El Vendrell és capital de la comarca del Baix Penedès. Una ciutat de pas oberta al mar un punt de trobada a 28 km de Tarragona i a 64 km de Barcelona.
Es possible que el nomprovingui del diminutiu Venerellus, del llatí Venere (Venus). Inicialment existia un Portus Venerisa a l'actual Barri Marítim de Sant Salvador, amb un nucli a l'interior anomenat Venerelluso, la petita Venus.
L'origen històric de la capital del Baix Penedès l'hem de cercar en la conquesta d'aquesta part de la comarca durant el segle XI la cessió de diversos dels seus pobles al monestir de Sant Cugat per a la seva repoblació. El lloc apareix per primera vegada el 1037 en una concòrdia signada per l'abat, on s'esmenta el rec que hi ha davant Venrel.
La proximitat del camí ral (la traça de la Via Augusta que seguia direcció Tarragona) va afavorir el seu desenvolupament com a nucli de població.
Durant la segona meitat del segle XII l'abat de Sant Cugat atorga una carta de poblament a Bernat de Papiol, el qual es comprometia a reconèixer i defensar el domini que el monestir de Sant Cugat tenia sobre el lloc del Vendrell. La relació entre la vila i la rodalia (castell de Sant Vicenç de Calders, Santa Oliva, Albinyana, Bonastre i l'Albornar) seguiria activa a favor de la implantació de conreus i pasturatges.
El rei Joan II d’Aragó (que feu diverses estades a la vila) va convocar, l'any 1469 les corts que es van celebrar a Montsó el 1470, demanant-los subsidis per poder continuar la guerra.
En acabar la Guerra de Successió, el Vendrell va quedar temporalment annexionat a la corona com a pagament d'un deute.
Durant el segle XIX el municipi va créixer de manera constant, amb l'excepció d'una petita parada el 1890 per culpa d'una plaga de fil·loxera que va arrasar els camps. En començar la Primera Guerra Carlina, la població va ser fortificada per a garantir la seguretat dels seus ciutadans.
El 1939 incorporà Sant Vicenç de Calders junt amb el seu barri marítim de Coma-ruga.
Llocs d'interès
Església parroquial de Sant Salvador
La primitiva església de Sant Salvador, edificada al segle XV, va ser completament reconstruïda entre 1732 i 1739 dins l'estil barroc propi de l'època. És un temple de tres naus amb capelles laterals, transsepte i cimbori sobre el creuer. Hi destaca la magnífica portalada barroca, amb una fornícula on hi ha la imatge del Salvador, obra del picapedrer Pere Cañelles, del 1786, i el campanar de base quadrada i cos octogonal, obra de Joan Antoni Rovira, del 1769. És coronat per un penell conegut com "l'Àngel de Tobies", obra de l'argenter vilanoví Josep Romeu, del 1784. De l'interior de l'església en destaca l'altar major, obra de Josep M. Jujol, i l'orgue del segle XVIII.
Torre del Cintoi
Torre amb funcions defensives o de vigilància possiblement d'origen romànic. Segons alguns autors podria ser l'origen del nucli del Vendrell, decumentat des del 1032.
La torre, que només es conserva en part, té planta circular i un diàmetre interior de 3 metres. A uns 4 metres d'alçada hi ha un relleig que fa pensar que la porta deuria estar a aquesta altura. El parament del mur és fet a base de pedres mitjanes, poc treballades però ben aliniades i unides amb morter de calç.
Portal i casa del Pardo
En època medieval el Vendrell era una vila emmurallada. La muralla tenia cinc portals, dels quals només se'n ha conservat el que s'obria al camí de Sant Vicenç de Calders, conegut com portal del Pardo. Està ubicat en un casal senyorial documentada des de 1518, tot i que duu la data de 1623. A la clau de volta hi ha l'escut de la poderosa família dels Nin. Va ser Lluís Nin qui va encarregar la reforma renaixentista de la casa, l'any 1527. La sala que hi ha damunt el portal es denominava "la cambra dels patrons" ja que s'hi hostatjaven els capitans dels vaixells que feien escala al municipi. L'edifici és un magnífic casal renaixentista, amb una galeria a base d'arcs carpanells lobulats i diversos finestrals amb entaulament, bellament esculpits. Una part de la façana està embellida amb esgrafiats del segle XVIII, força deteriorats. Actualment estatja la Fundació Apel·les Fenosa.
Molí de Vent (Mas del Bombo)
El molí està adossat a la masia coneguda com Mas del Bombo. És una torre cilíndrica atalussada construïda damunt d'un cos quadrangular cobert amb volta de creueria sostinguda per quatre arcs de mig punt.
Museu Arqueològic del Vendrell
El Museu Arqueològic del Vendrell conserva gran part del passat arqueològic de la comarca del Baix Penedès i mostra les característiques més importants dels principals períodes de la prehistòria, el món ibèric i l'època romana.
Gran part del fons material que hi ha al Museu prové de donacions d'aficionats a l'arqueologia que, des dels anys cinquanta fins als setanta, van anar recollint en diferents indrets de la comarca. D'aquesta manera, van anar engrandint el fons que conservaven en un magatzem particular, fins que, a causa de la quantitat de material, ja no n'hi cabia més. Aleshores van demanar a l'Ajuntament del Vendrell que els cedís un local com a museu, i l'any 1966 ja van poder inaugurar el primer Museu Arqueològic del Vendrell, a la Casa del Portal del Pardo. Posteriorment, es va traslladar a la planta baixa de Cal Guimerà, on es va inaugurar l'any 1993.
Actualment, el Museu resta tancat amb motiu de les obres de reforma de la Casa Museu Àngel Guimerà. L'Ajuntament està estudiant un nou emplaçament per a aquest equipament cultural.
Museu Deu
El Museu Deu és un dels testimonis més importants del col·leccionisme català del segle XX. El seu fundador, l'antic notari de la vila, el Sr. Antoni Deu Font (1918-2001), va reunir una nombrosa i heterogènia col·lecció d'obres d'art que va donar al municipi l'any 1987.
El Museu Deu fou inaugurat l'any 1995, i s'ubica en una antiga casa senyorívola que fou completament remodelada en el seu interior per tal d'acollir a les sales d'exposició les col·leccions de pintura, dibuixos i aquarel·les; escultura; vidre de Nancy i vidre bufat català; ceràmica contemporània, rajoles d'arts i oficis i pots de farmàcia; morters gòtics; mobiliari d'època; art religiós format per peces d'orfebreria, talles religioses, catifes, bacines, casulles, reliquiaris, rosaris...; tot un ventall de representacions artístiques que es mostren d'una manera original i atractiva en les tres sales d'exposició permanent. La sala soterrani està destinada a la realització d'exposicions temporals de les obres de la reserva del Museu Deu.
L'espai més atractiu del Museu Deu és l'anomenat "Sala de les catifes", on el públic camina per damunt d'un terra de vidre mentre pot contemplar la col·lecció de catifes orientals i la de bacines que hi ha sota els seus peus. A les parets d'aquest espai es mostra la important col·lecció de talles religioses, en les quals podem apreciar el hieratisme del romànic, la lleugera expressivitat gòtica o la intensitat de les faccions i els sentiments barrocs tot realitzant un extens recorregut per la iconografia cristiana. Cal fer referència també a la col·lecció d'orfebreria religiosa formada per diferents objectes d'ús litúrgic: píxides, navetes, calzes..., elements d'argent d'elegant manufactura entre els quals destaquen les creus processionals.
La Sala d'Exposicions Temporals del Museu Deu, inaugurada l'any 1997, acull exposicions tant del fons d'art del Museu Deu com exposicions alienes.
Casa Museu Àngel Guimerà
Àngel Guimerà (1845-1924), fill de pare vendrellenc i de mare canària, va viure a la casa pairal dels Guimerà al Vendrell durant el segle XIX. En aquesta casa, va iniciar la seva activitat poètica, primer en castellà i, més tard, en català, per triomfar després en el món teatral com a dramaturg. Una de les seves principals obres fou
Casa nadiua de Pau Casals
La casa on va néixer Pau Casals és al carrer de Santa Anna, número 4, al centre del Vendrell. L'edifici conserva l'ambient d'una casa de finals del segle XIX d'una família molt humil. És un edifici alt, estret i amb balcons, de dues plantes. El museu es va inaugurar el 29 de desembre de 1998. A la planta baixa es pot seguir tota la infantesa del músic relacionada amb la vila a través de fotografies i de dos instruments musicals molt significatius que marcaren l'inici de la carrera del Mestre: la Carbasseta i la gralla. Una escala arran de la porta estreta de l'entrada condueix als dos pisos que la família Casals ocupava.
Fundació Pau Casals.
Vil·la Casals[modifica]El 1910, Pau Casals es va fer construir la Vil·la Casals al passeig marítim de Sant Salvador, el Vendrell. La casa, concebuda inicialment com una casa d'estiueig, va ser reformada per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt entre 1931 i 1936, amb la sala de la música, el jardí i el mirador. Pau Casals hi va viure fins al 1939, quan es va veure obligat a marxar a l'exili i mai més hi va tornar.El 1972, Pau Casals i la seva esposa Marta Montañez van crear la Fundació Pau Casals amb l'objectiu de preservar el patrimoni que Pau Casals tenia a la casa de Sant Salvador. El 1974, un any després de la seva mort, es van obrir al públic la Sala del Sentiment, la Sala de Concerts i la del Vigatà i el 1976 es va inaugurar la casa com a museu. El 1996 la Fundació Pau Casals va decidir tancar el museu per sotmetre'l a una profunda rehabilitació. El pas dels anys, les condicions climàtiques adverses i les noves necessitats que platejava la societat actual feien necessària una intervenció tant des del punt de vista estructural com del museogràfic. Es va tornar a obrir el 2 de juny de 2001 amb el nom definitiu, Vil·la Casals-Museu Pau Casals.
Per amés informació consulteu:
El portal de Pobles de Catalunya, que aporta una grnat quantita d'informacio d'aquests i d'altres indrets a visitar. http://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=431634
L'encicopèdia lliure Wikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Vendrell
