i les faules de tots els Pirineus apareix una bèstia imaginària coneguda com a tamarro. En moltes d’aquestes zones la llegenda s’ha convertit en una festa: s’explica als visitants la broma que aquesta feristela s’ha de caçar de nit i en grup i se’ls atorga el paper de caçadors. De nit, els caçadors novells i el jovent de la zona surten per camps i boscos armats amb bastons, pedres (que fan picar com a reclam) i sacs per agafar la presa. L’expedició acostuma a acabar amb els visitants remullats: o bé perquè els fan passar per sota un arbre i els llancen galledes d’aigua o bé perquè els diuen que es quedin camuflats en un canal esperant poder sorprendre la presa i mentrestant els altres n’obren la clau de pas, això si les víctimes no es passen tota la nit corrent amunt i avall. Aquí, el nom d’aquesta bèstia ha servit per batejar tant una de les pistes de l’estació Pas de la Casa-Grau Roig com una competició popular d’esquí alpí, l’Espot Tamarro Race.

Un animal que, en canvi, sí que han vist (i tastat) tots els andorrans és la truita. Segons un dels fundadors d’aquesta població, a l’estany de la Fontnegra no hi va haver truites fins que un camió que en transportava des de Noruega va quedar bloquejat al Pas de la Casa per una tempesta de neu. Aleshores, un pescador del poble va acollir el camioner i, aquest, com a agraïment, li va regalar una caixa de truites petites que va llançar al llac.

I vet aquí una última llegenda. En el vessant sobre el riu Arieja, la Solana és, tal com el nom indica, un pasturatge assolellat que va des del Pas de la Casa fins a prop de l’Hospitalet. Aquest lloc pertanyia a la vila francesa de Merenç&nbsp, i durant una terrible epidèmia que hi va haver només en va quedar viu un sol habitant. Conten que aquest, fruit del seu caprici, va voler canviar els pasturatges de la solana per poder-hi tenir un cavall tot blanc, la seva gran il·lusió.

Tot i formar part del territori andorrà des del 1304, el Pas de la Casa és una vila que encara no té cent anys d’història, ja que es va fundar als anys seixanta. A final del segle xix només hi havia una casa, la barraca del pastor Valentí, que era feta de pedra. El pastor hi era durant l’època d’estiu, quan els pagesos hi portaven a pasturar els ramats, i a l’hivern l’indret quedava totalment abandonat. Als anys trenta, amb la construcció de la carretera d’Andorra la Vella al Pas de la Casa, els obrers s’hi van instal·lar en barraques de fusta, i no va ser fins als anys quaranta que s’hi van construir més cabanes de pedra. Normalment eren de dues plantes: a la planta baixa hi havia els animals i a la primera planta hi vivien les persones. L’actual carrer Major va ser el primer lloc on la gent es va anar instal·lant. Els terrenys sobre els quals està edificat el Pas de la Casa pertanyen al Comú d’Encamp i els que s’hi van establir paguen el cens emfitèutic per un període de cent anys. Des d’aleshores la població s’ha anat proveint de subministraments a poc a poc, no hi ha cap cementiri al poble i els habitants fundadors encara recorden com feien llum a unes poques cases a partir d’una turbina i una dinamo.

Passats uns mesos de les eleccions de la Nova Reforma del 1866, el Consell General va aprovar una concessió de balnearis i casinos per la qual, en contrapartida, l’empresa concessionària es comprometia a construir carreteres, que havien de dur molts beneficis al territori andorrà. No obstant això, per dificultats tècniques i poca rendibilitat, la societat que les havia d’emprendre va variar el projecte inicial amb la proposta de construir només un casino als terrenys de la Solana. Aquest canvi d’esdeveniments va generar l’anomenada crisi de les cases de joc del 1868, que va dividir la classe política i la població entre partidaris i detractors del joc, els uns qualificats de més progressistes i els altres, de més conservadors.&nbsp,

Durant la Guerra Civil Espanyola, refugiats catalans i espanyols van travessar la frontera per anar cap a França. Un recorregut que també es va seguir a la inversa durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, quan el sol fet de creuar el rierol que surt de l’estany de les Abelletes, l’Arieja, cap a terres andorranes era símbol de felicitat i llibertat. L’any 1942 els soldats nazis van arribar fins al Pas de la Casa. Amb referència a això, popularment es diu que aquesta va ser una de les fronteres que els alemanys van tenir més controlades atès el gran nombre de refugiats que hi passaven, i que els soldats van col·locar un filat de punxes al voltant del riu per dificultar el pas cap a terres no ocupades, un filat que expliquen que encara hi és, tot i que enterrat. També es diu que durant aquesta època el tràfic irregular de mercaderies tenia un pes importanti que la principal ruta era la que anava cap a l’Hospitalet, conten que, com que s’efectuava durant tot l’any, els que sortien del Pas de la Casa havien d’utilitzar, mentre hi havia neu, esquís i pells de foca.

Els intercanvis comercials es van veure perjudicatsen períodes com el comprès entre el setembre del 1953 i el juliol del 1954, durant el qual la frontera va experimentar restriccions importants com a conseqüència de les relacions difícils que es vivien amb les autoritats franceses i que s’havien agreujat, d’una banda, amb els problemes comercials relacionats amb les taxes i, de l’altra, amb la neutralitat que va mantenir Ràdio Andorra (fundada per francesos) durant el conflicte bèl·lic que va enfrontar França i Alemanya.&nbsp,

Més endavant, però, les bones relacions es van restablir, tal com prova la visita que el general Charles de Gaulle va fer al Pas de la Casa com a copríncep d’Andorra l’any 1967.

Tal com s’ha anat veient, la història del Pas de la Casa està íntimament lligada a la història de les pistes d’esquí. Concretament, a les de l’estació Pas de la Casa-Grau Roig, que l’any 2007 va celebrar el cinquantè aniversari. Segons el saber popular, l’any 1952 Francesc Viladomat i Jaume Brugat van muntar una telecorda (similar al teleesquí infantil) que no va funcionar però que va ser el precedent del primer teleesquí que hi va haver a Andorra i que va construir Viladomat el 1957, anava del Pas de la Casa a coll Blanc i de seguida va implicar l’obertura de la primera estació d’esquí andorrana. Va costar prop d’un milió de pessetes d’aleshores i no va resultar ser una construcció gens fàcil, com tampoc el seu funcionament: després de desestimar un motor de camió, van aconseguir fer-lo anar amb un camió que Viladomat utilitzava als hiverns per al teleesquí i als estius per pujar materials i sorra per construir l’hotel Pic Blanc.

A causa de la proximitat entre el Pas de la Casa i l’Estat francès, un dels altres intercanvis que hi ha hagut entre tots dos sentits és el de la mà d’obra, un fet que va augmentar amb la construcció de carreteres, tant en territori andorrà com en francès. Des de temps antics el port d’Envalira, de 7 km de llargada, ha estat una via de comunicació molt freqüentada. Hi passa la carretera general que travessa Andorra des de la Seu d’Urgell i durant força temps va representar l’única opció de pas per entrar i sortir del Principat. L’any 2002, però, es va construir l’alternativa al port amb l’obertura del túnel d’Envalira al trànsit de turismes. Aquest túnel uneix el Pas de la Casa i grau Roig passant per sota el port.

La població disposa des del 1985 de l’església de Sant Pere, no obstant això, abans ja s’hi feia missa i fins i tot, si calia, es posava una taula damunt la neu. També cal destacar el Centre Esportiu i Sociocultural del Pas de la Casa, un exemple de l’arquitectura contemporània a Andorra. És una instal·lació sòbria i d’estructura futurista que resulta peculiar no només pel seu volum i ubicació (a més de 2.000 m d’altitud), sinó també per la gran quantitat i diversitat de serveis que s’hi ofereixen: s’hi pot trobar des d’una piscina fins a una biblioteca i funciona tant com a punt de reunió per als habitants del poble com perquè hi facin estada centres esportius d’elit.

El Pas de la Casa és l’única part d’Andorra que mira al vessant atlàntic. En el seu límit territorial neix l’Arieja, riu que s’endinsa després en terres occitanes, i un dels seus cims més emblemàtics és el Portella Blanca (2.515 m), el qual fa de punt fronterer entre terres andorranes, catalanes i nord-catalanes. L’altitud i l’orientació que té el Pas de la Casa expliquen el seu clima, més abundant en fred i precipitacions. Les temperatures acostumen a ser molt baixes i allà on es nota més és a la Gavatxa, nom amb què es coneix popularment l’indret més gelat. Són famosos també els seus vents gèlids, com el famós torb, també anomenat tors, que ve del nord i que quan bufa aixeca la neu i fa baixar les temperatures uns quants graus. Aquests vents es fan notar amb molta força a la població, de vegades creen remolins i fins i tot han fet aixecar bigues de ferro, tal com va passar el març del 98. Quan el mateix vent bufa més fluixet, se l’anomena follet. Malgrat tot això, hi ha una dita que diu: “si a Lleida hi ha boira, al Pas hi ha bon temps”. També són molt coneguts els prats que hi ha a la zona per la gran quantitat de flors i plantes que s’hi poden trobar, entre les espècies més abundants destaca l’azalea i la grandalla, a més de la genciana i la regalèssia com a tall d’exemple de plantes medicinals. Hi ha un itinerari curt però interessant que va fins a l’estany (a 500 m del Pas de la Casa) i el pic de les Abelletes (a 5 km). La ruta comença a l’estació d’esquí i a partir d’aquí s’ha d’anar pujant el riu Arieja fins arribar a l’estany. Un cop aquí, s’arriba al pic passant pel coll dels Isards. Com a activitat complementària, si us interessa enfilar-vos per llocs escarpats, teniu l’opció de recórrer una de les dues vies ferrades que hi ha en aquest coll. D’altra banda, passa prop d’aquí el Camí dels Bons Homes, un itinerari que transcorre entre el castell de Montsegur (Occitània) i el santuari berguedà de Queralt (Catalunya) i que rememora les rutes de migració dels càtars tot enllaçant pobles que hi tenen una vinculació històrica. Un dels cims d’aquesta ruta és el Portella Blanca, pel qual es passa seguint el tram de GR-107 que lliga els municipis de Porta i Bellver de Cerdanya. Per a més informació: www.camidelsbonshomes.com

El Grandvalira Circuit, ubicat al port d’Envalira (al Pas de la Casa) i que contribueix molt en el desenvolupament econòmic d’Encamp, és l’únic circuit de fora de França on es fa el Trofeu Andros, premi automobilístic de conducció sobre gel i neu amb més de 20 anys d’història. La cursa generalment és al desembre i té un seguiment molt ampli. També durant l’hivern l’estació rep el campionat nacional G-Series, a l’estiu, en canvi, l’asfalt de la pista l’ocupen motos en sessions d’entrenament i serveix d’escenari per a una prova del campionat del món de Supermoto.

Joan Borras va ser, juntament amb altres persones que habitaven a la zona, un dels fundadors del Pas de la Casa. També hi va desenvolupar un paper important Jaume Brugat, català que s’hi va refugiar després de passar per França. Va muntar el primer teleesquí d’Andorra juntament amb Francesc Viladomat i va col•laborar en la fundació de la premsa andorrana, on cada setmana hi havia una crònica del Pas de la Casa. És autor, a més, d’un llibre en què el qualifica com l’únic poble orfe d’Andorra. Per a més informació: El Pas de la Casa, història d’un poble sense història, Jaume Brugat Dins el món de l’esport destaca Gerard Escoda, membre de l’equip nacional andorrà d’esquí alpí en especialitats com ara l’eslàlom gegant, l’eslàlom, la combinada i la súper gegant. Va participar en diversos Jocs Olímpics: als d’hivern de Calgary el 1988, els d’Albertville el 1992, els de Lillehammer el 1994 i els de Nagano el 1998.

Tradicionalment les terres que avui formen el Pas de la Casa eren camps de pastura i constituïen una zona de transhumància molt valorada. No hi havia bestiar propi de la zona però, a l’estiu, pagesos procedents de tot Andorra, la Cerdanya, l’Alta Arieja i fins i tot Perpinyà hi deixaven els seus ramats de vaques i cavalls.

Avui dia l’activitat ramadera no ha desaparegut però, per la seva ubicació, el Pas de la Casa es dedica bàsicament a dues activitats econòmiques: l’esquí i el turisme fronterer. Pel que fa a l’esquí, l’any 1996 ja hi funcionava un gran centre d’esports de neu ubicat al port d’Envalira (molt proper a la població) i que inicialment estava concebut per acollir competicions de velocitat sobre gel. Ara les pistes de Pas de la Casa-Grau Roig formen part del domini esquiable Grandvalira. Des d’un començament la presència de les pistes ha fomentat l’establiment d’hotels i apartaments i ha incidit de manera directa en el creixement de la població. Però en aquest procés hi ha incidit també el turisme, molt abundant i procedent sobretot de França, factor que ha comportat el desenvolupament del comerç. Actualment, el Pas de la Casa és un dels centres de comerç i de negocis més importants del Principat.

Cavalcada de Reis: 5 de gener

Escudellada de Sant Antoni: 17 de gener

Carnaval: segons el calendari

Festa de la Multicultura: final de maig

Revetlla de Sant Joan: 23 de juny

Festa del Pas de la Casa: 29 de juny (Sant Pere, patró de la població)

Castanyada: 31 d’octubre

Cavalcada del Pare Noel: 24 de desembre

La Festa de la Multicultura és un exemple de la bona convivència que hi ha entre les diferents comunitats establertes al Pas de la Casa. En la celebració cada una aporta plats típics dels seus llocs d’origen i prepara espectacles que són vistos per públic de tot arreu. L’Associació Proagermanament d’Encamp és l’encarregada de l’organització i l’Associació de Veïns del Pas de la Casa sempre hi és present. D’entre totes les comunitats, la portuguesa és una de les més actives al poble, els seus membres treuen la Verge de Fàtima en processó el dia de la seva festivitat, el 13 de maig.