El terme parroquial de la Xara abarca les partides del Tossalet, Pinella, la punta de Benimaquia, la

Plana, la Fredat, torre Carrals, el Palmar i les Bovetes. Els únics accidents geogràfics destacables

són la part oest del Montgó i el barranc del Regatxo.

La història de la Xara és fruit de la voluntat d'uns valents de fer créixer del no-res un nou poble.

D'aquesta forma, cal destacar els llinatges fundadors. Hi ha els Ivars, que venien de Senija, els

Pérez, provinents de Pedreguer, els Alberola, també pedreguers, els Cardona, originaris de Xâbia,

i els Vicens, arribats d'Ondara.

L'església de Sant Mateu va ser la primera construcció pública de la Xara, sent finalitzada l'any 1881. L'edifici està fet a base de parets de càrrega exterior i a l'interior tres naus en configuren l'espai. Més tard, els xarers van aixecar la casa Abadia, que es va acabr el 1902 i l'obertura de la qual va permetre que el poble comptara amb la presència continua d'un rector, si bé aquest seguiria depenent de Dénia molts anys més. El següent fet cronològic del calendari patrimonial va estar protagonitzat pel campanar, obra molt emotiva pels veïns que va ser inaugurada el dia de Sant Mateu (21 de setembre) de 1927. Va ser la culminació d'un treball col·lectiu i amb molt d'esforç. Així com el llavador, obert l'any 1954. Pel que fa a les escoles, les actuals són encara les que van ser inaugurades el 1964 pel ministre Gual Villalbí. Des de fa molts anys tant la comunitat escolar com la societat civil reclamen la construcció d'un nou centre per a l'ensenyament. Llevat de l'església i les escoles, la resta de construccions públiques van ser finançades per tot el poble mitjançant el teatre i la tòmbola. Les obres que que s'hi presentaven solien ser sainets en valencià i de breu durada.

La Xara és un poble jove, amb poc més de dos-cents anys d'història. El primer habitant del que

ara és la Xara va ser un veí de Senija, Mateu Ivars i Peiró, qui al voltant del 1800 va fer marxa des

del seu poble en busca d'un lloc pròsper. Un lloc verge de pobladors, amb bona pedra per a

construir i amb la Dénia de l'auge de la pansa a dos passes eren un menú molt apetitós. Aquell

senijer va formar família amb una veïna de Pedreguer i els 50 anys posteriors van anar arribant

famílies d'altres pobles. La Xara creixia. Més tard, la història de la Xara va de la mà de la resta de

la comarca. La segona part del segle XIX es viu un gran creixement com a conseqüència del

comerç de la pansa. Però entre final del XIX i principi del XX aquest sistema productiu s'ensorra i

la misèria s'escampa pertot arreu. No queda més opció que eixir del poble: és la primera vegada

que la Xara no acull immigrants sinó que envia emigrants. Més de trenta joves del poble

s'embarcaren cap als Estats Units entre el 1918 i el 1920. El crack del 29 en va fer tornar a casa, a

molts, amb les butxaques buides. No va ser l'única destinació, altres també se n'anaren a

Argentina, França i Alger.

La crisi de la fil·loxera també va suposar el canvi dels cultius. Els de secà que aleshores eren els

preeminents (ceps, ametlers, garrofers, oliveres i cereals) van ser substituïts pels cítrics. Amb tot,

val a dir que la majoria dels habitants no vivien de l'agricultura sinó que es dedicaven a la

construcció, bé com a pedrapiquers bé com a obrers. La bona pedra que hi havia al terme va

ajudar a erigir un sector especialitzar, fins i tot se'n deia que “a la Xara no hi havia ningú que no

sapiguera, almenys, partir i desbastar un pedra”. Els picapedrers de la Xara no sols treballaven a

la comarca sinó que feien feines més enllà de la Marina. I no només abarcaven la construcció

d'habitatges sinó que també mamprenien marges, trulls, trompellots d'almàssera en l'àmbit agrari,

i més: creus, bancs làpides, morters, ...

L'extensió dels conreus de regadiu va suposar la posada en funcionament de molts pous i de la

séquia de la Junta. Les famílies s'hi van dedicar a la producció de cítrics fins els anys setanta del

segle passat. L'arribada massiva del turisme va modificar el sistema productiu, també de la Xara.

L'agricultura resta en un lloc marginal i predominen, a hores d'ara, la construcció i els serveis.

La Xara és una entitat local d'àmbit territorial inferior al municipi (EATIM) pertanyent a Dénia. No

obstant això, les eleccions que s'hi celebren trien alcalde i regidors propis. Però la Xara ha tingut

al llarg de la història un esperit rebel que a hores d'ara també està present. Durant el 2009 des del

govern del poble xarer s'han iniciat els moviments per a enllestir el procés de segregació i

aconseguir la independència.