Les festes majors del poble, a l’agost, estan dedicades a la Mare de&nbsp,&nbsp,Déu de l’Assumpció, Sant Roc i Sant Tomàs de Villanueva. Una altra festa important és que obri l’any:Sant Antoni. A més de la foguerada i la repartició de coquetes, a la plaça Major sentirem els&nbsp,

ditxos: rimes amb certa tonadeta que recorden i critiquen els esdeveniments destacats del darrer any. Més d’un se sorprendrà si para l’orella...!

Algunes de les tradicions ben vives fins fa poc són, per exemple,la&nbsp, borricada de Sant Antoni: els matxos del poble es trobaven a&nbsp,l’eixida amb l’alcalde i el majoral i, després de fer l’oració, pujaven plegats cap al poble i començava la festa. Per Carnestoltes hi havia també els&nbsp,&nbsp, jocs de trencaolles, el dimarts, i sobretot el dia dels&nbsp,Enfarinadors, en què es menjaven pilotes i s’eixia a enfarinar les xiques.

&nbsp,&nbsp,

Els plats típics de Portell són dels que fan reaccionar el cos, com correspon a un terreny aspre, fred i dur: el frito, els caragols cuits&nbsp,amb conill…N’hi ha un que destaca: la truita d’arròs. La recepta ben senzilla: es baten dos ous amb tres o quatre grapats d’arròs, alls, julivert i un pessiguet de canyella. Es posa en oli roent i es va aixafant fins aconseguir la forma de truita, cal parar compte en donar-li la volta. Després es talla i es posa a l’olla amb aigua bullint, fins que l’arròs estiga ben cuitet.

&nbsp,

&nbsp,La indústria tèxtil és l’activitat econòmica principal. Al segle XIX ja&nbsp,&nbsp,s’hi fabricaven faixes amb telers manuals. La producció tèxtil hi vacontinuar en acabar la fàbrica Giner de Morella. A les acaballes del segleXX i primeries del XXIs’hi han fabricat des de cinta&nbsp, elàstica a peces confeccionades, des de teixits de ris a gèneres de punt, s’han trinxat teixits, etc. Si bé és cert que alguna fàbrica ha emigrat cap a la Plana i alguna altra ha viatjat per la comarca, el poble, amb pujades i baixades, encara es manté com un petitnucli industrial amb quatre empreses tèxtils actives. La figura del faixero,venedor ambulant de productes tèxtils, ha sigut&nbsp, fonamental en el desenvolupament de la indústria, en l’economia i en la història de Portell. Moltes famílies portellanes han format part d’aquest món: els Xurros, Marín, els Trumfos, els Saboners,els Serranets, els Colorats, els Roios, els Coies, els Pelats, els Peluca,els Campanes, Campaneta, Petxerull, Damianets, els Pollets la Rolot, Llonguero, Figueta, Jeremies, Pardeta, els Suqueros…

&nbsp,

La lloma Solta i el pla d'en Balaguer,que separen Portell de l’Albereda, han rebut en els darrers anys una nova utilitat: s’hi han instal·lat grups d’aerogeneradors (voladors, com en diuen ací). Aquesta nova realitat ha incidit en la vida del poble, però no només en la vessant econòmica.

&nbsp,

Malgrat l’aspror del terme i la duresa del clima, l’any 1910 la població ascendia a 1086 habitants, i des de llavors ha anat baixant per les emigracions definitives a Castelló i a Barcelona, després de les emigracions eventuals a Alemanya i a la greda (Luzenac).

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

La paraula&nbsp,portell és d’origen llatí i fa referència a una porta&nbsp,menuda. Pot&nbsp, ser en aquest cas d’entrada al País Valencià des de les terres aragoneses, just en abandonar el punt més alt de la Cabrella.

&nbsp,

Julian Centelles Guarch.Un heroi quasi anònim. Acabada la Guerra Civil espanyola va passar a França, on va continuar la lluita antifeixista contra l’ocupació. El van capturar i va morir al camp d’extermini de Gusen, el 7 de novembre de 1941, als 22 anys.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

L’Albereda.

&nbsp,Les notícies sobre l’Albereda (o les Alberedes) sempre es relacionen amb les rogatives de sant Marc, sant Quirze i santa Julita. Tanmateix apareix en les delimitacions de la Batllia de&nbsp,&nbsp,Cantavella des de l’edat mitjana. Encara no fa molts anys que els&nbsp,&nbsp,animals comprats a les fires de Cantavella i Cedrillas hi passaven obligatòriament per arribar als Ports o al Maestrat. Per això la ferreria era tan important, com tota l’artesania relacionada amb el&nbsp,&nbsp,transport: cabassos, sàrries, cistelles...El tio Simón va abandonar&nbsp,&nbsp,les Alberedes del Portell l'any 1990. Va ser l'últim habitant d'una aldea al fons d'una profunda vall travessada pel riu de la Cuba. El caseriu va arribar a tenir més d'un centenar d'habitants. El tio Simón, junt amb Maximina, Cándido, Manuela, Daniel, Primitiva, Eusebio i Joaquinica, va viure els últims anys&nbsp,&nbsp,d'una història que s'ha repetit en centenars de llocs dispersos per la geografia rural valenciana.&nbsp,&nbsp,Ara només hi queden en peu algunes cases, el traçat del carrer principal i l’església.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,