Jose Eixarch Fresno, Historiador de Forcall
Joan de Brusca el fundador d'Albocàsser
JOAN DE BRUSCA
 ,
La conquesta cristiana va tenir lloc cap al 1233 i la carta de
 ,
 ,població es va atorgar el 25 de gener de 1239 al noble català
 ,Joan de Brusca.
 ,
 ,Diuen que Joan de Brusca va fer construir una
 ,ermita a la vora del seu mas (mas de Brusca)
 ,perquè la seua filla Miquela pogués oir
 ,missa sense haver de desplaçar-se, i d’ací
 ,l’advocació.
 ,
 ,
 , ,El soterrament de Joan de Brusca.
 ,A l’ermita dels Sants Joans, , , que
fou la primera església del poble, es pot veure el sepulcre de pedra
 ,robust i bast del fundador de la vila. Però la inscripció que s’hi
 ,llegeix és molt posterior a l’època de la fundació de la vila, i la veu
 ,popular no recorda haver vist mai aquest sepulcre amb ossos. Es
 ,conta que el noble no va voler ser soterrat en un sepulcre de pedra,
 ,per no compartir la mateixa honra de Jesucrist.
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
Gabriel Puig Roda, el pintor de Tírig
 ,
EL PINTOR DE TÍRIG
 ,
 ,
Gabriel Puig Roda va nàixer a Tírig l’any 1865. Es va convertir en un , pintor reconegut després d’haver visitat els principals centres artístics europeus. Va decidir tornar a la seua terra al començament del segleXX i es va instal·lar a Vinaròs, s’hi va dedicar a l’aquarel·la costumista fins que va morir el 1919 a Castelló.El monument que li , va construir el poble té un gran valor per als tirijans, ja que van ser ells qui van decidir fer-lo, a partir de la iniciativa de mossèn Martínez. Tothom hi va col·laborar: uns portant aigua, altres lespedres, etc. Ho van fer tot a jornal de vila, costum que consistia a reservar unes dates determinades per a treballar gratuïtament en la millora del poble. El monument està constituït per una mola vertical (Roda) posada damunt d’una muntanyeta de pedra , foradada (Puig): així és representen al·legòricament els cognoms del pintor. Es va inaugurar l’any 1965 durant les festes del Socors.
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
Calces Blaves, mite vilafranquí
Calces Blaves.Passades les guerres carlines, un dels personatges , sorgits de la fusió de la realitat i la fantasia popular va ser Calces Blaves: barreja de pastor, obrer virtuós i home simplement diferent dels seus veïns. Diuen que per motius personals, amorosos, familiars o qui sap si més amagats, va fugir una nit de ca seua per no tornar més. Però no va marxar lluny, sinó que va continuar vivint als voltants del poble i va anar fent parets i construccions de pedra. Tot i que per a alguns té fama de bandoler i de perillós, per a altres Calces Blaves és un home valent que, assetjat pels que l’acusaven de robar bestiar als masos de la zona, es va refugiar al seu castell depedra en sec particular i els va fer front sense patir cap mal. Calces Blaves es mantindrà a la memòria dels vilafranquins mentre quede una paret de pedra en sec aixecada com toca.
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
El faixero de Cinctorres!
El faixero. A Cinctorres hi ha un personatge que, sense nom ni cognoms, forma part de la memòria col·lectiva: ,el faixero, ,l’home que havia d’abandonar la llar per guanyar-se les garrofes. Es dedicava a vendre productes tèxtils i viatjava com podia: a peu,amb bicicleta, amb burro, amb carro o, més tard, amb Sis-cents.Arribava a tots els racons del nostre país ,i més enllà:Extremadura, la Rioja, Castella i fins i tot el Marroc. Els teixidorstreballant en desenes de tallers són la imatge de Cinctorres. Encaraavui podem trobar alguna dona que aprofita el sol de la vespradaper a fer cordons: fer rodar els cordons solts dels extrems de lafaixa i deixar-los ben estètics.
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
Luïsa Camañes, Portellana emprenedora, hereva de la tradició dels teixidors
del Museu Tèxtil de la finca del Roserar, les peces més importants , són els telers manuals del segleXIX, que van arribar al poble el1927. Han estat completament restaurats, i servien per a fabricar teles de tres colors. També s’hi poden veure mostres dels teixits elaborats.
Luisa Camañes.És una empresària portellana hereva d’una llarga , ,tradició de teixidors. I també la primera dona del país que va dirigir , ,una fàbrica tèxtil, a Castelló. Aquesta comptava amb més de cinquanta treballadors, i un centenar a casa. És també la promotora
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
La història d'un guerriller Carlí: Tomàs Penyarroja, El Groc
Tomàs Penyarroja el Groc. Havia estat capità dels realistes en 1839 i no es va resignar a la desfeta de la causa carlina sinó que va continuar la guerra fins que va ser capturat (1844).
El Groc i la memòria popular.La primera carlinada, pel fet d’haver-se allargat per aquestes terres, és coneguda com La Guerra del Groc.A la toponímia queden molts noms que ho recorden: , ,a Cinctorres hi ha l’ermita de Sant Josep i, al davant, el xiprer del Groc, al santuari de la Balma de Sorita trobem la savina del Groc, a la corona de la mola Garumba, al vessant sud, hi ha una cova del Groc. La frase Per ací mos quede el Groc* respon a la presència d'un esperit rebel per la comarca enfrontada als poders centrals
cristinos,forasters
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
Carles Salvador, el polític de l'idioma
CARLES SALVADOR, EL POLÍTIC DE L’IDIOMA
 ,Considerat una figura cabdal de les lletres valencianes i de la innovació pedagògica, va exercir de mestre a Benassal des de 1916 fins al 1934. Es definia a si mateix com a “polític de l’idioma”, ja que durant anys va treballar per la normalització ortogràfica i la difusió de la llengua a les comarques valencianes. Va ser un dels redactors i signants de les Normes de Castelló. Sempre va mantindre vincles amb el poble, a més dels familiars, ho testimonien publicacions com Cant i encant de Benassal, Les festes de Benassal i el Petit vocabulari de Benassal, entre altres. És fill adoptiu del poble, que l’any 1971 va inaugurar un monument a la seua memòria.
 ,L’any 2002 es va crear la Fundació Carles Salvador* per tal de garantir la permanència al poble del llegat sencer del mestre, donar a conèixer la seua obra i dotar el municipi d’un centre de dinamització cultural. Una de les accions principals ha estat l’obertura de l’Aula Museu Carles Salvador, que en conserva l’arxiu i la biblioteca. Obri de dilluns a divendres, i hi ha la possibilitat de fer visites guiades.
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
 ,
Mossèn Jacint Verdaguer
El 5 de setembre de 1883, Mossèn Jacint Verdaguer va travessar la ribera d’Incles per fer el pic de la Coma de Varilles. Es va despedir d’Andorra a Fontargent.
 ,
A les set del matí partírem de Soldeu amb lo senyor
vicari, Francisco Albós, de Bescaran. Baixàrem fins a
trobar la riera d'Incles, que des del Valira va en línia
recta al port de Fontargent. És verament hermosa. Com
la vall és ampleta, la cinta d'argent de les aigües té un
verd i ample prat a cada banda, de cap a cap de la
ribera. L'atravessàrem a biaix, anant a enfilarnos
a l'altra banda pel bosc d'Entor. Guanyàrem
la serra i anàrem seguint-la fins al Puig
de la Cometa, que és de gairebé tanta altura
com Casamanya i de molta més vista.
 ,
Des de Meritxell a Canillo, el Camí comparteix ruta amb Mn. Jacint Verdaguer.
 ,
Mitja hora més amunt (d’Encamp) està Meritxell, poble de vull o dotze cases, la de més amunt és l’ermitatge famós de la reina d’Andorra. Lo camí passa per damunt, (a) unes cinquanta passes, lo Valira, per davall, a alguna distància. Lo temple és ric, mes tot hi és modern, res parla del temps passat, sinó la Verge. Volten al capella verdosos prats, que es continuen vora avall i amunt de la ribera en casi totes (les) Valls. Un quart d’hora més amunt se troba Prats, sufragània de Canillo. Son altar major, dedicat a Sant Miquel, és gòtic, i, segons me diuen, germà del de Sant Joan, capella de l’altra banda de Canillo.
Personatges històrics d'Andorra la Vella
Tot seguit destaquem algunes de les personalitats més destacades o populars dins l’àmbit de la parròquia d’Andorra la Vella.
Albert Salvadó i Miras (1951), enginyer industrial i escriptor, és l’autor andorrà més conegut fora de les fronteres del Principat. La seva creació engloba des de contes infantils fins a assaigs, però està especialitzat en novel•la històrica, en la qual fa una barreja entre realitat i ficció. Ha estat traduït a més de quatre idiomes i ha guanyat diversos premis. Alguns dels seus títols més destacats són: El mestre de Kheops (premi Néstor Luján 1998), Jaume I el Conqueridor (2001) i Els ulls d’Anníbal (Premi Carlemany 2002).
En el camp musical, trobem els germans Claret i Serra, tots dos, músics de projecció internacional i fundadors tant del Quartet Ciutat de Barcelona com de l’Escola de Música de Barcelona. Gerard Claret i Serra (1951), violinista, va rebre la Creu Sant Jordi l’any 1998 i entre el 2000 i el 2005 va ser director de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment és el director de l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra (ONCA) i del Festival Internacional Narciso Yepes. D’altra banda, Lluís Claret i Serra (1951), violoncel•lista, és membre fundador de l’Escola de Música de Barcelona, on desenvolupa un activitat pedagògica. També va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, l’any 1996. És, a més, membre del patronat de la Fundació Pau Casals, dedicada al músic que va ser el seu padrí de bateig, ja que era amic íntim del seu pare, Andreu Claret i Casadessús.
Un altre músic de reconeguda vàlua és Marc Canturri (1976), baríton professional. Va comença la seva carrera als Petits Cantors d’Andorra i, després d’una audició amb Montserrat Caballé, va estudiar a Barcelona i a Colònia. El seu debut en l’òpera va ser a Sabadell amb Don Pasquale i el paper de Malatesta. Ha treballat amb grans directors, un dels quals, dins l’escena catalana, és Calixto Bieito. Juntament amb Marc Durandeau, va participar en el festival d’Eurovisió de 2009 per Andorra amb la cançó Estrelles d’or.
També cal esmentar l’actor Marc Cartes (1970), el qual ha participat en serials d’èxit a Televisió de Catalunya com ara Laberint d’ombres, Ventdelplà i Kubala, Moreno i Manchón.
Fotografies
