Un dels atractius de conèixer pobles és descobrir les seves varietats locals i poder tastar els sabors propis de cada terra.
Enciams, fesols, mongetes, tomàquets, pomes i altres varietats, són productes propis de la Vall d’Arbúcies, una joia de la natura plena de vida i molta història.

Entenem per “varietat local” les plantes anuals i biennals que han estat cultivades durant més d’una generació (30 anys) en una àrea geogràfica determinada, conservant les llavors de forma continuada. En el cas de cultius perennes i espècies de reproducció vegetativa, es parla de varietat local quan ha estat cultivada durant més de 60 anys. Aquestes varietats són el producte de la selecció per part dels agricultors sobre les espècies silvestres i/o domesticades adaptables a les condicions ambientals i a les formes d’ús i gestió pròpies de la cultura agrària local.

Us presentem un seguit de productes locals i artesans de la vila d'Arbúcies. 

Les pomes

Durant la primera meitat del s.XX, un dels conreus agrícoles més importants de la Vall d'Arbúcies va ser el cultiu i la comercialització de diferents varietats de pomes.

La rabada, les quadres, la camosa, sang de llebre, bellesa de Roma.... són alguns dels noms de pomes antigues; varietats del passat, no comercials però que han perdurat, resistint el pas del temps i les modes, rescatades i recopilades al pomari de l'Emili Soms, un jubilat d'Arbúcies, l

Els fesols

Els fesols són una de les varietats d’horta més conreades a la comarca de la Selva. Procedents de l’Amèrica Central aquestes lleguminoses van ser introduïdes a la Península Ibèrica a partir del segle XVI. Al llarg del temps les mongetes es van anar adaptant a les condicions climàtiques locals generant noves varietats.

Moltes de les espècies autòctones s’han conservat gràcies a la perseverança dels pagesos que, generació rere generació, han compartit les llavors. Com és el cas del fesol ros de mata baixa d’Arbúcies

També hi ha el fesol del ganxet, mongeta de llavor completament blanca, amb un característic ganxo que li dóna nom. El grau de ganxo depèn de la zona de cultiu, així com la seva talla. Amb una pell rugosa, però una vegada cuita és molt fina. Es pot menjar calenta o freda simplement amb un raig d'oli n'hi ha prou, no li cal res més.

L' oli autòcton d´oliva

L' Oli de la Vall d'Arbúcies ha recuperat la varietat local d'olivera de la cara nord del Montseny i elabora el seu oli d'oliva verge extra monovarietal fruitat intens i de complexitat aromàtica, amarg mig i picant intens amb els adjectius de Verd i Equilibrat i el nom de "Salar d'Arbúcies.  Etiquetat d'oli de Gamma Alta per l'IRTA I pel Panell de Tast Oficial d'Olis  Verge  d'Oliva  de Catalunya.

Elaboració artesana d'embotits

Un dels principals atractius de la Vall d'Arbúcies és la qualitat dels seus productes elaborats artesanalment.

Els productes de proximitat són la base de la cuina d'Arbúcies, una cuina tradicional que es pot degustar als diferents restaurants del poble, que poc a poc s'està convertint també en un referent i ja compta amb un restaurant guardornat amb una estrella Michelín.

El pa de pessic

“Per un bon pa de pessic, Casa Mir”. Des de 1880 els visitants d’Arbúcies poden adquirir a la pastisseria Mir un dels productes més tradicionals de la vila. També podreu provar els torronets de mel i avellana i els ametllats.

Per a tots els gustos;
Salut, terra i bon profit!

Us avisem que fa venir salivera conèixer i veure els menjars típics de la Cuina Vendrellenca!

No us en podreu estar probablement d'anar a la capital de la comarca del Baix Penedès i fer el tast presencialment.

Els productes típics del Vendrell atrapen els nostres sentits.

Plat estrella, el xató, una amanida d'escarola guarnida amb bacallà esqueixat, tonyina fresca, anxoves i olives, i ben marinada amb una suculenta salsa condimentada a base de nyores i fruita seca torrada. 

Cada primer diumenge de febrer a la Rambla del Vendrell se celebra la festa gastronòmica de la Xatonada Popular amb el Concurs de Mestres Xatonaires, l'Exhibició de Xatonaires Infantils i el repartiment d'unes de 2.000 racions de xató. També hi ha espectacles d'animació, estands relacionats amb el món del xató, la Fira de productes alimentaris naturals i artesanals, degustacions de cafè i la Trobada de plaques de cava.

La coca enramada és un altre plat típic i exclusiu del Vendrell. Està elaborat amb una base de farina amb oli, espinacs, mongetes, ceba i pebrot verd cuit a forn i s'acompanya de salsitxes o arengades. Els forns i pastisseries del Vendrell les venen tot l'any. Té un origen molt antic, com totes les coques amb base de pa, que es remunta possiblement a l'edat mitjana.

Els bufats són uns dolços exquisits elaborats amb avellanes, sucre i clara d’ou, que es poden trobar durant tot l’any. El seu origen data del segle passat, quan un pastisser de la vila els va començar a fer. Tot i la curta història d’aquestes postres, ja s’han convertit en un tret propi del Vendrell. Els podeu trobar a les pastisseries i als forns.

Les orelletes són unes postres típiques que es mengen per Carnestoltes i Quaresma. Són d’una pasta molt fina feta de farina, ous, llet, llimona, sal i llevat, que es fregeix i s’ensucra.

A les fassines del Vendrell es produeix el resolís, licor d'aiguardent aromatitzat amb anís o canyella, d'origen italià, que els escrits diuen que es bevia amb complaença a la cort de França. El resolis lliga molt bé amb la pastisseria dolça. 

Les postres a base de garrofa són cada vegada més típiques i conegudes arreu. Heu tastat alguna vegada el pastís de garrofa? Deixeu-vos sorprendre pel seu sabor.

El vi i el cava són dos excel·lents productes que s’elaboren al Vendrell i a la comarca del Baix Penedès i que formen part de la regió vinícola de la DO Penedès. Els cellers i les cooperatives ofereixen una àmplia selecció de vins i caves fruit d’una acurada selecció dels ceps de les varietats d’aquesta zona. Per als vins blancs o caves, hi ha el macabeu, el xarel·lo, la parellada i el chardonnay; per als vins negres, l’ull de llebre, el merlot i el cabernet sauvignon. Aquest ampli ventall de raïms dóna una gran qualitat, riquesa, equilibri, aroma i graduació al vi i al cava, i els fa ideals per acompanyar la gastronomia local i tradicional de la nostra terra.

Pots completar la informació de l'article amb els enllaços que tens a continuació,
i per saber més coses sobre el Vendrell et recomanem altres articles d'aquesta vila, com ara Cultura Popular al Vendrell o El Vendrell, patrimoni i museus, i altres que trobaràs a la Camipèdia.

Si t'ha agradat el que has llegit et pots fer amic del Camí, per rebre informació de les notres rutes i novetats, o soci-padrí, per ajudar a mantenir viu el projecte. Consulta'n els avantatges!

I si vols aportar continguts al web com els teus propis articles de la Camipèdia sobre qualsevol temàtica del teu municipi, fotografies de caminades o activitats si ets del Grup de Caminants, registra't com a usuari.

El municipi de Tremp presenta una gran varietat d'oferta gastronòmica, rica en productes de la terra i de reconeguda qualitat.

La gastronomia trempolina té a veure amb la geografia. La seva situació, a mig camí de la plana i de la muntanya, fa que rebi influències d’ambdues zones, integrant productes típicament pirinencs amb d’altres propis de la Mediterrània.

Del primer, en pren la tradició de les carns -de corder, de porc, de corral i de vedella (també amb la variant ecològica)- les truites de riu i altres productes naturals, com les trumfes i els bolets. Del segon, els aliments essencials de la Mediterrània: el pa, el vi, l’oli, les herbes i els condiments. D’aquesta confluència, i del relatiu aïllament en què ha viscut durant molts anys el Pallars, en surt una cuina senzilla, tradicional i consistent, elaborada amb matèries de primera qualitat.

Un dels camps amb més tradició i abundor és el dels embotits de porc (el xolís, la secallona, el bull, la llonganissa...) i també de corder, amb la típica girella.

Les carns, poden assaborir-se a la brasa -especialment la de corder- tot acompanyant-les amb all i oli de codony i de tomàquet. Cuinades amb bolets o verdures (conill amb carreretes, perdius amb col,..) o bé guisades (estofat de llebre, civet d’isard o porc senglar)...

Uns altres element singulars i força representatius són la coca d’enciam (la variant local de la coca de samfaina) i els panadons d’espinacs.

De les postres, se’n poden destacar les que estan elaborades amb els productes més típics de la comarca: les coques de sucre, de llardons, el brossat amb mel, el mostillo de vi o de mel, les ametlles garrapinyades,...

Pel seu clima i els seus sòls, la conca de Tremp ha estat tradicionalment una zona productora de vins. Una activitat que havia entrat en decadència però que actualment s’està recuperant, com ho demostra el fet que diversos cellers ja comercialitzen la seva producció, i l’interès per part de cases reconegudes del sector.

La majoria d’aquests productes (alguns amb denominació comarcal de qualitat, com el xolís i la mel) a més de degustar-se als restaurants, es poden adquirir als comerços locals.

En aquest àmbit, l'Ajuntament desenvolupa un programa de desenvolupament i promoció local, finançat per Servei d'Ocupació de Catalunya a través del projecte" Treball a les 7 comarques",  que porta per nom "Al teu gust. Aliments del Pallars". Podeu trobar més informació al web: www.alteugust.com

Cardedeu, com a poble del Vallès Oriental, sempre ha sigut una terra de pas pel que traginaven per Catalunya, el que ha afavorit l’aportació de productes i tècniques culinàries.

A Cardedeu trobem sempre productes frescos, com la llet i formatge. La mongeta del ganxet, producte estrella del Vallès, farina, hortalisses: ingredients de primera per elaborar bones receptes com aquestes, per tastar el gust dels productes de la terra.

Empedrat de mongetes del ganxet

L’empedrat és una amanida senzilla i refrescant molt típica a comarca del Vallès Oriental. És un plat fàcil de fer i molt nutritiu que consta d’aquests ingredients: (per a quatre persones).

• 300g de mongetes del ganxet.
• 400g de tonyina amb oli o bacallà remullat.
• 4 tomàquets d’amanida.
• 1 pebrot verd o vermell.
• 4 ous durs.
• 2-3 cebes tendres.
• Olives negres.
• Oli, sal i pebre.
• Vinagre de modena.

Elaboració:

1. Primer es posen a bullir les mongetes del ganxet, que hauran estat en remull en aigua tota la nit. Es deixen bullir durant 2 hores amb una fulla de llorer, uns alls i una ceba.
2. Tot seguit es bullen els ous fins que quedin durs. A continuació es pelen i es tallen a trossets.
3. Es tallen a daus el pebrot i la ceba.
4. Més tard, es ratlla el tomàquet i l’amanim amb sal, oli, pebre i unes gotes de vinagre de modena.
5. En acabat, es prepara el plat posant les mongetes al fons, amb la tonyina o el bacallà, les verdures picades, els ous durs i les olives al damunt, i ho amanim amb el tomàquet.
6. Finalment, s’afegeix una mica de julivert picat per sobre, i a taula!

Borrego de Cardedeu

Els borregos són una especialitat dolça arrelada a aquesta localitat. Tot i que se n’han fet a molts llocs, la fabricació de borregos d’anís amb grans de matafaluga és una especialitat exclusiva de les fleques i pastisseries de Cardedeu.

 Sembla que la denominació borregos prové de “borrec”, que hauria sorgit de la comparació de la consistència del borrego amb la tossuderia del mascle de l’ovella. Tot i que es considera una especialitat flequera d’origen medieval, la primera referència documental és del s. XIX i es troba en una llista d’anar a comprar del 1830, escrita a mà, on es cita una lliura de borregos, entre altres productes a adquirir. Els flequers i pastissers més antics coneguts dedicats a aquesta especialitat van ser els de la pastisseria Domingo Vila, que declaren haver fabricat borregos des del 1770.

La recepta

En la recepta dels borregos hi intervenen: farina, sucre, mantega, llevat, oli, sal, ous i matafaluga (o aiguardent). Un cop treballada la pasta, es fan unes barres primes i llargues i es col·loquen en una llauna untada d'oli, es tapen amb un drap i es deixen reposar en un lloc calent fins que hagin duplicat la grandària. Aleshores se'ls passa un pinzellet xopat d'aigua i oli, i es fiquen al forn fins que queden daurats. Quan són freds es tallen a trossos d'uns dos centímetres de gruix i es tornen a ficar al forn fins que siguin rossos i durs. En ser durs, se solen menjar sucats amb llet o vi dolç per postres, per berenar o per esmorzar.

Una ració adient seria l'equivalent a dos talls. Dins d'una alimentació equilibrada i variada, es pot consumir de tant en tant com a part de l'esmorzar o el berenar.

En podeu trobar tot l’any a les fleques i pastisseries de Cardedeu i a algunes del Vallès.

Font de les imatges: Gastroteca.cat

El xuixo és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora. El xuixo té el distintiu de "Producte de la terra", del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

La pasta allargada, farcida de crema, fregida i ensucrada, va ser inventada a l’obrador d’una confiteria al número 15 del carrer de la Cort Reial de Girona. Segons la família Puig, va ser un invent a quatre mans entre Emili Puig i un confiter francès a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, el 1918. El confiter va ensenyar a aquest pastisser l'elaboració d'un pastís que anomenava "chou à la crème", que va servir d'inspiració per a fer el gironí xuixo.

A la nova especialitat dolça li van posar xuixo perquè s’assemblava a la petita llança de mig metre acabada en punxa –i semblant a una perpalina- que usaven els serenos per imposar la seva autoritat, anomenada chuzo o xuixo.

El xuixo és present a molts llocs fora del Gironès i rodalia, gràcies a la seua gran acceptació. En la segona meitat del segle XX era un dels principals productes venuts a les xurreries. S'ha traduït al castellà com a chucho, suso o susú. El xuixo banyat en xocolata va ser comercialitzat per una certa marca coneguda de llaminadures.

LA LLEGENDA

A la Rambla i el carrer d'Argenteria trobem un personatge molt simpàtic que forma part de les llegendes de Girona, el Tarlà, personatge a qui es deu l'origen del xuixo, pasta de crema típica de la ciutat. Aquest acròbata, que va entretenir els ciutadans en una època de quarantena durant una epidèmia, es va enamorar de la filla d'un pastisser. Durant una visita a la seva enamorada, quan el pare d'ella va arribar, es va amagar dins un sac de farina fins que va esternudar fent "xui-xui". Per a no enfurismar el pastisser, li va prometre casar-se amb la seva filla i donar-li la recepta d'un dolç: el xuixo, anomenat així en record de l'esternut delator. Ara es pot veure el ninot del Tarlà cada any per les festes de Primavera o per Fires, quan es penja al mateix lloc on anys enrere va entretenir amb les seves acrobàcies els gironins.

La gastronomia ampostina tradicional és la pròpia del Delta de l'Ebre, que utilitza tota mena de productes, naturals o en conserva: alguns es recol·lecten a la natura (bolets, borraines, cargols, marisc...), altres són productes generats per l'agricultura (arròs, carxofes, col, panís, oli, olives...), per la caça (ànec, conill, fotja, granotes, tord...) i per la pesca, sigui al riu Ebre, a les basses del Delta o a la costa mediterrània (anguila, marbre, moixarra, tenca,), altres són productes elaborats (brossat, codonyat, confitures, formatge tendre, licors d'herbes...). Finalment, cal assenyalar la tradició d'elaborar la rebosteria més antiga i tradicional.

Història i etnologia

Podem destacar-ne molts plats, cuinats amb els ingredients més diversos: hortalisses, verdures, cereals, carn, peix, pasta seca, llegums, ous, embotits, etc. Receptes com ara: la col, fesols i arròs; les sopes de farígola, les farinetes de llegum o de panís, l'olla barrejada, l'arròs a banda, la fideuada, les paelles d'arròs, les cassoles d'arròs amb verdures i aus, les faves ofegades, les coques de recapte, les baldanes d'arròs i de ceba rostides o amb ceba i tomata, el conill, els ànecs, les fotges... a la cassola, els torts fregits, l'abadejo esqueixat, l'anguila amb suc, els ous de tenca amb salsa, les cassoletes de peix, el menjar blanc, etc.

Un altre tipus de preparacions eren les destinades al rebost: els xapats o xapadillos d'anguila i de tenca, els escabetxos de carn i de peix, i el frito. Xapar, escabetxar i posar amb oli després de fregir eren unes tècniques de conservació que permetien disposar de carn i de peix durant un temps, més o menys llarg. Els xapadillos es menjaven rostits, després de posar-los a remull perquè recuperessin la consistència. Al rebost també es tenien les tomates en conserva, el mostillo i el codonyat, la mel o les olives, que solien fer-se trencades o posades amb sosa.

Pel que fa a la festa, la cuina tradicional ampostina combinava també tota mena d'ingredients, a pesar que, antigament, i a nivell popular, la cuina festiva no era com ara una cuina extraordinària per la quantitat o per la raresa dels ingredients utilitzats, sinó perquè era una mica més rica que la cuina quotidiana (als recaptes s'hi posava més carn o carn de més qualitat, o es feia pollastre a la cassola, per exemple) i sobretot perquè, en general, les festes més assenyalades de l'any estaven directament relacionats amb algun element de la rebosteria.

Així, per Nadal s'elaboraven pastissets de confitura de cabell d'àngel, borraines: fulles de borraina arrebossades amb ou, llet i farina, i un cop fregides cobertes amb un raig de mel; i figues en paella o paracotes: figues seques, obertes i preparades com les borraines. Per Sant Antoni es beneïen els rotllets de Sant Antoni, fets de pasta de mona. Per Sant Blai era típic portar a beneir maçanes i altres fruites, i més recentment les coquetes de Sant Blai, fetes amb ou i farina de blat. Per Pasqua s'elaboraven mones, micos, reganyats i farinoses, farcits de confitura de cabell d'àngel, de moniato o de brossat. Pels vols de Sant Joan era típic fer cócs de maçana, amb farina, ou, oli d'oliva, sucre i diferents varietats de maçanes de l'agredolç; tradició que ha estat substituïda per la coca de Sant Joan. Per festes d'Agost s'elaboraven el panoli, amb farina, oli, sucre i matafaluga; els pastissets de confitura de cabell d'àngel, i les coquetes de sagí, fetes amb farina, ou, sucre i sagí de porc, i algun cóc: el cóc ràpid, elaborat amb farina, llet, ou, sucre i oli d'oliva i llevat (més tard van arribar les gasoses o paperets), i el cóc borratxo, fet de la mateixa manera, però amb un raget de licor.

A més a més d'aquests dolços, en podem destacar també d'altres com ara: el pa amb vi i sucre, el codonyat o les flors de carabassera, arrebossades també amb ou, llet i farina, un cop fregides cobertes amb un polset de sucre o un raget de mel.

Santa Maria del Camí té una gran tradició gastronòmica que s’ha anat formant al llarg de la història, fruit de la tradició i dels costums del poble.

Podem destacar sobretot que a Santa Maria del Camí es troba l’origen d’un producte típic mallorquí: la llet d’ametlla. Aquesta llet és un producte preparat amb ametlla i lligat al Nadal. És un producte líquid lleugerament oliós que manté el sabor de l’ametlla mare, fruit de fer bullir ametlla picada amb clovella de llimona, canyella en branca i sucre.

Un altre plat exquisit típic mallorquí i molt arrelat a Santa Maria és el llom amb col. Elaborat amb llom de porc, panses, pinyons, sobrassada, botifarró i esclatassangs. Enmig d’una fulla de col es posa una tallada de llom, acompanyada d’un trosset de sobrassada i un de botifarró, fermant-lo i formant un paquet. Es fregeix lleugerament i es cuina en una greixonera amb la resta d’ingredients.

A Santa Maria podem degustar les especialitats típiques mallorquines, com el frit de matances, el frit de mè, l’arròs brut, les sopes mallorquines, les sopes escaldades, etc.

Pels amants de vi, Santa Maria del Camí, emmarcada dins la denominació d’origen de Binissalem,  és un dels pobles que té una major especialització en el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi. Es poden visitar els cellers de la zona a través d’una una ruta en un petit tren anomenada Wine Train.

Els qui volen degustar vins i tapes es pot anar a la Festa del Vi Novell, que es fa el darrer dissabte de novembre de cada any, amb la qual se celebra l’arribada del nou vi als cellers, fet que tradicionalment s’anunciava al poble col·locant damunt el portal de cada celler un brot de pi. Durant aquesta festa es fa lliurament d’aquest brot de pi que cada celler penja a les seves portes. Posteriorment a aquest acte protocol·lari la festa es completa amb tast de vins i tapes fetes pels distints restaurants del poble.

La Vall de Camprodon és un autèntic rebost natural, assortit de carns de criança autòctona, fruits del bosc, bolets, embotits, galetes, mel, trumfes o patates, etc. Aquests ingredients són la base fonamental de la gastronomia del territori, que es pot degustar als restaurants de Camprodon i de la vall. Temporades gastronòmiques que es promouen a través de l’Associació de Cuines de la Vall de Camprodon.

Fins fa uns anys hi havia l’obrador d’embotits de Cal Teixidó, famosos arreu per la seva qualitat.

Dins de la gastronomia típica de muntanya, a Estamariu destaquen l’escudella, la cansalada i el confitat de porc.

Les coques marquen una de les tradicions culinàries de Canillo. Elaborades a l’hivern per les padrines, n’hi ha de diversos tipus: la de canal, la massegada (feta sense aigua) i la de vellut, entre d’altres. Aquestes coques no es comercialitzen i per no perdre aquest patrimoni tan deliciós.

El Comú organitza cursos anualment.