En Miquel Farré, padrí de l'actual gerent de l'Hotel Parador Canaro, en Josep Mª Farré, va ser uns dels primers carters que va tenir Andorra, feia la ruta de Soldeu a Portè. El trajecte es feia amb esquís a l'hivern i a peu a l'estiu. Els esquís de fusta encara estan exposats a l'hotel. La seva padrina, la Mª Dolors Areny,&nbsp, portava el telègraf a Cal Canaro que juntament amb el de la Posta i el de Cal Huguet a Sant Julià de Lòria eren els únics d'Andorra. També el seu pare en Josep Farré, fundador de la pista de Ski Canaro, va muntar el primer canó de neu artificial que va haver-hi als Pirineus i Andorra. Cal Canaro sempre ha estat un lloc vinculat amb l'esquí i a les seves innovacions.

Han nascut a la ciutat els següents personatges: * Ramon Llull, filòsof i escriptor. * Anselm Turmeda, escriptor. * Jafudà Cresques, cartògraf. * Abraham Cresques, cartògraf. * Valerià Weyler, militar. * Antoni Barceló, capità de marina. * Antoni Maura Montaner, polític. * Llorenç Villalonga, escriptor. * Carme Riera Guilera, escriptora. * Eusebi Estada, enginyer. * Joan Torrendell, escriptor, periodista. * Joan Alcover i Maspons, poeta. * Gabriel Alomar i Villalonga, escriptor i polític. * Marià Aguiló i Fuster, escriptor i filòleg. * Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta. * Joan Crespí Fiol, missioner franciscà i explorador en el Sud-oest nord-americà. * Bartomeu Ferrà i Perelló, arquitecte, periodista, poeta. * Miquel Ferrà i Juan, poeta, crític, traductor. * Ferran Valentí, llatinista, diplomàtic, traductor. * Guillem Roca i Seguí, poeta i autor dramàtic. * Tomàs Forteza i Cortès, poeta i filòleg. * Jeroni Rosselló, poeta i editor de textos. * Josep Maria Llompart de la Peña, crític i poeta. * Gabriel Llompart i Moragues, historiador, folklorista. * Josep Massot i Muntaner, historiador. * Lluís Martí i Ximenis, polític. * Emili Darder i Cànaves, polític. * Joan Maria Thomàs, músic. * Antoni Pons i Pastor, historiador. * Mateu Malferit, humanista. * Arnau Descós, humanista. * Gregori Genovard, lul·lista, humanista. * Nicolau de Pacs i Sureda, lul·lista i poeta. * Isabel Cifre, pedagoga. * Agnès de Pacs, lul·lista, mecenes. * Esperandéu Espanyol, humanista. * Guillem de Torrella, poeta. * Pere Joan Campins i Barceló, bisbe. * Vicenç Cuyàs i Borés, compositor. * Francesc Mateu i Nicolau 'Uetam', cantant d'òpera. * Guillem Rosselló Bordoy, historiador (1932) * Joan Miquel Oliver Ripoll, escriptor, cantant, guitarrista i membre d'Antònia Font * Joan Ramon Bonet i Verdaguer, fotògraf professional (1944) * Maria del Mar Bonet, cantautora (1947) * Raphel Pherrer, artista polifacètic (1955) * Gaspar Valero Martí, historiador (1958) * Daniel Monzón, director de cine (1968)

Joan Albertí Arbona (1850-1916) “es capellà Pardalet” qui fou músic i organista a Monti-sion i professor al Seminari Conciliar. Maria Arbona Mir i Maria Ferrer Arbona organitzaren el primer col•legi de la Puresa al poble. Joan Antoni Estades de Moncaria i Bisbal, genealogista del segle XX. Francesc Martí Mayol, ciclista contemporani. Jaume Antoni Mayol Busquets, metge contemporani que es distingí pel seu tractament humà als malalts. Jaume Mayol Nadal (1890-1967), ciclista. Estrangers residents a Fornalutx: lady Sheppard, David Balfour, Joseph Goulet i Alan Silitoe. Pintors Ross Davies i Paul Hoggart.

- Gaspar Melchor de Jovellanos, escriptor i jurista de la Il·lustració espanyola.

- Frederic Chopin, pianista francès del segle XIX.

- George Sand, escriptora francesa.

- José Bautista Laurens, pintor francès.

- Lluís Salvador d'Àustria. Entre d'altres obres, és autor del monumental llibre titulat Die Balearen Geschildert in Wort und Bild (Les Balears descrites per la paraula i el dibuix), publicat a Leipzig entre 1869 i 1891. L'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena i Borbó, va arribar per primera vegada a Mallorca l'any 1867 amb la idea d'escriure un llibre sobre els escarabats. El 1871 va tornar a l'illa amb la intenció de continar les seves investigacions, i en va quedar enamorat. El 1872 va comprar la finca de Miramar, a Valldemossa, fet que el va vincular definitivament a Mallorca, i en anys successius va anar adquirint les finques adjacents per a reconstruir el gran Miramar lul·lià. Amb el temps, va arribar a posseir la major part de les finques situades entre Valldemossa i Deià, mirador esplèndid de la costa nord mallorquina.

- Gaston Vuillier, pintor i escriptor: "Viaje a las Islas Baleares".

- Ruben Dario, escriptor espanyol.

- Jorge Luis Borges, escriptor espanyol.

- Santiago Russinyol, pintor català.

- Erwin Hubert, pintor austríac.

- Bartomeu Ferrà, estaurador. Féu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc (Germanetes dels Pobres, a Palma), així com l'església neoromànica de Sant Magí, a Santa Caterina, de la qual havia fet un projecte amb elements modernistes, que no fou acceptat. Féu algun edifici dins un estil premodernista (can Barceló a Palma, al 1902), i projecta cases barates pper a treballadors, que tractaven d'adaptar-se als materials disponibles i a les necessitats dels destinataris. Fou un dels fundadors de la Societat Arqueológica Lul·liana (1880).

- Jacobo Sureda, pintor i poeta mallorquí.

- Josep Coll i Bardolet, pintor català.

- John Sargent, pintor anglès.

- Eliseu Meifren, pintor impressionista català.

- Bartomeu Calatayud, guitarrista de boleros.

- Isidre Bonsoms i Sicart, bibliòfil i amo de la Cartoixa des de 1880 a 1940.

- Nicolau Calafat, impressor mallorquí del segle XV que treballà a Miramar.

- Francesc Frau, frare agustí del segle XIX i poeta.

- Sor Aina Mª del Santíssim Sacrament, monja lul·lista que escriví sobre Ramon Llull.

PERSONATGES IL·LUSTRES DE LA VILA

Guifré el Pelós: Comte de Barcelona, fill d'Arrià (Catalunya Nord) Va ser el fundador dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses l'any 887.

&nbsp,

Emma de Barcelona: Filla de Guifré el Pelós, va ser la primera abadessa del Monestir de Sant Joan. Va exercir el seu poder amb seny i eficàcia aconseguint un abaciat pròsper i poderós. L'any va aconseguir que els habitants de la vall la reconeguessin com a senyora, el que li va propiciar poders sobre el seu territori.

&nbsp,

Parassols i Pi:Historiador de finals del segle XIX, va fer una interessant recerca sobre el personatge del Comte Arnau i l'expulsió de les abadesses del monestir de Sant Joan.

&nbsp,

Joan Corominas. El Sord de l'Arquet. Gràcies a un viatge a Itàlia va conèixer la fabricació del ciment. Va ser l'introductor d'aquest material a la península ibèrica.

&nbsp,

Jaume Nunó: Músic castrense. És l'autor de la música de l'Himne Nacional de Mèxic, estrenat el 1854.

&nbsp,

Joan Baptista Bertran: Pare Jesuïta i escriptor.

&nbsp,

Joan Maragall: Va estiuejar a la nostra vila, a la casa núm. 11 del carrer Major. Gràcies a les seves estades va escriure els Goigs de la Mare de Déu de Núria, El Comte Arnau, i el seu cèlebre poema La Vaca Cega.

&nbsp,

Mestre Andreu: Josep Mª Andreu va ser un dels primers professors de l'escola pública de Sant Joan de les Abadesses. Va introduir la celebració de la Festa de l'Arbre a l'estat espanyol l'any 1898

&nbsp,

Pere Planas: Fill de la vila, juntament amb un grup d'espanyols, es va fer fort en una església a la població de Baler (Filipines) i va aguantar un setge d'onze mesos salvaguardant el que ells creien una possessió del regne d'Espanya. Era un dels popularment coneguts com els últims de Filipines.

&nbsp,

Josep Picola i Soler: Poeta i artista. Va formar part de diverses entitats de la vila en les quals participà activament, així l'any 1983, va escriure la lletra de l'himne del CE Abadessenc. Com a reconeixement a la seva persona i a la seva obra, el 1986, l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses el nomenà "fill il·lustre de la vila" i l'any 2000 la Biblioteca Municipal adoptà el seu nom.

La història de la Xara és fruit de la voluntat d'uns valents de fer créixer del no-res un nou poble.

D'aquesta forma, cal destacar els llinatges fundadors. Hi ha els Ivars, que venien de Senija, els

Pérez, provinents de Pedreguer, els Alberola, també pedreguers, els Cardona, originaris de Xâbia,

i els Vicens, arribats d'Ondara.

Fernando Albi Cholbi, jurista, Doctor en Pret i en Lletres, va dedicar la seua activitat professional a l’Administració local. Entre la seua nombrosa producció, al anomenar La política del mediterráneo en la postguerra (1931), Manual del fascismo. Historia, doctrina, relaciones (1938), Roma. Hojas sueltas de mi diario (1939) i La crisis del municipalismo (1966).

&nbsp,

Romualdo Catalá Guarner, advocat i polític, organitzador de les conegudes “Ligas anticaciquistas”, va tindre gran fama pels seus mitins contra el caciquismo. A banda de molts articles periodístics a El Pueblo Español i La Razón, va publicar Denia y su región (1945).

&nbsp,

Juan Bautista Sapena Torres, periodista, va col.laborar en diferents periòdics d’Alacant, va ser fundador i director del setmanari La Marina i va escriure una novel.la, que va vore la llum després de la seua mort, Sirga (1982).

&nbsp,

Ramón Llidó Vicente, escriptor, editor i col.laborador de diversos diaris, com Levante, Las Provincias, La Verdad i ABC. Fundador, junt amb Vicente Escrivà, de l’Editorial Hemeroscopea, va ser també persona molt lligada al cinema, ja que va ser guionista i productor. Entre la seua abundant producció, cal destacar: El Colegio Mayor de Santo Tomás de Villanueva (1944), Entre nieblas (1957), Jávea (1964), Jávea, un paraíso escondido (1968) i Yo soy Eladio Calleja: En el paralelo del Parnaso (1973).

&nbsp,

Vicente Escrivá Soriano, Doctor en Filosofia i Lletres, va treballar en la ràdio i posteriorment en el cinema, on va ser guionista, director i productor de bon nombre de pel.lícules. Esmente les següents obres : Tomás de Villanueva, arzobispo del imperio (1941), Una raya en el mar (1944), Jornadas de Miguel de Cervantes (1948) i Un hombre en la tierra de nadie (1946). Així mateix, va escriure algunes obres teatrals de gran èxit, com ara: La semilla de la piedra, Más vale el silencio i Después de la niebla.

&nbsp,

José Albi Fita, Doctor en Filosofia i Lletres, va ser fundador i director de les revistes literàries Cuadernos Literarios , Anupe, Poética 80 i sobretot Verbo, de gran prestigi entre els anys 1946 i 1953. Poeta d’extarordinària sensibilitat, ha estat guardonat amb moles premis al llarg de la seua carrera i entre les obres destaquen: A orillas del Júcar (1942), Poemas del amor de siempre (1947), Elegía al hombre europeo de postguerra (1948), Antología del surrealismo español (1952), La novel.la El silencio de Dios (1957), Bajo palabra de amor (1960), Piedra viva (1963), Guadalest, amor (1969) i Picasso azul (1973).

Damián Giner, religiós franciscà que a l’any 1598 va publicar el llibre Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, clariorem methodum redacti, de caire filosòfic.

&nbsp,

Fray Cristóbal Bas, religiós mercedari, orador insigne i autor de Despertador espiritual y oración evangélica del Redentor Redimido, o Santo Cristo del Rescate, del Real Convento de Nuestra Señora de la Merced, redención de cautivos, de la villa de Madrid (1670) i Guerra contra la guerra. Clamores de la razón contra los tumultos de la locuacidad (1683). Después de la seua mort, va aparéixer&nbsp, Afectos de un corazón contrito (1743)

&nbsp,

Francisco Segura, religiós de l’orde dels Mínims i també conegut per la seua oratòria, que va publicar: Sermón de la sábana santa (1763) Elogio que en honor de los santos mártires de Valencia, Juan de Perusso y Pedro de Saxoferrato, hijos y compañeros de San Francisco, pronunció en el convento de San Francisco…(1779), Elogio que con relación a los solemnes cultos que la piedad valenciana consagró al Santísimo Christo de la parroquial iglesia del Salvador de Valencia dijo…(1792) y Elogio que en honor del santo sepulcro de Christo, venerado en la parroquial iglesia de San Bartolomé pronunció…(1798)

&nbsp,

Antonio Catalá Catalá, advocat i diputat provincial i a Corts, va publicar a la Societat Econòmica de Amigos del País, de València, alguns treballs sobre la pansa a la Marina: Sobre la cosecha de pasa moscatel del antiguo Reino de Valencia (1843), Noticias sobre el comercio de la pasa moscatel de Denia (1843) i Memoria sobre el cultivo de la vid&nbsp, y producción de pasa moscatel (1861)

&nbsp,

Jaime González Castellanos, metge i profesor universitari, va ser un dels promotors del sanatori de Fontilles i va dedicar gran part de la seua vida a l’estudi de la lepra, sense abandonar altres especialitats mèdiques. Són nombroses les seues publicacions en revistes i butlletins de medicina , Aixa com les ponències presentades a diferents congresos de Medicina, moltes de les quals han estat publicades.

&nbsp,

Eduardo Genovés Olmos, eclesiàstic i Rector del Col.legi de Sant Joan de Ribera de València, va publicar Memoria sobre les relacions entre les Germanies de València i Mallorca (1905), Bibliografía valenciana: Catàlech descriptiu de les obres en llengua valenciana des de 1474 fins 1910, obra en quatre volums (1911-1914), Pràctica parroquial (1914) i Comandant per capità, drama històric en tres actes i en vers, original d’un jaimiste de pura sang.

&nbsp,

&nbsp,

En Xixella era un recader d’apeu. Cada setmana en Xixella baixava a Olot a comprar i la gent del poble que necessitava quelcom li demanaven a ell. Així que quan algú li demanava un sac de blat en Xixella sempre contestava: “Això ja està dit”. Però quan li demanaven un sac de blat i a més a més li donaven els diners per avançat en Xixella llavors deia: “Això ja està fet”. Així que en Xixella baixava a Olot cada setmana i quan tornava a Sant Pau de Segúries ja l’estaven tots esperant. En Xixella, descarregava tot el que havia portat i a tots aquells que li havien dit i pagat els hi donava tot allà que havien demanat, però a aquells que només li havien encarregat però que ni li havien donat ni una pesseta, a aquells no els hi donava res. Així és com tothom coneix la història d’en Xixella i la seva frase “ dit i fet”.