A la moleta dels frares es va descobrir l’any 1876 un jaciment iberoromà que fou identificat com la ciutat de Lessera, ja habitada&nbsp, durant l’edat del bronze, els ibers la van fortificar i els iberoromans hi van viure fins al segle

III. Cal esmentar la importància de la necròpolis tumulària de Sant Joaquim de la Menadella, de finals&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,de l’edat del bronze. Durant l’època medieval, i després de la carta de poblament del 1246, Forcall viurà una història comuna amb la resta d’aldees de Morella, solcada de reivindicacions,enfrontaments i litigis sobre murades, contribucions, boscos comunals, jurisdiccions, etc. que no acabaran fins al 1691, quan Carles II li concedeix la independència. Malgrat tot, aquests segles són de gran desenvolupament per a Forcall. Llavors es construeixen les&nbsp,&nbsp,cases senyorials que encara es conserven: la dels Osset-Miró, laFort, la dels Berga&nbsp,(a la vora del riu de Morella i que després serà la fàbrica de Palos),&nbsp,&nbsp,la dels Maçaner&nbsp,&nbsp,&nbsp,(al carrer&nbsp,dels Dolors), el molí Matalí(al camí reial d’Aragó)…&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

Fins al segleXIX són temps d’estabilitat, però a partir del 1833&nbsp,&nbsp,&nbsp,Forcall patirà les anades i tornades de carlins i lliberals. El poble esdevé presó per a 3000 hòmens capturats pel general Cabrera, el Tigre del Maestrat,&nbsp,que va tindre el quarter general&nbsp,&nbsp,&nbsp,alternativament a Cantavella, Mirambell i Morella. Després va vindre, a més de les pèrdues humanes, la crema de l’església (1835) ii les represàlies per haver ajudat el fill de Forcall &nbsp,&nbsp,Tomàs Penyarroja, el Groc.

La normalitat va tornar a principis del segle XX, quan hi havia més&nbsp,de 2000 habitants.Però&nbsp, la&nbsp,Guerra Civil espanyola&nbsp,va provocar una&nbsp,&nbsp,altra davallada social. Acabada aquesta, l’única manera de subsistir&nbsp, és l’emigració, especialment cap a Catalunya. Des de l’inici de la dècada dels noranta del segle&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,XX la població s’ha estabilitzat

&nbsp,

Aquesta associació es va fundar l’any 1956 per forcallans no residents al poble, amb la intenció de fomentar la relació entre tots els forcallans de naixement o de sentiment. Entre altres iniciatives,editen el butlletí&nbsp,Bisgargis i col·laboren en la caminada de lesquatre moles.A més a més són vetlladors del Camí de l'etapa de Forcall a Morella.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,

A causa de la&nbsp, situació estratègica, Forcall sempre ha estat un nucli comarcal de comerç i serveis, i la mida de la plaça n’és testimoni. Avui dia, l’agricultura tradicional de secà s’ha transformat en ramaderia intensiva o de filat. Encara és activa alguna fàbrica tèxtil, però la famosa espardenya de Forcall ja és història. El turisme rural i els

voladors –parcs eòlics– són les darreres fonts econòmiques.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,El tret més característic de la parla forcallana (no exclusiu a la comarca, també es dóna a Vilafranca) és l’ensordiment del so [ʤ] corresponent a les grafies g/j. No ensordeixen, però,&nbsp,la [z]&nbsp,com passa a les comarques centrals valencianes. Així, podem sentir:&nbsp,El ditxous putxarà el Rotxet de la Txana i portarà batxoques rotxes.Per aquest motiu diuen els seus veïns cinctorrans: Los de Forcall, los de la putxa.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

El nom de&nbsp,&nbsp,&nbsp, Forcall ve de la seua situació geogràfica, ja que es troba&nbsp,just enmig de la

forca que formen els tres rius, el Bergantes pel nord, el Calders pel sud i el Cantavella per ponent

&nbsp,La moleta dels Frares i Lessera.Separada de la mola de la Vila pel barranc de la Torre Selló, es troba la moleta dels frares. Elnom li ve d’haver estat els dominics els propietaris del mas. A les acaballes del segle XIX Nicolás Ferrer, oftalmòleg aficionat a&nbsp, l’arqueologia, va conèixer el lloc per haver tractat de la vista lamare d’un masover. Durant el segleXX els treballs arqueològics van permetre identificar el lloc amb la res publica lesserensis citada per Ptolomeu: Lessera, la ciutat romana més important entre Sagunt i Tortosa.

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

Tomàs Penyarroja el Groc. Havia estat capità dels realistes en 1839 i no es va resignar a la desfeta de la causa carlina sinó que va continuar la guerra fins que va ser capturat (1844).

El Groc i la memòria popular.La primera carlinada, pel fet d’haver-se allargat per aquestes terres, és coneguda com La Guerra del Groc.A la toponímia queden molts noms que ho recorden:&nbsp,&nbsp,a Cinctorres hi ha l’ermita de Sant Josep i, al davant, el xiprer del Groc, al santuari de la Balma de Sorita trobem la savina del Groc, a la corona de la mola Garumba, al vessant sud, hi ha una cova del Groc. La frase Per ací mos quede el Groc* respon a la presència d'un esperit rebel per la comarca enfrontada als poders centrals

cristinos,forasters

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,

&nbsp,